Professional Documents
Culture Documents
Infancia I Prejudici
Infancia I Prejudici
i prejudici
El moviment en el
primer any de vida
NDEX
INTRODUCCI ..........................................................................................................5
1. PREJUDICIS ..........................................................................7
2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LCZY .............................10
3. BASES FISIOLGIQUES DEL MOVIMENT .......................12
3.1. LESQUEMA CORPORAL..............................................12
3.2. EL CERVELL: La importncia del Cos Calls ................13
3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL..........................................14
4. DESENVOLUPAMENT MOTRIU.........................................16
A. FASE NEONATAL ............................................................17
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.............17
B. FASE DESTAR PER TERRA...........................................19
1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...............19
2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...............21
3) Arrossegar-se, fer la serp. .............................................22
4) Anar de grapes, gatejar. ................................................24
5) Asseures. ......................................................................26
6) Agenollar-se...................................................................27
7) Posar-se dret i fer les primeres passes. ........................28
8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........30
9) Caminar de forma segura. .............................................31
5. EPLEG ................................................................................32
BIBLIOGRAFIA........................................................................33
Taula de desenvolupament motriu ...........................................34
AGRAMENTS
L'Equip d'Atenci Primerenca agraeix la collaboraci de totes les professionals que
amb els seus suggeriments ens han ajudat a publicar "INFNCIA I PREJUDICI".
Manacor, 18 de maig de 2006
2 edici
Dibuixos:
Cristina Nicolau Morey
Assessor lingstic:
Gabriel Barcel
Coordinaci i textos:
Joana Pinya Aguil
Jernia Galms Manresa
Equip dAtenci Primerenca del Sector Manacor-Campos
C/ Nou, 39
07500 Manacor
Illes Balears
Telfon 971 55 90 67
eapmanacor@educacio.caib.es
INTRODUCCI
1. PREJUDICIS
La criana dels infants es basa en un legat de saviesa popular i de sentit com on sescolen
alguns prejudicis que la investigaci cientfica intenta eradicar. Analitzem alguns daquests
mites i prejudicis.
Podrem parlar tamb daltres prejudicis, com dur els infants massa tapats o el de dur-los mudats
amb roba incmoda, o la por a deixar-los estar a laire lliure quan fa fred.
Els infants haurien danar amb roba cmoda, descalos sempre que puguin i passar el mxim temps
possible a laire lliure. Els infants que van massa tapats o que habiten espais tancats on es fuma,
estan ms predisposats a constipar-se.
2. EMMI PIKLER
I EL MODEL DE LCZY
Emmi Pikler, pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984.
Lany 1946 va fundar lorfenat Lczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquest
institut encara funciona i arreu del mn s un model per a leducaci de la infncia. A Lczy
treballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa exclusivament amb els infants, un altre
grup es dedica a la investigaci i un tercer grup combina les dues activitats.
Lany 1992 lAssociaci de Mestres Rosa Sensat de Barcelona, va constituir el Grup Pikler
Lczy per a leducaci dinfants de 0-6 anys. Actualment el grup est en ple auge.
A molts daltres llocs del mn funcionen grups similars.
10
11
Fig. 1
Lesquema corporal s el coneixement representaci mental del propi cos. El procs de construcci
de lesquema corporal s complex; la mare hi juga
un paper fonamental, el contacte fa que dun tu
sinfereixi un jo.
El beb durant els tres o quatre primers mesos de
vida, quan exercita el reflex tnic cervical asimtric
o de lesgrimista, (ajagut desquena estn el bra
de la banda on t el cap girat i flexiona laltre) mirant
on t el bra estirat, observa una m ignorant laltra,
aix t loportunitat dobservar que la m tancada
s redoneta i oberta s gran (Fig. 1).
Entre els 15 i els 30 dies linfant comena a fixar
la mirada i, cap als dos mesos, la m li resulta una
imatge familiar; la flexiona i obre voluntriament
i t les primeres sensacions de moviment. En aquest
moment el Cos Calls encara no est activat; cada
banda del cos funciona independentment de laltra:
la banda dreta no es coordina amb lesquerra, per
la qual cosa el nad es mou sense cap tipus de
12
Cs calls
Frnix
Tlam
Fibres dassociaci
Hipfisi
Cervellet
Tercer ventricle
Quart ventricle
Fig. 2
13
Fig. 4
14
Fig. 5
MALES POSTURES. Fer seure o caminar linfant abans que tengui la maduresa suficient per ferho i utilitzar caminadors. Encara que linfant saguanti assegut, recolzat amb coixins o fermat a la
trona o a la cadireta, no se lha de fer seure fins que sigui ell que spiga adoptar la postura
dassegut, una vegada que ja spiga gatejar (Fig. 5).
Fig. 6
Fig. 7
15
4. EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU
I EL PROCS DE LATERALITZACI
A. FASE NEONATAL
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.................................................3 a 7 mesos
B. FASE DESTAR PER TERRA
1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...................................................4 a 8 mesos
2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...................................................4 a 9 mesos
3) Arrossegar-se, fer la serp ................................................................................7 a 13 mesos
4) Anar de grapes, gatejar ...................................................................................8 a 16 mesos
5) Asseures .........................................................................................................9 a 16 mesos
6) Agenollar-se...................................................................................................10 a 15 mesos
7) Posar-se dret .................................................................................................12 a 21 mesos
8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........................................12 a 21 mesos
9) Caminar de forma segura ..............................................................................13 a 21 mesos
16
A. FASE NEONATAL
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat i tornar a posar-se desquena.
Aquest estadi coincideix amb el que sanomena
fase neonatal. La fase neonatal va des del moment
del naixement fins que el beb domina el to
dextensi corporal i la vista pot enfocar objectes
dins dun radi de tres metres. Com ja sha dit,
dins de lter matern linfant descansa amb la
columna vertebral flexionada i amb les cames
doblegades. El nounat t la columna vertebral
doblegada i no t les Ss (les corbes) de la columna
vertebral adulta; a poc a poc, la flexi de les
cames va desapareixent, la columna vertebral
sestn i va apareixent la curvatura lumbar (a la
part de darrere de la cintura). El to muscular passa
de flexi a semi-extensi.
Fig 8
Fig 9
17
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment el Cos Calls encara no est activat; cada banda del cos funciona independentment
de laltra; la banda dreta no es coordina amb lesquerra, pel que el nad es mou sense cap tipus de
coordinaci. Quant als sentits, en funcionar lull o lorella drets, no funcionen lull o lorella esquerres,
i a linrevs.
ORIENTACIONS
verbalitzant en tot moment el que se li va fent,
parlant-li dolament. Cal anar en compte de
no tocar-lo amb les mans fredes. Els nadons
sn molt sensibles als canvis de temperatura.
Per agafar un beb sha de posar una m
davall del seu cap i laltra a la part baixa de
lesquena, aixecant-lo lentament, sense
estirar-li els braos. Per deixar-lo tombat ho
hem de fer tamb amb suavitat.
18
Fig 10
Fig 11
Fig 12
Amb les mans comencen a agafar objectes. Si la distncia dels objectes s accessible, aquests sn
un estmul per fixar la mirada i per planificar lacci dagafar-los.
Fig 13
Fig 14
Fig 15
19
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
A poc a poc es comena a connectar la banda dreta i la banda esquerra del cos del nad, la qual
cosa li permet perfeccionar la coordinaci dels moviments. Pel que fa als sentits, en aquest moment
els dos ulls es van connectant, linfant fixa la mirada. El mateix passa amb loda.
ORIENTACIONS
preparar a terra un rea rgida ja que les
mantetes patinen, sarruen... Els bebs necessiten exercitar la musculatura. Sha devitar
tenir els infants amb manca de llibertat motriu;
tamb sha devitar portar-los amb roba que
no facilita el moviment, tenir-los dins cotxets
o maxi-cosis. En sntesi, cal proporcionar
entorns que facilitin el moviment.
20
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Aix com el beb creix i exercita el moviment, el
Cos Calls va propiciant la coordinaci dambdues
parts dels cos.
Fig 15
ORIENTACIONS
semidur per que al mateix temps estigui
protegit per evitar cops.
21
Fig. 18
Ara comencen a arrossegar-se. Fan el que sanomena reptar o fer la serp. Hi ha moltes maneres
de reptar, les ms tpiques sn:
Fig. 19.1
Fig. 19. 2
22
Fig. 19. 3
Fig 19. 4
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Quan els infants sarrosseguen, progressa considerablement la connexi entre la banda dreta i la
banda esquerra del cos. A poc a poc es van sincronitzant el moviment de cames i braos de la
mateixa banda. Avana el bra dret i la cama dreta, desprs el bra esquerre i la cama esquerra.
De la sincronitzaci dels moviments del bra i la cama duna mateixa banda sen diu moviments
homolaterals. Els moviments contralaterals, sn ms evolucionats; en aquest cas la sincronitzaci
dels moviments s creuada, avana la cama duna banda al mateix temps que el bra de laltra.
ORIENTACIONS
Si quan linfant est per terra, es deixa un
espai entre ell i les persones o els seus objectes ms desitjats, llavors tindr limpuls de
desplaar-se per agafar-los. Podem motivarlo verbalment, pensem que ara hem de parlar
molt amb linfant ja que en aquesta etapa la
capacitat de captar el llenguatge s impressionant. La investigaci demostra que la mxima
capacitat per interioritzar fonemes es dna
entre els 6 mesos i lany.
23
Fig 20
Fig 21
24
Fig 22 A
Fig 22 B
Poder gatejar dna moltes possibilitats motrius. Entre linici del gateig i el del caminar de forma
independent hi ha un llarg perode en qu els infants exerciten noves possibilitats.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment la part dreta i la part esquerra del cos estan ms integrades. Linfant ha adquirit
una major conscincia de les dues parts del cos. Apareixen els moviments contralaterals, es comena
a moure el bra duna banda coincidint amb la cama de laltra. Sintegren els dos ulls: ara els dos
hi veuen com si fos un de sol (visi en tres dimensions, es veu el relleu). Tamb es connecten les
dues orelles (audici en estreo) i les dues mans.
ORIENTACIONS
EST TOTALMENT CONTRAINDICAT TENIR
LINFANT DRET, POSAR-LO EN CAMINADORS I FER-LO CAMINAR AGAFAT PER
LES AIXELLES O DE QUALSEVOL ALTRA
FORMA. No sha de forar cap postura ni cap
moviment. La seguretat motriu futura dependr
de la qualitat de larrossegament i del gateig.
25
5) Asseures.
Fig 23
Una vegada aconseguit el gateig linfant assoleix una altra gran conquesta motriu, aprn a asseures
i a mantenir-se assegut.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
El fet dasseures implica elegir un costat amb el qual iniciar lacte de seure. Ha darribar a fer-ho per
ambds costats.
ORIENTACIONS
la dreta necessita les mans com a suport; t
les possibilitats de manipulaci limitades i
lesquena corbada.
26
6) Agenollar-se.
Agenollar-se s una fase prvia a caminar; linfant
ja es desplaa amb el tronc aixecat, preparantse per passar a la fase segent en qu es
desplaar damunt els peus.
Fig 24.
Fig 25.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Desplaar-se de genolls implica un bon nivell de coordinaci motriu. La postura de cavaller sha de
poder fer tant amb el genoll dret com amb lesquerre.
ORIENTACIONS
Cal continuar recordant el que sha dit en els estadis anteriors. Insistim en la importncia de
no posar els infants dins caminadors. Sn molt perjudicials pel desenvolupament motriu i de
la vista de linfant.
27
Fig. 26,
Fig. 27.
- Estant asseguts
Fig. 28
28
Fig 29
A poc a poc van afinant la posici vertical suprimint els suports; agafant-se noms amb una m,
sacoten per agafar el que els interessa.
Fig 30
Quan ja sn capaos daguantar-se noms amb una m, aprofiten baranes, cadires i tot tipus de
suports, com la paret o el terra, per desplaar-se duna banda a laltra, i fer les primeres passes.
Tamb pugen i davallen escalons.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Lexercitaci de lenorme quantitat de moviments que en aquest moment ha aconseguit linfant millora
la coordinaci i el prepara per a la correcta realitzaci dels moviments contralaterals.
ORIENTACIONS
els seus peus sn massa blans per a sostenir
el seu cos; pot produir-se tamb una rotaci
interna dels genolls i poden produir-se caigudes
traumtiques per no haver practicat suficientment
els reflexos de caiguda.
29
Fig 31
Fig 32
Camina amb els braos oberts, sense coordinarlos amb les cames.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Ara s capa daguantar lequilibri estant dret i coordinar els moviments de les cames. Els braos
encara no fan moviments dissociats (quan un bra es mou per agafar alguna cosa, laltra fa un
moviment semblant, ms endavant una m podr agafar una cullera o un llapis i laltra podr estar
quieta)
ORIENTACIONS
Deixem que linfant experimenti aquest nou
descobriment al seu propi ritme. Durant molt
de temps continuar exercitant les
conquestes motrius que tant li ha costat
aprendre, el gateig, aixecar-se, asseures; la
nova habilitat de ser capa de caminar sense
30
Fig 33.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment els infants fan un progrs en el perfeccionament dels moviments contralaterals:
avancen la cama dun costat i el bra de laltre (marxa del soldat). Pel que fa al domini lateral, tot i
que la majoria ja mostren clarament una segurerat lateral dreta o esquerra, en aquest moment
precisen exercitar les dues bandes del cos (s excellent la nataci, empnyer carrets, fer mamballetes..)
Ladult no ha dafavorir cap banda del cos en concret. Entre els dos anys i els dos anys i mig la
rtmica contralateral estar ben adquirida, s a dir la marxa contralateral ser automtica.
ORIENTACIONS
noves habilitats. Vestits amb roba cmoda i
sempre que sigui possible a laire lliure.
31
5. EPLEG
32
BIBLIOGRAFIA:
33
NOM:
DESENVOLUPAMENT MOTRIU
8 Es posa dret
7 Sagenolla
6 Sasseu
5 Va de grapes, gateja
4 Sarrossega, repta, fa la
serp
ESTADIS
10
11
12
13
14
DATA DE NAIXEMENT:
15
16
17
18