_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

UV 1.3 Els elements i el nostre

Gairebé el 99 % dels àtoms del teu organisme són d’hidrogen, oxigen, carboni i nitrogen. Això
et podria fer pensar que en el teu cos hi ha pocs elements químics. Res més lluny de la realitat.
En el nostre cos hi ha uns 60 elements químics presents, però només 27 són essencials.
Es consideren essencials aquells elements que tenen una funció biològica i quan l’organisme no
en té una quantitat adequada, es produeixen problemes de salut.
Alguns elements essencials es troben en quantitats importants en el cos, com és el cas dels
elements estructurals (C, H, O, N, P i
S) i els macrominerals (Cl, Na, K, Mg i
Ca). Són elements abundants ja que de
cadascun d’ells en tenim més de 10 g a
l’organisme.
Però altres elements essencials es troben
en quantitats molt petites, ja que
representen menys de l’1% dels àtoms,
però són imprescindibles per a la vida.
D’alguns elements (Fe, Zn, Cu) en tenim
només alguns mil·ligrams, són els
anomenats elements traça. Mentre que
d’altres elements, com V, Cr, Mn, Co,
Ni, Mo, W, B, Si, As, Se, F o I en tenim
quantitats inferiors, són els elements
ultratraça. També tenim elements
Figura 1. Elements essencials
presents en el cos dels quals no es coneix
si tenen cap funció biològica.
Les funcions d’aquests elements essencials poden ser molt diverses. En aquesta activitat hauràs
d’esbrinar la funció d’alguns elements presents en el cos humà (ferro, calci, seleni, iode).

Activitat
En aquesta activitat disposeu de quatre textos referits a elements presents en el cos humà.
Escolliu un dels textos i llegeix-lo.
Esbrineu si en el text es comenta:
Quina funció biològica té l’element?
Com s’anomena la malaltia que apareix quan hi ha dèficit d’aquest element? Quins
símptomes dóna? Com es tracta?
Com es detecta la quantitat present en el cos humà?
Hi ha algun altre element que tingui característiques similars?
Feu-ne un resum (Saps fer un resum? ) i després expliqueu què heu après de l’element a la resta
de la classe.

Univers i 1 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Exercicis i qüestions

1. Amb la informació obtinguda de tots els grups ompliu la taula següent:

Element
Funció biològica Trastorn si hi ha dèficit de l’element

calci

iode

ferro

seleni

2. A l’arxiu Elements cos.xls (full elements) hi trobareu la llista de tots els elements
presents en el cos humà. Elaboreu una taula que contingui 6 elements essencials (2
macrominerals, 2 elements traça i 2 ultratraça). Per a cada element indiqueu:
 el nom i el símbol químic
 la massa que hi hauria en un cos de 70 kg i el % en massa que representa
 el nombre de mols i el nombre d’àtoms d’aquests elements que hi ha en el
cos
 el % en àtoms (considereu que en el cos hi ha 9,64·10 25 àtoms/kg massa
corporal)
3. Quin és l’element més abundant que actualment no es considera essencial? Quina massa
hi ha en un cos de 70 kg? Quants àtoms són?
Resp.
4. Quin és l’element menys abundant que es considera essencial? Quants àtoms hi ha en un
cos de 70 kg? Quina massa té?
Resp.

Univers i 2 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

El cas del ferro

És freqüent que en l’organisme humà hi hagi mancances de ferro, especialment en els adolescents, que es
troben en una fase de creixement ràpid. La manca de ferro, o anèmia, normalment es pot remeiar
mitjançant un tractament de pastilles de ferro i un canvi en la dieta alimentària, tot i que s’ha de tenir en
compte que els ions ferro, calci o altres ions inorgànics s’absorbeixen amb dificultat.
El ferro té un paper vital en l’organisme, ja que forma part de l’hemoglobina, substància present a la sang
que és la responsable del transport de l'oxigen a totes les cèl·lules del cos.
La figura 2 mostra una part de la molècula d’hemoglobina. Aquesta molècula conté un ió ferro (II) al
centre d’una estructura de tipus anular, a la qual hom anomena grup hemo. La proteïna anomenada
globina s’uneix a l´ió central de ferro.

cadenes de proteïnes

Figura 2 La molècula
d’hemoglobina.

cadenes de proteïnes
molècula de hemoglobina el grup "hemo"
l'oxigen pot unir-se
al Fe2+

L’hemoglobina realitza la seva funció perquè les molècules d’oxigen s’uneixen a l´ió ferro i així es
transporten a totes les cèl·lules, a través de la sang. L’oxigen no és l’única substància que es comporta
d’aquesta manera: el monòxid de carboni es pot unir d´una manera semblant. Però, com que
desgraciadament aquest és atret amb més força que l’oxigen, actua com un “verí” en entrar al nostre
organisme i impedir a l’hemoglobina el transport de l’oxigen. Per aquest motiu és tan perillós tenir el
motor del cotxe encès dins un garatge i respirar els gasos que emanen del tub d’escapament, rics en
monòxid de carboni. Així mateix, una de les raons per les quals els fumadors són més propensos a patir
malalties del cor és que el monòxid de carboni que inhalen redueix la quantitat d’oxigen que la seva sang
pot transportar. El seu cor ha d’augmentar, doncs, les pulsacions per mantenir un subministrament
adequat d’oxigen a tot el cos.

Univers i 3 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

El cas del calci

El calci és essencial per al desenvolupament normal dels ossos. És especialment important que
les dones embarassades consumeixin una dieta rica en calci, que asseguri que els seus ossos no
pateixin mancances i que els dels seus fills es formin adequadament.
Als ossos que no contenen suficient calci se’ls anomena ossos desmineralitzats. Una de les
conseqüències de l’augment de l’esperança de vida és que la malaltia anomenada osteoporosi és
cada vegada més freqüent. La gent que pateix osteoporosis té els ossos desmineralitzats i
tendeix a patir fractures òssies i deformacions de columna (figura 3). Aquesta malaltia és
especialment freqüent en dones que els ha arribat la menopausa.

.
Figura 3. Diferència entre un os normal i un os d’una persona que pateix osteoporosi

Un increment de la ingestió de calci pot ajudar a pal·liar els efectes de la malaltia. Per aquesta
raó, els científics han intentat desenvolupar una tècnica que els ajudi a calcular quina proporció
del calci que ingerim amb els aliments arriba als ossos a través del corrent sanguini. Una manera
de fer-ho és mitjançant els traçadors radioactius. El pacient ingereix un aliment que conté un
isòtop radioactiu del calci i es mesura la quantitat de calci radioactiu que passa al corrent
sanguini a través de l’intestí.
Tanmateix, els isòtops radioactius poden ser molt perillosos i és per això que els científics han
desenvolupat una tècnica alternativa: treballar amb estronci, element molt similar al calci. Tot
va començar pels volts del 1960, quan es va observar que els ossos d’alguns nens contenien
quantitats petites d’estronci, però molt superiors a les normals.
L’estronci hi era present en forma de l’isòtop radioactiu estronci-90. Això era degut a
l’increment de la concentració d’aquest element en l’atmosfera, a causa de les proves amb
armes nuclears que s’havien fet els anys 50.
Aquest fet va resultar molt valuós per als científics, doncs els va mostrar que durant el
creixement dels ossos, l’estronci s’uneix a aquests tal i com ho fa el calci. L’estronci normal, no
radioactiu, es pot analitzar més fàcilment que el calci, ja que els compostos de l’estronci donen
una coloració rogenca en acostar-los a una flama. La intensitat d’aquesta tonalitat rogenca és
una mesura de la quantitat d’estronci existent.
Podem fer servir l’estronci normal (que no és radioactiu) per detectar la velocitat a la qual és
absorbit per la sang a través de l’intestí. S’ha observat que la velocitat d’absorció de l’estronci
és la mateixa que la del calci utilitzat en experiments amb traçadors. La utilització d’estronci és
més segura que no pas la d’un isòtop radioactiu del calci.
La possibilitat de seguir els mecanismes d’absorció del calci mitjançant la utilització de
l’estronci radioactiu, ens permet saber més coses sobre les mancances de calci i millorar el
tractament de malalties dels ossos com l’osteoporosi.

Univers i 4 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

El cas del seleni

El seleni és un element antioxidant que evita els efectes nocius dels radicals lliures en les
cèl·lules. Un dels efectes que s’ha observat en homes, que tenen quantitats de seleni baixes en el
cos, és la infertilitat. No és la única causa de la infertilitat masculina, però hi ha evidències
científiques que mostren una relació. Per això, alguns fàrmacs pel tractament d’aquest trastorn
inclouen el seleni en els seus principis actius. També s’ha relacionat aquest element amb la
prevenció d’alguns càncers, especialment quan es combina amb la vitamina E, ja que llavors
augmenta la seva acció antioxidant, i amb debilitat muscular.
El seleni està present en el nostre cos en quantitats molt baixes, uns 15 mg, i s’acumula
principalment en els ossos, el cabell, els ronyons i els testicles. L’ingerim amb alguns aliments
com les nous del Brasil, els anacards i alguns peixos i cereals. La quantitat diària recomanada
pels nutricionistes és de 200 µg diaris. Tanmateix si la quantitat de seleni que ingerim és
superior a 450 µg tindrem un problema d’olor corporal, ja que el cos elimina l’excés de seleni
per la suor i per l’alè en forma d’un compost volàtil que té una olor fètida.
Aquest aspecte desagradable del seleni ja el va patir Jöns Jacob
Berzelius, quan va descobrir aquest element l’any 1817. Berzelius i el
seu ajudant Johan Gottlieb Gahn treballaven en el laboratori i
intentaven obtenir un element ja conegut, el tel·luri. En una empresa
propera es fabricava àcid sulfúric i es formava un precipitat vermellós
quan en el procés de fabricació utilitzaven una determinada pirita. En
un primer moment, Berzelius va suposar que el precipitat format era
tel·luri, quan en realitat era seleni. Així que els dos científics van aïllar
quantitats importants d’aquesta substància vermellosa i l’escalfaven
per identificar-la. D’aquesta manera, una quantitat significativa de
seleni els hi va penetrar per la pell. L’assistenta de Berzelius va
començar a acusar-lo de menjar all cru per esmorzar perquè el seu alè
era molt desagradable. Tot i que Berzelius no menjava alls per esmorzar, la veritat és que a
l’assistenta no li faltava raó. Els alls, quan es tallen, alliberen un compost volàtil similar al que
s’allibera quan es té excés de seleni en el cos. La diferència és que el compost de l’all conté
sofre enlloc de seleni.

Univers i 5 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

El cas del iode

El cos d’una persona adulta conté uns 20 mg de iode que
majoritàriament es troben en la glàndula tiroide. Aquesta
glàndula, situada en la part inferior del coll, segrega hormones
que regulen la creixença i el metabolisme. L’hormona més
rellevant és la tiroxina que és una molècula que incorpora quatre
àtoms de iode (figura 4).
La glàndula tiroide d’una persona adulta consumeix uns 60 µg Figura 4 Molècula de tiroxina.
de iode diaris per produir les quantitats necessàries d’hormones. Quan es consumeix una
quantitat inferior, la glàndula es fa gran i apareixen problemes de salut coneguts com
hipotiroïdisme. Si aquesta manca de iode es produeix durant l’embaràs, el fill pot tenir
problemes greus i irreversibles de creixement físic i retard mental.
Tot i que les plantes incorporen el iode que hi ha al terra, la principal font de iode és el peix i les
algues. La manera més econòmica i efectiva d’incorporar el iode en el nostre organisme és
utilitzar sal iodada a la cuina.
La figura 4 mostra el consum de iode a nivell mundial. Tal com podeu veure, aproximadament
en una quarta part del planeta es consumeixen quantitats insuficients de iode. Tal com va
escriure el director executiu d’UNICEF l’any 1978, “la carència de iode és tan fàcil d’evitar que
és un crim permetre que un sol nen neixi amb incapacitat mental per aquest motiu”.

Figura 5. Consum de iode a nivell mundial.

Informació: http://www.fao.org/docrep/006/w0073s/w0073s0i.htm

Univers i 6 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Sabeu fer un
Aconseguireu aprendre més coses de la química si, des del principi, desenvolupeu bons hàbits i
bones tècniques d’estudi. Aquesta activitat us ajudarà a aconseguir-ho.

Com es fa un resum
1 Llegiu la vostra lectura. Anoteu allò que al vostre parer siguin paraules o frases clau. No en
poseu moltes, saber seleccionar el més important, és una part de la tècnica.

2 Treballeu amb tres persones més del vostre grup de química i compareu el vostre resum
amb els seus.
- El vostre resum conté els punts més importants?
- Heu escrit alguna cosa que no és important?
- Quin és el millor resum?
- Voleu canviar alguna cosa del vostre resum?

3 Dividiu el grup en parelles. Decidiu en cada parella qui parla i qui escolta. Després, fent
servir únicament el vostre resum com a referència, cal que tu o el teu company o companya
parleu de l’element tanta estona com pugueu.
- Quantes coses heu recordat? Seguint aquest mètode probablement haureu recordat més
coses de les que heu escrit al resum.
- La vostra exposició ha estat clara i breu? Segurament a partir d’ara us esforçareu més
en ser precisos i concisos abans de fer un examen.
Un bon resum ha de recollir els aspectes més importants del curs i us ha de permetre organitzar
la informació d’una manera clara. Això no és el mateix que copiar les pàgines de la unitat i
arxivar-les directament a la carpeta de l’assignatura -contenen massa informació i han estat
elaborades per una altra persona. Cal que creeu el vostre propi estil que heu d’anar practicant.
Practiqueu seleccionant el material i arxivant-lo després. De fet, tot el que feu, excepte copiar o
dictar, requereix la utilització d’aquesta tècnica. Per tant, en aquest curs tindreu moltes
oportunitats de posar-la en pràctica.

Tècniques de classificació
Segurament, el resum que heu fet consisteix en un llistat de paraules clau. Potser sigui una bona
manera de fer un resum, però no reflecteix tota la informació. A vegades els resums en forma
d’arbre o de mapa conceptual expressen millor la informació.
Per exemple, el text “El cas del calci” comença amb uns punts introductoris i continua en dues
seccions. Fixeu-vos com aquesta estructura queda clara en el mapa resum següent:

Univers i 7 Química en
_________ Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

OSTEOPOROSIS: EL CAS DEL CALCI

Univers i 8 Química en