Docsity Metode Cientific 7

TIS 2
Sociología
Universitat de Barcelona (UB)
43 pag.
Document shared on www.docsity.com

Downloaded by: ghizlan-el-yaakoubi (ghizlanelyaakoubi@instorreforta.cat)
Lidia Daza

A. Investigació social
Definició
Elements de la investigació social
Fases del projecte d’investigació social
Ruptura: definició de la problemàtica, pregunta
inicial i establiment dels objectius generals i
específics
B. Mètode científic (recordatori)
C. Dissenys d’investigació (recordatori)
D. Paradigmes d’investigació (recordatori)
E. Metodologies d’investigació
F. Tècniques de recollida i d’anàlisi de la informació

Ingredients:
Problemàtica d’estudi
Objectius generals i
específics
Marc teòric
Hipòtesis
Dimensions,
subdimensions i
indicadors
Dades
Conclusions
“Instruments/habilitats” per a
“cuinar”:
Mètode científic
Paradigmes
Metodologia
Disseny d’investigació
Tècniques d’investigació

Projecte d’Investigació Social
Mètode científic
Tècniques
Dissenys Metodologia
Paradigmes d’investigació
d’investigació d'investigació
d’investigació (recollida i
social Pluralisme
anàlisi)

1.Definició
2.Elements de la investigació
3.Fases del projecte d’investigació social
Ruptura
Estructuració
Comprovació

Una proposta de definició (Ander-Egg, 1974, 28):
“es un procedimiento reflexivo, sistemático, controlado y
crítico que permite descubrir nuevos hechos o datos,
relaciones o leyes, en cualquier campo del conocimiento
humano [...] constituye un camino para conocer la
realidad, para descubrir verdades parciales”
Projecte d’Investigació
Basat en el mètode científic
Es diferencia de:
Mètode
Tècniques

» Procés circular continuat, 4 elements:
TEORIA
˃ Teoria/sistema conceptual
inducció deducció
˃ Hipòtesis
PROCESSOS INDUCTIUS
˃ Observacions
PROCESSOS DEDUCTIUS
GENERALITZACIONS
˃ Generalitzacions empíriques
EMPÍRIQUES HIPÒTESIS
contrast d’hipòtesis
interpretació/ operacionalització
anàlisi de dades de conceptes/
instrumentació
OBSERVACIÓ
recollida de
dades
Font: Cea D’Ancona, 1996

Definició: Proposicions provisionals que pretenen explicar part de
la realitat social (detallant relacions observades entre fets,
estructures que interactuen i mecanismes subjacents inferits)
Funcions:
Orienta la investigació
Ofereix un sistema conceptual i de classificació
Sistematitza els fets a partir de generalitzacions
Permet predicció de fets
Índica àrees de coneixement no explorades

Sistema conceptual: element dins d’un sistema teòric
Concepte: abstraccions, construccions lògiques que el científic
produeix, expressades de manera que puguin captar o
aprehendre un fet o fenomen; representen (simbolisme lògic) i
s’expressen mitjançant un signe conceptual (simbolisme
gramatical).
Error: creure que els conceptes existeixen realment com a
fenòmens
Cal definir els conceptes (definició teòrica/conceptual i operativa):
FASE CONSTRUCCIÓ
OBJECTE D’ESTUDI
Exemple:
Concepte (absentisme escolar)
Definició teòrica/conceptual: absència de l’escola en horari
escolar
Definició operativa/operacional: nombre de dies al mes
que l’alumne no va a l’escola sense justificació

Definició: proposició respecte a certs elements empírics i
altres de conceptuals, i les seves relacions mútues, que
emergeixen més enllà dels fets i de les experiències
conegudes amb el propòsit d’arribar a una millor
comprensió d’aquests (Arias Galicia, citat a Visauta, 1989)
Utilitat: graó necessari entre la teoria i la recerca empírica
Exemple:
La delinqüència juvenil ha augmentat en els darrers cinc
anys.
La delinqüència juvenil ha augmentat més ràpid entre
els nois que entre les noies.
L’augment de la delinqüència juvenil es deu a la
desintegració familiar creixent.

Requisits formals:
Permetre la deducció i l’explicació dels fets
Proporcionar respostes als problemes
Possibilitar que es puguin provar i rebutjar
Permetre una formulació en termes senzills i clars
Regles orientatives:
Conceptualment clares i comprensibles
Han de tenir referents empírics. Per tant, cap hipòtesi ha de dur
judicis morals o transcendents
Han de ser susceptibles de verificació i refutabilitat mitjançant l’ús
de les tècniques disponibles
Han d’oferir una resposta probable al problema objecte d’estudi i,
el que és més important, han d’estar relacionades amb un cos
teòric
Han de complementar la generalitat i l’especificitat en un equilibri
anomenat nivell òptim de generalització (Ander-Egg, 1974)

Tipus d’hipòtesis
Hipòtesi general
Hipòtesis específiques
La hipòtesi general pot ser:
Positiva: estableix que hi ha relació o associació entre dues
variables.
les aspiracions socials depenen del nivell educatiu de les
persones
Nul·la: nega qualsevol tipus de relació entre les variables, ja que
considera que són independents
les aspiracions socials no estan relacionades amb el nivell
educatiu de les persones
Alternativa: pressuposa una explicació diferent de la que es
proposa com a positiva
les aspiracions socials estan relacionades amb el nivell
econòmic de les persones, no amb l’educatiu

Tipus d’hipòtesis
Simple
Descriptiva de temps (moments)

Comparativa d’espai (lloc)
de grups
Analítica Simple
Causal reversible – irreversible

determinista – estocàstica
seqüencial – coexistent
Relacional suficient – contingent
(explicativa) necessària – substituïble
instantània – interdependent
Programàtica decisional

Tipus d’hipòtesis relacionals analítiques causals
Tipus de Vinculació entre les variables Exemple
relació
1. Reversible La variable independent influeix en la dependent i El prestigi social (causa) proporciona poder (efecte); però el
viceversa. poder (causa), al seu torn, també proporciona prestigi social
(efecte).
Irreversible La variable independent influeix en la dependent, i no al L’edat (causa) influeix en l’estat general de salut (efecte).
contrari.
2. Determinista La influència de la variable independent és inevitable, és L’increment armamentista en l’exèrcit porta a una major
a dir, ens porta necessàriament a la variable dependent. capacitat ofensiva.
Estocàstica La variable independent ens porta a la variable Una bona educació infantil és garantia d’èxit a la universitat.
dependent amb un cert nivell de probabilitat.
3. Seqüencial Se suposa que la variable dependent es produirà amb Com més gran sigui el grau d’insatisfacció laboral d’un
certa probabilitat en un període determinat de temps. treballador, més aviat acabarà deixant aquesta feina.
Coexistent Ambdues variables es produeixen simultàniament. El poder proporciona control social.
4. Suficient La influència de la variable independent és suficient La pràctica de certs esports considerats elitistes depèn del
perquè es produeixi la variable dependent. nivell econòmic.
Contingent La influència es dóna a causa de l’aparició d’una La contaminació mediambiental es dóna més a la ciutat que
variable o condició ulterior. Hem de parlar llavors de al camp. La ciutat és una variable intervinent entre els fums i
variable intervinent. els residus de les fàbriques (variable independent) i la
contaminació (variable dependent).
5. Necessària Se suposa que la variable dependent tan sols té lloc si hi L’edat influeix en l’estatura física.
ha una determinada variable independent.
Substituïble Se suposa que si existeix la variable independent La delinqüència juvenil està relacionada amb la
existeix la dependent, però aquesta pot donar-se si desintegració familiar.
existeix una altra causa.
6. Instantània La variable dependent és efecte immediat de la variable La participació de l’alumnat augmenta en els seminaris en
independent. relació amb la de les classes magistrals.
Interdependent Quan es dóna una combinació de relació reversible, L’addicció a les drogues està relacionada amb el món de la
seqüencial i contingent, atès que se suposa que una delinqüència.
variable n’influencia una segona, i aquesta influencia a
la vegada la primera, la qual torna a influir la segona,
etc.
Font: Ruiz Olabuénaga et al. (1998)

Nivell d’estudis del pare i la mare
H1 H2 H3
H9
Professió Interès Context cultural
H4 H7
H5 H8
Ingressos H6
Èxit escolar

» Com més alt sigui el nivell d’estudis dels pares, més importants
seran la seva situació professional (H1) i els ingressos (H5).
» El nivell d’educació, associat a aquest nivell d’estudis, ampliarà
l’interès davant les necessitats educatives del nen (H2).
» Aquest nivell educatiu, a més a més, afavorirà un context cultural
propici per al desenvolupament intel·lectual del nen (H3).
» Llavors, si l’ingrés (H6), l’interès (H7) i el context cultural (H8) són
realment alts, el nivell d’èxit escolar dels nens ha de ser més elevat
que en altres famílies que no presenten aquestes característiques.
» La hipòtesi (H4) introdueix la condició que fa suposar que un nivell
professional alt es veurà afectat per obligacions que reduiran les
possibilitats d’interessar-se pel treball escolar dels fills; però, d’altra
banda, afavorirà un context cultural propici (H9).

3. Fases del projecte d’investigació social

3. Fases del projecte d’investigació social
Establiment de la pregunta inicial
Exploració
Fase de
ruptura Plantejament de la problemàtica
Establir objectius generals i específics
Marc teòric i conceptual

Fase Hipòtesis generals i específiques
d’estructuració
Operacionalització dels conceptes
Tècnica de recollida informació: enquesta per
qüestionari
Treball de camp
Fase de
comprovació Codificació de la informació
Anàlisi de dades
Elaboració informe final

3. Fases del projecte d’investigació social:
Fase de ruptura (plantejament de la problemàtica)
Preguntes que s’han d’intentar respondre per a una correcta formulació del
problema
•Quin és el problema? Aquest és el punt de partida: identificació,
plantejament i delimitació del problema.
•Quines són les dades del Es tracta d’expressar el problema amb claredat
problema? i precisió, mitjançant la descomposició
•Quins són els aspectes o dimensional d’aquest i establint-ne les parts,
elements principals del problema? variables o dimensions.
•Què s’ha dit sobre el problema? Estudi de la bibliografia corresponent.
•Quines són les relacions entre els Cal traduir la pregunta amb què es formula el
diferents aspectes del problema? problema, expressant-la en variables
•Quines són les qüestions manipulades i susceptibles de verificació
referides al problema? empírica.
•Està el problema suficientment Cal evitar l’equívoc en l’ús dels conceptes.

definit?
•Quina és la solució que es busca? És el que determina el perquè de la
investigació: la finalitat.

Fase de ruptura (plantejament problemàtica)
Plantejar la problemàtica en el marc

referencial d’una ciència
Què es pretén investigar?
Per què és interessant? Quines implicacions
socials té?
Quina és la finalitat de la investigació?

Fase de ruptura (pregunta inicial)
La pregunta inicial:
» Clara, concreta i precisa
» Factible
» No ha d’implicar judicis de valor
» Propòsit de comprensió
A més…
» Tema actual i d’interès (afecta a un sector ampli)
» Aportació d’aspectes interessants (buits)
» Perfecciona un instrument (metodològic)
» Aclareix un concepte (proposta de medició)

Fase de ruptura (pregunta inicial)
Exemples...:
» Quins efectes tenen els canvis urbanístics de Ciutat Vella en la vida de les
persones?
» És socialment justa la forma en què s’organitza la contribució fiscal en el nostre
país?
» Els patrons exploten els treballadors?
» Els llicenciats de les universitats públiques es veuen més afectats per l’atur que
els de les universitats privades?
Exemples...:
» Què predisposa certes persones a anar més sovint als museus, contràriament a
la gran majoria, que no hi va? (Pierre Bourdieu i Alain Darbel, 1969)
» Les desigualtats en les oportunitats d’educació tendeixen a disminuir en les
societats industrials? (Raymond Boudon, 1973)
» És la lluita estudiantil (a França) tan sols una agitació on es manifesta la crisi de
la universitat o du en si mateixa un moviment social capaç de lluitar en nom
d’objectius generals contra la dominació social? (Alain Touraine, 1978)

Definir els objectius generals i específics:
» Quin és l’objectiu que es vol aconseguir amb aquesta
investigació?
Formulació d’objectius:
» Redactats en infinitiu: conèixer les raons per les quals...
» Descriure, classificar, comparar o associar, conèixer o
prendre una decisió, etc.
» Què volem aconseguir amb la informació obtinguda?
» Distingir entre objectius generals (allò què guia la
investigació, el més ampli) i específics (permeten
concretar apartats)

• Definició
• Característiques

Definició de mètode científic
Ve del grec i es composa de dues paraules: meta (cap a) i odos
(camí): camí per recórrer
Camí que s’ha de seguir mitjançant una sèrie d’operacions, regles i
procediments fixats d’antuvi, de forma voluntària i reflexiva, per
aconseguir un determinat fi, que pot ser material o conceptual
Característica fonamental: aplica el mètode hipoteticodeductiu
Segons Ander-Egg (1987), el mètode científic té unes
característiques essencials:
Fàctic
Ultrapassa els fets
Empra regles metodològiques
Autocorrectiu i progressiu
Les seves formulacions són de tipus general
Objectiu

• Disseny experimental
• Disseny correlacional
• Disseny observacional

Disseny Què és Avantatges i desavantatges
Treballa amb grup experimental i grup de control elegit Obtenir dades i conclusions
aleatòriament fiables sobre impacte i resultats
Observació controlada Permet controlar possibles
Experimental Presenten una situació artificial explicacions alternatives (alta
Ofereixen la possibilitat de manipulació experimental de les validesa interna) però baixa
variables a priori i el control de d’altres que poden incidir en la validesa externa
relació causal
Permet formació aleatòria de grups de control i experimentals a
partir de les diferències de la variable independent
Fonamentat en l’experimental però sense complir la totalitat dels Molt aplicat en ciències socials
requisits, especialment en l’elecció aleatòria dels grups Proporciona possibilitat de
experimental i de control control de variables estranyes
Correlacional Característiques: sinó també aquelles que puguin
Absència de manipulació variables contaminar resultats
S’estructura la situació d’observació a partir de la selecció de Tècnica molt utilitzada: enquesta
variables que li interessen sense possibilitat de control exhaustiu per qüestionari
Realitzada en context real amb cert control
Generalment amb un única mesura del fenomen
No poden controlar si els canvis atribuïts són atribuïbles al Ideal quan el problema
programa d’avaluació no és objecte d’una
Característiques: teoria i quan estem en els
Observacional No existeix manipulació ni selecció de variables primers passos de la recerca,
L’investigador: paper passiu, limitant-se a registrar i descriure obtenint informació per a passos
variables (menor grau de sistematització en la recollida posteriors
d’informació)
Pretén detectar regularitats/diferències dels fenòmens objecte
d’estudi
S’aplica en ambients naturals sense cap grau d’artificialitat ni
control

Experimental Correlacional Observacional
Artificialitat situació Molt Menys Gens
Manipulació variables Alta Mitjana Baixa
Relació entre fenòmens Causal Covariància Regularitat

Ambient Laboratori Camp (natural Camp (natural)
però amb control)
Selecció unitats Molt control Menys control No control
observació
Grau intervenció Alt Mitjà Baix
investigador
Control variables Alta Mitjana Baixa
explicatives alternatives
(validesa interna)
Possibilitat generalitzar Baixa Mitjana Alta
resultats (validesa
externa)

• Paradigma positivista
• Paradigma constructivista
• Paradigma crític

Quina és la
naturalesa dels
fenòmens que
estudiem?
Relació entre Com adquirim

invidu i entorn? aquests
coneixements?

• Diversitat de classificacions
• Reducció del debat
• Pluralisme metodològic

E. Metodologia
Metodologia
Necessitat de plantejar un pluralisme metodològic d’acord amb la
dimensió concreta de la realitat social que s’estudia, el qual pot
donar resposta al pluralisme cognitiu exigit per a la
multidimensionalitat del seu objecte d’estudi
Diversitat de metodologies d’investigació social o, més bé, de
tàctiques d’investigació que s’han establert en les ciències socials
Simplificació: orientacions quantitatives i les orientacions
qualitatives d’investigació social
Pluralisme metodològic
Ambdós mètodes permeten una “cara” de la realitat
La realitat és complexa
La combinació de diferents mètodes permet una més gran i millor
aproximació a la realitat complexa → pluralisme metodològic,
dissenys multimètode o estratègies d’integració metodològica

Pluralitat i complexitat de l’objecte d’estudi
Pluralisme Metodològic
• Complementació A B
+
• Combinació A B
• Triangulació
– De dades
A B
– D’investigadors
– Metodològica (intra, entre)

• Tècniques de recollida de
la informació
• Tècniques d’anàlisi de la
informació

Classificació de les tècniques de recollida d’informació: experimental-observacional i camp-laboratori
laboratori
Discussions Experimental pur
de grup
Quasi experimental
Entrevistes Enquestes
mètode Històries Comparatius mètode
observacional de vida experimental
Biogràfics
Casos únics
Observació
camp

F. Tècniques d’anàlisi de dades
Tècnica Objectiu Procediments d’anàlisi

d’anàlisi
•mesures representatives de la •anàlisi descriptiva univariant
distribució •anàlisi exploratòria
•índexs de dispersió o desviació •taules de freqüències
típica d'aquestes mesures respecte a •mesures de tendència central
la distribució •mesures de dispersió
Anàlisi •procediments de normalització de la •mesures de la forma de la distribució
univariant distribució •representacions gràfiques
•mesura de les desigualtats d'uns •normalització i estandardització
valors respecte als altres
•comparació entre categories de
resposta, variables i altres
estadístiques d'altres poblacions

•coeficients del grau i la forma •mesures d’associació i coeficients de

d'associació entre dues variables correlació
•tests estadístics d'hipòtesis que •taules de contingència
Anàlisi indiquen la seva significativitat en •tests d'hipòtesis
bivariant relació amb la població •tests estadístics paramètrics
•tests estadístics no paramètrics
•anàlisi de la variància
•regressió simple

•proporciona una visió conjunta i •regressió múltiple

integrada que descriu i/o explica la •anàlisis log-lineals
realitat •anàlisi lògit i models pròbit
•permet mesurar les influències i •anàlisi multivariant variància
interrelacions existents entre grups •correlacions canòniques
de variables •anàlisi d’equacions estructurals
•permet les anàlisis de classificació •models causals i equacions
Anàlisi
i la construcció de tipologies: pel estructurals
multivariant
que fa a les variables i pel que fa •components principals
als individus •anàlisis factorials
•tècniques de dependència i •escalament multidimensional
interdependència •anàlisi discriminant
•tècniques mètriques i tècniques no •anàlisi de classificació
mètriques •correspondències
•estructures latents


Docsity Metode Cientific 7

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Docsity Metode Cientific 7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TIS 2

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Basat en el mètode científic

Document shared on www.docsity.com

Font: Cea D’Ancona, 1996

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Descriptiva de temps (moments)

Causal reversible – irreversible

Document shared on www.docsity.com

Coexistent Ambdues variables es produeixen simultàniament. El poder proporciona control social.

Font: Ruiz Olabuénaga et al. (1998)

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Establiment de la pregunta inicial

Establir objectius generals i específics

Marc teòric i conceptual

Elaboració informe final

Document shared on www.docsity.com

•Què s’ha dit sobre el problema? Estudi de la bibliografia corresponent.

•Està el problema suficientment Cal evitar l’equívoc en l’ús dels conceptes.

Document shared on www.docsity.com

Plantejar la problemàtica en el marc

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Relació entre fenòmens Causal Covariància Regularitat

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Relació entre Com adquirim

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Document shared on www.docsity.com

Tècnica Objectiu Procediments d’anàlisi

Document shared on www.docsity.com

•coeficients del grau i la forma •mesures d’associació i coeficients de

Document shared on www.docsity.com

•proporciona una visió conjunta i •regressió múltiple

Document shared on www.docsity.com

You might also like