TEMA-1-psicopatologia.

pdf

maaariaaaaroca

Psicopatología

3º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universitat de València

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 1: EL CONCEPTE DE PSICOPATOLOGIA
Hi ha dos criteris per a tindre en compte perquè determinen quines persones seran ateses pels professionals de la salut,
aquests són els criteris objectius i criteris subjectius. A més, tenim la psicopatologia segons criteris:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Estadístic: tot allò que es desvia de la normalitat o distribució normal, quelcom poc freqüent que no entra en
els límits de la població de referència.
- Socials i interpersonals: desviació de la normativa o consens social, una construcció social i una convenció de
la comunitat social.
- Subjectius o intrapsíquics: queixes o manifestacions del propi individu sobre la seua infelicitat, incapacitat
per a afrontar un problema, retraïment social, falta de contacte amb la realitat.
- Biològics: alteracions i/o disfuncions en el mode normal de funcionament d'estructures o processos biològics.

1. DIAGNÒSTIC PSIQUIÀTRIC
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes del diagnòstic psiquiàtric:
- Avantatges: criteris oficials (APA-DSM, OMS-CIE)
- Desavantatges: escassa fiabilitat i validesa d’aquesta classificació, presència de categories molt àmplies i no hi

Reservados todos los derechos.

han símptomes patognomònics, és a dir, que caracteritzen i defineixen per si mateixos a soles una determinada
malaltia.

2. TRACTAMENT PSIQUIÀTRIC
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes del tractament psiquiàtric:
- Avantatges: criteri objectiu, és clar qui és i qui no és malalt mental (psicoteràpia i psicofarmacologia)
- Desavantatges: deixa fora moltes persones que pateixen, per exemple, manca de consciència de realitat i de
malaltia.

3. HOSPITALITZACIÓ
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes de la hospitalització:
- Avantatges: els límits són clars i les persones institucionalitzades són registrades
- Desavantatges: exclusió social, efectes de la institucionalització, variables com nombre de llits, vulnerabilitat,
incertesa... A més, deixa fora a tots els problemes que no necessiten de reclusió per al seu tractament.

4. MALESTAR SUBJECTIU
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes del malestar subjectiu:
- Avantatges: és el criteri clínic fonamental i el propi subjectiu és el que té l’autoritat per demanar ajuda i dir si
el que li passa és anòmal o no.
- Desavantatges: manca de consciència de realitat i/o malaltia i distorsions perceptives.

5. DESAJUST O DESADAPTACIÓ
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes del desajust o desadaptació:
- Avantatges: té en compte l’entorn de l’individu, les dificultats per a interactuar i ser acceptat pel medi, a més
considera els sistemes de referència i del context.
- Desavantatges: no acceptar les normes socials suposa malaltia (per exemple, anteriorment el cas de la
homosexualitat)

6. FUNCIONAL (FRACÀS AL RENDIMENT)

Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes de la funcionalitat:
- Avantatges: àrea fonamental en el funcionament de la persona.
- Desavantatges: control malèvol o manipulació per part dels qui tenen el poder (per exemple, nombre de tasques
a assignar dependent de l’estat de l’individu amb una discapacitat física o mental).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 7. PUNTUACIONS ALS TEST OBJECTIUS
Cal destacar els avantatges i desavantatges o problemes de les puntuacions:
- Avantatges: criteri compartit per tots.
- Desavantatges: hi ha biaixos de resposta i validesa criterial
A més incloem els subjectius com malestar, raresa i ineficàcia.
8. ASPECTES CONCEPTUALS

- Major adequació de criteris dimensionals

- Complementarietat de criteris
- Consideració del context i de la utilitat adaptativa

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Afectació del desenvolupament afectiu, físic, moral, cognitiu, intel·lectual i/o social
- Diferents graus d'anomalia
- Salut no sols com a absència de malaltia, sinó també com a presència de benestar

 Elements essencials a considerar al camp de la psicopatologia:

o Freqüència
o Duració (començament, temporalitat, duració...)
o Intensitat
o Complexitat (comorbilitat, covariació de signes i símptomes)
o Ruptura amb la realitat – manca de consciència de realitat (neurosi vs psicosi)
o Manca de consciència de malaltia
o Gravetat

Reservados todos los derechos.

o Urgència
o Cada acte humà, pensament, sentiment o impuls pot ser, en determinades circumstàncies, normal o
patològic. Cal valorar: la intensitat de les manifestacions, la reiteració de la conducta, l’associació amb
altres conductes també alterades, l’evolució i les influències recíproques.

9. BENESTAR I PATIMENT
Benestar (Limonero i Bayés, 1995): la sensació global de satisfacció o alleugeriment de les necessitats –Físiques,
emocionals, socials i/o espirituals- que pot experimentar el malalt de forma intermitent, contínua o esporàdica, al llarg
de la seua existència”, puntualitzant a més com característiques claus del mateix el seu caràcter subjectiu, ja que és el
malalt qui valora el seu grau de benestar i la seua variabilitat és a dir, la seua temporalitat.
Patiment (Barreto, 1996): un complex estat afectiu, cognitiu i negatiu, caracteritzat per la sensació que té l'individu de
sentir-se amenaçat en la seua integritat, pel sentiment d'impotència per a fer front a eixa amenaça i per l'esgotament dels
recursos personals i psicosocials.
10. HISTÒRIA I MODELS

 Models no científics:
o Demoníacs: primer model de malaltia mental amb explicació demonològica, la persona era posseïda
per esperits malignes. Tractament: la foguera.
o Morals: malaltia com a càstig personal dels pecats comesos per l’afectat. Tractament: penitència.
o Polítics: el diagnòstic de malaltia mental era una manera d’estigmatitzar als que no estan conformes
amb l’ordre establert.
o Legals: no es refereix a la malaltia en si, sinó que subratlla la responsabilitat o competència de la persona
per governar els seus actes.
 Models biològics: la conducta anormal és causa del mal funcionament dels sistemes biològics que la sustenten.
El trastorn mental és una malaltia produïda per anormalitats biològiques subjacents, que ha de tractar-se amb
psicofàrmacs. Conceptes bàsics:
o Signe: indicador objectiu d’un procés orgànic anòmal
o Símptoma: indicador subjectiu d’un procés orgànic i/o funcional (no hi ha una base orgànica que ho
explique), unitat mínima descriptible en psicopatologia.
o Síndrome: conjunt de signes i símptomes que apareixen en forma de quadre clínic.

Juega sin límites con los discos WD_BLACK. Porque el juego nunca espera ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 o Malaltia mental (entitat nosològica): estructura totalitzant en què adquireixen sentit els fenòmens
particulars, proporcionant al mètode recursos explicatius i terapèutics.
o Trastorn mental orgànic vs funcional
o Grups de risc: predisposicions genètiques a patir determinats trastorns en parents biològics.
o Model de diàtesis – estres: interacció predisposició a l’estrès. Vulnerabilitat orgànica associada a aquest
efecte d’agents externs patògens.
o Discontinuïtat entre el normal i l’anormal: la malaltia mental es classifica sobre criteris categorials,
seria una entitat clínica discreta, amb característiques clíniques, etiologia, curs, pronòstic i tractament
específics. Entitat qualitativament diferent d’altres.
 Els problemes d’aquests models són el reduccionisme (sols hi ha causes orgàniques), la passivitat davant la
malaltia, la influència recíproca i l’etiquetatge.
 Models psicològics:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
o Conductisme: es basa en les lleis de l’aprenentatge. La conducta anormal és producte d’errors
d’aprenentatge. Segons el model conductual. La conducta psicopatològica consisteix en hàbits
desadaptatius condicionats, el tractament de la qual ha de basar-se en els principis de l'aprenentatge.
Alguns dels conceptes bàsics d’aquest model són: principis de l’aprenentatge, rellevància dels factors
ambientals, rebuig al concepte de malaltia i aproximació dimensional.
o Model cognitiu: la conducta psicopatològica està causada per estructures i processos de coneixement
inadequats, que han de ser tractats per mitjà de teràpia cognitiva. Alguns dels conceptes bàsics són el
processament de la informació, processos cognitius i els seus concomitants físics i comportamentals,
anàlisi dels fenòmens subjectius. Els postulats d’una psicopatologia cognitiva són:
 L'objecte d'estudi propi de la psicopatologia són les experiències, sentiments i/o activitats
mentals o comportamentals:
 Inusuals o anòmales (no necessàriament mòrbides)

Reservados todos los derechos.

 Disfuncionals i/o nocives
 Inadaptades i fora del control (o la voluntat) personal
 Que provoquen interferències o deterioració en el desenvolupament personal, en el
comportament i en les relacions socials.
 Aquestes experiències, sentiments i/o activitats mentals o comportamentals es conceptualitzen
com a dimensionals:
 En quin grau es presenten en un moment donat i al llarg del temps (estabilitat)
 Quines variables medien en el seu increment i en la seua atenuació
 En quin grau difereixen de la normalitat
 Les diferències entre la normalitat (salut mental) i la psicopatologia són quantitatives (de grau).
No obstant això, comporten diferències qualitatives en el processament de la informació i, per
tant, en la manera d'experimentar la realitat
 L'objectiu preferent de la investigació psicopatològica és el funcionament dels processos de
coneixement anòmals que inclouen:
 Els típicament considerats com a processos cognitius (atenció, percepció, pensament,
memòria).
 Les emocions, motius, afectes, i sentiments
 Tots ells formen part del «aparell» del coneixement i, per tant, incideixen per igual en
com experimentem la realitat.
 La salut mental no és l'absència de psicopatologia
 La salut mental es defineix sobre la base de tres paràmetres interrelacionats i inseparables:
 L'habilitat per a adaptar-se als canvis i demandes externes i/o internes.
 Els esforços d’auto-actualització, és a dir, cerca de novetats i canvis que suposen reptes.
 Els sentiments d'autonomia funcional, capacitat d'autodeterminació, creixement i
benestar personal.
o Model psicodinàmic: la conducta anormal és la manifestació simbòlica dels conflictes intrapsíquics
del subjecte, que romanen reprimits en l'inconscient. La conducta anormal és el resultat d'energia mal
equilibrada o extraviada. El tractament consisteix en descodificar el simbolisme de la conducta perquè
puga arribar a conèixer l’autentica font i origen dels seus problemes. Els conflictes intrapsíquics que es
produeixen (en la infància) provoquen (en l'adultesa) el comportament desadaptat. El desequilibri en la

Guarda todos tus apuntes con los Discos portátiles SSD de SanDisk ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 relació entre el diferents components psicològics, conscients o inconscients, i en la dinàmica establerta
entre ells.
o Model humanista: rebutja les etiquetes i considera que tota activitat humana és normal, racional i
comprensible si se la considera des del punt de vista de la persona que s'està observant. Segons aquest

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
model l'acumulació de dades històriques no té importància ja que el que importa és el present. Les
persones són fonamentalment actives i responsables de les coses que fan, d'elaborar plans i de triar
opcions sobre el seu comportament. Cada persona naix amb una potència per al desenvolupament i
aquesta és el motor de la conducta.
o Fenomenològics i humanístics:
estudien la relació que hi ha entre els
fets (fenòmens) i l’àmbit en què es fa
present aquesta realitat (psiquisme,
consciència). La distància entre la
percepció del jo real i el ideal,
produeix una incongruència,
autorealització personal i empatia.
o Model sistèmic: la "conducta
anormal" és conseqüència que la

Reservados todos los derechos.

família està malalta, a causa de que la
comunicació entre els seus membres està distorsionada o és ambigua. Pel que la conducta anormal seria
una incapacitat comunicativa. El tractament consisteix en tècniques de teràpia familiar, amb l'objectiu
que el grup familiar puga participar en el procés d'intercomunicació fent una anàlisi de les distorsions
comunicatives.
o Models socioculturals: defensa que l’home és un esser social i la malaltia no existeix. Els problemes
de les persones tenen relació amb la interacció amb els altres, la forma en que rep i dona afecte i la
forma en que la seua conducta influeix en els altres. El coneixement social influeix en el comportament
i el sanciona. La sociogènia fa referència a la patologia que té origen a les interaccions entre les
persones.
 Antipsiquiatria: és el mètode més famós, va servir com a revulsiu per als altres models. Aquest
rebutja tota la psiquiatria clàssica (institucions, drogues, tractaments...). El seu problema és que
no és un model crític científicament, únicament són opinions i genera patiment.
o Models i realitat clínica: el model bio-psico-social té una orientació cognitiu-conductual, tenint en
compte les variables biològiques. Utilitza els sistemes classificatoris DSM i CIE, des d’un plantejament
descriptiu. Presenta una major adequació de determinats models en funció del tipus de trastorn.

DIAGNÒSTIC I CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS MENTALS

Alguns termes bàsics són:
- Síndrome: grup de símptomes i signes. En psicologia fa referència a la covariació de característiques
psicològiques (síndrome clínic); per exemple, el síndrome premenstrual.
- Trastorn: síndrome clínicament significatiu (deteriorament).
- Malaltia: trastorn d’etiologia coneguda.
- Categoria: espècie, classe, tipus i síndrome. Les entitats que formen les categories són homogènies entre si i la
categoria posseeix uns límits clars. Implica un procés dicotòmic (per exemple, es pertany o no a la categoria).
- Tàxon: categoria natural.
- Classificació: procediments per a construir grups (categories) i assignar entitats a eixes categories.
- Taxonomia: forma de classificació consistent en ordenar les entitats en categories en base a les seues
característiques naturals. Implica l'estudi de la lògica, els principis i els mètodes de construcció de sistemes
categòrics, i l'aplicació de les regles pertinents.
- Nosologia: es refereix a la classificació de les malalties i assumeix el coneixement etiològic de les mateixes.
Quan s'aplica als trastorns mentals, s'entén que aquests són malalties mèdiques.
- Taxa de prevalença: nombre de casos totals d’una malaltia que s’han acumulat en un determinat període de
temps en una població concreta.
- Taxa d’incidència: nombre de nous casos d’una malaltia que apareixen en un període de temps determinat en
una població concreta.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 - Curs (evolució del trastorn): parlem de crònic (sol perdurar llargs períodes de temps) o episòdic (es recupera
al cap d’un temps).
- Aparició: aguda (sobtada), crònica (gradual) o insidiosa (es refereix a qualsevol malaltia que comença
lentament, i que no té símptomes obvis al principi. La persona no està conscient que la malaltia s’està presentant.
- Diagnòstic: assignació d’un cas (individu) a una categoria (síndrome).
Els sistemes de classificació són una organització jeràrquica d’entitats segons categories que poden ser:
- Clàssica (nomotètica, categories discretes): es basa en l’organització d’una sola variable o escàs nombre de
característiques.
- Prototípica (politètica, categories difuses): es basa en l’organització en l’existència de característiques
compartides per una proporció significativa dels membres d’una categoria.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
TRANSDIAGNÒSTIC: ALTERNATIVA EMERGENT
La perspectiva transdiagnòstica es presenta com alternativa no mútuament excloent a les taxonomies categorials amb el
propòsit d'oferir protocols d’avaluació i tractament més eficients. S'entenen les taxonomies categorials com una
delimitació artificial dels trastorns i en el seu lloc es proposa la utilització de continus o espectres. Aquesta perspectiva
ressalta patrons específics d'associació entre determinats grups de trastorns, la seua etiologia i el seu manteniment. Els
símptomes no només tendeixen a aparèixer de forma simultània sinó que a més estan altament correlacionats i poden
predir mútuament la seva aparició.
És una nova forma d’entendre i tractar els trastorns mentals. En lloc de centrar-se en l’específic i diferencial de cadascun
dels trastorns, es focalitza en el que tenen en comú, en els processos psicològics subjacents a molts d’ells.
Per tant, l'objectiu consistiria a buscar constructes convergents, integratius i parsimoniosos que vagen més enllà de les
categories que comunament es coneixen. Cal destacar que la perspectiva transdiagnòstica no és incompatible –sinó
complementària a la categorial doncs part precisament - com el seu propi nom indica de l'assumpció d'un sistema
diagnòstic previ. És per això que la literatura el defineix com una alternativa categorial-dimensional, intermèdia als
models anteriorment presentats.
PROCÈS DE DIAGNÒSTIC – CLASSIFICACIÓ

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Les classificacions actuals són:
- APA: Diagnostic and Statistical manual of mental Disorders (DSM)
o I (1952)

Reservados todos los derechos.

o II (1968)
o III (1980) canvis importants
 Base teòrica, defensa dels supòsits mèdics
 Trastorns com a entitats categorials
 Preferència taxonomia politètica
 Increment de fiabilitat i validesa
 Inclou 3 eixos categorials i 2 dimensionals
 Àmplia descripció de cada trastorn (edat de començament, taxes per sexes…)
o III-R (1987)
o IV (1994)
o IV – TR (2000)
o 5 (2013)
o 5 – TR (2022)
- OMS: Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE)
o 1948: CIE – 6
o 1992: CIE – 10
Les classificacions:
- Permeten ordenar fenòmens
- Proporcionen informació descriptiva
- Base per a fer prediccions
- Útils per a la investigació (permeten obtindre i acumular informació)
- Permeten manejar amb major economia grans conjunts de dades
- Permeten comunicació entre professionals (proporciona nomenclatura i terminologia)
- Utilitat administrativa
DSM
- Característiques diagnòstiques: criteris diagnòstics i exemples il·lustratius.
- Subtipus i/o especificacions: definicions i anàlisis breus referents als subtipus i/o especificacions aplicables.
- Procediments de tipificació: directrius per a registrar el nom del trastorn i seleccionar i registrar els codis
diagnòstics CIE-10 i CIE-9-MC adequats.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 - Símptomes i trastorns associats: característiques descriptives i trastorns mentals associats, troballes de laboratori
i troballes de l'exploració física i malalties mèdiques associades.
- Símptomes dependents de la cultura, l'edat i el sexe: directrius sobre distintes variants en la presentació del
trastorn que poden atribuir-se a la situació cultural, l'estadi de desenrotllament o el sexe del subjecte, i taxes de

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
prevalença diferencials.
- Prevalença: prevalença, incidència i risc actual i al llarg de la vida.
- Curs: patrons típics de presentació i evolució del trastorn al llarg del temps. Edat d'inici, mode d'inici sobtat o
insidiós, curs episòdic o continu, episodi únic o recurrent, duració i progressió.
- Patró familiar: freqüència del trastorn entre parents biològics de primer grau comparant-la amb la freqüència en
la població general, altres trastorns que tendeixen a aparèixer més sovint en els membres de la família i
naturalesa heretable de la malaltia.
- Diagnòstic diferencial: com diferenciar este trastorn d'altres que compten amb algunes característiques de
presentació semblants.
- Criteris diagnòstic: criteris necessaris per al diagnòstic del trastorn.
La definició de trastorn mental segons la DSM-5 i DSM-5-TR:
"Un trastorn mental és una síndrome caracteritzada per pertorbació clínicament significativa en la cognició, regulació
emocional o comportament d'un individu i que reflecteix una disfunció en el funcionament mental subjacent als

Reservados todos los derechos.

processos psicològics, biològics o del desenvolupament. Els trastorns mentals són generalment associats amb distrès o
discapacitat en l’àrea social, ocupacional o altres activitats importants. Una resposta esperable o culturalment aprovada
a un estressor comú o pèrdua, com la mort d'un ésser estimat, no és un trastorn mental. El comportament socialment
desviat (per exemple, polític, religiós o sexual) i els conflictes que tenen lloc principalment entre l'individu i la societat,
no són trastorns mentals, llevat que la desviació o conflicte resulta d'una disfunció en l'individu, com es va descriure
anteriorment ".
La definició de trastorn mental segons la DSM-IV-TR:
“Síndrome o patró comportamental o psicològic de significació clínica, que apareix associat a un malestar (per exemple,
dolor), a una discapacitat (per exemple, deteriorament en una o més àrees de funcionament) o a un risc significativament
augmentat de morir o de patir dolor, discapacitat o pèrdua de llibertat. A més, esta síndrome o patró no ha de ser
merament una resposta culturalment acceptada a un esdeveniment particular (per exemple, la mort d'un ser volgut). Siga
quina siga la seua causa, ha de considerar-se com la manifestació individual d'una disfunció comportamental,
psicològica o biològica. Ni el comportament desviat (per exemple, polític, religiós o sexual) ni els conflictes entre
l'individu i la societat són trastorns mentals, llevat que la desviació o el conflicte siguen símptomes d'una disfunció”.
EVALUACIÓ CATEGORIAL DSM-5
El diagnòstic inclou els antics eixos:
- Eix I: trastorns clínics i altres problemes que poden ser objecte d'atenció clínica
- Eix II: trastorns de la personalitat i retard mental
- Eix III: malalties mèdiques
- CIE 10 Z codes: eix IV: problemes psicosocials i ambientals
- WHO-DAS II: eix V: avaluació de l'activitat global
CANVIS EN LA DSM-5
 Pel que fa a l'estructura global, dels 17 epígrafs del DSM-IV-RT es passa a 22.
 En l'avaluació multiaxial es passa de 5 eixos a 3 eixos (estructura ja utilitzada pel CIE-10).
 A l'eix 1 es recullen els trastorns mentals, els trastorns de personalitat, el discapacitat intel·lectual/retard mental
i les malalties mèdiques.
 A l'eix 2 es recull una mesura d'afectació del funcionament (la WHODAS 2.0 en lloc de la GAF (índex
d’activitat global), en considerar aquesta més completa).
 A l'eix 3 es recullen altres condicions mediques, psicosocials i ambientals que puguin ser objecte d'atenció
clínica (Z codes).
 L'aposta per una aproximació dimensional en l'avaluació de tots els trastorns és un altre punt a destacar del
DSM-5, si bé segueixen utilitzant els diagnòstics categorials en considerar prematur (amb l'evidència científica
disponible) plantejar definicions dimensionals per a tots els trastorns proposats.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149
 ACTUALITZACIONS DEL DSM-5-TR
Hi ha 4 tipus de canvis:
- Entitats diagnòstiques noves
- Canvis en criteris diagnòstics o especificacions en definicions
- Actualització de la terminologia
- Actualitzacions per a una millor comprensió del text (en més de 70 trastorns).

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis?
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6307149