Pedres

www.paUUFquSaAanBmR:SU.?aB
Vivents AbUSJ 2021 NúmRUF 188

MN. vidAl
eN el
Nostre
record

El 22 d’abril va fer 18 anys del traspàs de
Mn. Vidal, el nostre estimat rector de Sant
Medir. En aquests moments tan difícils en què
la nostra vida col·lectiva i individual ha sofert
un gran trasbals, i les relacions socials s’han
vist afectades, tant en l’àmbit privat, com
col·lectiu, el seu testimoni d’home de fe
compromès amb la vida ens convida a seguir
endavant amb esperança i il·lusió.
ARguRSx pàg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 FpSnSó
AdeU A ArcAdi oliverAs,
l’ecoNoMistA QUe voliA UN MÓN MÉs JUst
“ dRfRnAFU :R “J’aJBUa pFJíBS?a”,
RA -a ASgnSfS?aU Rn JJuSBRA ?Fm RJ
pa?SfSAmR S J’anBSgJFbaJSBza?Só.
Els moviments socials han perdut una de les
seves veus més estimades –i respectades–.
Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista
de formació i pacifista per convicció, ha mort als
75 anys. Significat en lluites com el No a la
guerra, el 0,7%, l’antiglobalització o l’objec-
ció fiscal a la despesa militar, Oliveres va ser
una de les veus que el 2011 es van situar de
manera més clara al costat del moviment
15-M, convençut que calia una democràcia més
directa. Va exercir de professor d’economia
aplicada a la Universitat Autònoma de Barce-
lona (UAB) i va presidir durant 13 anys Justícia
i Pau, una entitat que treballa per la defensa
dels drets humans, la justícia social i la pau.
També va presidir la Fundació Universitat
Internacional de la Pau. Després que a finals
de gener li diagnostiquessin un càncer de
pàncrees, va passar els seus últims dies a casa
seva on va rebre –ell hauria matisat que rebre
no, sinó estimar– moltíssimes visites. “Aquests
dies són dies feliços, em sento molt estimat”,
va dir a l’ARA en una entrevista.
Pedres
Vivents
La utopia sí que és possible
Oliveres creia fermament que un altre món
era possible i així ho va defensar sempre. Era
infatigable, anava allà on fos per compartir les
seves idees i la seva lluita per les desigualtats i
el desarmament. Va visitar centenars d'instituts
per invertir els discursos oficials i explicar que
hi ha utopies possibles.
Al llibre Un altre món (Angle Editorial) ho
deia clarament: “És possible un altre món?
Crec que sí. I crec que, a més, és necessari
davant l’accelerada degradació del nostre
planeta. Vivim immersos en uns sistemes de
relacions de poder, de control i de lligams
que ens aclaparen cada dia’. Tanmateix, ell
era una persona optimista: “Lluny del
pessimisme més passiu, soc d’aquells a qui
agrada trobar nota d’optimisme, encara que
cada dia rebem impactes negatius, encara
que el canvi no sigui d’avui per demà”. Si hi
ha intencions, explicava, ja hi ha un
començament per canviar les coses.
Sílvia Marimon Molas i Maria Ortega. Diari Ara
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

MN. JoseP M. vidAl i AUNÓs,
eN el Nostre record
-R :R Ja pàgSna 1
De Mn. Vidal se n’ha parlat força. Del seu
compromís amb els més febles i amb el
nostre país, (com ell deia, Catalunya és el meu
país i me l’estimo molt) fet que el va portar a
plantar-se davant de les lleis injustes i dels
silencis còmplices de la jerarquia eclesiàstica.
El que és menys conegut de Mn. Vidal és la
seva relació del dia a dia amb la gent del barri,
de Sant Medir i de la parròquia del Pi. Els que
vàrem tenir el goig de poder conviure amb ell
durant uns quants anys, vam gaudir de la seva
bonhomia, la seva disponibilitat envers els seus
veïns i feligresos, i això el feia accessible a
tothom. Era una persona propera a qui el podies
parar pel carrer i manifestar les teves il·lusions
o trucar a la porta de la parròquia i demanar-li
consell i ajuda.
pFUBa:a 3
En una entrevista d’una publicació de la
barriada, li pregunten sobre el barri i ell diu:
“M’agrada molt passejar pel barri. Aquí a
la Bordeta conec molta gent. Faig dues
passes i em saluden. No vull sentir-me
estrany i no vull que ningú se senti estrany.
Valoro molt l’amistat.
Em sento recompensat per la mateixa
gent. Penso que aixó deu respondre a una
realitat”.
Tots els que vam poder fruir de la seva
companyia i de la seva amistat ens sentim
recompensats.
Moltes gràcies Mn. Josep M. Vidal i Aunós
Pepita Plana
 4 paUUòquSa
recordANt l’ANt)NiA vives
“ sRnyFU, Rm mSURu amb :FJ?RAa,
AFmUSRnB, m’a:UR?Ru Ja paUauJa,
a Ja AFUUa hR :RSxaB URmA S baU?a,
junB amb -FA ?RU?aUR un aJBUR maU.
Quan les mans prodigioses de l’Alexandra
Pagán han fet sonar, a l’orgue de Sant Medir,
les notes del Pescador d’Homes, l’Antònia Vives
se’ns ha fet present. El Pescador d’Homes
era la seva cançó predilecta i Sant Medir la seva
segona llar, com ens ha recordat la Mariona al
llegir el seu comiat.
Jo vaig arribar tard com a jornaler a la vinya
de Sant Medir de la Bordeta. Sóc dels de
darrera hora, com diu l’evangeli. L’Antònia, en
canvi, va ser dels cridats a primera hora. La vaig
conèixer el juliol del 1987, durant la Primera
Trobada Catalo - Occitana convocada per
Mn. Vidal a Sant Bertran de Comenge. El Sr.
Planas es va encarregar de la logística, a la
Montserrat i a mi, ens va col·locar a l’autocar en
què viatjaven l’Antònia i la Roser. Un dels
autocars va tenir una averia, i la tornada va ser
lenta i complicada, vam passar tota una nit per
fer el trajecte de la Vall d’Aran a Barcelona. Una
nit boja, que vam passar cantant cançons de
tota mena. L’Antònia i jo recordàvem cançons
de l’època dels anys vint i trenta. Ens vam caure
bé. I va néixer una bona amistat.
A l’any següent, l’Antònia i la Roser van
fundar el Grup Itinerant, que tenia com a objec-
tiu organitzar excursions en autocar. L’Antònia
tenia poder de convocatòria, el grup aplegava
persones de la comunitat i amics de sant Medir
i del barri de la Bordeta. L’excursió estrella,
durant vuit anys, va ser la visita anual a Sant
Bertran de Comenge i a la Vall d’Aran, sempre
sota el guiatge i la companyia entranyables de
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
Mn. Vidal, que com a fill d’aquelles terres, les
coneixia molt bé.
La Montserrat i jo vam col·laborar en la
preparació d’algunes de les excursions del
grup. Nosaltres coneixíem bé les comarques de
la Catalunya interior. Amb la Roser i l’Antònia,
recorríem els pobles per preparar els itineraris.
En una d’aquestes exploracions vam anar a la
vila de Moià, la població natal de mossèn
Amadeu Oller.
Vam visitar la casa museu de Rafael de
Casanova i vam ensopegar-hi el regidor de
cultura, i l’Antònia, amb el seu estil directe li va
etzibar:
– A Aquest carrer li hauríeu de canviar el
nom, s’hauria de dir carrer de mossèn Amadeu
Oller – es tractava ni més ni menys que del
carrer Major, en el nucli històric de Moià. El
regidor, un home jove, se la va mirar, i va
exclamar amb sarcasme:
– I qui era aquest mossèn Amadeu Oller? En
el poble ningú el coneix.
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta

A l’oïda de l’Antònia, les paraules del regidor
van sonar com una blasfèmia. Sant Medir era el
centre del seu univers, i mossèn Amadeu, tot i
declarar que no havia estat sant de la seva
devoció, era una icona a venerar.
A l’església tampoc vam tenir sort. A
l’Antònia se li va ocórrer demanar al rector, un
osonenc eixut com un bacallà, permís per posar
una placa a l’església en memòria de Mn.
Amadeu.
– Només faltaria que omplíssim l’església de
plaques funeràries com si fos un cementeri–
va ser la “simpàtica” resposta del rector.
Conec la gent d’aquesta part de Catalunya
que és la meva, i la resposta no em va
estranyar.
Però l’Antònia no es donava per vençuda
quan una idea li bullia pel cap, de retorn a
Barcelona, va connectar amb Manel Subirà, i va
aconseguir que s’impliqués en el tema. En
Manel va moure fitxa i aviat es va saber que a
Moià hi havia un grup d’escoltes que duien el
nom de mossèn Amadeu Oller; es va formar
una comissió, la comissió va viatjar a Moià i va
aconseguir que l’ajuntament s’avingués a posar
el nom de mossèn Amadeu a un carrer nou
d’una urbanització del poble. I la inauguració es
va fer enmig d’una gran festassa i un àpat al
restaurant Urbisol, amb l’assistència del rector,
del regidor i d’un nombrós grup de gent de
la Bordeta.
En un altre viatge preparatori, vam anar a
raure a l’antic monestir de Santa Maria de Lluçà,
una petita joia medieval. El monestir estava
tancat i vam indagar pel poble qui ens podria
facilitar la visita. Va aparèixer un home de
cabells grisos, amb indumentària i aires de
pagès, d’una edat com ara la de l’Antònia. Ens
Sant Bertran de Comenge
paUUòquSa 5
va obrir les portes i ens va acompanyar per fer
la visita. Quan s’assabentà de les nostres
intencions, de visitar el monestir en grup, durant
una excursió és va mostrar adust, i va
començar a posar-hi pegues. Estic acostumat a
tractar amb la gent de la meva terra, vaig
procurar mantenir una conversa distesa, i en un
moment donat li vaig preguntat amigablement,
intentant donar un aire bromista a l’entrevista.
– Sou casat o solter, vós?
– Solter– va contestar.
– Doncs, mira Antònia, podríeu formar
parella!
– Val més sol que acompanyat– va
respondre l’Antònia amb la velocitat del llamp.
– Sí, però també diuen que una bona
companyia no té preu– va saltar el suposat
pagès seguint la broma.
Després ens vam assabentar que el suposat
pagès era el rector del poble. I l’entrevista va
acabar cordialment.
No em puc estendre més, he tret aquestes
anècdotes per recordar com era d’activa i tenaç
l’Antònia, i com era de gran la seva fidelitat a
Sant Medir, sense deixar de reconèixer que el
seu caràcter era difícil, però com podia ser
d’entranyable si se la sabia tractar.
L’Antònia va tornar a la Bordeta, a la
residència que porta el nom del seu venerat Mn.
Vidal, molt deteriorada, sobretot per la manca
de memòria. Abans de la pandèmia, la
Montserrat l’anava a veure sovint i jo l’havia
acompanyat alguna vegada. “No em vens a
veure, mai!, no em ve a veure ningú!” es
queixava sempre.
Escoltant el Pescador d’Homes, penso que
a l’Antònia feia molt temps que “El Senyor la
mirava amb dolcesa,
però ella es resistia a
abandonar la Bordeta i
Sant Medir; finalment,
avui fa un mes, ella es va
decidir a deixar rems i
barca a l’arena, per
cercar junt amb Ell un
altre mar”
Francesc Combellas,
 6 paUUòquSa

MeM)ries d’UN AMic

Amb el Josep hem parlat a bastament
d’aquest llibre. Ha estat difícil dur-lo endavant,
la feina se m’ha acumulat aquests darrers anys,
i entre que hem anat quedant a batzegades per
parlar-ne i les dificultats d’extreure el que crèiem
que és rellevant per a tots vosaltres més altres
petits contratemps, ha fet que el llibre hagi trigat
gairebé tres anys en tenir vida pròpia.
És complicat escriure les memòries d’un
amic, del nostre avi de la Bordeta. El César i jo
el considerem una de les millors persones que
coneixem. Del Josep, el nostre amic, el nostre
avi de barri, només podem dir coses
bones. I tots l’estimem
com allò que és, en Josep,
l’home planer, el compro-
mès, el que t’estima.
La responsabilitat d’es- Però la satisfacció de saber que
criure sobre algú que t’esti- fas quelcom per un amic, i que
mes és un fet llastimós, l’il·lusiona, i que t’ho confia, és
perquè saps que no seràs el regal més important que pots
mai just, ni seràs mai tenir-ne.
complert, ni seràs mai del tot
exhaustiu. I et deixes tantes Gràcies, Josep, per compartir
coses al tinter… Escoltar-lo, amb tothom, a través meu, tot el
transcriure allò que deia, que ets, i el que has fet. I que és
repassar-ho (més aviat poc), tant, que no hi haurà llibre de
rememorar-ho a través de les memòries o recensió que ho
seves paraules. Donar-li un pugui abastar.
petit toc literari, sense prendre T’estimem.
l’espontaneïtat i el llenguatge
planer d’en Josep, és una
teranyina complexa. Albert Torras i Corbella

dArrerA APortAciÓ del te)le
dissideNt HANs KüN (1928-2021)
Hans Küng (19 març 1928 / 6 abril 2021) és,
com persona profundament cristiana, un sòlid
referent de l’humanisme contemporani i un
teòleg dissident de la doctrina i les
estructures eclesiàstiques. El seu llibre Jesús
(2012) constitueix una de les seves darreres
aportacions de la seva fecunda experiència
personal i assagística.
1. Hans Küng i Jesús de Natzaret són
dissidents de l’establishment. Küng escriu:
“Jesús no fou de cap manera un home de
l’establishment eclesiàstic i social (...) Jesús fou
condemnat a mort per l’autoritat espiritual i
política conjuntament (...) El violent final de
Jesús restava ja implícit en la lògica de la seva
predicació i del seu comportament”.
2. Küng conclou així el seu llibre Jesús:
“Hem preguntat per què s’ha de ser cristià. Ara
es comprendrà la resposta que resumim en la
següent sintètica fórmula que m’ha acompanyat
durant totes aquestes dècades i expressa
també avui, i espero que fins el meu final, amb
tota brevetat el meu ‘Credo’ enterament
personal: ‘Seguint el Crist Jesús, / l'home pot en
el món actual / viure, actuar, patir i morir
realment com a home: / en la felicitat i en la
dissort, en la vida i en la mort / sostingut per
Déu i ajudant els altres'”. Aquesta síntesi es
compren millor si es tenen en compte altres
consideracions de Hans Küng...
FpSnSó 7
3. “A la classe de catecisme apreníem
fórmules dogmàtiques que no enteníem:
Jesucrist com segona persona de la Trinitat,
una persona divina en dues naturaleses, una
humana i una altra divina”.
4. “L’essència del cristianisme no és un
contingut dogmàtic, abstracte o una doctrina
general sinó, des de sempre, una figura
històrica vivent: Jesús de Natzaret”.
5. “¿Qui es cristià? No el que només diu
‘Senyor, Senyor’ i rendeix tribut a qualsevol
forma de fonamentalisme (de caire biblista-
protestant, autoritari-romà-catòlic, tradicionalista
-oriental-ortodox). Cristià és, abans que res, tot
aquell que en el camí de la seva vida personal,
i tot home té un camí propi, s’esforça per
orientar-se en la pràctica conforme a Jesucrist.
No es demana res més”.
6. “La meva crítica a l’Església, com la de
tants cristians, prové del dolor de la discre-
pància entre el que va ser el Jesús històric, el
que va anunciar, viure, lluitar i patir... i el que
avui representa l’Església institucional amb la
seva jerarquia (...) ¿Podem imaginar Jesús
participant en una triomfant missa pontifical en
la catedral de Sant Pere?”.
7. “Preguntem-nos de manera succinta i
directa: Per què s’ha de ser cristià? I respon-
guem de manera no menys succinta i directa:
Perquè s’ha de ser realment home! No es pot
ser cristià renunciant a ser home. I viceversa:
no es pot ser home renunciant a ser cristià. Allò
que és cristià no pot posar-se a sobre, a sota i
al costat del que és humà. El cristià no ha de
ser un home dividit (...) La fe en Jesucrist
procura la pau amb Déu i amb un mateix, però
no escamoteja els problemes del món. Fa al
home veritablement humà perquè el posa en
contacte amb la humanitat dels altres, l’obra
radicalment a qui te necessitat d’ell, al proïsme”.
Oriol Domingo.
Avantguarda.cat, 11 abril 2021
 8 paUUòquSa
lA corAl sANt Medir
estÀ de celeBrAciÓ
Un 65è aniversari d’una coral és una
efemèride prou important i cal celebrar-ho. És
el que la Coral Sant Medir, amb molta joia i
alegria i, més encara en aquests temps tan
convulsos, té previst celebrar.
Però com va començar tot?
L’any 1948, al barri de la Bordeta de
Barcelona, neix la Parròquia de Sant Medir.
La fundà mossèn Amadeu Oller, home de
gran empenta i de profunda fe evangèlica, que
pren consciència de la realitat social de la
demarcació del barri i es llença a treballar en
tots els àmbits. La parròquia es converteix en
centre aglutinador social, immers en la cultura
catalana amb projecció a tots els àmbits
d’enriquiment humà i personal. Mossèn
Amadeu era un gran organista, pianista, músic
i compositor i, motivat per les Colles de Sant
Medir, mossèn Amadeu compon sobre el text
d’Alfons Romeu i Sabater els Goigs al Venerat
Màrtir Sant Medir. Mossèn Amadeu, que abans
havia estat rector de Santa Madrona, és on va
conèixer l’Agustí Cohí Grau, gran músic,
mestre, compositor i intèrpret.
L’any 1953, s’incorpora a la parròquia, en
qualitat de vicari, mossèn Josep Bigordà,
sacerdot novell i jove, que sap engrescar el
jovent i també els ensenya cants per a ex-
cursions i sortides. Sobre aquest mateix any,
per suggeriment de mossèn Amadeu, Agustí
Cohí prepara una missa solemne Te Deum
Laudamus de Perossi a dues veus que dirigeix
ell mateix. És llavors, també, que l’Agustí Cohí
assumeix les funcions d’organista.
L’any 1956 i més concretament, el dia 8
d’abril, es forma un petit cor que assajarà
cada dimarts i divendres, sorgeix oficial-
ment la Coral Sant Medir dirigida pel mestre
Agustí Cohí Grau
Durant els anys 1958 i 1959, amb un
repertori aportat pel mestre Cohí, la Coral ja
comença a fer concerts al centre parroquial i en
altres poblacions.
El dia 22 de gener de 1960, hi ha cons-
tància del primer concert documentat en la
història de la Coral, amb cançons de Nadal i
un recital de contrabaix i, fins l’any 1966 i
sempre sota la direcció del mestre Cohí farà
diverses actuacions.
Del 1966 al 1978, s’entra en uns temps de
molts canvis socials i resulta difícil afirmar si els
fets que es produeixen i els que anteriorment
s’anaven forjant, són les raons perquè la Coral
deixés d’actuar.
Passats aquests temps de silenci de la
Coral, i un cop renascuts el poble en unes
noves coordenades socials, religioses, musi-
cals, ideològiques, etc., a Sant Medir ressorgeix
novament la il·lusió de tornar a cantar en una
coral, és a dir, recuperar la Coral Sant Medir. Es
reprenen els assajos de la segona etapa de la
Coral a mans de mossèn Josep Bigordà i
col·laboren en la direcció Montserrat Font i
Eulàlia Espinàs.
Del 1980 al 1983, assumeix la direcció en
Josep Gustems i l’any 1983 en Ricard
Bordas i Sastre, que tot just tenia divuit
anys, va agafar la batuta de la Coral Sant
Medir. Tot i ser la seva estada breu, hi va deixar
la seva petjada.
Del 1984 al 1998, amb la incorporació
d’en Xavier Vilajosana com a director, va
marcar un nou estil i una nova etapa que
suposà un canvi considerable. Son moltes les
cançons que es varen incorporar i molts els
concerts celebrats: aniversaris, casaments,
intercanvis corals i visites a diferents indrets de
Catalunya del País Valencià i dels estats veïns,
França i Andorra.
Del 1998 al 2009, passa a dirigir la Coral
Sant Medir el mestre Josep Caballé i Mateu,
músic professional que ha posat música a
textos de prestigiosos poetes catalans i ha
harmonitzat un gran nombre de cançons
populars. Amb uns assajos treballats de forma
rigorosa i agradable, va aconseguir una millora
 paUUòquSa 9

de la qualitat de les diferents veus. Va ser una

etapa en que es va treballar amb el màxim rigor
possible cançons majoritàriament en llengua
catalana, amb un repertori de diferents èpoques
i estils amb especial atenció als compositors de
casa nostra.
El curs 2009-2010, s’engega amb un
canvi total de rumb de la Coral Sant Medir.
S’inicia el curs sota la direcció d’en Ramon
Beltran i la Ma. Mercè Viña, assumint la
responsabilitat tècnica de la nova coral com
Desembre 2020
equip de direcció de forma integral. Aquesta
“nova coral” la integren tres Grups Infantils
(petits, joves i grans) un Cor Jove i un Cor
d’Adults, fins que en el nou curs 2012-2013,
n’assumeix la direcció com a responsable de
tota la Coral en Ramon Beltran i Arellano
ajudat per les cantaires, Anna Vergara, Laia
Urbano, Laia Ermi i Irene Souto. També, com
a novetat d’aquest nou curs s’incorpora el
professor de percussió en Ricard Monné.
Actualment, el repertori de la Coral Sant
Medir és molt variat i adaptat als diferents
grups; podem cantar cançó popular catalana, Desembre 2020
religiosa, música d’autor, contemporània… La
Coral és membre de la FCEC i està també
adherida al SCIC.
No cal dir que aquest darrer any i degut a la
pandèmia que tot el món està suportant, tothom
s’ha hagut de reinventar per tal de subsistir.
La Coral Sant Medir no ha estat menys i gràcies
a pares, mares i cantaires en general, amb la
col·laboració de tot un equip de persones que
estan ajudant a què tot segueixi endavant, amb
assajos tant presencials com virtuals, sota la
direcció coral d’en Ramon Beltran, de la profes- Març 2016
sora de cant, Olga Miracle, i de la professora
de percussió corporal i claqué, Anna Llombart,
ens en sortirem. La celebració del 65è ani-
versari que estem molt a prop de celebrar
estem segurs que serà tot un èxit.
En el cant coral hi volem trobar, no tan sols
una forma d’interpretar i entendre la música,
sinó també un mitjà per la nostra formació
personal i humana. Tot cantant fomentem
l’amistat i la companyonia. No en debades la
música i el cant coral son llenguatges uni-
versals d’entesa, d’unió i de reconciliació.
Jaume Teixidor
10 paUUòquSa

65 ANs de lA corAl sANt Medir
-hi i ser com ets !
Coral Sant Medir, gràcies per ser
No sé com ens ho fem, però a la Coral
estem de celebració una vegada més.
El passat dia 8 d’abril la Coral Sant Medir
vàrem fer 65 anys. Enmig de la pandèmia,
aquest any, més que mai, hem volgut celebrar-
ho. Necessitem seguir vius, necessitem veu-
re’ns, cantar, riure plegats, ens delim per retro-
bar-nos amb el nostre públic, però encara no
podem fer la vida normal de coral que voldríem.
Però ens entestem a idear, reinventar-nos,
imaginar, pensar què més podem fer per donar
resposta a totes aquestes necessitats i a tots
aquests desitjos.
El mateix dia 8 d’abril el grup de Pencaires,
que organitza entre moltes altres coses el Cicle
d’Espectacles Musicals, va pujar fins al Teatre
Grec amb dues idees clares: felicitar tots els
cantaires i amics en els 65 anys de vida de la
Coral i fer-ho des del Teatre Grec, tot anunciant
oficialment el concert de retrobament i aniver-
sari que tindrà lloc el proper 24 de maig a les
6 de la tarda. Sí, sí, al Teatre Grec, gràcies a
la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc i
del Mercat de Sants.
I no només això, el 12 d’abril es complia un
any de l’inici del programa de ràdio “Acord de
Veus”, a Sants 3Ràdio, també durant la pandè-
mia. Un gran projecte. Quaranta-cinc programes
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
paUUòquSa 11
plens de música, plens
d’emocions, de vida, d’en-
trevistes... gràcies a la
col·laboració de tots i totes
amb les propostes de
cançons i, en especial, de
la Marta Tort i el Ramon
Beltran, que l’han fet pos-
sible setmana rere set-
mana. Un programa que
ens ha unit a través de les
ones radiofòniques durant
tots aquests mesos d’in-
certeses i confinaments.
Gràcies Sants 3 Ràdio,
una vegada més.
No, no, ja veieu que la
Coral no s’atura, malgrat els impediments que
tots estem patint d’una manera o altra.
Per tot plegat, aquest esperat concert de
maig serà com un alè d’esperança per a tothom.
Estarà ple de la màgia de retrobar-nos en aquell
indret únic, de veure clarament que la Coral
seguim dempeus, que ningú no ens ha pogut
treure les ganes de cantar. I ens emocionarem.
I gaudirem d’aquell petit tast que la vida ens
ofereix. I agrairem tot el que la Coral ens aporta
i ens ha aportat al llarg d’aquests 65 anys. I
recordarem tots els amics i amigues que, d’una
manera o altra, han estat entre nosaltres en
alguna etapa de tots aquests anys de música i
amistat al barri de la Bordeta. Segur que tots
recordarem algú...
Us hi apuntareu? Ho podeu fer amb el codi
QR o contactant a través del correu de la coral
info@coralsantmedir.cat o per la nostra web:
coralsantmedir.cat i també dient-li a algun amic
o amiga que tingueu a la coral, o a les xarxes
(instragram, facebook, twitter). Us hi esperem!
Dolors Gubert, contralt del Cor d’Adults i presidenta
 agRn:a

Dimarts, 11 maig, l’espai solidari posa

PARADETA DE VENDA DE MELMELADES
a la placeta de Sant Medir, d’11 a les 5 de la tarda

EUCARISTIA HAN S KÜN G

REFEM L’ESPERANÇA Un teòleg del Concili Vaticà II
a càrrec Mn Enric Subirà
Diumenge, 16 de maig
a les 7 del vespre, església Sant Medir Dijous, 13 de maig
a 2/4 de 8 del vespre, Sala Nova
Organitza Grup dels Drets Humans de S. Medir
Organitza Grup dels Drets Humans de S. Medir

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Grup de Solidaritat Constitució, 17

Us atendrem els dijous de 7 a 8 del vespre a Atenció social
l’entrada de la parròquia. Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari
Esplai Passatge Toledo, 10 2n Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com
Càrites, EAIA, Cap de la Zona

Sants 3 Ràdio Campanar

Quadre Escènic Sant Medir Teatre

Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Coral Sant Medir www.coralsantmedir.cat
Concert de celebració del 65è Aniversari
Dilluns 24 de maig a les 6 de la tarda
Acord de Veus. Escolta el programa musical de la
Coral de Sant Medir a Sants3Ràdio els
diumenges 10,30 h i dimecres a les 21 h
Nit de Ràdio 2.0
Dissabte 8 de maig a les 6 de la tarda
Diumenge 9 de maig a les 6 de la tarda
Dissabte 15 de maig a les 6 de la tarda
Diumenge 16 de maig a les 6 de la tarda
Un esperit burleta
Dissabte 22 de maig a les 6 de la tarda
Diumenge 23 de maig a les 6 de la tarda
Dissabte 29 de maig a les 6 de la tarda
Diumenge 30 de maig a les 6 de la tarda

Per AssistÈNciA sociAl trUQUeU Al 93 421 00 11 (de 9 A 14H) cÁritAs ZoNA PAstorAl

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia