Temes 6 I 7. Tècniques Analítiques Lípids. 27 I 28 Març 2023

Temes 6 i 7
Tècniques analítiques per a la

determinació de lípids
Anàlisis Clíniques i Diagnòstic de Laboratori

27 i 28 de març de 2023
Introducció
Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat en el món.
Aproximadament es cobren 17,9 milions de vides cada any. Aquestes malalties
constitueixen un grup de transtorns del cor i els vasos sanguinis que
inclouen cardiopaties coronàries, malalties cerebrovasculars i cardiopaties
reumàtiques.
www.who.int/es/health-topics/cardiovascular-diseases
 El desenvolupament de la malaltia cardiovascular depén dels factors de risc

cardiovascular, alguns d’ells relacionats amb les lipoproteïnes i el seu metabolisme.
 Per aquest motiu, cal conèixer amb detall el metabolisme lipídic i la seva regulació.
Objectiu: entendre el significat de les medicions habituals del laboratori clínic

que s’utilitzen en l’avaluació del metabolisme lipoproteïc, i que són necessàries
per establir el risc cardiovascular dels pacients
• Estructura i funció de les Lipoproteïnes
1
• Metabolisme de les lipoproteïnes

27/03/2023 2
• Alteracions del metabolisme lipídic

3
• Malaltia ateroscleròtica
4
• Quantificació de les magnituds lipídiques

28/03/2023 5
• Cas clínic
6

1

2

3
1. Estructura i funció de les Lipoproteïnes plasmàtiques
LÍPIDS
Conjunt de molècules orgàniques constituïdes per carboni i hidrogen i, en
menor mesura per oxigen, que integren cadenes hidrocarbonades alifàtiques o
aromàtiques.
Parcialment apolars Totalment apolars
Triglicèrids
Colesterol
Fosfolípids
Àcids grassos
Èsters de colesterol
 Els lípids constitueixen un conjunt molt heterogeni de molècules, amb

funcions biològiques diferents, i que tenen en comú ser molt poc solubles en
solucions aquoses.
 Més d’un 90% dels lípids son triglicèrids, i la resta (< 10%) són colesterol,
fosfolípids i vitamines liposolubles.
Funcions dels lípids

1. Reserva energética
2. Estructural
3. Protectora
4. Reguladora
5. Antioxidant
6. Pigments
LIPOPROTEÏNES
- Són complexes de lípids i proteïnes específiques (APOPROTEÏNES), que tenen com

a funció el transport de lípids
- Les apolipoproteïnes són proteïnes que tenen la capacitat de solubilitzar els lípids
a la sang
- Estructura esfèrica amb un nucli hidrofòbic i un embolcall extern hidrofílic 
APOPROTEÏNES
Estan formades per:
- Zona interior o nucli no polar: a on es situen els

lípids molt hidrofòbics: èsters de colesterol i
triglicèrids
- Capa superficial o escorça polar: recobreix el nucli i

aporta la solubilitat necessària a la lipoproteïna. Està
constituïda per fosfolípids, colesterol lliure i
apoproteïnes
 Funcions apoproteïnes:
 PROPIETATS ESTRUCTURALS:
Proporcionen estabilitat a l’estructura que caracteritza les lipoproteïnes

perquè interaccionen amb els lípids i amb el medi aquós
 REGULACIÓ ENZIMÀTICA:
- Apo AI  cofactor de la lecitina-colesterol-aciltransferasa (LCAT)

- Apo CII  cofactor de la lipoprotein-lipasa (LPL)
 INTERACCIÓ AMB RECEPTORS:
- APO B100  s’uneix al receptor de LDL

- Apo E  s’uneix al receptor LRP (lipoprotein receptor-related
protein) hepàtic
 Classificació lipoproteïnes:
- Les lipoproteïnes es classifiquen en famílies d’acord a les seves

característiques físico-químiques (tamany / densitat) i la seva funció
- Les lipoproteïnes es diferencien entre sí per les diferents proporcions de

lípids i apoproteïnes:
- Quilomicrons
- LP de molt baixa densitat (VLDL)
- LP de densitat intermèdia (IDL)
- LP de baixa densitat (LDL)
- LP d’elevada densitat (HDL)
- Lipoproteïna (a)
QUILOMICRONS
 Lipoproteïnes de major tamany (diàmetre

80-100 nm) i menor densitat (< 0,96 g/ml)
Zona superficial (10%)
• Fosfolípids 6%
 Síntesi a les cèl·lules epitelials intestinals
(després dels àpats) • Colesterol 2%
• Apoproteïnes 2%
 Funció: transport exogen de TRIGLICÈRIDS

de la dieta als teixits Nucli hidrofòbic (90%)
• Colesterol esterificat
6%
 Temps de vida mitjana < 6 hores (NO han • TRIGLICÈRIDS 84%
d’aparèixer en sèrum en dejú de 12 h)
 Apoproteïnes principals: AI, B48, CII i E

VLDL (very low density lipoprotein)
 Síntesi hepàtica

 Densitat 0,96-1,006 g/ml
• Fosfolípids 20%
• Colesterol 5%
 Mida 30-80 nm • Apoproteïnes 9%
 Vida mitjana de 6 hores Nucli hidrofòbic (66%)

• Colesterol esterificat 11%
 Funció: transport endogen de • TRIGLICÈRIDS 55%
TRIGLICÈRIDS des del fetge cap a la
resta de teixits
 Apoproteïnes principals: B100, CII, E

IDL (intermediate density lipoprotein)
 Síntesi plasmàtica a partir de les VLDL
 Producte intermedi del catabolisme de Zona superficial (46%)

les VLDL a les LDL • Fosfolípids 24%
• Colesterol 7%
• APOPROTEÏNES 15%
 Densitat 1,006-1,019 g/ml
Nucli hidrofòbic (54%)

 Mida 25-30 nm • Colesterol esterificat 23%
• TRIGLICÈRIDS 31%
 Formades per colesterol i TG
 Principals apoproteïnes: B100, Apo E

LDL (low density lipoprotein)
 Síntesi plasmàtica / hepàtica

 Densitat 1,019-1,063 g/mL • Fosfolípids 25%
• COLESTEROL 8%
 Mida 20-28 nm • Apoproteïnes 19%
 Vida mitjana de 4 dies processos Nucli hidrofòbic (48%)

d’oxidació • Colesterol esterificat 38%
• Triglicèrids 10%
 Funció: transport de COLESTEROL des
del fetge cap als teixits perifèrics
 Única apoproteïna: B100

HDL (high density lipoprotein)
 Síntesi plasmàtica
 Densitat 1,063-1,21 g/ml Zona superficial (78%)

• Fosfolípids 23%
 Mida 5-12 nm • Colesterol 5%
• APOPROTEÏNES 50%
 Vida mitjana de 4 dies

Nucli hidrofòbic (22%)
• Colesterol esterificat 17%
 Funció: transport de COLESTEROL
• Triglicèrids 5%
des dels teixits perifèrics cap al fetge
 Apoproteïnes principals: A-I, A-II

QM VLDL IDL LDL HDL

Apoproteïnes 2% 9% 15% 19% 50%
Triglicèrids 84% 55% 31% 10% 5%
Colesterol 2% 5% 7% 8% 5%
Colesterol 6% 11% 23% 38% 17%

esterificat
Apoproteïnes AI AI B100 B100 AI, AII
principals B48 B100 CI,CII CI, CII
CII CI,CII, E E E
E
+ densitat (+ proteïnes) - densitat (- proteïnes)

+ petites + grans
Lipoproteïna a: Lp (a)
o Síntesi al fetge
o Densitat 1,040-1,110 g/ml
o Composició similar a la LDL amb una proteïna, apo(a), unida

covalentment a la apoB100
o Funció desconeguda
o Es metabolitza per les mateixes vies que la LDL
o La seva quantificació en sèrum té importància per establir el risc

cardiovascular
 Principals apoproteïnes
- Apo AI: majoritària en HDL. Cofactor de la LCAT

- Apo B100: responsable de la unió de les IDL i LDL als receptors de les LDL
- Apo B48: es sintetitza a l’intestí i només es troba en els QM i QM residuals.
- Apo CI: es sintetitza en el fetge. S’assocïa a VLDL i HDL. Activador de la LCAT
- Apo CII: es sintetitza al fetge i intestí. Cofactor essencial en l’activació de la LPL.
Promou la lipòlisi de les LPL riques en TG
- Apo CIII: inhibeix la LPL. Es correlaciona amb els TG en plasma i el risc CV.
- Apo E: s’assocïa a QM, VLDL, IDL i HDL. La seva funció és l’eliminació d’aquestes
LP pel fetge a través de la unió als receptors de LDL i al receptor LRP1
- Apo (a): proteïna que, unida covalentment a la Apo B100 de la LDL, conforma la
Lp(a).

1

2

3
2. Metabolisme de les Lipoproteïnes
- RECEPTORS LDL - TRIGLICÈRIDS

- RECEPTORS LRP - COLESTEROL
- RECEPTORS D’ELIMINACIÓ - COLESTEROL ESTERIFICAT
- RECEPTORS HDL - FOSFOLÍPIDS
RECEPTORS LÍPIDS
de LP als teixits
ENZIMS
APOLIPO-
que catalitzen
les reaccions PROTEÏNES - APOB100
lipídiques - APOB48
- LIPOPROTEIN-LIPASA (LPL) - APOAI
- LECITINA COLESTEROL ACILTRANSFERASA (LCAT) - APOCII
- LIPASA HEPÀTICA - APOE
- COLESTEROL-ÉSTER TRANSFER PROTEIN (CEPT)
2. Metabolisme de les lipoproteïnes
VIA EXÒGENA
LRP
QM hepàtic +ApoB100
naixents +ApoB48 VLDL
naixents 1. Via del
QM +ApoE LRP hepàtic
romanents +ApoCII
+ApoE
VLDL madures VLDL 2. Via de
+ApoCII
rom. = la lipasa
hepàtica
QM
madurs
LPL LPL
Via extrínseca o exògena (post-pandrial)

S’encarrega d’absorbir i transportar els triglicèrids de la dieta cap als teixits
perifèrics i el fetge, mitjançant els quilomicrons.
a) Absorció dels greixos de la dieta i síntesi de QM
1. INTESTÍ PRIM: emulsió dels lípids de la dieta i

hidròlisi dels TG per la lipasa pancreàtica.
2. ENTERÒCIT: QM NAIXENTS.
3. CIRCULACIÓ: es transporten per circulació

HDL portal saltant-se el fetge i arriben al torrent
circulatori (B48).
4. INTERACCIÓ AMB HDL: les HDL cedeixen

apolipoproteïna C-II i E als quilomicrons
naixents  QM MADURS.
Via extrínseca o exògena (post-pandrial)
b) Metabolisme dels QM: lipòlisi i aclariment
5. ACTIVACIÓ DE LA LIPOPROTEIN LIPASA (LPL):

l’ Apo C-II activa la LPL. Els àcids grassos són
absorbits als teixits perifèrics
6. QUILOMICRONS REMANENTS: són captats pel

HDL
fetge quan l’ Apo E interacciona amb el
receptor LRP (lipoprotein receptor-related
protein) hepàtic.
Els QM s’eliminen de la circulació un cop han transportat els TG de

la dieta als teixits
2. Metabolisme de les lipoproteïnes
VIA EXÒGENA
LRP
QM hepàtic +ApoB100
naixents +ApoB48 VLDL
naixents 1. Via del
QM +ApoE LRP hepàtic
romanents +ApoCII
+ApoE
VLDL madures VLDL 2. Via de
+ApoCII
rom. = la lipasa
hepàtica
QM
madurs
LPL LPL
Via endògena
S’ocupa de sintetitzar triglicèrids al fetge i transportar-los a teixits perifèrics
 Síntesi de VLDL i catabolisme

 Metabolisme de LDL
 Transport revers
 Captació hepàtica
Via endògena
a) Síntesi de VLDL i catabolisme
- formació de VLDL naixents: unió de TG i èsters

de colesterol a Apo B100
- intercanvi de proteïnes i lípids de VLDL i hidròlisi
de TG
- cessió de ApoC-II i Apo E als VLDL naixents →
VLDL madures
- VLDL → IDL → LDL. Intervenció de la LCAT
 Les LDL són LP que han perdut pràcticament tots els TG, molt riques en
COL i amb una molècula d’ Apo B100
 Les VLDL es catabolitzen en 4-8 hores i les LDL en 2-3 dies

Via endògena
b) Metabolització de les LDL
• Via depenent del Receptor de LDL
- unió a les LDL al receptor de LDL a través de l’Apo B100
- l’excés de captació de colesterol a les cèl·lules regula el seu propi metabolisme
• Via independent del Receptor de LDL:

Via endògena
c) Transport revers
Transport de colesterol des dels teixits perifèrics cap al fetge fins a la seva
excreció, mitjançant les HDL, evitant la sobrecàrrega de colesterol en les
cèl·lules.
d) Captació hepàtica
- interacció HDL amb R hepàtics

- transferència del colesterol esterificat cap a la cèl·lula hepàtica
- la Apo E pobre en lípids queda alliberada a l’exterior cel·lular.
TRANSPORT REVERS
 Síntesi de HDL  Retorn de l’excés de colesterol dels teixits

perifèrics cap al fetge
VIA EXÒGENA (postprandial):
 absorció dels lípids de la

dieta
 síntesi de QM per al transport

de lípids cap als teixits VIA ENDÒGENA (en dejú):
 Síntesi de VLDL i LDL per al transport de lípids del fetge
cap als teixits perifèrics mitjançant diverses lipoproteïnes

1

2

3
3. Alteració del metabolisme lipídic
Dislipèmies
 Les dislipèmies engloben els trastorns del metabolisme lipídic que es

manifesten per concentracions de lipoproteïnes en sang anormalment
elevades o baixes, o per alteracions en la seva composició.
 Poden haver-hi alteracions qualitatives i/o quantitatives de les

lipoproteïnes.
 La seva importància clínica, quan són per un increment en la

concentració de colesterol, es deu a la seva associació amb el
desenvolupament d’aterosclerosi i les seves complicacions clíniques.
 Classificació etiològica
 Primàries o genètiques: alteracions en el metabolisme de les

lipoproteïnes causades per mutacions de gens que intervenen en el seu
metabolisme. Es classifiquen segons l’origen:
• Poligènic: més freqüent
• Monogènic: presentació més temprana, valors extrems de magnituds

lipídiques
 Secundàries
• fàrmacs: anticonceptius orals, corticoides, andrògens, etc.
• factors ambientals: consum excessiu de calories, greixos saturats i

colesterol, tabac, sedentarisme, obesitat, etc.
• patologies: hipotiroïdisme, diabetis mellitus, insuficiència renal, gota,

alteracions hepàtiques cròniques, etc.
 Classificació fenotípica (Fredrickson, 1980)
Tipus Lipoproteïna Concentració Concentració de Aspecte de la

augmentada de colesterol triglicèrids mostra a 4ºC
I Quilomicrons N +++ Capa superior cremosa
IIa LDL +++ N Clar
IIb LDL i VLDL ++ + Clar, tèrbol
III IDL +++ +++ Tèrbol
IV VLDL N/ + ++ Tèrbol o lletós
V Quilomicrons ++ +++ Capa superior cremosa

i capa inferior tèrbola.
VLDL
DESAVANTATGES: No té en compte la causa de la dislipèmia ni la concentració de

colesterol contingut a les lipoproteïnes HDL ni LDL.
 Classificació segons el perfil lipídic
1) Hiper/hipocolesterolèmia
2) Hiper/hipotrigliceridèmia
3) Dislipèmia mixta o combinada

Hipercolesterolèmies primàries
Alteració del metabolisme de les lipoproteïnes degudes a defectes genètics:
- poden ser monogèniques dominants, monogèniques recessives i poligèniques

- caracteritzat per concentracions plasmàtiques molt elevades de cLDL des del
naixement, amb concentracions de TG i de cHDL normals
- malaltia vascular prematura: principal factor de risc per el desenvolupament
d’arteriosclerosi coronària precoç
- dipòsits extravasculars de colesterol:
 xantomes tendinosos
 arc corneal
 xantelasmes en parpelles
- tractament amb estatines. El tractament es monitoritza amb les
concentracions en sèrum de cLDL
- Hipercolesterolèmies monogèniques dominants: grups de malalties

denominades hipercolesterolèmia familiar (HF)
- freqüent (1/500)
- pobre unió del receptor LDL amb el colesterol LDL
- increment molt elevat de colesterol LDL
- Hiperlipoproteïnèmia (a): les concentracions de Lp(a) estan determinades

genèticament. Una concentració de Lp(a) elevada és un factor de risc
independent pel desenvolupament d’aterosclerosis i es correlaciona de forma
directa amb el risc d’aterombosis
- Hipercolesterolèmies monogèniques recessives:
 Hipercolesterolèmia autosòmica recessiva

 Sitosterolemia
 Deficiència de colesterol-alfa-hidroxilasa
 Deficiència de lipasa àcida lisosomial
- Hipercolesterolèmies poligèniques: alteració del metabolisme lipoproteic

amb elevacions de cLDL deguts a l’efecte additiu de variacions en gens amb
efectes hipercolesterolemiants
- molt freqüent
- forma més comuna d’hipercolesterolèmia primària
- interacció entre múltiples gens + factors ambientals
Hipertrigliceridèmies primàries
 Alteracions del metabolisme que s’expressen amb un augment de la

concentració de triglicèrids en plasma. Es poden dividir:
- sense quilomicrons: hipertrigliceridèmia familiar (multigènica)
- amb quilomicrons: hiperquilomicronèmia monogènia o poligènica
 Es classifiquen segons la concentració de TG en sèrum en dejú:
 hipertrigliceridèmia lleu: 150-200 mg/L
 hipertrigliceridèmia moderada: 200-880 mg/L
 hipertrigliceridèmia greu: > 880 mg/L

Hiperlipèmies mixtes
Alteracions del metabolisme lipídic caracteritzades per concentracions
elevades en sang de colesterol (>250 mg/L) i triglicèrids (> 200 mg/L).
 Disbetalipoproteinèmia familiar:  VLDL residuals
- alteració genètica del gen de l’Apo E + factors ambientals

- elevada incidència de cardiopatia isquèmica i malaltia vascular perifèrica
 Hiperlipèmia familiar combinada:  VLDL i LDL.  síntesi hepàtica de

triglicèrids i Apo B al fetge i sobreproducció de VLDL
- molt freqüent (2%)

- elevat risc de malaltia cardíaca
- etiologia desconeguda. Síntesi excessiva d’ApoB100 increment de
partícules LDL (small dense)
4
5 • Quantificació de les magnituds lipídiques
6 • Cas clínic
4. Malatia ateroscleròtica
Malaltia ateroscleròtica
És la primera causa de mortalitat i morbiditat al món. Malaltia multifactorial
que depén de l’exposició a diversos factors de risc.
- Arterioesclerosi: pèrdua d’elasticitat dels vasos sanguinis, que incrementa la

rigidesa i el gruix, i genera una restricció de l’aport d’oxigen i nutrients als teixits
 Aterosclerosi:
- malaltia progressiva crònica

- tipus d’arterioesclerosi caracteritzat pel dipòsit de lípids i colesterol a l’espai
subendotelial de la paret de les artèries
- es produeix una reacció inflamatòria crònica
- aquest dipòsit forma una placa d’ateroma, que condiciona una alteració
estructural i funcional.
L’acumulació de LDL en la paret arterial és un procés clau en l’inici i

patogènesi de l’aterosclerosi.
 Malaltia ateroscleròtica: patogènesi

1. dany endotelial (dislipèmia, hiperglucèmia, HTA, tabaquisme, activació del sistema simpàtic
adrenal i/o determinants genètics)
2. disfunció endotelial per pèrdua de la integritat de la barrera. Es facilita el pas de LDL
3. acumulació i oxidació de LDL i altres lipoproteïnes retingudes
4. adhesió i migració dels monòcits a l’espai subendotelial
5. transformació dels macròfags en cèl·lules espumoses per captació de les LDL oxidades
6. apoptosi de macròfags i aparició d’àrees de necrosis
7. la placa estable pot evolucionar a placa vulnerable i al seu trencament quan els macròfags
activats produeixen una resposta inflamatòria.
8. quan la placa es trenca, hi ha exposició del contingut als factors procoagulants i
protrombòtics i es forma el trombo que ocasiona les manifestacions clíniques
Curso “Atención farmacoterapéutica al paciente con síndrome coronario agudo”. SEFH

 Prevenció de la malaltica cardiovascular
Implantació d’un conjunt de mesures coordinades, a nivell poblacional i/o individual,

amb l’objectiu d’eliminar o minimitzar l’impacte de les malalties cardiovasculars i la
discapacitat associada.
Les mesures van dirigides a minimitzar o corregir els factors de risc més prevalents i
modificables:
 Prevenció primària: quan l’objectiu és prevenir l’aparició d’events en pacients

sans
 Prevenció secundària: quan s’actua en pacients que ja han patit algun episodi
de malaltia CV
 Prevenció de la malaltica cardiovascular
L’abordatge de la prevenció ha de ser multidisciplinar i actuar sobre tots els factors de

risc CV.
• Modificacions estil vida saludable: recomanacions sobre mesures higiènico-

dietètiques
• Tabac: no exposició
• Nutrició: dieta saludable amb un baix contingut en greixos saturats i rica en
productes integrals, verdures, fruita i peix
• Activitat física: 3,5-7 h / setmana d’activitat física d’intensitat moderada o 30-
60 min tots els dies
• Pes corporal: IMC 20-25 kg/m2
• Control de la diabetis
• Control de la HTA
• Control de les dislipèmies
F. Mach et al. / Rev Esp Cardiol. 2020;73(5):403.e1–403.e70

La modificació dels factors de RCV redueixen la incidència de la malaltia. La

presència simultània de més d’1 factor de risc, augmenta exponencialment el
risc de malaltia CV.
 Factors de risc cardiovascular
 Factors no modificables: edat, sexe, història familiar i personal de

cardiopatia, hipertensió, diabetis mellitus
 Factors modificables: obesitat, consum de tabac i d’alcohol, sedentarisme...
 Marcadors de risc cardiovascular
 Clàssics: lípids (colesterol HDL, colesterol LDL, Lp(a), Apo A, Apo B,

triglicèrids, VLDL, quilomicrons)
 Emergents: molècules relacionades amb la inflamació, la matriu extracel·lular,

l’activació plaquetària, l’homocisteïna, l’estrés oxidatiu....
4
6 • Cas clínic
5. Quantificació de magnituds lipídiques
CONSIDERACIONS PRE-ANALÍTIQUES
La mesura de les concentracions de lípids en sèrum, està subjecta a tres tipus de

fonts de variació: variabilitat pre-analítica, analítica i post-analítica.
Per interpretar les concentracions de lípids i LP en sang, cal tenir en compte la

variabilitat en les diferents fases del procés, que introdueix incertesa en els
resultats informats
 Variabilitat fase premetrològica
o Variabilitat biològica INTRAINDIVIDUAL
o Condicions d’extracció de la mostra

1. Variabilitat biològica INTRAINDIVIDUAL (variacions fisiològiques de

lípids, lipoproteïnes i apoproteïnes en el plasma)
Causes de variació: edat, sexe, estació any, etc
Cal confirmar una dislipèmia en 2 determinacions diferents espaiades en 2

setmanes, si pot ser després de practicar hàbits saludables
2. Condicions d’extracció de la mostra
- pacient en dejú 12 hores (9h si no es pot)

- pacient assegut
- mostra adequada: plasma o sèrum
- mantenir dieta habitual i pes estable durant les 2-3 setmanes prèvies
- evitar exercici intens en les 24 hores prèvies
- evitar ingesta alcohol i cafè en les 12h prèvies
En condicions normals i en dejú, l’aspecte del sèrum és clar i transparent. Les LP grans i
riques en TG (QM i VLDL) aporten el sèrum aspecte opalescent, opac o lletós, depenent
de la seva concentració.
Què quantifiquem al laboratori?

1. Lípids plasmàtics
• Srm—Triglicèrid; c.subst
• Srm—Colesterol; c.subst
2. Colesterol contingut a les lipoproteïnes plasmàtiques

• Srm—Colesterol d’HDL; c.subst
• Srm—Colesterol d’LDL (segons Friedewald); c.subst
• Srm—Colesterol (exclòs el d'HDL); c.subst.
3. Altres lipoproteïnes
• Srm—Lipoproteïna (a); c.massa
4. Apoproteïnes
• Srm—Apolipoproteïna AI; c.massa
• Srm—Apolipoproteïnes B; c.massa
1. Quantificació de lípids plasmàtics
Srm—Triglicèrid; c.subst
Lipoproteinlipasa
Triglicèrid Glicerol + Àcids grassos lliures
Gliceroquinasa
Glicerol + ATP Glicerol-3 fosfat + ADP
Glicerofosfat oxidasa
Glicerol-3 fosfat + O2 Fosfat de dihidroxiacetona + H2O2
Reacció de Trinder: el peròxid d’hidrogen reacciona amb

4-aminofenazona i fenol per donar un colorant vermell
(quinonimina) i aigua.
Peroxidasa
H2O2 + fenol + 4-aminofenazona Colorant quinona + 2 H2O
espectrofotometria d’absorció molecular: La intensitat d'aquest colorant és directament

proporcional a la concentració de triglicèrid que hi ha a la mostra.
Srm—Colesterol; c.subst
Colesterol-esterasa
Èster colesterol + H2O Colesterol lliure + àcid gras
colesterol oxidasa
Colesterol lliure + O2 colest-en-3-ona + H2O2
Reacció de Trinder
Peroxidasa
H2O2 + fenol + 4-aminofenazona Colorant quinona + 2H2O
Espectrofotometria d’absorció molecular: La intensitat d'aquest colorant és directament

proporcional a la concentració de colesterol que hi ha a la mostra
2. Quantificació del colesterol contingut en les lipoproteïnes

plasmàtiques
1. Mètodes d’ultracentrifugació en gradient de densitats
2. Mètodes electroforètics
3. Mètodes de precipitació polianiònica
4. Mètodes calculats
Mètodes Mètodes
electroforètics d’ultracentrifugació
Srm—Colesterol d’HDL; c.subst.
Precipitació de les lipoproteïnes que contenen Apo B100 (LDL, VLDL),

mitjançant la seva combinació amb polianions i detergent:
- es forma in complex hidrosoluble s’inhibeixen les reaccions enzimàtiques
-es centrifuga la mostra i en el sobrenadant només queda el colesterol d’HDL (perquè no té
apoB). Determinació mitjançant el mètode enzimàtic de la colesterol esterasa/oxidasa.
Colesterol-esterasa
Èster colesterol + H2O Colesterol lliure + àcid gras
colesterol oxidasa
Colesterol lliure + O2 colest-en-3-ona + H2O2
Peroxidasa
H2O2 + fenol + 4-aminofenazona Colorant quinona + 2H2O
Espectrofotometria d’absorció molecular

Srm—Colesterol d’LDL; c.subst
Objectiu de seguiment
 Mètode calculat: i tractament principal
Colesterol = Col d’HDL + Col d’VLDL + Col d’LDL

Colesterol- Precipitació Mètodes
Triglicèrids:
oxidasa aniònica calculats (fórmula
Glicerol oxidasa
Friedewald)
FÒRMULA DE FRIEDEWALD LDLc = Colesterol – HDLc – TG/2,21 (mmol/L)

LDLc = Colesterol – HDLc – TG/5 (mg/dL)
La fórmula de Friedewald no és vàlida quan la concentració de

triglicèrids en sèrum és superior a 200 mg/dL (2,3 mmol/L)
Srm—Colesterol no HDL; c.subst
 representa la concentració de colesterol excloent el colesterol d'HDL

 inclou la concentració de molècules que contenen l‘Apo B (colesterol LDL i
colesterol VLDL )
 millor representació de la concentració de totes les lipoproteïnes aterogèniques
que la concentració de colesterol d'LDL de manera aïllada, especialment en
presència de concentracions elevades de triglicèrids en plasma.
 magnitud útil en l'avaluació del risc aterogènic
 mètode calculat:
Srm—Colesterol (exclòs el de l’HDL) = Colesterol–Colesterol d’HDL

3. Quantificació de les apoproteïnes plasmàtiques
Srm—Apolipoproteïna AI; c.massa

Srm—Apolipoproteïnes B; c.massa
Srm—Lipoproteïna (a); c.subst
 Apo-AI: està relacionada amb la concentració de lipoproteïnes HDL
 Apo-B: està relacionada amb la concentració de lipoproteïnes LDL 

relació amb aterosclerosi.
Mesura per immunoturbidimetria: els anticossos anti-apoproteïna reaccionen

amb l’antígen de la mostra formant un complex antígen-anticos que es mesura
turbidimètricament després de l’aglutinació.
Valors de referència
 Els valors de referència descriuen la variació de les magnituds biològiques en

individus que reuneixen unes característiques concretes. La informació que aporten
és útil per interpretar els resultats del laboratori.
 Interval de referència: rang de valors associats a població sana
 Valor discriminant: resultat d’una medició que separa un individu

sa d’un malalt
magnitud valors de referència / discriminants
Srm—Colesterol; c.subst ≤ 5,2 mmol/L (200 mg/dL)

Srm—Triglicèrids; c.subst ≤ 1,70 mmol/L (150 mg/dL)
Srm—Colesterol d’HDL; c.subst ≥ 1,04 mmol/L (40 mg/dL)
Srm—Colesterol d’LDL; c.subst. P. primària ≤ 3,4 mmol/L (130 mg/dL)
P. secundària ≤ 2,6 mmol/L (100 mg/dL)
Srm—Colesterol (exclòs el d’HDL); c.subst. P. primària ≤ 4,2 mmol/L (160 mg/dL)
P. secundària ≤ 3,4 mmol/L (130 mg/dL)
Srm—Colesterol d’HDL / Colesterol; raó Valor desitjable ≥ 0,20
c.subst.
Srm—Apolipoproteïna AI; c.massa 1,04 – 2,02 g/L
Srm—Apolipoproteïna B; c.massa 0,66 – 1,33 g/L

Valors de referència
CONCLUSIONS (I)
• Les lipoproteïnes serveixen de transport perquè els lípids arribin fins als
teixits
• Hi ha diferents tipus de lipoproteïnes que es diferencien per la seva mida,

densitat i composició
• QM participen en el metabolisme lipídic de la dieta
• VLDL i LDL participen en el metabolisme lipídic en dejú
• Els receptors d’LDL reconeixen específicament a l’apoB100 de les LDL. Les

LDL s’internalitzen (clatrines) i alliberen els èsters de colesterol a dins les
cèl·lules. Té lloc una regulació de l’expressió dels receptors
• HDL participa en el transport de colesterol des dels teixits cap al fetge.

CONCLUSIONS (II)
• Existeixen causes de variabilitat fisiològica i pre-metrològica de les

magnituds lipídiques
• La mesura de colesterol es fa per mètodes enzimàtics (colesterol

esterasa/oxidasa)
• La mesura de triglicèrids exigeix un dejú de 8-12 hores. La

metodologia és enzimàtica i mesura el glicerol després
d’hidrolitzar-lo (lipasa)
• La mesura del colesterol d’HDL es realitza mitjançant surfactants o

precipitació polianiònica i polietilenglicol
CONCLUSIONS (III)
• El colesterol VLDL, LDL i exclòs HDL s’estimen mitjançant càlculs
• Les apolipoproteïnes ApoAI / Apo B i la lipoproteïna(a) es

quantifiquen mitjançant turbidimetria
• Per la mesura de colesterol i triglicèrids s’empren valors

discriminants universals, no intervals de referència
4
6 • Cas clínic
6. Cas clínic
Dona de 65 anys d’edat, jubilada, derivada a la Unitat de RCV, que presenta els següents
resultats en una mostra de sang obtinguda en dejú:
magnitud resultat valors de referència /

discriminants
Srm—Colesterol;c.subst 5,97 mmol/L ≤ 5,2 mmol/L
Srm—Triglicèrids;c.subst 3,23 mmol/L ≤ 1,70 mmol/L
Srm—Colesterol d’HDL;c.subst 1,0 mmol/L > 1,04 mmol/L
Srm—Colesterol d’LDL;c.subst. 3,5 mmol/L P. primària ≤ 3,37 mmol/L
P. secundària ≤ 2,59 mmol/L
Srm—Glucosa; c.subst. 7,14 mmol/L 4,1-6,1 mmol/L
Hb(San)—Hemoglobina A1c; fr.subst. 5,8 % ≤ 5,6 %
6. Cas clínic
Dona de 65 anys d’edat, jubilada, derivada a la Unitat de RCV, que presenta els següents
resultats en una mostra de sang obtinguda en dejú:

discriminants
6. Cas clínic
- camina 1 h/dia
- no al·lèrgies conegudes
- no tabac, consum esporàdic alcohol, no consum d’altres tòxics
- HTA en tractament amb Carvedilol 6,25 mg/24h
- dislipèmia des de fa més de 10 anys, tractada amb Ezetrol 10mg/24h
- no DM diagnosticada
- intolerància a les estatines en forma de miàlgies
- mesures realitzades a la visita:
TA 156/80 mmHg
FC 60 bpm
pes 62 kg
talla 1,54 m
IMC 26,16
6. Cas clínic
- camina 1 h/dia
- no al·lèrgies conegudes
- no tabac, consum esporàdic alcohol, no consum d’altres tòxics
- HTA en tractament amb Carvedilol 6,25 mg/24h
- dislipèmia des de fa més de 10 anys, tractada amb Ezetrol 10mg/24h
- no DM diagnosticada
- intolerància a les estatines en forma de miàlgies
- mesures realitzades a la visita:
TA 156/80 mmHg
FC 60 bpm
pes 62 kg
talla 1,54 m
IMC 26,16
6. Cas clínic
OD: hiperlipèmia mixta en pacient amb Sdre metabòlic (HTA, DM, DL)
SÍNDROME METABÒLICA: sèrie d’anomalies metabòliques que, en conjunt, són considerats factor
de risc per desenvolupar diabetis i malaltia cardiovascular
JC Lizarzaburu et al. An Fac med.

2013;74(4):315-20
 Tractament:
- Mesures dietètiques
- Ezetrol 10mg/24h
- Pitavastatina 2 dies/setmana
6. Cas clínic
Analítica de seguiment amb perfil lipídic ampliat:

discriminants
Srm—Apolipoproteïna A-I; c.massa 1,34 g/L 1,08-2,25 g/L
Srm—Apolipoproteïna B; c.massa 1,20 g/L 0,60-1,17 g/L
Srm—Colesterol (exclòs el d’HDL); c.subst 3,29 mmol/L P. primària ≤ 4,14 mmol/L
Srm—Lipoproteïna(a); c.subst. 18 nmol/L ≤ 75 nmol/L
Srm—Homocisteïna; c.subst. 7 µmol/L < 12,4 µmol/L
6. Cas clínic
Analítica de seguiment amb perfil lipídic ampliat:

discriminants
6. Cas clínic
 Analítica de seguiment amb perfil lipídic ampliat:
 perfil renal i hepàtic normals

 hormones tiroidees normals
 Ecografia abdomen: esteatosi hepàtica
 Ecografia troncs supraòrtics: placa llisa i homogènia en CID 1-15%
 Estudi d’immunitat NEGATIU per susceptibilitat a estatines
6. Cas clínic
Pacient de molt alt RCV
 Objectius control lipídic prevenció secundària

 Tractament: augment a pitavastatina diària, no bon compliment amb Ezetrol
En visites successives es substitueix la pitavastatina per intolerància en forma de

diarrees per rosuvastatina. En recent analítica de control (11/2022):
- Hipercolesterolèmia persisitent
- Funció renal i hepàtica correcta
- Hiperglucèmia
- TAC coronari: aterosclerosi coronària amb plaques no significatives
6. Cas clínic
6. Cas clínic
Última analítica de control (11/22):

discriminants
Hb(San)—Hemoglobina A1c; fr.subst. 6% ≤ 5,6 %
6. Cas clínic
Última analítica de control (11/22):

discriminants
Hb(San)—Hemoglobina A1c; fr.subst. 6% ≤ 5,6 %
6. Cas clínic
Problemes actius:
1. Pacient de molt alt RCV

2. Pacient mala adherència al tractament
3. Diabetes no controlada
4. IMC 
Objectius:
1. Conscienciació risc associat a la malaltia

2. Informació i coneixement sobre la malaltia
3. Tractament dels diferents factors de risc
4. Millorar adherència al tractament i
compliment mesures no farmacològiques
BIBLIOGRAFIA:
- Principios de Bioquímica clínica y Patología molecular (autor: Álvaro González

Hernández). ELSEVIER
- GUIES CLÍNIQUES DE RISC CARDIOVASCULAR:

European Atherosclerosis Society (EAS)
National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE britàniques)
National Lipid Association (NLA americanes)
Sociedad Española de Aterosclerosis (SEA)
Guia clínica sobre el maneig de les dislipèmies per la prevenció cardiovascular
- Mecanismos básicos: estructura, función y metabolismo de las lipoproteínas

plasmáticas. http://dx.doi.org/10.1016/j.arteri.2013.05.003
Macarena Dastis
mdastis@bellvitgehospital.cat

Temes 6 I 7. Tècniques Analítiques Lípids. 27 I 28 Març 2023

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Temes 6 I 7. Tècniques Analítiques Lípids. 27 I 28 Març 2023

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Temes 6 i 7

Tècniques analítiques per a la

Anàlisis Clíniques i Diagnòstic de Laboratori

 El desenvolupament de la malaltia cardiovascular depén dels factors de risc

Objectiu: entendre el significat de les medicions habituals del laboratori clínic

• Metabolisme de les lipoproteïnes

• Alteracions del metabolisme lipídic

• Quantificació de les magnituds lipídiques

• Estructura i funció de les Lipoproteïnes

• Metabolisme de les lipoproteïnes

• Alteracions del metabolisme lipídic

Parcialment apolars Totalment apolars

 Els lípids constitueixen un conjunt molt heterogeni de molècules, amb

Funcions dels lípids

- Són complexes de lípids i proteïnes específiques (APOPROTEÏNES), que tenen com

Estan formades per:

- Zona interior o nucli no polar: a on es situen els

- Capa superficial o escorça polar: recobreix el nucli i

Proporcionen estabilitat a l’estructura que caracteritza les lipoproteïnes

- Apo AI  cofactor de la lecitina-colesterol-aciltransferasa (LCAT)

 INTERACCIÓ AMB RECEPTORS:

- APO B100  s’uneix al receptor de LDL

- Les lipoproteïnes es classifiquen en famílies d’acord a les seves

- Les lipoproteïnes es diferencien entre sí per les diferents proporcions de

 Lipoproteïnes de major tamany (diàmetre

 Funció: transport exogen de TRIGLICÈRIDS

 Apoproteïnes principals: AI, B48, CII i E

VLDL (very low density lipoprotein)

Zona superficial (34%)

 Vida mitjana de 6 hores Nucli hidrofòbic (66%)

 Apoproteïnes principals: B100, CII, E

IDL (intermediate density lipoprotein)

 Síntesi plasmàtica a partir de les VLDL

 Producte intermedi del catabolisme de Zona superficial (46%)

Nucli hidrofòbic (54%)

 Principals apoproteïnes: B100, Apo E

LDL (low density lipoprotein)

 Síntesi plasmàtica / hepàtica

Zona superficial (52%)

 Vida mitjana de 4 dies processos Nucli hidrofòbic (48%)

 Única apoproteïna: B100

HDL (high density lipoprotein)

 Densitat 1,063-1,21 g/ml Zona superficial (78%)

 Vida mitjana de 4 dies

 Apoproteïnes principals: A-I, A-II

QM VLDL IDL LDL HDL

Triglicèrids 84% 55% 31% 10% 5%

Colesterol 6% 11% 23% 38% 17%

+ densitat (+ proteïnes) - densitat (- proteïnes)

o Densitat 1,040-1,110 g/ml

o Composició similar a la LDL amb una proteïna, apo(a), unida

o Es metabolitza per les mateixes vies que la LDL

o La seva quantificació en sèrum té importància per establir el risc

- Apo AI: majoritària en HDL. Cofactor de la LCAT

• Estructura i funció de les Lipoproteïnes

• Metabolisme de les lipoproteïnes

• Alteracions del metabolisme lipídic

- RECEPTORS LDL - TRIGLICÈRIDS

Via extrínseca o exògena (post-pandrial)

a) Absorció dels greixos de la dieta i síntesi de QM

1. INTESTÍ PRIM: emulsió dels lípids de la dieta i

3. CIRCULACIÓ: es transporten per circulació

4. INTERACCIÓ AMB HDL: les HDL cedeixen