Tema 2

Els lípids
 1.
Concepte i classificació
 Concepte

Els lípids són biomolècules orgàniques

formades bàsicament per carboni i
hidrogen i generalment també oxigen;
però en percentatges molt més baixos.
A més poden contenir també fòsfor,
nitrogen i sofre.

3
 Concepte
És un grup de substàncies molt heterogènies que només
tenen en comú aquestes característiques:

• Són insolubles en aigua o altres dissolvents polars.

4
 Concepte
És un grup de substàncies molt heterogènies que només
tenen en comú aquestes característiques:

▪ Són insolubles en aigua o altres dissolvents polars.

▪ Són solubles en dissolvents orgànics (no polars), com
èter, cloroform, benzè, etc.

5
 Concepte
És un grup de substàncies molt heterogènies que només
tenen en comú aquestes característiques:

▪ Són insolubles en aigua o altres dissolvents polars.

▪ Són solubles en dissolvents orgànics (no polars), com
èter, cloroform, benzè, etc.
▪ Són composts orgànics reduïts que contenen gran
quantitat d'energia química que pot ser extreta per
oxidació.

6
Classificació
Lípids

Saponificables Insaponificables

7
Classificació Lípids

Saponificables Insaponificables

Simples Complexos

Lipoproteínas
8
 Lípids
Classificació
Saponificables Insaponificables

Simples Complexos

Acilglicèrids

Ceres
9
 Lípids

Classificació
Saponificables Insaponificables

Simples Complexos

Acilglicèrids Fosfolípids

Ceres Esfingolípids

Lipoproteïnes
10
 Lípids

Classificació
Saponificables Insaponificables

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

Lipoproteïnes
11
 Esterificació
És una reacció típica dels lípids en la qual un grup àcid (-COOH) reacciona amb
un alcohol (-OH) per a formar un èster (-COOC'), alliberant-se una molècula
d'aigua. La reacció és reversible.

12
 Esterificació
És una reacció típica dels lípids en la qual un grup àcid (-COOH) reacciona amb
un alcohol (-OH) per a formar un èster (-COOC'), alliberant-se una molècula
d'aigua. La reacció és reversible.

Àcid carboxílic

13
 Esterificació
És una reacció típica dels lípids en la qual un grup àcid (-COOH) reacciona amb
un alcohol (-OH) per a formar un èster (-COOC'), alliberant-se una molècula
d'aigua. La reacció és reversible.

Àcid carboxílic Alcohol

14
 Esterificació
És una reacció típica dels lípids en la qual un grup àcid (-COOH) reacciona amb
un alcohol (-OH) per a formar un èster (-COOC'), alliberant-se una molècula
d'aigua. La reacció és reversible.

Àcid carboxílic Alcohol Èster

15
 Esterificació
És una reacció típica dels lípids en la qual un grup àcid (-COOH) reacciona amb
un alcohol (-OH) per a formar un èster (-COOC'), alliberant-se una molècula
d'aigua. La reacció és reversible.

Àcid carboxílic Alcohol Èster Aigua

16
 Esterificació – Hidròlisis
La hidròlisi és la reacció contrària a l'esterificació i la duen a terme uns enzims
anomenats lipases. Són les responsables de la digestió dels lípids en l'intestí.

Èster Aigua Àcid carboxílic Alcohol

17
 Saponificació
És una reacció en la qual un grup èster reacciona amb una base forta (NaOH o
KOH) donant lloc a una sal i alcohol. Es denomina saponificació, ja que origina
sabons (gripau=sabó). La reacció no és reversible.

18
 Saponificació
És una reacció en la qual un grup èster reacciona amb una base forta (NaOH o
KOH) donant lloc a una sal i alcohol. Es denomina saponificació, ja que origina
sabons (gripau=sabó). La reacció no és reversible.

Èster

19
 Saponificació
És una reacció en la qual un grup èster reacciona amb una base forta (NaOH o
KOH) donant lloc a una sal i alcohol. Es denomina saponificació, ja que origina
sabons (gripau=sabó). La reacció no és reversible.

Èster Base forta

20
 Saponificació
És una reacció en la qual un grup èster reacciona amb una base forta (NaOH o
KOH) donant lloc a una sal i alcohol. Es denomina saponificació, ja que origina
sabons (gripau=sabó). La reacció no és reversible.

Èster Base forta Sal (Sabó)

21
 Saponificació
És una reacció en la qual un grup èster reacciona amb una base forta (NaOH o
KOH) donant lloc a una sal i alcohol. Es denomina saponificació, ja que origina
sabons (gripau=sabó). La reacció no és reversible.

Èster Base forta Sal (Sabó) Alcohol

22
 2.
Àcids grassos
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Classificació
Saponificables Insaponificables

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

Lipoproteïnes
24
 Introducció
Són llargues molècules lineals formades
per una cadena hidrocarbonada (nombre
parell de carbonis entre 10 i 22) i un àcid
carboxílic en el seu extrem.

La seva fórmula general és: CH3-(CH2 )n-

COOH

25
 Introducció
Trobem dos tipus diferents d'àcids
grassos, en funció de la presència de
dobles enllaços o no:
▪ Àcid gras saturat: No presenta dobles
enllaços en la cadena hidrocarbonada.
▪ Àcid gras insaturat: Presenta dobles
enllaços en la cadena hidrocarbonada.

26
 Introducció
Entre les propietats generals
dels àcids grassos trobem les
següents:

▪ Reacció d'esterificació i
saponificació.
▪ Caràcter amfipàtic.

27
Molècula
amfipàtic
a
Són aquelles molècules que posseeixen un extrem hidrofílic, és a
dir, que és soluble en aigua, i un altre que és hidròfob, la qual
cosa significa que rebutja l'aigua.
28
 Àcids grassos saturats
Són sòlids a temperatura ambient i no
presenten dobles enllaços. Els més
coneguts són:

▪ Àcid palmític: Té 16 carbonis.

▪ Àcid esteàric: Té 18 carbonis.

29
 Àcids grassos saturats
Són sòlids a temperatura ambient, ja que
poden formar moltes unions intermoleculars
febles (major punt de fusió):
▪ Ponts d'hidrogen: entre els caps polars.

+ Forces intermoleculars  + energia per a canviar d’estat

30
 Àcids grassos saturats
Són sòlids a temperatura ambient, ja que
poden formar moltes unions intermoleculars
febles (major punt de fusió):
▪ Ponts d'hidrogen: entre els caps polars.
▪ Forces de Van der Waals: entre les
cadenes hidrocarbonades.

+ Forces intermoleculars  + energia per a canviar d’estat

31
 Àcids grassos saturats

A major longitud de cadena, els àcids

grassos saturats presenten major
punt de fusió, ja que estableixen un
major nombre de forces
intermoleculars.

+ Forces intermoleculars  + energia per a canviar d’estat

32
 Àcids grassos
insaturats
Són líquids a temperatura ambient i
presenten un o més dobles enllaços. Els
més coneguts són:

▪ Monoinsaturats (1 doble enllaç): àcid

oleic (18C).
▪ Poliinsaturat (2 o més dobles
enllaços): àcid linoleic (18C i 2
insaturacions), àcid linolènic (18C i 3 Colze = insaturació
insaturacions) i àcid araquidònic (20C i
4 insaturacions).
33
 Àcids grassos
insaturats
Són líquids a temperatura ambient, ja que
formen poques unions intermoleculars
febles a causa de la presència de les
insaturacions (menor punt de fusió):
▪ Ponts d'hidrogen: entre els caps
polars.
▪ Forces de Van der Waals: entre les
cadenes hidrocarbonades.

34
 Àcids grassos
insaturats
A major longitud de cadena i
nombre d'insaturacions, els
àcids grassos insaturats
presenten un menor punt de
fusió, ja que estableixen un
menor nombre de forces
intermoleculars.

35
 Àcids grassos
insaturats
Cap àcid gras insaturat és sintetitzat pels
mamífers, només els vegetals els
sintetitzen.

Igual que les vitamines, molts d'aquests

àcids grassos són essencials per a la vida i
es denominen, en conjunt, vitamina F.
Colze = insaturació

36
Àcids grassos essencials
Insaturació en el carboni 3
(començant pel final) =
Omega-3

Insaturació en el carboni 6
(començant pel final) =
Omega-6

37
 Àcids grassos
essencials
Els tres principals àcids grassos omega-3
són l'àcid alfa-linolènic (ALA), l'àcid
eicosapentaenoic (EPA) i l'àcid
docosahexaenoic (DHA).
L'ALA es troba principalment en olis
vegetals com l'oli de llinosa, de soia i de
colza. Els DHA i EPA es troben en el peix i
altres mariscos.

38
 Resum àcids grassos

Àcid gras saturat Àcid gras insaturat

▪ Sòlids a temperatura ambient ▪ Líquids a temperatura ambient
▪ Sense dobles enllaços ▪ Amb dobles enllaços
▪ Punts de fusió elevats ▪ Punts de fusió baixos 39
 3.
Acilglicèrids
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos
Classificació
Saponificables Insaponificables

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

Lipoproteïnes
41
 Introducció
Els lípids simples són aquells lípids saponificables que només tenen carboni, hidrogen i
oxigen.

Els acilglicèrids són lípids simples formats per l'esterificació d'una, dues o tres molècules
d'àcid gras amb una molècula de glicerina (tres alcohols). Els més importants són els
triacilglicèrids.

42
 Triacilglicèrid
s
També se'ls coneix com a greixos. Poden estar formats per l'esterificació de tres àcids grassos
iguals o diferents.

▪ Molècules fortament apolars.

▪ Insolubles en aigua.
▪ Dos tipus:
□ Greixos d’origen vegetal
□ Greixos d’origen animal

43
 Triacilglicèrids
(vegetal)
Els greixos d'origen vegetal, també coneguts com a olis, estan formats principalment per
àcids grassos insaturats. És per això que els seus punts de fusió són baixos i són líquids a
temperatura ambient. Abunden en les llavors (gira-sol, blat de moro, soia) i en els fruits
(oliva).
Àcid oleic Glicerina Trioleïna

44
Triacilglicèrids
(vegetal)

45
 Triacilglicèrids
(animal)
Els greixos d'origen animal, també conegudes com a seu o llard, estan formades
principalment per àcids grassos saturats. És per això que els seus punts de fusió són alts i són
sòlids a temperatura ambient. La mantega o el llard de porc són dos exemples característics.

46
 Greixos
trans
Són olis vegetals transformats en greixos sòlids. Un dels processos més freqüents per a això
és la hidrogenació. Són greixos artificials, no es troben en la naturalesa i el cos no les
necessita. Per això, el seu consum hauria de ser nul o el menor possible.

47
Quines són més
saludables?
Contribueix a l'augment
del colesterol “dolent” i té
un gran poder calòric.
Disminueix el colesterol
“dolent”, redueix la
pressió arterial i aporta
menor quantitat de
calories que la resta de
greixos.

Augmenten el colesterol
“dolent” i disminueixen el
“bo”. Aporten una gran
quantitat de calories.
48
Mantega o margarina?
Si considerem els aspectes relacionats amb
la salut, a l'hora de decidir-se entre
margarina i mantega, és preferible la
margarina, i més concretament, margarina
tova baixa en greix i sense greixos trans.
Això és pel fet que té menor contingut en
greix, menor proporció de greixos saturats,
major proporció de greixos insaturats,
menor contingut en greixos trans (si és que
va ser elaborada de manera adequada) i no
conté colesterol.

49
Mantega o margarina?: Oli d’oliva

Sempre hi ha opcions més

saludables!

50
Etiquetatg
e

51
Funcions: Reserva
energètica
Els triacilglicèrids són la principal reserva
energètica dels animals. En les llavors
tenen la mateixa funció.

1 gram d'àcid gras produeix 9 Kcal

1 gram de glúcid o proteïnes 4 Kcal

52
Funcions: Aïllament tèrmic i
físic
Molts animals acumulen greix en el teixit
adipós com a aïllant tèrmic i físic.

53
 4.
Ceres
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
55
 Introducció
Són èsters d'un àcid gras de cadena llarga amb un alcohol de cadena llarga. Són molt
hidròfobes. Per això la seva principal funció és la de protecció i revestiment.

56
 Introducció
En el plàncton, las ceres serveixen com a reserva energètica

57
 5.
Fosfolípids
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
59
 Introducció
Els lípids complexos són aquells que estan formats per carboni, hidrogen i oxigen, però que a
més contenen nitrogen, fòsfor, sofre o altres biomolècules.

Els fosfolípids són lípids complexos que també solen dir-se fosfoglicèrids. Són molt abundants
en les membranes cel·lulars.

60
Estructur
a

61
Estructura
Els fosfolípids estan constituïts per
una glicerina (glicerol)

62
Estructura
Els fosfolípids estan constituïts per
una glicerina (glicerol) esterificada
en el carboni 1 per un àcid gras
saturat

63
Estructura
Els fosfolípids estan constituïts per
una glicerina (glicerol) esterificada
en el carboni 1 per un àcid gras
saturat i en el carboni 2 per un
àcid gras insaturat.

64
Estructura
Els fosfolípids estan constituïts per
una glicerina (glicerol) esterificada
en el carboni 1 per un àcid gras
saturat i en el carboni 2 per un
àcid gras insaturat. En el carboni 3
presenta una esterificació amb un
grup fosfat.

65
Estructur
a
Els fosfolípids estan constituïts per
una glicerina (glicerol) esterificada
en el carboni 1 per un àcid gras
saturat i en el carboni 2 per un
àcid gras insaturat. En el carboni 3
presenta una esterificació amb un
grup fosfat que al seu torn pot
unir-se a un aminoalcohol o
polialcohol.

66
Estructur
a
Són molècules molt amfipàtiques:

▪ Regió polar hidrofílica: Grup fosfat i

substituents. Se'l denomina "cap".

67
Estructura
Són molècules molt amfipàtiques:

▪ Regió polar hidrofílica: Grup fosfat

i substituents. Se'l denomina "cap".
▪ Regió apolar hidròfoba: Glicerina i
els àcids grassos. Se'l denomina
"cua".

68
Principals
fosfolípids

69
Comportament en medi
aquós
A causa del seu caràcter amfipàtic, els
fosfolípids en medi aquós s'associen formant
diverses estructures.
Els caps (polar hidrofílica) s'orienten cap a les
molècules d'aigua i interaccionen amb ella i
entre si mitjançant ponts d'hidrogen.
Les cues s'allunyen interaccionant entre si
mitjançant forces de Van der Waals.

70
 6.
Esfingolípids
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
72
 Introducció

Els esfingolípids són semblants als

fosfolípids: Són molècules
amfipàtiques que en medi aquós
formen les mateixes estructures.
També abunden en les membranes,
però sobretot en les del sistema
nerviós.

73
Estructura bàsica

Estan formats per:

▪ Esfingosina: és un
aminoalcohol de 18
carbonis.

74
Estructura bàsica

Estan formats per:

▪ Esfingosina: és un
aminoalcohol de 18
carbonis.
▪ Àcid gras: saturat o
monoinsaturat.

75
Estructura bàsica

Estan formats per:

▪ Esfingosina: és un
aminoalcohol de 18
carbonis.
▪ Àcid gras: saturat o
monoinsaturat.
▪ Un grup de caràcter
polar: gran y complex.

76
 Classificació
Els esfingolípids es classifiquen en funció de la molècula polar que s'uneixi a la ceramida.

Aminoalcohol
Esfingomielines
fosforilat
Glúcids Glucolípids
Glucoesfingolípids

77
 Esfingomielin
a
Són un tipus d'esfingolípids el grup polar dels quals pot ser una fosfocolina o una
fosfoetanolamina (aminoalcohol fosforilat).

78
Esfingomielina

Les esfingomielines es troben en les

membranes de les cèl·lules animals.
En les beines de mielina són on més
abunden.
L'axó d'una neurona està embolicat
per una cèl·lula de Schwann que té
una gran quantitat d'esfingomielines
que protegeixen i aïllen a l'axó.

79
 Glucoesfingolípid
s
En aquest grup d'esfingolípids, la ceramida
s'uneix a un glúcid. Normalment, estan
formant part de la cara externa de la
membrana plasmàtica de les cèl·lules
animals (glucocàlix).

Hi ha dos tipus principals:

▪ Cerebròsids: Ceramida + monosacàrid.

80
 Glucoesfingolípid
s
En aquest grup d'esfingolípids, la ceramida
s'uneix a un glúcid. Normalment, estan
formant part de la cara externa de la
membrana plasmàtica de les cèl·lules
animals (glucocàlix).

Hi ha dos tipus principals:

▪ Cerebròsids: Ceramida + monosacàrid.
▪ Gangliòsid: Ceramida + oligosacàrid.

81
Cerebròsids
La unió entre el
monosacàrid i la
ceramida és un enllaç β-
O-glucosídic.

Abunden en les
membranes de les
cèl·lules del cervell i del
sistema nerviós
perifèric.

82
Gangliòsids

Abunden en la cara
exterior de les
membranes,
especialment de les
neurones.

83
 7.
Lipoproteïnes
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
85
 Introducció

Són complexos macromoleculars

compostos per proteïnes que
transporten lípids per tot l'organisme.

Sobretot transporten colesterol i

triacilglicèrids.

86
 Tipus de lipoproteïnes
Colesterol

Triacilglicèrids

Proteïna
HDL LDL VLDL Quilomicró
“Bo” “Dolent”
87
 8.
Terpens
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
89
 Introducció
També es denominen isoprenoides. Es
poden definir com a polímers d'isoprè
repetit que dona lloc a estructures
lineals o cícliques.

Són molècules molt hidrofòbiques,

amb funcions molt diverses i es
classifiquen en funció del nombre de
molècules d'isoprè que continguin.

90
 Monoterpens

Estan formats per dues

molècules d'isoprè.
En general, són volàtils i
posseeixen un aroma
característic.

El limonè, el mentol o el
geraniol són exemples de
monoterpens
91
Diterpen
s
Estan formats per quatre molècules
d'isoprè.
En plantes, el més important és el fitol,
que forma part de la clorofil·la.

92
Diterpen
s
Estan formats per quatre molècules
d'isoprè.
En plantes, el més important és el fitol,
que forma part de la clorofil·la.

En animals, molts són vitamines.

▪ Vitamina A o retinol: Intervé en els
processos de la visió.
▪ Vitamina E: actua com a antioxidant.
▪ Vitamina K: La seva deficiència
provoca problemes en la coagulació de
la sang.
93
 Triterpens

Estan formats per sis molècules

d'isoprè.
A aquest grup pertany l'esqualè,
precursor del colesterol.

94
 Tetraterpens

Estan formats per vuit molècules d'isoprè.

Destaquen els pigments vegetals com els carotenoides (xantofil·les, β-carotens, licopè, etc.)

95
 Politerpens
Estan formats per moltes molècules
d'isoprè. Pot haver-hi desenes o
centenars de molècules d'isoprè
repetides.

La molècula més destacable és el

cautxú, que s'obté del làtex d'una
planta.

96
 9.
Esteroides
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
98
 Introducció
Són derivats de l'esterà o
ciclopentanperhidrofenantrè, formant
quatre anells. Són molècules molt
hidrofòbiques.

Es classifiquen segons els dobles

enllaços i grups funcionals que
continguin. Els més importants són:
esterols, hormones esteroidals i àcids
biliars..

99
 Esterol
s
Deriven del
ciclopentanperhidrofenantrè amb un
grup hidroxil (-OH).

El més important és el colesterol:

forma part de les membranes
plasmàtiques dels animals, influint
sobre la seva fluïdesa i permeabilitat.

100
 Esterol
s
Deriven del ciclopentanperhidrofenantrè
amb un grup hidroxil (-OH).

El més important és el colesterol: forma part

de les membranes plasmàtiques dels animals,
influint sobre la seva fluïdesa i permeabilitat.

La vitamina D és un altre esterol important.

Deriva del colesterol i està involucrada en la
regulació de l'absorció de calci i fòsfor. La seva
manca provoca raquitisme.
101
Àcids biliars
Deriven del colesterol. Contenen un àcid
carboxílic com a grup funcional.

En humans, els més importants són l'àcid còlic

i el desoxicòlic que componen la bilis. Gràcies
a ella, els greixos són emulsionats en l'intestí i
poden ser absorbits o digerits.

102
 Emulsió
Una emulsió és una mescla de dos
líquids immiscibles de manera més o
menys homogènia. Un líquid (la fase
dispersa) és dispersat en un altre (la fase
contínua o fase dispersant). Moltes
emulsions són d'oli/aigua.

Un exemple quotidià és la salsa

maionesa, la crema pastissera o fins i tot
la mantega i margarina.

103
 Hormones esteroidals
Deriven del colesterol. Solen tenir una cetona
com a grup funcional.

Hi ha dos tipus principals d'hormones

esteroidals:
Testosterona Estrogen
▪ Hormones sexuals.
▪ Hormones segregades per l'escorça
suprarenal.

Cortisol 104
Hormones esteroidals Tipus d’hormona Nom
Ecdisona
Funció
Muda d’artòópodes

Regula l'embaràs, el cicle ovàric i són

Femenines Progesterona precursors metabòlics de les altres
hormones esteroidals

Estrògens Fomenta el desenvolupament sexual

Sexuals (estradiol) femení i manté els caràcters sexuals
femenins

Fomenta el desenvolupament sexual

Masculines Testosterona masculí i manté els caràcters sexuals
masculins

Cortisol Fomenten la gluconeogènesi i, a dosis

Glucocorticoides Cortisona elevades, són immunodepressors.
Suprarrenals
o corticoides
Aldosterona Regula l'equilibri iònic a l'interior de
Mineralocorticoides
l'organisme
105
 10.
Eicosanoides
 Contenen àcids grassos Lípids NO contenen àcids grassos

Saponificables Insaponificables
Classificaci

Simples Complexos Terpens

Acilglicèrids Fosfolípids Esteroides

Ceres Esfingolípids Eicosanoides

ó

Lipoproteïnes
107
 Introducció
Deriven de l'àcid araquidònic, per la
qual cosa tenen més de 20C. Tenen
funcions molt diverses:
▪ Processos reproductors.
▪ Processos inflamatoris.
▪ Formació de coàguls sanguinis.
▪ Regulació de la pressió sanguínia.
▪ Secreció gàstrica.

108
 Introducció
Les prostaglandines són un tipus
d'eicosanoides que destaquen per les
seves múltiples funcions: Els tromboxans són uns altres
eicosanoides produïts per les
▪ Vasodilatadors.
plaquetes. Intervenen en la formació
▪ Intervenen en processos de coàguls sanguinis.
inflamatoris.
▪ Estimulen la producció de mucosa
Els leucotriens indueixen la contracció
intestinal.
del múscul que recobreix les vies
aèries del pulmó.

109
 11.
Lípids de membrana
 Introducció
Molts lípids formen part de les
membranes plasmàtiques de les
cèl·lules. En general, aquests són els
principals lípids de membrana:

▪ Fosfolípids
▪ Esfingolípids
▪ Colesterol.

111
Introducción

112
 Fosfolípids i esfingolípids
Són els responsables de la formació de la bicapa
lipídica (especialment els fosfolípids). Presenten
moviment i determinen les característiques de
la membrana.

Gràcies a les seves característiques amfipàtiques

separen dos medis:

▪ Hidrofílic: tant dins com fora de la cèl·lula.

▪ Hidrofòbic: situat entre els caps polars de la
membrana.
113
 Colesterol
Es posiciona entre els fosfolípids en la bicapa. El seu
grup OH interacciona amb els grups polars, mentre
que els seus anells (fortament hidrofòbics)
interaccionen amb les cues.

La quantitat de colesterol en la membrana

determina moltes propietats d'aquesta:
▪ Viscositat i fluïdesa: redueix la fluïdesa a altes
temperatures. A baixes temperatures, evita la
solidificació de la membrana.
▪ Permeabilitat: La seva presència redueix la
permeabilitat de l'aigua i d'altres molècules
polars.
114
 12.

Exercicis
Juny 2019

116
Juny 2019

117
Juny 2019

118
Juny 2019

119
Juny 2019

120
Juny 2017

121
Juny
2017

122
Setembre
2016

123
Juny 2016

124
Juny 2016

125
Juny 2015

126
Setembre
2014

127
Juny 2013

128
Juny 2011

129