NEUROCIÈNCIA COGNITIVA

TEMA 4:

EL LÒBUL OCCIPITAL I COGNICIÓ

1) BASES NEUROATÒMIQUES:

a. El lòbul occipital està situat a la zona posterior del cervell, per darrere
dels lòbuls parietal i temporal.

b. L’escorça visual  està conformada per l’àrea estriada, anomenada visual primària (V1) i per les
àrees visuals corticals extra-estriades, nomenades com V2, V3, V4 i V5.

c. Àrea visual primària (17 de Brodmann): V1 és una regió del cervell que rep l’entrada de les imatges
des de la retina de l’ull. Aquí és on la ment interpreta el clor i altres aspectes importants de la visió.
És essencial per al processament conscient dels estímuls visuals. Rep els estímuls i els projecta cap a
les altres àrees visuals (V2, V3, V4 i V5). Separa els estímuls per processar color, forma i moviment.

d. Àrea visual secundària (18 de Brodmann) o V2: L’àrea visual secundària està construïda per dues
regions diferents, l’escorça preestriada i la inferotemporal.

i. L’escorça preestriada se situa al voltant de l’àrea visual primària i rep aferències d’aquesta i
altres xones corticals, així com del tàlem. Aquesta zona s’ha relacionat amb la memòria i
l’associació amb experiència visuals passades.

ii. L’escorça inferotemporal esta situada a la zona inferior de lòbul temporal i la lesió d’aquesta
zona produeix agnòsia (falta de reconeixement).

iii. En les àrees V1 i V2, es reuneixen diferents tipus d’informació visual i de d’allà s’envien a les
àrees visuals més especialitzades (V3-V4 i V5).

iv. Àrea visual terciària (19 de Brodmann) o V3, V4 i V5: Reben aferències tant de V1 com de
V2.
 1. V3 vinculada amb la forma dinàmica (forma dels objectes en moviment).

2. V4 participa en l’anàlisi del color i forma dels estímuls visuals.

3. V5 col·labora en la percepció del moviment dels objectes independentment de la

seva forma (regió temporoparietal).

v. Una vegada que la informació ha passat per V1, el torrent de dades que emet aquesta zona
es bifurca seguint dues rutes diferents: la via ventral i la via dorsal.

vi. La connexió entre V1 i V2 amb la V3 dona lloc a la via occitoparietal, la via dorsal.

vii. LA informació processada pe l’escorça visual primària arriba al lòbul parietal a través de les
escorces visuals V3 i V5. Es creu que aquesta zona de processament visual s’encarrega
d’establir les característiques de la localització i el moviment del que es veu: és per això que
la via dorsal també és criada la via del “on” i el “com”.
 viii. La connexió entre V1 i V2 amb la V4 dona lloc a la via occitemporal, la via ventral.

ix. Aquesta via s’encarrega de processar les característiques dels elements aïllats que s’estan
veient en cada moment, és a dir, sobre el contingut de la visió. Per això, aquesta ruta també
és criada la via del “què”.

2) PATOLOGIA DEL LÒBUL OCCIPITAL:

a. Àrea Visual Primària (V1): La lesió de l’escorça primària d0una hemisferi provoca l’aparició de les
zones cegues (escotomes) en el camps visual contra lateral a l’escorça lesionada.

i. Lesions bilaterals de V1 provoca ceguera cortical visual

b. Àrea visual d’associació: Conté les dues regions següents:

i. La regió que envolta l’àrea primària al lòbul occipital (àrees 18 i 19).

ii. Una gran part del lòbul temporal (Àrees 20, 21 i 37) anomenada àrea visual inferotemporal.

c. Pèrdua de: sensació de moviment, forma, color, orientació espacial, percepció de la profunditat...

d. Defectes perceptius complexos (amb preservació de

percepció elemental): metamorfosi (consisteix en
percebre amb ondulacions les línies que són rectes en
 condicions normals), il·lusions (Percepcions distorsionades), al·lucinacions (imatges visuals sense
estímul externs).

e. L’escorça d’associació visual s’encarrega en conjunt de relacionar l’experiència visual actual amb la
passada, reconeix el que es veu i aprecia el significat. L’estimulació elèctrica provoca al·lucinacions
molt vives d’escenes del passat, això indica que té un paper en l’emmagatzematge o record de
memòries visuals.

f. Les lesions produeixen agnòsies visuals, o dificultat per a la interpretació dels estímuls.

g. Una lesió a la part medial del lòbul temporal inferior provoca prosopagnòsia, una incapacitat de
reconeixement de cares, fins i tot les de persones molt familiars.

h. Una lesió en les àrees 18, 19 i 37 provoca acromatòpsia, un dèficit per distingir els colors.

i. Lesions bilaterals inferiors poden donar lloc a:

i. Dèficits de la imaginació visual

ii. Desorientació espacial

iii. Simultagnòsia

j. Via dorsal:

Afectacions en aquesta via donarà lloc a problemes en varis processaments duts a terme en aquestes àrees: posició
de l’objecte, a quina velocitat es mou, a quina distància es troba l’observador, etc.

La seva activitat no requereix activitat conscient, possibilitant una gran quantitat d’accions automàtiques, o
reflexes, com ara esquivar un objecte que se’ns acosta a massa velocitat.

k. Via ventral:

Pot comparar els objectes conceptualment, és a dir, per determinar de quin objecte es tracta.

El processament de l’estímul que se segueix per la Via Ventral és molt més complex i lent que el de la Via Dorsal.
Perquè per reconèixer un objecte, el cervell necessitarà diversos processos que determinen la forma, el color i la
profunditat.

Dèficit en el reconeixement d’objectes