LES CONSTITUCIONS

DEL SEGLE XIX

BLOC 3.1
Esquema
1. La reacció al constitucionalisme: Alemanya al segle XIX
2. La constitució com a pacte entre el rei i el Parlament
3. L’Estat de dret com a creació de l’Escola de Dret Públic
4. El concepte de llei
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
Qüestions de context
• Alemanya no es constituirà com Estat, definitivament, fins el 1871
• Alemanya arriba més tard que altres països a la revolució industrial
• Alemanya no innova models constitucionals: el parlamentarisme i el
presidencialisme ja s’han establert
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
• 1813. Després de la derrota a Leipzig, Napoleó és exiliat a l’illa d’Elba.
• 1814. Comença el Congrés de Viena. És la “Restauració”, considerant
que s’ha acabat la Revolució francesa. S’afirma el principi de
legitimitat monàrquica
• 1815. El Congrés de Viena crea la Confederació Germànica. Creada,
amb caràcter perpetu, per mantenir la seguretat comuna, interior i
exterior. Internament, alguns dels Estats membres van adoptant
constitucions. No incloïa Prússia
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
1848. Un moviment revolucionari
Antecedents: Mesures restrictives dels drets per a la dissidència de les
universitats. Els anys vint és caracteritzen per la paralització de les
reformes polítiques
Ecos de la caiguda dels Borbons a França, després dels moviments de
1830. Però no s’estén: no es combinen els interessos de les classes
populars amb els de la burgesia. Tampoc hi ha l’equivalent d’un centre
vital (París) que pugui decantar l’èxit de la revolta, que té més una
dimensió liberal que nacional. Sí que, a mig termini, estimula moviments
de reforma (més parlamentarisme, final del feudalisme, igualtat dels
jueus davant la llei, millora de l’educació...)
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
1848
Revolució a França, que porta a la II República (1848-1852). Impacte a
Alemanya: reclamació de llibertats civils, legalització de partits i,
especialment, la formació d’un Parlament nacional
Es reuneixen a Heidelberg representants de tots els Estats alemanys.
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
Constitució de Frankfurt (1849)
És una “Constitució del poble alemany”, configurat com a Imperi
(Reich)
Dues cambres, seguint el model federal. Sufragi universal masculí.
Es preveu un Tribunal Constitucional per resoldre els conflictes de
competència
Fracassa perquè l’emperador prussià rebutja sotmetre’s a una
Constitució.
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
Constitució de la Confederació de l’Alemanya del Nord (1867-1871)
Després de la batalla de Sadowa (1866), on l’Imperi austro-hongarès és
derrotat per Prússia, es fa una Constitució sense declaració de drets,
bàsicament d’organització institucional i de distribució de
competències.
1. La reacció al constitucionalisme:
Alemanya al segle XIX
Constitució de l’Imperi alemany (1871-1918)
De nou una constitució sense declaració de drets, bàsicament centrada
en l’organització institucional i la distribució de competències

En cap d’aquestes constitucions es considera la sobirania nacional o el

poder constituent

El dret de vot era atribuït als homes independents (que no visquessin

d’un salari)
2.La constitució com a pacte entre el rei i el Parlament

• En el constitucionalisme medieval, la llei era el resultat del pacte

entre el rei i el Parlament
• A Alemanya es parteix del “principio monàrquic”: en el monarca
resideixen tots els poders, i atorga una constitució. Ara bé, qualsevol
reforma constitucional ha de seguir els procediments de la mateixa
Constitució
• En el constitucionalisme alemany del segle XIX, en la pràctica, l’ordre
constitucional reposa sobre el pacte entre el rei i el parlament,
especialment a mesura que al parlament hi accedeixen representants
populars gràcies al sufragi universal
3. L’Estat de dret com a creació de l’Escola
de Dret Públic
A. L’Escola de Dret Públic
B. L’Estat de Dret
3.A. L’escola de dret públic
• Els professors alemanys de dret públic comparteixen un enfocament
que podem qualificar d’”idealista”, en el sentit de concebre l’Estat
com una abstracció jurídica.
• L’essència de l’Estat és el dret; és una estructura feta pel dret i que
opera a través del dret. Tendència a l’enfocament dogmàtic, en el
sentit d’anàlisi que parteix de conceptes genèrics, en comptes de
fixar-se en la sistemàtica i aplicació de les normes
3.A. L’escola de dret públic
Autors representatius
Carl Friedrich Gerber (1823-1891). Fundador d’aquesta aproximació
jurídica, que porta a una “teoria jurídica de l’Estat”
Otto von Gierke (1841-1921). Concep l’Estat com la forma més alta de
la comunitat (germànica, en el seu cas). L’Estat ha d’acceptar
l’existència d’un dret que no deriva de les institucions (consuetudinari) .
En tot cas, ha de limitar-se al seu marc jurídic (prefigura l’Estat de dret
Rechtstaat)
3.A. L’escola de dret públic
Autors representatius
Georg Jellinek (1851-1911). Molt conegut a Espanya per la seva Teoria
general de l’Estat, que procedeix per abstracció, com en els “tipus
ideals” de Max Weber
2.B. L’Estat de dret
Robert von Mohl (1799-1875). Rechstaat (“Estat de dret”) que
contrasta amb el Machstaat (“Estat de poder”, de la monarquia
absoluta, a legibus solutus) i el Polizeistaat (“Estat policia”, on “policia”
té el sentit d’”activitat administrativa”) on el que es regula és
l’administració pública, l’instrument del poder, però no la decisió
política general).
L’Estat de dret. L’Estat no és només una construcció essencialment
jurídica. Se sotmet també al dret, que les seves institucions creen. En
l’actualitat, el concepte d’Estat de dret té una dimensió democràtica. La
llei ha de ser l’obra d’un poder legislatiu representatiu, resultat
d’eleccions periòdiques lliures i competetitives
4. El concepte de llei
Actualment, en Estats constitucionals, s’entén per “llei” qualsevol
resolució que amb aquesta denominació emani del poder legislatiu de
l’Estat. Aquesta és una noció formal. Seria una norma totpoderosa,
il·limitada, de no ser per la supremacia de la Constitució
Abans de l’establiment de la Constitució com a norma suprema, la
manera de limitar l’abast de la llei era atribuir-li com a límit
determinades matèries. D’aquí la noció formal de la llei
4. El concepte de llei
• Paul Laband (1838-1918), autor de Dret pressupostari Alemany (1870), on
pren en compte un conflicte a propòsit del problema de l’àmbit material
de la llei tenint en compte el debat dels pressupostos de Prússia (1862)
• En aquest context és on Laband formula la idea de llei en sentit material:
qualsevol regla jurídica d’abast general sigui quina sigui la seva forma. El
reglament en sentit material és aquella regla referida a l’administració
• Com que per a la constitució prussiana del moment la llei era el resultat de
l’acord entre el rei i el parlament, era imprescindible l’acord d‘ambdós.
Però el pressupost no era pròpiament una llei, sinó un càlcul financer que
quedava fora de la noció de llei