Apunts 18/05/2009

TEORIA DE LA RECEPCIÓ

JAUSS:

Horitzó d’expectatives: S/ Jauss, no rebem mai una obra en un estat verge, no és una
novetat absoluta sinó que predisposa al seu públic cap a un mode completament
determinat de recepció, suscita records de coses ja llegides.

Distància estètica: S/ Jauss, en funció d’unes expectatives, hi pot haver una distància
entre el text i l’expectativa. Així, la distància estètica permet calibrar el grau d’originalitat
que té una obra literària en el moment en que surt.

Distància estètica va des de:

- Expectatives inicials
fins al
- Compliment d’aquestes expectatives al nivell literari

Aquestes formulacions recorden a la Desautomatització del Formalisme Rus, que a més

ja apel·len a la distància estètica (Jauss havia llegit els F.R.)

Per tant, és important reconstruir l’horitzó d’expectatives de cada època per veure que
s’esperava i què s’oferia.

La metodologia de Jauss es coneix coma Lector Històric. Es una estructura apel·lativa als
textos literaris.

Pot ser que es compleixin les expectatives, o no. En el cas que no les compleixi, podem
trobar varis motius:
- 1 Que es frustrin les expectatives perquè l’obra és dolenta
- 2. Que a l’horitzó d’expectatives no estigués previst algo totalment nou
En el segon cas, si aquesta obra és bona i es vol un progrés artístic, es canvia l’horitzó
d’expectatives per encabir-la, és a dir, s’amplia l’horitzó. Es a dir, l’horitzó d’expectatives
és un concepte totalment elàstic (la historia és moviment).

Quan trobem una novetat, aquesta s’incorpora a l’horitzó d’expectatives. A partir de llavors
el factor sorpresa ja no serà el mateix.

Jauss volia reivindicar: La historicitat dels textos i de les interpretacions (si jo em moc,
l’horitzó també canvia)

ISER:

La línia d’investigació de Jauss es complementa amb la que obra V. Isser. Isser buscarà la
relació del text literari amb cada lector, a través de la història (el que es coneix com a
Lector Implícit). Interessa el que li succeeix a la ment del lector mentre està llegint un text
literari.

Iser: En tota obra parteix de punts d’indeterminació, buits, que han de ser omplerts per
algú, i aquest algú només pot fer el lector. D’aquest reomplir buits se li diu “Concretització”
(la lectura ja té un significat determinat). D’aquesta manera el lector incorpora la seva
pròpia subjectivitat al text, s’apropia del text (cadascú s’imagina un barret a la seva
manera).

Per tant, un text és susceptible, en principi, de múltiples lectures. El problema –com

sempre- és radicalitzar les tesis de la T. De la Recepció. Es va dir múltiples lectures, però
no qualsevol lectura, perquè en l’estructura mateixa del text ja estan previstes totes les
lectures possibles en potència. El text és una oferta de vàries lectures potencials, i els
lectors les van actualitzant (però ull!, si hi ha una lectura que no hi és en potència aquesta
lectura acaba per grinyolar per forçar massa el text).
Es tracta d’una espècie d’equilibri entre l’estructura textual i allò que el lector aporta. I és
en aquest equilibri que es fa un significat coherent (que no correcte, ja que no hi ha un sol
significat).

Lector implícit: No és ningú, no és real, és un concepte d’Iser per explicar que tot text
compte amb un lector que actualitzi allò que ja està al text en potència, que concreti, que
ompli buits. Així, el rol del lector ja està previst en el text literari. La lectura, doncs, pot
esgotar la interpretació ja que la imaginació (i els perjudicis) l’hi aporta el lector.

(això es veu molt clar amb les interpretacions cinematogràfiques de els novel·les. La
lectura compromet per la imaginació del lector, no pas així el cinema. Llegir doncs no és
una activitat passiva, sinó que és molt més complexa)

Així, podem associar les dues tendències dins de la T: de la Recepció a través de les
diferenciacions que fa la Fenomenologia:

- Noemàtica: (Nomea: objecte d’estudi) Una investigació dirigida cap a fora. Un

estudiós que vols estudiar un Noema o objecte. S’associaria a la recepció històrica
de Jauss.
- Noètica. (Noesis) Consisteix en dirigir la investigació cap a un mateix, cap a
l’investigador, s’estudien els processos de la consciència de l’investigador quan
està investigant.

“El acto de leer”, d’Iser.

Què passa amb les reelectures?

(mateix text? mateix lector? -----nous significats?)
Resulta que el text és el mateix, però el lector No (cadascú té una història personal, una
historicitat). El lector hi aporta la seva subjectivitat (coneixements, experiències,
perjudicis)

La T. De la Recepció s’enllaça amb les corrents escèptiques:

Escèptics----Descartes----Il·lustració (Kant, Schiller, Bureke...)----Husserl----Heidegger----

Gadamer

(Heidegger: ·El ser i la forma”---el cercle hermenètuic ---la relació circular entre el tot i les
parts)
(Gadamer: hermenètucia, és el mestre dels que posteriorment forumlaran les T. de la
Recepció)
A Jauss se li va criticar de posar un únic horitzó d’expectatives per cada època, i ho va
reconèixer, fins a acceptar les teories de caràcter sociològic que afirmaven que hi havia un
horitzó per a cada classe social. Iser ho portarà fins a les últimes conseqüències: un
horitzó per a cada lector.

L’horitzó d’expectatives intern:

Des de la 1a paraula d’un text es susciten uns expectatives en el lector, i les paraules que
el segueixen li van conformant, o no, el seu horitzó. Es tracta de veure com el lecotr es va
apropiant del text, com el va incorporant a la seva consciència i quins processos hi
operen. El lector “erra” pel text i les expectatives es van ajustant o modificant, es va
interaccionant amb el text. S’anticipa un sentit sobre el total que es vol comprendre, i
l’anticipació s’anirà ajustant (així funciona la ment humana, la nostra manera de
comprendre, ja qu ela percepció és limitada, no veiem res simultàniament, 1er coneixem
les parts i a partir del què recordem d’elles fem una visió de conjunt).

Heidegger: Cercle hermenèutic. Diu qu elo important no és sortir del cercle, sinó entrar-hi
de l amanera justa, acceptar-lo com a algo inevitable per així, i només així, poder-se
mantenir en guàrdia contra els perjudicis.

Es planteja l’acte de llegir com un acte molt més complex del què havíem imaginat.

Relliguem tot això amb el conta Continuidad en los parques, de Julio Cortázar: Sense
lector no hi ha literatura. Maurice Blanchot dirà que “un llibre que no s’ha llegit és un llibre
que encar ano s’ha escrit).

3 Conclusions de l’enfocament fenomenològic de la lectura d’Iser:

1) El significat d’un text literari depèn d’un equilibri entre allò que el text aporta en
potència (la oferta) i el què el lector aporta a les lectures.
2) El text va generant una sèrie d’expectatives en el lector que es poden satisfer o
frustrar (l’anticipació del sentit es va reajustant fins al final)
3) En tota relectura apareixen innovacions, aspectes que abans no havíem vist.
Diferent significat que ens porta a pensar en un lector històric, en funció de l’horitzó
d’expectatives.