1.

El concepte de presa de decisions

La presa de decisions, segons Forrester, és el procés de convertir la informació en
acció, essent la decisió el conjunt d'accions adoptades en un moment concret.

1.1. Etapes de la presa de decisions

Definir l’objectiu: Tenir clar on es vol arribar.

Aconseguir tota la informació: Del que es

consideri important per aconseguir l’objectiu.

Establir hipòtesis: Establir previsions sobre

el comportament de les diferents variants.

Dissenyar alternatives: Descriure els

camins possibles per assolir l’objectiu fixat.

Avaluar cadascun dels camins marcats:

Assoliment de propòsits i aspecte econòmic.

Seleccionar l’alternativa: Prendre la decisió.

Realitzar o executar les actuacions: Les

previstes en el camí seleccionat.

Establir un control: Per a detectar si les

previsions es compleixen, i per a millorar el
mecanisme quan s’hagin de prendre
decisions en el futur.

2. La matriu de decisió
La presa de decisions es pot considerar des d'un punt de vista científic de forma:
● Forma estàtica: matriu de decisió que s'utilitza a les situacions d'elecció
única d'entre diverses alternatives.
● Forma dinàmica o seqüencial: arbres de decisió que s'empren quan es
pren més d'una decisió de forma seqüenciada.

Matriu de decisió =
Decisió única
La matriu de decisió està formada pels elements següents:
● Estats de la natura (N): Són variables no controlables pel decisor; la
persona que pren la decisió no hi pot influir en cap moment. Representen les
possibles situacions en què aquesta persona es pot trobar.
● Probabilitats (P): Es plantegen les diferents prediccions de probabilitat que
es poden donar en cada dels estats de la natura.
● Estratègies (E): Són variables controlables pel decisor i són les alternatives
o les opcions d'elecció que es poden triar (constitueixen l'element bàsic de la
decisió).
● Desenllaços (D). Són els resultats esperats en cadascuna de les estratègies,
partint d'un estat concret de la natura. L'obtenció dels desenllaços es pot
aconseguir mitjançant estimacions, prediccions, etc.

2.1. Criteris de decisió

● Situació de certesa: És aquella situació en la qual es coneix amb absoluta
seguretat quin és l'estat de la natura que es pot presentar, és a dir, hi ha un
estat únic.

● Situació de risc. És la situació en què hi ha diversos estats de la natura,

però se'n coneixen les probabilitats que succeeixin.

● Situació d'incertesa. És aquella situació en la qual es desconeix la

probabilitat de cadascun dels possibles estats de la natura.

A. DECISIONS SEGONS LA SITUACIÓ DE CERTESA

El decisor sap amb total seguretat l'estat de la natura que es presentarà. S’ha
d’elegir aquella estratègia que dugui a un resultat més favorable (el producte
que proporcionarà més beneficis).

B. DECISIONS SEGONS LA SITUACIÓ DE CERTESA

Es poden prendre decisions segons la situació de risc quan es coneixen totes
les probabilitats dels estats de la natura. Per triar la decisió que aportarà més
beneficis s'ha de calcular el valor monetari esperat (càlcul de l'esperança
matemàtica) de cada alternativa i elegir aquella que presenti un valor esperat
més favorable.

VE1 = P1 · D11 + P2 · D12 + . . . . . . + Pn · D1n

VE2 = P1 · D21 + P2 · D22 + . . . . . . + Pn · D2n

VEN = P1 · DN1 + P2 · DN2 + . . . . . . + Pn · DNn

Després de fer els càlculs s’ha d'escollir l’alternativa el valor de la qual sigui
més alt (quella seria l’opció que ens aporta una situació més avantatjosa).

C. DECISIONS SEGONS LA SITUACIÓ D’INCERTESA

No es pot fer una estimació de la probabilitat que es produeixi cadascun dels
estats de la natura. La determinació es pren d'una manera subjectiva, és a
dir, segons la manera de ser de qui hagi de prendre la decisió o la seva
actitud davant el risc. Podem distingir els criteris de decisió següents segons
els diferents perfils de decisors:

● Criteri pessimista o de Wald: És el perfil d'una persona que pensa

que, una vegada seleccionada una estratègia, se li presentarà l'estat
de la natura més desfavorable.En la situació plantejada, es triarà, per a
 cada estratègia, el valor més baix. D'aquests, caldrà triar-ne el valor
més alt, ja que en cas que es presenti l'estat de la natura més
desfavorable, les pèrdues seran menors.
● Criteri optimista: És el perfil d'una persona que pensa que, sigui
quina sigui l'estratègia que triï, sempre se li presentarà l'estat de la
natura més favorable (es tria el número més gran).
● Criteri de Laplace: És el perfil d'un decisor que pensa que, com que
no sap quin estat de la natura té més possibilitats de succeir, s'ha
d'assignar a cada estat la mateixa probabilitat. Posteriorment es
calcula el valor monetari esperat de cada estratègia, i s'elegeix aquella
que ofereixi un valor més alt.
● Criteri de Hurwicz: És una combinació entre ambdós perfils i es basa
en el fet de definir un coeficient d'optimisme (α) referent al desenllaç,
que ha d'estar entre el 0 i l'1. Consegüentment, també hi ha un
coeficient de pessimisme que serà 1 – α. Aquí només interessen els
valors màxims i els mínims, ja que se suma el millor resultat de cada
estratègia (ponderat amb el coeficient d'optimisme) amb el pitjor
resultat de cada estratègia (ponderat amb el coeficient de
pessimisme).

V (X) = (X · coeficient d’optimisme) + (X · [1 –coeficient d’optimisme]) = X

Una vegada es calcula cadascun es tria el valor esperat més alt.

● Criteri de Savage: És propi de les persones que tenen por

d'equivocar-se. Savage proposa crear una nova matriu de desenllaços
en termes d'oportunitat, denominada matriu de costos d'oportunitat,
substituint els valors que es tenen en principi per les diferències o els
perjudicis que s'hagin presentat per no haver elegit la millor estratègia.
Una vegada detectat l'esdeveniment més favorable (el número més
gran), en el seu lloc de la matriu de costos d'oportunitat s'hi assigna un
0. Això vol dir que s'obté el màxim que es pot aconseguir si esdevé
aquell estat de la natura. La resta dels valors es calculen com a
diferència entre el màxim valor detectat i la resta dels desenllaços del
mateix estat de la natura. Com que hem construït la matriu en termes
de cost (el que l'empresa deixa de guanyar si s'equivoca), es tria el
pitjor resultat de cada estratègia, que és el valor més alt, i entre
aquests s'escull el més baix.

3. Arbres de decisió
En els casos de decisions seqüencials el mecanisme de resolució és l'arbre de
decisió, que és una forma de representar la informació disponible i totes les
alternatives que s'hi poden trobar.

3.1. Fases de l’elaboració d’un arbre de decisió

Determinar on es vol Representar amb arbre

arribar

Determinar-ne els
Prendre nota de la
resultats i marcar els
probabilitat
punts final
Una vegada s'han seguit aquestes fases, es pot passar a la representació de l'arbre.
Per fer-ho cal utilitzar tres elements:

Punts de decisió

Esdeveniments
t
m en
Resultats esperats i
en
dev
Es
Es
de
gia ve
nim
tr atè en
Es t

Es
tra
tèg
ia