Tema 5: L’ANTIC RÈGIM I LA SEUA CRISI

Absolutisme: Règim polític que es caracteritza per la reunió de tots els poders en un sola
persona.
Guerrilles: Formació militar no organitzada en exèrcit que lluita per motius polítics amb la
finalitat d'impossar un determinat sistema polític, econòmic i social en un lloc o país, per
exemple tallant la comunicació, impedint que arriben els suministres…
Patriotes: eren els defensors de la monarquia borbònica i contraris a la nova dinastia
imposada per Napoleó. Sorgiren els liberals i absolutistes.
Afrancesat: espanyols que defensaven les idees de la revolució francesa i la dinastia de
Josep I.
Juntes de Defensa: Les Juntes de Defensa van ser unes organitzacions, legalitzades a
Espanya durant el regnat d'Alfons XIII. Emparades pel Rei van exercir com a grup de
pressió militar sobre el poder civil, intervenint activament en la vida política i contribuint així
a la crisi del règim de la Restauració.
Regència: Govern provisional en un estat monàrquic que exerceix un regent mentre el rei
legítim no pot governar, generalment per ser menor d'edat, estar absent o incapacitat.
Sobirania nacional: principi liberal pel qual el poder resideix en la nació
Divisió de poders:
Llibertat d’impremta: escriure sense que ho revise el estat.
Ciutadà: persona que pot exercir lliurement tots els drets socials i polítics d'un estat.
Milícia Nacional: civils armats i reclutats pels ajuntaments que defensaven la revolució
liberal.
Liberalisme: Doctrina política, econòmica i social, nascuda a la fi del segle XVIII, que
defensa la llibertat de l'individu i una intervenció mínima de l'estat en la vida social i
econòmica.
Pronunciament militar: alçament d’un sector de l’exèrcit defensat per grups civils urbans
per a canviar l’ordre polític.
Juntes de fe: tribunal creat per bisbes espanyols amb el propòsit de sustituir la Inquisició.
Malcontents:
Carlisme: Moviment polític espanyol de caràcter conservador *preliberal propi dels
partidaris de la línia de l'infant Carles María Isidro (1788-1885), germà de Ferran VII.
Llei Sàlica: disposició per la qual es prohibia de forma expressa que les dones heretaren el
tron.
Crioll: descendent d’espanyols nascut a Amèrica. Els criolls pertanyen a les classes mitjana
i alta de la societat hispanoamericana.
Colònia: Grup de persones d'un mateix origen geogràfic, de la mateixa ètnia o religió que
s'instal·len en un lloc diferent al seu originari per motius de diversa índole.

Tema 6: EL REGNAT D’ISABEL II

Liberals moderats (doceañistas): grup de diputats liberals que havia intervingut en les
Corts de Cadis. Partidaris d’amplis poders per a la corona i d’un sufragi censatari molt
retringit (sols per a rics). Una opció intermedia entre l’absolutisme i sobirania popular, un
liberalisme conservador.
Liberals exaltats (veinteañistas): partidaris d’amplis de la tasca legislativa de les Corts de
Cadis i una profunda reforma social i política que limita el poder del rei a favor del
Parlament.
Conveni de Vergara: acord de pau entre l’exèrcit d’Isabel, entre Espartero i Maroto.
Isabelins: foren els partidaris d’Isabel II front als carlistes, partidaris de Carles Lluis de
Borbó. Va donar origen a les guerres carlines. Reben el suport de França, Portugal i Regne
Unit.
Carlins: volen la monarquia absoluta, poder cultural i econòmic per a l'església. Reben el
suport de Austria, Rússia i Prusia.

Tema 7: EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Alfonsins: partidaris del retorn dels Borbó en la persona del fill d’Isabel II, el futur rei Alfons
XII, liberals moderats durant el sexenni democràtic.
Llei de fugues: execució extrajudicial ilegal aplicada en la suposada fugida d’un detingut,
que era abatut a tirs amb el pretext que volia escapar-se. Es va aplicar durant la regència
d’Espartero.
Cimbris: és una variant del partit Demòcrata que estaven a favor de la monarquía.
Neocatòlics: partit polític diferent als carlins i als moderats, són d’ideologia liberal però
defensaven la unitat religiosa.
Cantonalisme: alçament popular dirigit pels intransigents durant la 1a República, en
diverses localitats dividides administrativa i territorialment en cantons.
Intransigents: és una variant del Partit Republicà, diferents als centristes i als moderats
que volien un canvi profund en la República i iniciaren les revoltes cantonals.

Tema 8: LA MONARQUÍA DE LA RESTAURACIÓ

Tupinada: sistema electoral utilitzat durant la restauració. Per a la manipulació utilitzaven
les paperetes dels votants en tupins on també s'afegeixen o treien paperetes segons la seva
conveniencia. Mitjançant vots Nàtzer (utilitzen noms de persones mortes per a votar) i vots
de cuneros que eren candidats que s’inscribien en el districte que no els tocava.
Caciquisme: procés de falsejament electoral durant la restauració Borbònica dut a terme en
zones rurals o xicotetes ciutats on un cacic controlava els vots dels ciutadans a canvi de
favor com per exemple donar feina, controlar el sorteig dels quintos, avançar o retrasar
tràmits administratius…
Bipartidisme o torn pacífic: sistema polític de la Restauració basat en l’alternança de
govern de dos partits polítics per assegurar l’estabilitat política. Conservador cànovas i
liberal Sagasta.
Nacionalisme: moviments de caràcter regionalista que sorgeixen durant la Restauració en
diverses zones d’Espanya en defensa de les seves llengües i en contra del centralisme
polític i la imposició d’una cultura castellanitzada.