TEMA 2: ADQUISICIÓ DE PREFERÈNCIES I

AVERSIONS AL SABOR: CANVIS EN EL VALOR

D’INCENTIU
1. INTRODUCCCIÓ
- Les preferències pels sabors, a l’igual que moltes altres conductes complexes, son el
resultat de la interacció d’influències genètiques i ambientals.
- A més, els efectes ambientals estan mediats per processos d'aprenentatge que han
evolucionat per oferir estats hedònics que ens motiven a seleccionar i consumir alguns
aliments per sobre d'altres (Prescott 2012).
- Tot i que les preferències poden dependre també d’aspectes culturals o efectes a curt
termini com la saciació i l’habituació, ens centrarem en els mecanismes que hi ha al
darrera del desenvolupament de les preferències alimentàries en general

2. INFLUÈNCIES INNATES
- Genètica
- Personalitat
- Preferències de gust

En les proteïnes son en les que més heretabilitat trobem

2.1. Genètica
- Les proteïnes són en les que més
heretabilitat trobem
- Els estudis de bessons monozigòtics i
dizigòtics han demostrat l'heretabilitat
per a la preferència per aliments
específics

Heretabilitat: Variabilitat fenotípica d’una població que es deguda a diferències genètique

- Què s’hereta realment?

o Algunes influències genètiques en les preferències alimentàries poden sorgir
de variacions en la percepció.
o Amargor de dos compostos de tiourea
 feniltiocarbamida (PTC)
 6-n-propiltiouracil (PROP)
o Gen receptor de l’amarg TAS2R38
o La sensibilitat PROP/PTC s'ha utilitzat com a índex de sensibilitat a altres
qualitats alimentàries:
 gustos, picor oral i qualitats tàctils
 les preferències alimentàries específiques i la ingesta
o les variacions genètiques en la sensibilitat al gust també podrien ser
responsables d'algunes diferències de sexe observades en les preferències
alimentàries:
  La sensibilitat a l'amargor PROP és més comú entre les dones que
entre els homes
- Altres variacions fisiològiques/anatòmiques poden tenir un impacte en les preferències
alimentàries.
- Per exemple, la densitat d'estructures que contenen papil·les gustatives a la llengua
(papil·les fungiformes).
o Els grups que varien en la densitat de papil·les fungiformes mostren
diferències en les propietats sensorials i la preferència pel cafè negre i en la
seva addició de sucre al cafè
o Les preferències per les verdures també s'han relacionat amb una densitat de
papil·les fungiformes més alta, especialment en aquells individus que eren
menys sensibles a l'amargor de la PROP

2.2. Personalitat
- Neofòbia. Hi ha diferències individuals
o Poca: tendència a rang d’aliments + ampli
o Molta: rang aliments molt petit
- La neofòbia alimentària contribueix en les preferències alimentàries i mostra una
heretabilitat substancial i, per tant, pot contribuir a influències genètiques sobre les
preferències alimentàries.
- La neofòbia es va conceptualitzar com una reticència a consumir aliments
desconeguts, però s’ha vist que té impactes globals en les preferències alimentàries:
o una neofòbia més alta s'associa amb una varietat dietètica reduïda,
específicament amb un nombre més elevat d'aliments que mai s'han provat
o Un nombre menor d'aliments que agraden
- Els nens altament neòfobs mostren preferències reduïdes i menor ingesta de verdures
i fruites tant pel que fa a varietat i quantitats com en un consum reduït d'aliments
proteics.
- La neofòbia persisteix a l'edat adulta en una proporció substancial de la població, i
l'augment de la neofòbia en els adults, com en els nens, s'associa amb una
acceptabilitat i una ingesta reduïdes de verdures, fruites i aliments proteics, així com
en un nombre més elevat d'aliments que no li agraden en general.

2.3. Preferències gustatives

- Les preferències presents al naixement són les dels anomenats gustos bàsics
- Naixem amb respostes hedòniques establertes a la dolçor, l’àcid, l’umami i l’amargor,
mentre que la preferència pel salat es desenvolupa en els primers mesos postnatals
- Aquestes preferències fixes contrasten amb les nostres preferències per les
olors/sabors, que es modelen per l'exposició i l'aprenentatge des d'edat primerenca.
- Les preferències de gust es reflecteixen en expressions facials diferents i inequívoques
a la dolçor i l'amargor que estan presents al néixer en humans, micos i rates i són
essencialment les mateixes respostes que tenim com a adults.
- Tant pel que fa a la voluntat d'ingerir, com també en la qualitat d'aquestes expressions
facials característiques, la dolçor és molt apreciada i l'amargor rebutjada en els
nounats humans
- L'acidesa no agrada, sobretot a nivells alts.
- La preferència pel glutamat (gust d'umami) depèn molt del seu context; en essència,
agrada molt quan forma part d'un sabor general.
 - La major acceptació de sal es en l’adolescència
- Aquestes respostes estereotipades presents al naixement suggereixen que les
preferències gustatives innates probablement tenen un paper important en la
regulació de la ingesta de nutrients i l'evitació de toxines.
- Així, es creu que la palatabilitat de la dolçor indica la presència d'energia en forma de
calories aportades pels sucres i altres hidrats de carboni vegetals, que són crucials per
a la supervivència.
- La salinitat indica la presència de l'ió sodi (Na+), crucial per mantenir l'equilibri de
líquids del cos.
- Es creu que la forta antipatia que tenim per l'amargor és un mecanisme protector:
moltes plantes fabriquen toxines com a defensa contra els depredadors, i moltes
d'aquestes toxines són amargues.
La importància de la nostra antipatia pels alts nivells d'acidesa no és tan clara. Pot ser
un senyal de no maduració/deteriorament dels aliments, o el fet que els àcids
concentrats, i per tant extremadament àcids, poden causar danys als teixits.
Els orígens de les preferències de l'umami (com les d'alguns altres aminoàcids) són
menys clars, però poden actuar per promoure la ingesta de proteïnes
- Preferència per la dolor la seva ingestió indica presència d’energia crucial per a la
supervivència. La dolçor continua sent preferida i és un determinant important de les
preferències alimentàries fins a l'edat adulta, tot i que hi ha una disminució general
dels nivells de dolçor preferits i hi ha una variació considerable de persona a persona.
- De fet, tant en el cas de les solucions dolces com dels aliments, s'ha trobat que
l’agradositat pel gust dolç, a diferència de la nostra percepció de la dolçor, és en part
heretable i pot estar relacionat amb altres variacions genètiques en la sensibilitat a
l'amargor.
- Aversió a l’amargant evitar depredadors, vinculat a toxines.
- Dolçor preferida

3. EXPOSICIÓ
- Té la influencia + gran en les preferències alimentàries
- En néixer, cadascú de nosaltres ja ha experimentat l'exposició als sabors dels aliments:
o a través del torrent sanguini comú de la mare i el fetus.
o a traves de la succió i la deglutició de líquid amniòtic
- Aquest líquid conté no només minerals, sinó també compostos que estimulen tant els
receptors gustatius com olfactius.
- S'ha observat que aquesta exposició influeix en les preferències de sabor del nadó fins
als 2 anys d'edat
- La llet materna és dolça i té glutamat, per tant, el fet d’acceptar la llet materna de
forma innata el que es fa es exposar als nadons a aquests sabors i això influeix a
l’acceptació cap a aquests sabors
- Els nadons alimentats amb biberó experimenten un entorn de gust i sabor
relativament uniforme. Tindran poca experiència amb diferents sabors, és probable
que aquests nadons mostrin + dificultat per acceptar + tard aliments nous a la seva
dieta.
- És evident que les preferències gustatives innates es modifiquen durant la transició a
l'edat adulta.
 - El fet que la llet materna sigui dolça i alta en glutamat significa que es prefereix
immediatament.
- Al mateix temps, el nadó està exposat a una varietat de sabors de la dieta de la mare
que s'expressen en la seva llet materna.
- En contrast, els nadons alimentats amb biberó experimenten un entorn de gust i sabor
relativament uniforme.
- És probable que aquests nadons mostrin més dificultat per acceptar més tard aliments
nous a la seva dieta.
- Els estudis realitzats tant en nadons com en nens (normalment, d'entre 4 i 8 anys),
mostren una relació positiva entre l'acceptació i l'exposició repetida a verdures, fruites
i formatges nous (Wardle et al. 2003)

4. TRANSMISSIÓ CULTURAL DE LES PREFERÈNCIES DE SABOR

- Vist en un context cultural, el que es transmet de mare a fill és un conjunt de
preferències que defineixen els principis de sabor de la cultura en què viuen.
- Els principis de sabors consisteixen en ingredients particulars (carns, verdures, herbes,
espècies), així com en mètodes de preparació i cocció dels aliments que distingiran la
cuina d'una cultura de la d'una altra.
- Les variacions potencials a les quals poden estar exposats els nadons són grans, però
es pot esperar que reflecteixin en gran mesura la dieta dels adults.
- Així, una preponderància de sabors àcids, fermentats o picants dins d'una cultura es
reproduirà en les preferències dels nadons.
- Així mateix, l'absència de determinats aliments o sabors amb cultura farà que l'infant
no desenvolupi preferències per aquestes qualitats.

5. ESTABLIMENT DE LES QUALITATS SENSORIALS PREFERIDES

- Quan no es compleix l’expectativa respecte l’aliment, el rebutgem.
- L'exposició repetida proporciona un context per a una àmplia gamma de propietats
sensorials dels aliments i pot explicar per què hi ha variacions en les preferències entre
les cultures, fins i tot quan els mateixos aliments són molt similars.
o Les expectatives que una beguda es servirà a una temperatura determinada,
per exemple, reflecteixen només l'experiència prèvia d'una persona amb
aquesta beguda.
o El color d'un producte es veurà adequat o no segons l'experiència prèvia.
o També aprenem que una textura particular pertany a un aliment en particular.
- Violar aquestes expectatives pot ser una font potent de rebuigs d'aliments.
- Un estudi d'un "gelat/mousse" salat i amb gust de salmó fumat va demostrar que la
seva acceptació o rebuig depenia en gran mesura de la manipulació del context per
part dels investigadors.
- Dir-li als participants de l'estudi que estaven consumint "gelat" de salmó fumat va
provocar una antipatia considerable pel plat, mentre que era molt més acceptable
quan s'etiquetava com a mousse de salmó fumat fred
- La diferència crucial aquí és que la informació proporciona una manera d'interpretar el
que s'està menjant com a coherent amb el que esperem (que una mousse pot ser
 salada) o no (que el gelat no té sabors de peix), segons l'exposició prèvia a múltiples
exemples tant de mousse com de gelat.

6. EXPOSICIÓ
- La simple exposició als sabors (sense conseqüències) porta a un increment en la seva
agradabilitat
- No obstant això, si el consum de menjar té conseqüències, aquestes determinen les
preferències.

Gràfic per a una rata, el dolç es un sabor nou. Van fer servir dues concentracions de
sacarina. Inicialment els animals van mostrar un consum prudent (0,5). A mesura que passaven
els dies, es veia un increment en la preferència per a la sacarina i els animals es quedaven amb
l’ampolla que contenia la sacarina.

- A mesura que incrementa la concentració, passa cap a l’amargant.

6.1. Mecanismes d’exposició

- La idea que l'exposició a un estímul només pot augmentar el grat per aquest estímul
sembla ser un fenomen general, observat amb una àmplia gamma d'estímuls visuals i
sensorials
- Els aliments i els sabors dels aliments són estímuls especials per la seva importància
biològica i pel seu potencial de ser tòxics.
- La novetat alimentària pot ser una font d’activació desagradable perquè implica
impredictibilitat pel que fa a la seva idoneïtat com a aliment.
- Per contra, se sap que l'exposició repetida (sense conseqüències negatives) redueix
l’activació i, per tant, és gratificant.
- Mostrem preferència cap els estímuls que coneixem, els aliments nous ens posen en
alerta. El fet de no poder determinar a priori si l’aliment es bo o dolent, ens posa en
alerta i fa que el tastem poc. Si després veiem que no hi ha conseqüències negatives,
aquesta tendència a l’activació s’anirà reduint
- Els senyals externs de seguretat fomenten el tast d’aliments, fins i tot en aquelles
persones que són altament neòfobes. Aquests senyals inclouen "models", per
exemple, els companys o un adult, modelant el consum d'aliments nous o informació
 sobre el sabor dels aliments, o relacionar l'aliment desconegut amb un aliment o
ingredient conegut i que li agrada, com ara un condiment o una salsa.

7. CONDICIONAMENT AVALUATIU
- No és mera exposició sinó que es aprenentatge associatiu. Aparellar de forma repetida
algun fet (objecte, estímul) amb valència (positiva o negativa) amb alguna cosa nova.
 això provocarà canvis en les qualitats hedòniques del fet nou.
- És similar al condicionament clàssic, excepte que s’aprenen els grats i els desgrats en
lloc que l’estímul prediu l’ocurrència d’un altre estímul.
- Aquest condicionament es pot aconseguir també sense necessitat de tastar els
aliments Podem relacionar una marca (publicitat) amb situacions agradables i
aconseguir que aquella marca activi respostes afectives positives.
- El condicionament avaluatiu consisteix en l'aparellament repetit d'alguna cosa que té
valència, és a dir, que agrada o no agrada, amb quelcom que és nou (o que no agrada)
normalment produirà un canvi en les qualitats hedòniques d'aquest últim.
- És similar al condicionament clàssic, excepte que s’aprenen els grats i els desgrats en
lloc que un estímul prediu l'ocurrència d'un altre estímul.
- Aquests mateixos processos estan en funcionament durant el desenvolupament de les
preferències alimentàries
- El condicionament avaluador comença habitualment abans del consum a través de la
imatge d'un producte o a través de la consciència generada per la publicitat.
- A més, les marques i les etiquetes tenen un paper important, ja que poden indicar
prestigi o pertinença a un grup o un valor important per al consumidor.
- L'exposició al producte s'experimenta en contextos, que poden ser socials (sopar amb
la família o amics) o produir-se en entorns agradables, i en cada cas, el context pot
aportar associacions positives de sabors d'aliments i begudes que fomenten
desenvolupament de les preferències.
- En alguns casos, mentre que un context plaent pot produir gust per un aliment, el
menjar es vincula fortament només amb aquest context.
- La clau per formar vincles tan forts entre l'esdeveniment o context i el menjar o la
beguda és l'emoció positiva que es viu en aquell moment.
- Les fonts d'associacions positives per als aliments poden incloure models a seguir.
- Per exemple, els nens que no els agrada especialment un aliment i veuen
repetidament que els seus companys a l'escola el consumeixen tenen més
probabilitats de seleccionar aquest aliment si se'ls dona l'oportunitat (Birch 1980).
- Hi ha dues possibilitats:
o que el nen aprengui que un aliment és segur de consumir i, per tant, es pot
considerar un efecte d'exposició,
o que el “gust” que tenen pels seus amics s'està "transferint" al menjar i, per
tant, un exemple de condicionament avaluador.
- Alguns estudis sobre aprenentatge observacional han demostrat que les expressions
facials d'altres actuen com a indicis per a l'acceptabilitat del sabor, influeixen en el gust
per una beguda nova, cosa que suggereix que s'estan avaluant els senyals de
seguretat.
- Els models que mostren antipatia semblen ser especialment efectius, probablement
perquè aquestes expressions facials negatives són menys ambigües
8. APRENENTATGE SABOR-SABOR
- La presència de respostes innates al gust, tant d'acceptació com de rebuig,
proporciona un mitjà pel qual podem desenvolupar respostes hedòniques a la gran
varietat d'aliments que tenim a la nostra disposició com a omnívors.
- Els sabors dels aliments són únics principalment a causa de la seva olor volàtil i, tot i
que només l'exposició generarà preferències per les olors, en el context dels aliments,
aquestes olors sempre es combinen amb gustos que ja són agradables o desagradables
- L’aprenentatge sabor-sabor implica una associació entre dos sabors.

- L'impacte d'aquest aparellament es va demostrar per primera vegada en humans en

un estudi en què es van barrejar nous sabors de te amb aigua ensucrada o sense sucre
- Després de l’aparellament repetit, els participants van revelar una clara preferència
pels sabors anteriorment emparellats amb el sucre, un efecte que era més que
qualsevol augment atribuïble a la simple exposició als sabors.

- La presentació barrejada dels dos sabors és la més eficaç per desenvolupar

l’associació.
- La presentació seqüencial tolera demores molt curtes (≅ 9 segons) (Lavin, 1976).
- Si el sabor és desagradable (p.e. Quinina), llavors es produeix desgrat al sabor associat
amb ell
- Tendim a emprar instintivament el condicionament "sabor-sabor" per establir la
preferència per sabors inicialment aversius.
o Generalment les cerveses lager es prenen abans que iniciarse en cerveses més
amargants,
 o Els bevedors novells tendeixen a preferir els vins més dolços, probablement
perquè les qualitats inicialment desagradables com l'àcid i l'astringència són
menys destacades
o L'addició de llet, a més de sucre, al cafè és una combinació comuna per als
bevedors novells. No només redueix l'amargor, sinó que també proporciona
els gustos positius necessaris per produir preferència pel sabor del cafè.

Ex. Trobar una

ametlla amarga no
canvia el valor
agradable d’aquesta
perquè es molt +
freqüent trobar
ametlla normal.

- El condicionament avaluador pot explicar com les nostres preferències alimentàries es

desenvolupen sense cap esforç aparent o consciència conscient i, de fet, per què són
de llarga durada.
- Cal tenir en compte que hi ha diferències entre els individus tant en la intensitat dels
gustos, especialment en l'amargor, com també en la mesura en què agrada la dolçor

9. REFORÇAMENT
Les nostres conductes tenen conseqüències que poden ser agradables (reforç positiu)
o desagradables (retirada estímul). Reforçament negatiu: entorn aversiu i el meu
comportament fa que aquesta situació desaparegui. El reforçament implica un
increment en la probabilitat de resposta.
- La rellevància del reforçament quant a les preferències alimentàries rau en el seu ús
per fomentar el consum (i, en última instància, la preferència per) aliments
determinats, permetent així que la simple exposició augmenti el grat.
- El consens general de l'ús de recompenses (reforç positiu) per fomentar el consum
d'aliments és que és relativament ineficaç, o almenys no tan eficaç com altres
enfocaments com l'exposició repetida simple.
- S'ha invocat el reforç negatiu -no experimentar alguna cosa desagradable- per explicar
la preferència pel bitxo, malgrat la seva cremada sovint dolorosa, com a exemple de
"masoquisme benigne".
- Els reforçadors positius es valoren perquè l'accés a ells està restringit. Aquesta hipòtesi
de la privació sembla confirmada en estudis sobre les preferències alimentàries dels
 nens, en què restringir l'accés a un aliment augmenta les preferències per aquest en
comparació amb altres aliments que inicialment agraden igualment i que estaven
fàcilment disponibles.
10. SENYALS D’ENERGIA I ALTRES NUTRIENTS METABÒLICAMENT
ÚTILS
Quina diferencia hi ha entre les dues situacions?

Canyella  sacarina

Canyella  sucre

La sacarina no té aport energètic

En el sucre hi ha un macronutrient (aporta energia)

Aquells sabors que s’aparellen amb aliment que aporta calories poden acabar sent senyal i
acaben ser preferits aliments no nutritius?  aprenentatge sabor-nutrients.

11. APRENENTATGE SABOR-NUTRIENT

- El sucre té propietats hedòniques: és dolç.
- El sucre té propietats nutritives.
- Qualsevol d’aquestes dues propietats poden tenir un paper reforçant per
desenvolupar una preferència.
- Sabem que les propietats hedòniques són suficients per incrementar les preferències
(aprenentatge sabor-sabor).

Poden les propietats nutritives desenvolupar preferències gustatives?

- Demores llargues entre estímuls

o Capaldi i cols (1987a) van trobar una preferència més gran per la sacarina quan
anava seguida 30 minuts més tard de pinso, que quan anava sola.
o Un avantatge de la tolerància de demores llargues per associar el gust d’un
menjar i la seva aportació nutritiva és que podem aprendre a consumir
aliments rics en nutrients.
o Un efecte advers en aquest fenomen és que estem preparats per aprendre
preferències per sabors associats amb menjar alt en calories, i això pot
dificultar el control del pes
- Substàncies amb diferent gust, però igual valor calòric
o Mehiel i Bolles (1988) van donar diferents menjars barrejats amb substàncies
que tenien diferents gusts, però igual valor calòric i posteriorment van
mesurar les preferències pels menjars.

Menjar1 + Etanol

Menjar1 + Sucrosa

Van trobar que no hi havia diferències entre els grups, tot i que el valor hedònic de la Sucrosa
és positiu i el de l’Etanol és negatiu.

- Introduir els nutrients evitant el pas per la cavitat oral

 o Booth, Lovett i McSherry (1972) van mostrar que podien invertir la preferència
normal per la més dolça de dues solucions de sacarina, si associaven la menys
preferida amb les conseqüències postingestives d’una concentració de glucosa
al 10%.
- Si volem canviar la preferència per un menjar, el que hauríem de fer és barrejar-lo
amb un altre menjar que ja es prefereix.
a) Aprenentatge sabor-sabor
b) Aprenentatge sabor-nutrient

Sclafani (1990) va demostrar l’efecte additiu dels dos aprenentatges

- En la vida quotidiana l’aprenentatge sabor–caloria produeix preferències pels menjars

que tenen més calories. No és tant el nombre calories sino el fet que aquestes
calories es trobin de forma densa.
- Bolles, Hayward i Crandall (1981) van trobar que la densitat calòrica era més important
que el nombre de calories en produir un aprenentatge sabor-nutrient.
- Per tant, preferim les calories d’una forma densa, probablement com a resultat de
l’aprenentatge sabor-nutrient.
- Els menjars amb una densitat alta de calories, rics en greixos, acostumen a ser valorats
com a altament agradables.
- Normalment, durant els àpats mengem els aliments de forma seqüencial, en lloc de
fer-ho barrejat.
- L’ordre habitual és verdura, carn i postres

Què és el que s’associa amb les calories del menjar?

- L’efecte postres
o Ja que el sucre conté calories, s’espera un aprenentatge sabor-nutrient i per
tant un increment de la preferència per les patates quan aquestes van
seguides del sucre.

En el grup d’adalt preferieien les patates

I en els d’abaix l’arròs

Els resultats no van ser aquests

o Una possible explicació és que els efectes postingestius del consum triguen un
cert temps en manifestar-se. Se suposa què aquell sabor més proper als
efectes postingestius és el que s’associa millor amb aquests efectes.

(Capaldi i cols., 1987)

 - L’efecte postres. Boakes i Lubart (1988)
o Van trobar que els seus animals preferien més la sacarina quan abans havien
pres glucosa, que quan la prenien sola.
o l’EI efectiu no seria el sabor de la glucosa, sinó els efectes postingestius de la
glucosa

Primer glucosa, després sacarina i després nutrients. El + proper als nutrients era la sacarina.
Per tant, es produeix associació entre sacarina i propietat nutritiva condicionament normal

- L’efecete postres explicació per contrast negatiu anticipant (Flaherty i Checke,

1982)
o Flaherty i Checke (1982) van trobar que el consum de sacarina es reduïa si
aquesta anava seguida de sucrosa, un reforçador preferit.
o Aquest resultat és similar a l’efecte postres que van trobar Capaldi i cols.
(1987).
o Potser es reduïa la preferència de les patates que anaven seguides del sucre
en l’efecte postres, perquè la sucrosa és més preferida que les patates.

Animal anticipa que una de les sacarines va seguida d’un aliment més agradable (sucralosa).
Podem anticipar el que ve després, si això es més agradable, menjarem menys quantitat de
l’aliment d’abans. Ex: hay verdura de primero y luego canelones. Tendemos a comer menos
verdura porque luego hay canelones que nos gustan más.

- El fet que un menjar vagi seguit d’un altre menjar ric en calories i preferit pot tenir
simultàniament dos efectes oposats:
o D’acord a l’aprenentatge sabor-nutrient, el menjar preferit pot incrementar
la preferència pel primer menjar.
o D’acord amb l’efecte de contrast, el menjar preferit pot reduir el consum del
primer menjar (contrast negatiu anticipador), i potser també pot reduir la
preferència pel primer menjar (efecte postres).
o El resultat final dependrà de la força neta entre tots dos efectes.
o Per exemple, una concentració alta de sucrosa utilitzada com a reforçador de
vegades produeix una preferència condicionada menor que concentracions de
sucrosa més baixes. Això podria ser degut a què una concentració alta de
sucrosa pot provocar un efecte de contrast més intens que redueix la
preferència condicionada neta
12. GANA I PREFERÈNCIES PEL MENJAR
- Se sap que la privació de menjar incrementa el consum, fins i tot d’aquells menjars que
en altres condicions s’evitarien.
- Però, el fet de consumir un determinat aliment en un estat de privació incrementa la
preferència per l’aliment?
o Experiments realitzats amb rates mostren què efectivament, s’observa una
preferència pel menjar consumit sota condicions de privació, probablement
degut a l’aparellament del gust del menjar amb les conseqüències a llarg
termini del seu consum
- Aquest efecte només es troba quan els sabors no són dolços. Si els sabors són dolços
l’efecte desapareix.
- Aparentment, hi ha alguna cosa aversiva o desagradable en la dolçor quan la privació
de menjar és alta.
- Lepkovsky (1977) va informar que durant la segona guerra mundial, els soldats
americans d’un camp de concentració alemany subsistien amb una ració que contenia
200 calories per sota de les necessitats bàsiques.
- Quan la creu roja va repartir paquets de menjar, el seu comerç va produir un valor per
a cada menjar que reflectia el seu poder nutricional, essent els més valuosos la llet en
pols i la carn i els que menys valuosos el sucre, la xocolata i el pernil dolç.

13. CARACTERÍSTIQUES DE L’APRENENTATGE DE PREFERÈNCIES PEL

MENJAR
- Rapidesa d’aprenentatge.
o Boakes i cols. (1987) va trobar el màxim condicionament sabor- sabor després
de dos assaigs de condicionament.
o En el cas de l’aprenentatge sabor–nutrients, l’aprenentatge és més lent,
encara què bastants estudis han trobat una preferència condicionada utilitzant
menys de 10 aparellaments
- Resistència a l’extinció.
o Un cop s’ha adquirit una preferència per un sabor, és difícil extingir- la. La raó
pot ser que quan es prefereix un sabor, la ingesta d’aquest continua i això
permet que l’organisme estigui exposat a ell, el que incrementa la seva
preferència.
- Demora.
o Malgrat que s’ha trobat aprenentatges sabor–nutrient amb demores
relativament llargues (entre 30 minuts i 5 hores) hi ha bones raons per a
pensar que és difícil trobar condicionament amb demores llargues.

14. L’EFECTE MEDICAMENT

- Si les rates experimenten un sabor poc abans de la recuperació d’una malaltia, la
preferència per aquest sabor augmentarà
 - Si el gust d’un menjar s’associa amb el restabliment d’un dèficit, la preferència per
aquest menjar es veurà incrementada amb un dèficit de tiamina, vitamina B1.
- L’efecte medicament no s’ha observat clarament en humans

15. ADQUISICIÓ D’AVERSIONS AL SABOR

- Garcia (1989) ha argumentat que la nàusea juga un paper especial en l’adquisició

d’una aversió al sabor.
- Després del condicionament amb emètics com ara el ClLi, tant les rates com els
humans manifesten una resposta conductual qualitativament diferent a l’EC
consistents en reaccions facials i oromotores indicatives de repugnància i de fàstic, un
fenomen que es coneix com a “canvi hedònic”

16. AVERSIONS COGNITIVES

- Rozin (1986) va trobar que 85 estudiants de 440 havien experimentat un canvi
d’agradar a desagradar un aliment en un únic assaig.
- En el 72% del casos aquesta experiència estava mitjançada per nàusees i vòmits,
mentre que en el 26% es va descriure l'aprenentatge d'una aversió al gust mitjançant
el fàstic.
- Per a alguns, les reaccions a certs aliments són clarament prou potents com per
produir una aversió sense que l'aliment hagi estat consumit o fins i tot sense contacte
directe amb aquests aliments.
- Una característica de les aversions mitjançades cognitivament és que la mateixa
experiència d'un aliment pot ser repugnant per a una persona i no per a una altra
(Prescott, 2020)
- No cal tenir l’experiència directa amb l’aliment