BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

CONCEPTES INTRODUCTORIS

1. Definició i funcions del pensament

2. Sistemes i tipus de pensament
3. Elements del pensament: Imatges, conceptes i creences

QUÈ FA LA MENT QUAN NO TÉ RES A FER? (quan no estem atenent a una tasca, llegint, fent
càlculs, etc)

El que fa és PENSAR (pensament espontani, automàtic, que no ha estat intencionat ni té

objectiu concret).

Ment CENTRADA Ment VAGANT (mind wandering)

 Ment vagant (MIND WANDERING) estat en què apareixen pensaments no

relacionats amb la tasca que estem portant a terme.
o Entre 40-50% del temps de vigilia
o Entendre el MW com a distracció Pensaments no relacionats amb
la tasca (task unrelated thoughts) provoquen disminució del
rendiment.

A: centrats en la tasca
B: MW intencionalment vagant  on hi ha més diferències
individuals
C: MW no intencionalment vagant

APTITUD GENERAL I
MENT VAGANT (MW)

 Mentre feien Test de

Raven i Test de capacitat
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

de memòria de treball se’ls interrompia i se’ls preguntava fins a quin punt atenien la tasca
(TUT)

RESULTATS: MW correlaciona negativamnet amb el rendiment acadèmic

Correlació causal entre MW i aptitud general (definida per: rendiment test intel·ligència,
memoria de treball i rendiment acadèmic). Com + MW - rendiment (APTITUD GENERAL)

TAXONOMIA DE LES DIFERENTS CATEGORIES DE PENSAMENT

 Es classifiquen en funció
del condicionant (allò que
provoca aquell
pensament).
 Eix vertical: automatic
constraints (reestricció
automàtica). Dirigit per
emocions i/o estímuls.
 Eix horitzontal: deliberate
constraints (dirigit per
objectius, pensament
voluntari)

Més dirigit (strong), menys dirigit (weak).

Dintre dels menys dirigits per objectius i més dirigit per estímuls/emocions  spontaneous
thought (de menys dirigit per objectius a més) dreaming, mind wandering, creative
thinking

TIPUS DE PENSAMENT DIRIGIT: TAXONOMIA DE JOHNSON-LAIRD

 Abducció/
analogía: p.ex
detectius. A partir
d’indicis es
generen
explicacions.
Alguns estudis
diuen que la
creativitat estaría
relacionada amb
l’abducció i l’analogia.
 Inducció: afegim info, generalitzem, formulem hipótesis
 Deducció: no afegim info, quan fem deducció ben feta (raonament vàlid) la
conclusió no afegeix res nou, es troba implícita en les premises. Apliquem
coneixement previ que donem per suposat. Parteix de coneixement declaratiu.
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

EL CICLE DEL CONEIXEMENT

 DEFINICIÓ DE PENSAMENT

Activitat mental que genera imatges (simulacions sensorimotrius) i/o parla interna i que
varia en el nivell de control voluntari (des de l’activitat de somiar desperts a les activitats
de raonar, reflexionar, decidir, ...).

Pensar deriva de Pesar (valorar diferents opcions).

 PER QUÈ PENSEM

Preguntes que hauríem de poder respondre per comprendre una conducta (Tinbergen).

o Funció o avantatge adaptativa (valor de supervivència)

o Filogènia: Com apareix i evoluciona en l’espècie
o Mecanisme i ontogènia: com opera i com canvia d’acord amb l’edat de l’individu

1. FUNCIONS DEL PENSAMENT

PERSPECTIVES ACTUALS: pensament com a “EFECTE SECUNDARI”

- El cervell no ha evolucionat per a facilitar el pensament, o el llenguatge sinó per a

millorar el control del moviment i corresponent regulació energètica (Llinàs, 2001)
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

p. ex. les ascidies reciclen el seu propi cervell i òrgans sensorials quan ja no els necessiten
per controlar el moviment!

 Un sistema regulador eficient requereix la capacitat d’anticipar futures

necessitats, i actuar d’acord a objectius. El pensament té una funció reguladora
i meta-reguladora (regulació del propi pensament)
o Regulació emocional (ruminació, preocupació, ..., processos de
recuperació/afrontament)
o Regulació cognitiva (selecció d’objectius, planificació, canvi de tasca)

(Si podem anticipar gastem menys, ens podem preparar)

 En general, quan pensem estem exercint “control cognitiu” sobre els elements
a atendre i la conducta expressada (similitud amb “control del moviment”).

Controlar el moviment voluntari és més fàcil que controlar el pensament.

 Limitacions en el control cognitiu  ex: “Durant el següent minut, intenta no

pensar en els extraterrestres invisibles que ara mateix ens observen”

RESUM FUNCIONS PENSAMENT REGULAR Y ANTICIPAR

2. EVOLUCIÓ FILOGENÈTICA DEL PENSAMENT

3 transicions crítiques (Donald, 1991):

1. Homo erectus (-1,5 milions d’anys)  Capacitat complexa de construir i manipular

objectes → capacitat d’imaginar i imitar a voluntat.

→ capacitat mimètica (utilització intencional del gest per a comunicar)

2. Homo sapiens (-100.000 anys) Capacitat de llenguatge oral → Augmenten les

capacitats de comunicació, i d’establir relacions amb elements invisibles

→ capacitat simbòlica i mítica (p.e. inici mites i rituals funeraris). Els símbols
faciliten imaginar elements invisibles, que no veiem.

3. Homo sapiens, sapiens (-30.000 anys) Capacitat de representació en medis

externs (escriptura -5.000 anys). Desde representacions de dibuixos fins a
l’escriptura.

→ capacitat de reflexió i d’elaboració teorètica (inferències causals: precursors de

les lleis i normatives, de la filosofia i de la ciència). Molt es vegades quan ens
representem alguna cosa i després ho diem, corregim o ens adonem que no és
correcte. La representació en medis externs potencia la reflexió.

L’ORIGEN DEL PENSAMENT HUMÀ…

BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

“Los primates no humanos comprenden muchas relaciones de antecedente-consecuente

en el mundo, pero no parecen comprender las fuerzas causales que gobiernan esas
relaciones

(….) la comprensión de la intencionalidad y la causalidad requiere que el individuo

comprenda las fuerzas determinantes “por qué” en estos acontecimientos una secuencia
antecedente-consecuente particular se produce del modo en que lo hace; y, comúnmente,
estas fuerzas … no son fáciles de observar.

Exemples:

CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLUPAMENT DEL RAONAMENT SOBRE LES CAUSES

- Raonament predictiu (cap endavant) i diagnòstic (cap endarrere).

- La comprensió de mecanismes causals permet crear/descobrir noves solucions.
- Augmenta la capacitat d’explicar, d’innovar, solucionant alguns problemes i
generant-ne de nous.

Quan tenim relació causal permet fer predicció i una diagnosi.

Diagnosi (de l’efecte a la causa)  permet buscar altres alternatives (antecedents) per
aconseguir el mateix efecte.

Raonament predictiu de l’antecedent al conseqüent o de la causa a l’efecte

Els primats no humans no entenen la força determinant perquè no és directament

observable. Entenen a nivell associatiu però no a nivell causal.

3. COM OPERA EL PENSAMENT?

 TIPUS 1 (INTUÏTIU) I TIPUS 2 (ANALÍTIC)

 SISTEMA 1 i SISTEMA 2

Autors: Evans; Kahneman; Sloman)

 PENSAMENT TIPUS 1 (ràpid)

 Associacions apreses implícitament (familiaritat) “això em sona”
 Integra ràpidament diferent informació (p.e. context). Va ràpid perquè utilitza
poca informació.
 Genera judicis o intuïcions ràpidament
 Pot generar il·lusions o enganys d’aparença
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

 Permet prendre decisions de forma ràpida

Ex: il·lusions visuals (integrem molt ràpidament el context)

Ex: comprensió immediata d’emocions

Ex: Inferències causals “Los padres de Fred llegaron tarde. El servicio de comidas a
domicilio estaba a punto de llegar. Fred estaba enfadado”  ¿Por qué Fred estaba
enfadado?  Resposta ràpida: perquè arribaven tard (inferència causal ràpida)

• opera rápida y automáticamente, con poco o ningún esfuerzo

• puede ser programado por el Sistema 2 para movilizar la atención cuando un
hecho particular es detectado
• tras un adecuado entrenamiento, genera intuiciones adecuadas
• crea una estructura (coherente) de ideas activadas en la memoria asociativa
• asocia una sensación de facilidad cognitiva a sensaciones placenteras y vigilancia
reducida (más propensos a creer que es verdad explicaciones fáciles pero
inciertas o erróneas...) (Kahneman, 2011)  allò fàcil d’entendre o processar,
moltes vegades és inductor d’engany.

 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA FACILITAT COGNITIVA

• distingue lo sorprendente de lo normal

• infiere e inventa causas e intenciones
• ignora la ambigüedad y elimina la duda
• se inclina a creer y confirmar
• se centra en la evidencia existente e ignora la evidencia ausente (WYSIATI: “el que
veus és tot el que hi ha”)
• genera un conjunto limitado de evaluaciones básicas
• representa conjuntos con prototipos y estereotipos
• en ocasiones, sustituye una pregunta difícil por otra más fàcil
• muestra una sensibilidad disminuida a la cantidad
• responde más a las pérdidas que a las ganancias
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

 LIMITACIONS PENSAMENT TIPUS 1

(Majoria de decisions que prenem en el nostre dia a dia  pensament tipus 1)

 Empatia cognitiva (teoria de la ment avançada: comprensió de creences i

raonaments d’altres)
 Planificació (resolució de problemes i/o conflictes entre plans
incompatibles)
 Pensament hipotètic-deductiu (simulació de possibilitats o esdeveniments
hipotètics)

Dissonància cognitiva s’activa el sistema 2

 PENSAMENT TIPUS 2 (lent, conscient)

o Es basa en regles explícites i en simulacions de possibilitats
o Genera raonaments o reflexions explícites
o Permet superar il·lusions o enganys d’aparença (excepte quan ens
“ancorem” en idees errònies...)
o Procés de presa de decisions lent
o Requereix esforç conscient

 SIMULACIÓ DE POSSIBILITATS

fins que no sabem comptar o numerar,

no podríem respondre la primera
pregunta, el sistema 1 diria que hi haurien
més a la dreta perquè li és més fàcil veure
la dimensió gran i no comptar

joc simbòlic (telèfon/plàtan)

 Obtenir 11 i 12: podem
obtenir un 11 de dues formes diferents i en canvi el 12 només amb 1 possibilitat.

Per resoldre aquestes tasques necessitem el tipus 2, creant simulacions (escenaris virtuals).
El sistema 1 no pot generar sistemes virtuals. Si la tasca requereix imaginar, comparar
sistema 2, fer simulacions. Necessitem la capacitat de desacoblar-nos. Els nens no podien
fer joc simbòlic fins a tenir la maquinària mental fins a poder fer aquest desacoblament i
mantenir en memòria la representació primària i la representació secundària al mateix
temps. La secundària no és real, és imaginaria. La ment necessita aquesta capacitat d’anar
d’una representació a l’altra. Quan hi ha la secundària, hi ha desacoblament de la
representació primària.
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

 DESACOBLAMENT I SIMULACIÓ (Stanovich)

Per poder fer simulació necessitem

representació secundària. Hem de
desacoblar (desconnectar de la
representació primària per poder
fer veure que l’objecte és una altra
cosa.

Desacoblament: capacitat de crear

representacions secundàries

 LES MENTS ALGORÍTMICA I REFLEXIVA (Stanovich)

Fa una segona distinció dins del pensament. Argumenta que el sistema 2 no explica prou bé
les diferències individuals perquè aquest és el que es medeix en un test d’intel·ligència o de
capacitats cognitives. Aquests test mesuren el pensament tipus 2. Aquesta distinció (de
pensament tipus 1 o 2) és massa simple perquè hi ha persones que poden puntuar molt alt
en test d intel·ligència però en canvi, tenen dificultats molt grans per prendre decisions
racionals.

Per això divideix el sistema 2 en: ment algorítmica i ment reflexiva.

o Ment autònoma (tipus 1)  Respostes automàtiques i intuïtives, innates o

ben apreses
o Ment algorítmica (tipus 2A)  Raonament inductiu, deductiu, hipòtetic-
deductiu, càlcul mental, control atencional (aplicació de regles i
procediments → mesures de CI)
o Ment reflexiva (tipus 2R)  Selecció d’objectius; depèn d’actituds o
disposició a pensar, a avaluar i valorar creences, a cercar solucions
alternatives (pensament crític – reflexiu → metacognició). Té més a veure
amb actituds, ment oberta, tolerant a la incertesa, capacitat de corregir,
estar disposat a admetre que el seu raonament és incorrecte, etc.

 Segons aquest
sistema, totes les
ments necessitem
de determinat
tipus de
coneixement.
BLOC 1: ASPECTES INTRODUCTORIS

 Mindware: coneixement declaratiu i procedimental (automatizat), la info que

utilitzem.
 En la ment autònoma: mindware automàtic
 Ment reflexiva, permet reorientar la ment algorítmica.
 El desacoblament el faria l’algorítmica.
 ESTILS DE PENSAMENT (thinking dispositions)

- Need for closure: necessitat de tenir respostes ràpides

Dificulten la reflexió
- Pensaments supersticiosos
- Dogmatisme

- Need for cognition: necessitat de pensar = tendència a implicar-se i gaudir en

activitats cognitives que requereixen esforç. Faciliten la
- Obertura mental: tendència a ser sensibles a l’existència d’altres perspectives i reflexió
acceptar la possibilitat d’estar esbiaixats

 CONCEPTE DE RACIONALITAT

 Racionalitat epistèmica. Principi de validesa (coherència lògica)  Coherència entre

les creences
 Racionalitat instrumental. Principi d’utilitat (costos-beneficis) Fins a quin punt
intenten aplicar aquells procediments i eines de forma òptima

4. CONTINGUT DEL PENSAMENT

 Sensacions, emocions i imatges

 Conceptes i creences
o Conceptes: abstraccions o generalitzacions Unitats fonamentals del
pensament . fonaments sobre els quals es desenovolupa el pensament.
Com + conceptes, + capacitat: podem establir + connexions.
o Creences: relacions entre conceptes. Les creences poden estar més o
menys justificades.
 Coneixement: conjunt de creences que varien en el seu nivell de justificació
(tipus d’evidència que les sustenta)
 Les creences relacionen conceptes.
o Tipus de relacions: associatives (similituds i proximitat temps/espai)
categòriques (coneixement taxonòmic) causals (coneixement sobre
forces determinants) deòntiques (coneixement de drets i obligacions)
lògiques (connectives lògiques) analògiques (similituds estructurals)
 Inferències: relacions que podem derivar per inducció, deducció, analogia o
abducció de conjunts de creences.