Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Doble Grau en Farmàcia ‐ Nutrició Humana i Dietètica

DIETOTERÀPIA
TEMA 17 – ALTRES DIETES II
DIETOTERÀPIA EN ALTERACIONS DEL GUST I SALIVACIÓ, MUCOSITIS I
REFLUX GASTROESOFÀGIC
ALTERACIONS DEL GUST

La sensibilitat del gust pot alterar‐se en diferents graus: Canvis en funcions gustatives i
a) agèusia: pèrdua de la sensació del gust olfactòries  modifiquen percepció
b) hipogeusia: disminució de la percepció del gust organolèptica i/o apetència per la
c) disgeusia: distorsió del gust menjada  ingesta d'aliments
Sensibilitat de l'olfacte: risc de desnutrició
a) anòsmia: pèrdua total del sentit de l'olfacte es denomina
b) hiposmia: disminució de la percepció de l'olfacte
Etiologia de l'alteració del gust
• lesions en la boca i/o en la llengua (aftas, gingivitis, etc.)
• infeccions virals, patologia dental
• tabaquisme
• alteracions salivals
• efectes secundaris de fàrmacs
• dèficit de vitamines i minerals
• malalties metabòliques
• processos neurològics, lesions cerebrals
• neoplàsies/tumors de diferent localització i els seus tractaments
• malalties hepàtiques i renals
• envelliment, dietes monòtones
• […]
 ALTERACIONS DEL GUST
Per què es produeixen les alteracions del gust?

• Deficiències miner‐vitamíniques:
Zn: hipogeusia, disminució sentits del gust i olfacte.
‐ ancians, IRC, síndrome intestina curta, neoplàsies, …
‐ Recomanar carn, peix, llegums, fruita seca, cereals … sulfat de zinc com a suplement.
Cu, Ni i Vit. A i E: disgeusia per al sabor amarg.
Fe, Vit. B12 , B2 i B3: atròfia de les papil∙les gustatives.

• Malalties agudes o cròniques:

Infeccions virals del tracte respiratori alt
 alteració transitòria percepció del gust i de l'olfacte.
Malalties neurològiques (Alzheimer, Parkinson, cerebrovasculars)
 alteracions percepció del gust i l'olfacte. Possible relació amb el Zn.
Insuficiència renal crònica
 disgeusia secundària a trastorns metabòlics, dèficit de micronutrients, diàlisis,
medicaments i tòxics urèmics.
Cirrosi hepàtica
 associada a malnutrició, disgeusia secundària al dèficit de Zn i Mg.
 ALTERACIONS DEL GUST
Per què es produeixen les alteracions del gust?
• Neoplàsies, tumors
Anorèxia (MNEP) per citocines i factor de necrosi tumoral
‐ Sensació de sacietat precoç
 Disminució ingesta calòrica i proteica
‐ Alteracions en la percepció de la fam
 augmentant risc de desnutrició
‐ Aversió a molts aliments
Alteracions sensorials del gust i de l'olfacte  malaltia, progressió o tractament
(neoplàsies de cap i coll i dèficit de Zn són les principals causes)
‐ augmente percepció del sabor dolç, de l'àcid i del salat
‐ disminució del gust amarg (rebutge carns)
‐ pèrdua del gust o presència de sabor metàl∙lic
‐ alteracions de l'olfacte, més potenciat
Quimioteràpia
‐ hipogeusia o disgeusia durant tractament
‐ afecció de la cavitat bucal: sequedat, mucositis, aftas, sabor residual…
Radioteràpia
Quan la zona irradiada dirigida a boca, cap o coll: inflamació, irritació, hipogeusia…
Evitar en les sessions els aliments preferits
Cirurgia, trasplantaments, immunoteràpia…
 ALTERACIONS DEL GUST
Per què es produeixen les alteracions del gust?
• Causes associades a medicaments
(antihipertensius, hipolipemiantes, antibiòtics, antifúngics, antiinflamatoris, antivirals, antidepressius,
citostàtics, ferro).
Difícil distingir si fàrmac té sabor desagradable o altera sentit del gust, possibles mecanismes:
‐ lesió del receptor gustatiu
‐ alteració del funcionament de neurotransmissors
‐ modificació de la propagació de l'impuls neuronal
‐ alteracions en la producció i composició de la saliva i altres components de la mucosa
‐ efecte quelant d'uns certs fàrmacs sobre el zinc, augmentant la seua eliminació

• Envelliment
Disminució dels sentits, > 60‐70 anys (> 50% població > 65 anys)
 Hiposmia: canvis en epiteli olfactori, <<< número cèl∙lules olfactòries i neurones sensorials
 Hipogeusia, agèusia: disminució o atròfia de les papil∙les gustatives, alteracions salivals
 Disgeusia
‐ Alteració sensibilitat al dolç i salat  consumisc aliments altament assaonats i ensucrats
‐ Algunes restriccions dietètiques (sal, sucre...)
‐ Malalties cròniques (insuficiència renal, enf. Neurodegeneratives, neoplàsies i tractaments)
‐ Polimedicación, antiàcids i altres medicaments
‐ Salut bucodental, absència de peces o pròtesis dentals
 Disminueix el plaer de menjar  ingestes insuficients i MNEP 
 ALTERACIONS DEL GUST
Per què es produeixen les alteracions del gust?
• Alteració de la saliva
La saliva solubilitza substàncies químiques  millor contacte amb papil∙les gustatives  sabor.

‐ Augment del flux salival (sialorrea o ptialisme)

 inflamació bucofaríngea, malalties neurològiques,
intoxicacions endògenes (uremia) o exògenes (Hg, I, Pb)
‐ Disminució del flux salival (hiposialia) Afecció a la percepció
‐ Sensació de sequedat bucal (xerostomia) de sabors
 processos autoimmunes (síndrome de Sjögren), neoplàsies
de cap i coll, tractaments farmacològics, trastorns
hormonals i infecciosos.
• Síndrome urèmica i diàlisi:
‐ MNEP per anorèxia i disgeusia
‐ alteració del sabor amarg a metàl∙lic (rebutge carns roges)

• Dietes monòtones:  procurar >>> el plaer de menjar

‐ es perd progressivament la memòria del gust  >>> varietat d'aliments, la seua
‐ resulta difícil distingir i apreciar sabors preparació i ús de condiments
‐ afavoreix l'anorèxia per deterioració papil∙les gustatives  evitar l'anorèxia i la MNEP
 ALTERACIONS DEL GUST
Tractament dietètic i nutricional
Objectius nutricionals
• Assegurar ingesta de nutrients adequada.
• Assegurar una correcta hidratació.
• Millorar la palatabilitat dels aliments:
‐ Potenciant o modificant el seu sabor.
‐ Afavorint una secreció salival.
Característiques del pla d'alimentació
• Individualitzat, història clínica, tractament
farmacològic, estat nutricional, hàbits,
preferències.
Dieta equilibrada, assegurar adequada aportació
macro‐ i micronutrients (Zn especialment)
• No existeix dieta específica en alteracions del
sabor  recomanacions generals

Recomanacions generals en l'AGÈUSIA i la HIPOGEUSIA

‐ Mantindre correcta higiene bucal i esbandir boca abans de cada menjar.
‐ Suprimir tabac i alcohol: ressequen la boca i és més difícil apreciar el sabor.
‐ Augmentar o potenciar el sabor i aroma dels aliments i/o les seues preparacions:
‐ Usar adobs, adreços espècies i/o herbes aromàtiques (alfàbega, orenga, romer, timó…)
‐ Afegir all, sucs de cítrics, salses i caldos.
‐ Utilitzar potenciadors del sabor, com l'oli d'oliva o el de soja.
‐ Utilitzar aliments de sabors més forts (pernil o formatge curats), per a mesclar amb pasta, arròs, verdures o
cremes.
‐ Preparacions com l'adob o el marinat en carns o peixos.
‐ Evitar temperatures extremes (molt fred o molt calent): disminueixen el sabor d'aliments.
 ALTERACIONS DEL GUST
Recomanacions generals en la DISGEUSIA
‐ Identificar aliment, preparacions o begudes de sabor alterat (individualitzar)
‐ Mantindre bona higiene bucodental i esbandir la boca abans de cada menjar.
‐ Amb sabor metàl∙lic: coberts de plàstic per a menjar, utensilis de fusta o fang per a cuinar.
‐ Preparar plats diferents o poc coneguts (sorpresa, expectatives…)
‐ Beure te, infusions, o sucs de fruita abans, durant i després dels menjars.
‐ Si l'aigua té un sabor alterat: afegir gotes de llima, glaçons amb cítrics, etc.
‐ Substituir aliments que causen rebuig (carn i peix) per uns altres de semblant valor nutricional (ej: carns roges
per pollastre, polit, conill, ous, formatge, tofu o llegums i cereals).
‐ Prendre els aliments freds (menys sabor)
‐ Evitar amargs (café, xocolate...) i aliments que “repetisquen” o el sabor dels quals romanga en la boca.
‐ Preparacions o condiments que ajuden a emmascarar el mal sabor.
‐ Macerar aliments amb suc de cítrics, vi, salses agredolces o espècies no picants.
‐ Preparacions com a croquetes, bunyols, canelons, púding, etc.
‐ Contrastar sabors: mesclar o condimentar amb sabors dolços (compotes, melmelades, mel, fruita dessecada...)
o àcids (pinya, taronja, llima...)
‐ Menjar fruita àcida (taronja, llima, kiwi, pinya, etc.) durant el menjar.
‐ Assegurar correcta hidratació: aigua amb gotes de llima o saboritzada, caldos o infusions, etc.
‐ Augmentar consum de zinc (mariscos, cereals de desdejuni, pa integral, llegums, fetge, carns, peixos, espinacs,
etc.) i/o suplementar amb sulfat de zinc.
 ALTERACIONS DE LA SALIVACIÓ

Saliva: 800 – 1500 ml, pH: 6,4 – 6,9

 ptialina, mucina, lipasa, bicarbonat, potassi, sodi, clorur, fòsfor…)

Funcions:
1. Iniciar digestió CH (ptialina de les paròtides)
2. Lubricació (mucina) que facilita parlar, mastegar i engolir
3. Higiene bucal (enzims proteolítics, funció d'arrossegament, pH,...)

Secreció:
Parasimpàtic: saliva aquosa i abundant
Simpàtic: saliva espessa i escassa
Centre de l'apetit

Alteracions
• Sialorrea: excés.
• Hiposialia: disminució.
• Asialia: absència.
• Xerostomia: sequedat boca.
 ALTERACIONS DE LA SALIVACIÓ
• Sialorrea
Excés de saliva generalment més viscosa i àcida.
Afavoreix les infeccions i redueix la ingesta d'aliments.
De manera fisiològica en embaràs, erupció dentària i menstruació.
Causes
 Parotiditis: inflamació amb dolor i augment de secreció (viral, bacteriana, al∙lèrgica o tòxica)
 Tumefacció parotídia per desnutrició.
 Algunes alteracions neurològiques (síndrome de Down, Alzheimer)
 Lesions del tracte digestiu, esofagitis, faringitis, gastritis…
 Intoxicacions: uremia, Hg, Pb, Ar, I…
 Pròtesis dentals.

• Hiposialia, asialia i xerostomia: escassetat o absència de saliva i/o augment de la seua viscositat.
Produeix dolor, ulceracions, dificultat per a engolir i pèrdua de sabor.
Causes
 Ansietat, crisi de pànic i algunes malalties psicógenas.
 Síndrome de Sjögren (autoimmune)
 dones >50 anys.
 sequedat de mucoses i trastorns reumàtics.
 pot associar‐se a altres trastorns autoimmunes.
 Tumors de cap i coll i/o el seu tractament.
 Fàrmacs (antidepressius, citostàtics, antihistamínics, diürètics...)
 Deshidratació, tabaquisme, alcoholisme, diabetis, deficiències nutricionals, envelliment…
 ALTERACIONS DE LA SALIVACIÓ
OBJECTIUS NUTRICIONALS CARACTERÍSTIQUES DE LA DIETA
• Assegurar ingesta adequada. • Adequada al pacient i preferències.
• Evitar malnutrició. • Suplements nutricionals.
• Afavorir o disminuir la secreció salival. • Espessidors, gelatines…
• Assegurar correcta hidratació. • Nutrició enteral.
TRACTAMENT DE LES ALTERACIONS DE LA SALIVACIÓ
Facilitar ingesta per a evitar MNEP mitjançant dietes equilibrades i agradables Afavoreixen la salivació:
SIALORREA àcids
xocolate
• Limitar aliments que afavoreixen salivació dolços
• Engolir saliva sovint carlotes
• Higiene peribucal pernil curat
HIPOSIALIA, ASIALIA I XEROSTOMIA olives amb os
adobats
• Ingerir abundants líquids (perill de sacietat precoç)
fruites àcides
• Evitar aliments secs (fregits, arrebossats, pa torrat,…)
xocolate
• Aliments blans i humits (caldos, purés, cremes,...)
aliments ensucrats
• Aliments que afavoreixen la salivació (àcids, salats, ensucrats…)
gelatines
• Aliments temperats/calents.
llet i iogurts
• Potenciar la secreció (menta, llima, pebre, salaons,…)
begudes amb gas
• Mastegar xiclet, polvoritzadors… Si és necessari, saliva artificial.
infusions, sucs
• Esbandir‐se sovint la boca (mantindre‐la humida)
te, café
• Mantindre estricta higiene bucal.
…
• Acció de mastegar i exercicis linguals.
 ALTERACIONS DE LA SALIVACIÓ

Recomanacions generals en la XEROSTOMIA

• Mantindre higiene bucodental, esbandir‐se sovint la boca amb abundant líquid i elixir bucal, solucions
d'aigua amb bicarbonat, llima, timó, etc.
• Gàrgares abans dels menjars (aigua amb bicarbonat i sal) i llavar‐se les dents després de menjars
• No utilitzar col∙lutoris bucals amb alcohol, perquè ressequen.
• Utilitzar sialogogos (pilocarpina, sorbitol, etc.) i/o crema labial: evitar es ressequen els llavis.
• Prendre líquids amb freqüència (1,5‐2 l/dia), preferentment aigua.
• Portar botella xicoteta d'aigua per a humitejar la boca (xicotets xarrups al llarg del dia).
• Evitar aliments secs i fibrosos (fruita seca, galetes, carns a la planxa), enganxosos (caramels blans, pa de
@@molde, etc.), oliosos i pastosos (fregits, croquetes, etc.).
• Incorporar aliments amb alt contingut de líquid: afavorir formació de la bitla i la seua deglució.
• Triar aliments blans i cuinar de manera sucosa (arròs caldós, estofats…)
• Picar i/o triturar uns certs aliments pot facilitar la seua presa.
• Preparar plats amb aliments àcids, com a taronja, llima, tomaca, fruits rojos, etc.
• Els aliments tebis o freds són més ben acceptats que els calents.

 Estimular la secreció de saliva  exercicis linguals, mastegar tots els menjars (purés), pinya natural,
caramels i xiclets (sense sucre), afegir menta o llima, esbandides amb llima diluïda, desfer glaçons (d'aigua
o sucs de fruites àcides) en la boca.
 MUCOSITIS

Inflamació aguda de la mucosa oral produïda per agents quimioteràpics o radiacions ionitzants i potenciada
per diversos factors locals o sistèmics.

• úlceres en la mucosa, poden causar dolor intens i hemorràgia

• ingesta pobra d'aliments sòlids i líquids  risc nutricional.
• disrupción mucosa  colonització per fongs, bacteris, virus (sèpsies en immunodeprimits).
• fracàs terapèutic  interrupció del tractament antineoplàsic o disminució de la dosi
• disminució de la qualitat de vida
• necessitat o increment d'estada hospitalària
• augmente costos globals del tractament.
Quimioteràpia per a tumors hematològics  major incidència (40%, fins a 80‐100% en pacients amb
trasplantament de medul∙la òssia) per major duració i intensitat del tractament.
Neoplàsies de cap i coll (NCC) en tractament amb radioteràpia  mucositis greu (85‐100%), sobretot amb
dosis diàries molt elevades o tractament concomitant amb quimioteràpia.
Major predisposició:
• Mala higiene oral.
• Producció de saliva escassa.
• Alteració de la funció immune.
• Lesió de la mucosa oral.
• Joves i ancians.
• Sexe femení. Les nafres poden estar en la part superior de la llengua, o dins de la galta, davall de la llengua, o en la gola.
 MUCOSITIS

Escala de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la classificació de la mucositis oral

Grau Característiques
0: absència de mucositis Normalitat
1: mucositis lleu Eritema generalitzat; mucosa enrogida; sense dolor
2: mucositis moderada Eritema; úlceres poc extenses; dolor lleuger; possibilitat de deglutir sòlids (aliments que requereixen
masticació)
3: mucositis greu Úlceres extenses; genives edematoses; saliva espessa; dolor; dificultat per a parlar; impossibilitat de deglutir
sòlids; possibilitat de deglutir líquids (textures de púding, mel, nèctar o líquids clars)
4: mucositis que amenaça la vida Úlceres molt extenses; genives sagnants; infecció; absència de saliva; dolor molt intens; impossibilitat de
deglutir; necessitat de nutrició enteral o parentera

Fases:
1. Inflamació Dolor, enrogiment, distensió, tumefacció,
2. Degradació epitelial erosions, ulceracions, sagnat, molèsties en
3. Ulceració i colonització bacteriana mastegar i deglutir.

Tractament dietètic  Mantindre o millorar el seu estat nutricional i assegurar una hidratació adequada,
evitant agreujar les lesions o provocar més dolor amb la ingesta d'aliments.
• Evitar el dolor
• Afavorir la ingesta
• Evitar el risc de deshidratació i MNEP
 MUCOSITIS
Tractament dietètic Casos més greus:
• Dietes de consistència blana/semiblanda amb alta densitat nutricional.  dieta líquida completa (aliments
• 5‐7 menjars de xicotet volum. naturals, suplements o
• Ingesta adequada de líquids. preparats per a NE).
• Textures suaus: beixamel, mantega, nata, formatge, olis…  Si incapacidad d'ingerir el 75%
• Poc condimentades. de necessitats nutricionals amb
• Temperatura neutra. aliments i suplements + pèrdua
de pes prèvia  NE per sonda
• Evitar: fregits, àcids, productes integrals, verdures, crues, fruites poc nasogàstrica
madures, fumats, conserves, begudes alcohòliques i/o carbonatades.

Consells i recomanacions
 Bona higiene cavitat oral, especialment després dels menjars.
 Medicació per al dolor abans de menjars.
 Mantindre en la boca aigua freda o gel picat per a disminuir el dolor.
 Bona hidratació
 Begudes més calòriques entre hores a temperatura ambient o freds.
 Aprofitar moment del dia de major apetit per a ingesta més calòrica i nutritiva.
 Dieta variada de xicotets volums (snack ) amb gran aportació calòrica
 Aliments a temperatura ambient i/o freds, evitant temperatures extremes.
 Valorar suplements farmacològics de vitamines i minerals per a evitar mancances.
 Es desaconsella l'ús d'elevades dosis de micronutrients.
 Durant el tractament de radioteràpia, es recomana administrar suplements de Zn via oral
 MUCOSITIS

Exemples de menú d'1 dia per a pacients amb mucositis de graus 1, 2 i 3

 MUCOSITIS

Basar la ingesta en:

• Aliments ben cuits, blans, textura suau i trossejats (poca masticació i fàcil deglució)
• Preparacions culinàries sucoses i humides com bullits, al vapor, etc.
• Ablanir aliments sòlids (carns i peixos) amb llet, caldo, salses, cremes; o bé consumir‐los en puré.
• Aliments mesclats amb líquids (ex. pa de @@molde en sopa o galetes en llet)
• Condimentació suau: poca sal, orenga, llorer, timó, vainilla, etc.
• La textura millor tolerada sol ser cremosa i homogènia.

Evitar:
• Aliments secs, durs i/o cruixents (torrades, fruita seca…)
• Aliments crus (ensalades, fruites dures o amb pell…)
• Aliments àcids (tomaca, taronja, kiwi, maduixa, llima, vinagre, ceba crua…)
• Aliments molt condimentats i/o picants
• Aliments fregits.
• Aliments enganxosos (croquetes, puré de creïlla espés, pa de @@molde…).
• Sabors o aliments amargs, molt salats o molt dolços.
• Begudes alcohòliques i/o amb gas, tabac, per ser irritants de la mucosa oral.

L'European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN) i l'European Partenariat for Action Against Cancer (EPAAC) desaconsellen les
«dietes contra el càncer» que restringeixen la ingesta d'energia en pacients amb desnutrició o en risc de patir‐la.
 REFLUX GASTROESOFÀGIC

Reflux gastroesofàgic  procés fisiològic normal que ocorre diverses vegades al dia en els lactants,
xiquets i adults sans, associat generalment a una relaxació transitòria de l'esfínter esofàgic inferior,
independent de la deglució, que permet que el contingut gàstric entre en l'esòfag.

Malaltia per reflux gastroesofàgic  forma més greu i crònica (prevalença mundial) amb símptomes o
complicacions resultants del reflux del contingut gàstric cap a l'esòfag o més enllà, i fins i tot cap a la cavitat
oral (inclosa la laringe) o el pulmó.
Regurgitació del contingut gàstric a l'esòfag que pot produir:
• Inflamació.
• Dolor (epigàstric, retroesternal i/o postprandial)
• Pirosis, ulceracions, estenosis, broncoaspiración i càncer d'esòfag.

Sol ser conseqüència de:

>>> pressió intraabdominal
<<< pressió en el terç inferior de l'esòfag i cardias per:
• Hèrnia de hiat.
• Hèrnia diafragmàtica.
• Acalàsia esofàgica.
• Acalàsia del cardias.
• Diverticles esofàgics.
• Embaràs i obesitat (>> pressió intraabdominal)
 REFLUX GASTROESOFÀGIC
Tractament dietètic
Objectius
• Evitar el reflux (risc d'esofagitis) i els símptomes associats.
• + farmacològic (fàrmacs procinètics i/o antisecretors), postural i dietètic

Recomanacions dietètiques:
 Aliments que potencien la funció de l'esfínter (proteïnes)
 Aliments fàcilment digeribles.
 Preses xicotetes i freqüents.
 Menjar lentament, ambient relaxat i mastegar bé.
 No tombar‐se fins a 2 h després del menjar.
 Dormir reclinat, no tombat.
 Mantindre un pes adequat.
 Evitar el restrenyiment.

La identificació i el tractament del mecanisme subjacent a l'ERGE és

la primera línia de tractament. Un enfocament combinat de canvis
en l'estil de vida, nutrició, exercici i reducció de l'estrés pot reduir els
símptomes.
 REFLUX GASTROESOFÀGIC
Tractament dietètic

Evitar:
• Sobrecàrrega i restrenyiment
• Cinturons i robes ajustades en l'abdomen
• Aliments de digestió lenta (grasses, integrals, fibra)
• Aliments a temperatures extremes
• Aliments que relaxen esfínter: xocolate, greixos, formatges madurats, carminatius (all, ceba, menta)
• Aliments que irriten mucosa de l'esòfag: vinagre, cítrics i fruites àcides (tomaca, kiwi, maduixes), café, te, coles,
begudes gasoses, espècies, alcohol, tabac, suc de raïm, fregits, dolços...
• Aliments que “repetisquen”: all, ceba, pebre roig, cogombre....

Desdejuni Esmorzar Tentempié Sopar

Suc de poma (1/2 tassa)
Cereal integral (3/4 tassa)
Banana (1/2)
Torrades amb farina de blat integral (2
llesques)
Margarina blana (1 cucharadita)
Gelea o melmelada (2 cullerades)
Llet descremada (1 tassa)
Consell: no prendre café en el desdejuni
pot reduir l'àcid estomacal.
Sopa de verdures (1 tassa)
Galetes salades (4)
Hamburgueses de carn magra
Pa per a hamburgueses
Maionesa reduïda en calories (1
cullerada)
Mostassa (1 cullerada)
Encisam
Ensalada de fruites fresques (sense
cítrics) (1/2 tassa)
Consell: no agregue tomaques ni cebes
en l'hamburguesa per a reduir l'àcid
estomacal.
Galetes integrals Graham (4)
Llet descremada (1 tassa)
Consell: consumisca solament productes
lactis parcialment descremats.
Ensalada de verdures
Adreç de vinagre i oli (1 cullerada)
Pit de pollastre rostit sense pell
Arròs integral amb herbes (1/2 tassa)
Bròcoli al vapor (1/2 tassa)
Brioix de pa integral
Margarina blana (1 cucharadita)
Iogurt gelat parcialment descremat (1/2
tassa)
Poma mitjana
Consell: selecciona carns amb baix
contingut gras, com el pit de pollastre
sense pell.
Bibliografia

• Capítol 51: Dieta i alteracions del gust i de la salivació. En: Salas‐Salvadó, J. Nutrició i dietètica clínica (4a
ed). Ed. Elsevier, 2019.

• Capítol 52. Mucositis. En: Salas‐Salvadó, J. Nutrició i dietètica clínica (4a ed). Ed. Elsevier, 2019.

• Capítol 26: Tractament nutricional metge en els trastorns del tub digestiu superior. En: Mahan, L.K.
Nutrició i Dietoteràpia de Krause (15a ed). Ed. Mc Graw‐ Hill Interamericana, 2021

• Capítol 35: Tractament nutricional metge en la prevenció, el tractament i la supervivència del càncer.
En: Mahan, L.K. Nutrició i Dietoteràpia de Krause (15a ed). Ed. Mc Graw‐ Hill Interamericana, 2021