IMMUNOLOGIA GENERAL

Laura Boró García

T4. El Sistema del Complement

 El sistema del complement és un dels components humorals que
constitueixen la immunitat innata. De fet, és un dels mecanismes efectors
humorals més important de la resposta innata.

 Consta d’una sèrie de reaccions hidrolítiques successives destinades a

eliminar patògens o toxines i induir la inflamació (així, consta de múltiples
proteïnes, les quals es van hidrolitzant unes a les altres).
El sistema del complemento consta de varias proteínas plasmáticas
que actúan en conjunto para opsonizar microbios, promover el
reclutamiento de fagocitos en las zonas de infección y, en algunos
casos, matar directamente a los microbios. En la activación del
complemento participan cascadas proteolíticas, en las que se altera
una proteína inactiva, denominada zimógeno, para convertirse en una
proteasa activa que escinde y con ello induce la actividad proteolítica
de la siguiente proteína del complemento en la cascada. Las
cascadas enzimáticas dan lugar a una tremenda amplificación de la
cantidad de los productos proteolíticos que se generan en cada paso.
Estos productos realizan las funciones efectoras del sistema del
complemento.

 Principalment, les proteïnes del complement porten a terme les següents

funcions:
- Funció d’opsonina
- Funció proinflamatòria
- Acció citolítica  capacitat de llisar patògens sobre tot, en menor
mesura a cèŀlules danyades (però en cèŀlules pròpies és un fenòmen poc
comú)

 L’activació del sistema del complement pot ser iniciada per 3 vies diferents
(x3 possibles vies d’activació):
- Via clàssica  la primera en ser descoberta
- Via de les lectines  la més antiga evolutivament (segons es creu)
- Via alternativa
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Segons veurem, totes les vies convergeixen a la formació del C5b. Per tant,
primer veurem independentment com es forma el C5b en cadascuna de les
tres vies possibles i després estudiarem la part comuna.

 El primer paso en la activación del sistema del complemento es el

reconocimiento de moléculas en las superficies microbianas y esto
ocurre de tres formas, cada una considerada una vía distinta de
activación del complemento.

VIES D’ACTIVACIÓ DEL SISTEMA DEL COMPLEMENT

 VIA CLÀSSICA:

 La vía clásica, denominada así porque se descubrió en primer lugar, usa una
proteína plasmática conocida como C1q para detectar anticuerpos unidos
a la superficie de los microbios u otras estructuras.
*** proteïna que inicia l’activació del complement = coŀlectina C1q
[preguntar al profe si realmente se considera una colectina, dado que
en el pasado tema en alguna diapo ponia que no]

C1q
- Proteïna formada per x18 cadenes polipeptídiques (cada
monòmer està conformat per x3 cadenes, amb el qual C1q és un
homohexàmer)
- Associada a 2 proteïnes més, que són la C1s i la C1r (aquestes
alhora formen un heterodímer C1s – C1r – C1r – C1s)  formació
complex C1
***són les proteïnes C1s i C1r les que tenen activitat enzimàtica
dins del complex (activitat serín-proteasa), i són les que donen la
cascada d’activació del complement.
- C1q s’encarrega d’unir-se a la porció Fc (regió invariable) de les
immunoglobulines (unió a Fc de IgM o de dues IgG)

(capacidad de unirse a Fc de inmunoglobulinas, siempre que

éstas ya estén formando parte de inmunocomplejos)

***Iniciació per unió de C1 preferentment a Ig (IgM > IgG)

Les principals immunoglobulines que activen la via clàssica son la IgM (pentamèrica, facilita que el
complex C1 reconegui) > IgG !!!!
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Així doncs  Complex C1 actiu (conegut com a proteïna C1 en ocasions)

x1 C1q x2 C1s x2 C1r

 El complex C1 reconeix de forma especifica a anticossos units a superfície

(gràcies a la unió de C1q a la regió Fc d’aquests)
(implicació producció anticossos, que poden provenir de l’activitat
adaptativa o bé dels que ja estiguin circulants)
 Així doncs, l’activació del complement via la ruta clàssica es dona per
complexes Ag-Ac (=la activación de la ruta clásica comienza por la unión del
complejo C1 a anticuerpos unidos a antígenos (inmunocomplejos).

 Aquest reconeixement específic permet que C1 quedi ancorat a la

superfície ceŀlular per mitjà d’aquests anticossos.
 Quan es produeix la unió, s’activa el complex enzimàtic (les serin-proteases
r i s), de forma que C1r activa a C1s.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

***Una vez que C1q se une a la porción Fc de los anticuerpos, dos

serina proteasas asociadas, denominadas C1r y C1s, se activan e
inician una cascada proteolítica que afecta a otras proteínas del
complemento.
(C1r activa a C1s i succeeix una reacció en cadena)
 C1s activada (per la hidròlisi per part de C1r) ée la capacitat d’hidrolitzar a
2 proteïnes sèriques que son C4 i C2.
 Llavors C4 i C2 (proteïnes de fase aguda/sèriques) son hidrolitzades i
activades per la proteasa s.

 C2 és hidrolitzada en 2 fragments: un fragment petit soluble anomenat C2a

+ un fragment gran anomenat C2b
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
(a vegades canvia la nomenclatura i diuen que el petit es C2b, però
nosaltres direm que C2a es la petita)
 C4 és hidrolitzada en 2 fragments: fragment petit soluble C4a + fragment
gran C4b

 Els fragments peques C2a i C4b seguiran solubles (lliures, queden en

dissolució).
 Els fragments grans generats s’uneixen a la superfície del patogen
(polimeritzen i s’uneixen de forma covalent a la superfície microbiana, a
prop d’on es va quedar fixat el complex C1)  El complex resultant rep el
nom de C3-convertasa (C4b+C2b units a membrana), la funció de la qual
és hidrolitzar la C3, una altra proteïna sèrica soluble.

 Quan C3 és hidrolitzada es generen de nou un fragment soluble petit que

es C3a (quedarà lliure en dissolució) i el fragment gran C3b (veurem que
C3b pot fer una altra cosa en comptes d’unir-se a C2b i C4b formant la C5-
convertasa, veurem que pot quedar lliure!!!)

 Habitualment (sempre i quan no es doni l’altre cas possible que veurem en

endavant), C4b+C2b+C3b s’uneixen en la superfície del patogen donant la
C5-convertasa, que té la funció d’hidrolitzar a una altra proteïna del
complement, la C5, donant el fragment petit i soluble que es el C5a i el
C5b, que no s’incorpora al polímer.
 C1q ●
IMMUNOLOGIA
Complex
C1s ●
GENERAL
C1 Laura Boró García
C1r ● C4
C2

C4a

C2a

C2b
C4b

Complex
C3-convertasa

C3
C3a
C2b
C4b
C3b
C5
Complex
C5-convertasa C5b

C5a

[continuació en la part convergent de

les 3 vies]
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 VIA DE LES LECTINES:

 La via de les lectines la desencadena una proteïna plasmàtica coneguda

com a lectina lligadora de manosa (MBL, mannose-binding lectin), la qual
reconeix manoses terminals de glucoproteïnes i glucolípids microbians (tot
i que realment no sols la MBL, poden ser altres coŀlectines).
 Així doncs, l’activació del complement per mitjà de la via de les
lectines es dona per residus de manosa de proteïnes i polisacàrids,
presents majoritàriament en bacteris i fongs.
 S’inicia amb el reconeixement de PAMPs per part de MASP-
collectines (MBL, ficolines, CL-LK)

 Les lectines com la MBL poden trobar-se associades a MASP, una serin-
proteasa dimèrica, les quals tenen regions lobulars als extrems que
presenten l’activitat enzimàtica.

 Quan la regió de reconeixement dels carbohidrats de les lectines reconeix

els carbohidrats adequats, l’angle d’apertura dels oligòmers de la lectina
augmenta i per tant les regions lobulars serin-proteasa de la MASP s’obren
i s’activa.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
(activació cascada per reconeixement directe de PAMPs (a comparació de
la via clàssica que implica el reconeixement d’Ac))
 Increment d’ α alinea els dominis SP activant l’activitat proteasa
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
PAMPs  MBL  MASP-1  MASP-2

C4a
C4a

Model actual
Model antic

 MASP-1 i MASP-2 hidrolitzen a C2 i C4 (no són equitatives, una activa amb

més eficàcia a C2 o a C4 [veure percentatges esquema model actual]).

(zimógenos denominados MASP1 (serina proteasa 1 asociada a la manosa

o serina proteasa asociada a la lectina ligadora de manano) y MASP2, con
funciones similares a las de C1r y C1s, se asocian a la MBL e inician los
pasos proteolíticos consiguientes idénticos a la vía clásica.)

 El resultat es que s’obtenen fragments petits i grans de C2 i C4 (a i b

respectivament). El C2b i C4b queden a la superfície del patogen, donant la
C3-convertasa de nou (C2b+C4b), com a la via clàssica.

 C3-convertasa hidrolitza a C3 en C3a i C3b, aquest darrer s’uneix a la

superfície amb C2b i C4b per donar la C5-convertasa, la qual alhora
hidrolitza C5  C5a i C5b.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

[continuació en la part convergent de les 3 vies]

 VIA ALTERNATIVA:

 Es desencadena quan hi ha presència de C3b lliure, el qual pot venir de la

via clàssica i/o de la via de les lectines o bé es pot generar a partir d’una
hidròlisi espontània (com veurem en endavant).
***El enlace tioéster interno del C3 se hidroliza espontáneamente en
agua, dando una forma activada llamada C3b (H20) o hidratada.
***3 posisbles orígens C3b (via clàssica, via lectines o hidròlisi
espontània)

 Quan C3b queda lliure (quan no s’uneix a la C3-convertasa per donar la C5-
convertasa) té la opció d’inserir-s’hi covalentment a la superfície ceŀlular
del patogen.
 Activació per reconeixement per part de C3b de bàsicament
qualsevol substància estranya com ara LPS, parets ceŀlulars de
llevats (en general, PAMPs) (és independent d’anticos!!)

 C3b s’uneix al factor B (unió feble, pel qual la properdina estabilitza la unió).

 Un cop estabilitzat el complex, el factor soluble D hidrolitza al factor B.

 D’aquesta hidròlisi es genera el fragment petit i soluble Ba i el fragment gran

Bb  donant lloc al complex C3b – Bb, el qual és una convertasa de C3!!!!!!
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Així doncs, la C3-convertasa generada (C3b-Bb) hidrolitza C3 en C3a i C3b
com les altres convertases (però és una C3-convertasa de composició
diferent).

 Finalment, es dona l’obtenció de la C5-convertasa (C3b – Bb – C3b  un

C3b prové de la hidròlisi de C3 i l’altre de l’origen de la via alternativa))

 Finalment, la C5 convertasa hidrolitza a C5 donant lloc a C5a i C5b.

(ho veurem en
[continuació en la part convergent de les 3 vies]
endavant)

RECORDATORI 
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Efecte amplificador de la via alternativa
 C3b sempre prové de la hidròlisi de C3 per C3-convertases,
independentment de la via d’on vingui. Hem dit que pot associar-se a altres
elements o bé que s’insereixi de forma independent a la superfície del
patogen (en aquest darrer cas es on s’activa la via alternativa). Així doncs,
observem com es dona una retroalimentació entre vies = EFECTE
AMPLIFICADOR!

 El reconocimiento de los microbios por cualquiera de las tres vías del

complemento da lugar a un reclutamiento y ensamblaje secuencial de otras
proteínas del complemento en complejos de proteasa. Uno de estos
complejos, denominado C3-convertasa, escinde la proteína central del
sistema del complemento, C3, y produce C3a y C3b. El fragmento de mayor
tamaño C3b se une mediante enlaces covalentes a la superficie microbiana
donde se activó la vía del complemento. La actividad secuencial de las
proteínas del complemento proporciona una amplificación tan grande que
pueden depositarse millones de moléculas de C3b en la superficie de un
microbio en 2 o 3 min.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Además, el C3b sirve de opsonina que promueve la fagocitosis de los
microbios. Se libera un fragmento de menor tamaño, C3a, que estimula la
inflamación al actuar como sustancia quimiotáctica para los neutrófilos,
inducir la desgranulación del mastocito y aumentar directamente la
permeabilidad vascular de modo que las proteínas plasmáticas y el líquido
se filtren a las zonas infectadas

 PART CONVERGENT DE LES 3 VIES – MEMBRANE ATTACK COMPLEX

(MAC) ASSEMBLY:

 Ara ja tenim el punt comú en que en les 3 possibles vies s’ha generat C5b. A
partir d’aquí explicarem com es dona el procés comú:

 C5b ràpidament interactua i s’uneix amb C6. El complex C5b-C6 afavoreix

que s’uneixi una altra proteïna del complement que es la C7, donant el
complex C5b-C6-C7, el qual patirà un canvi conformacional amb l’addició
d’aquest darrer C7, de forma que es deixa al descobert una regió molt
lipofílica (hidrofòbica), de forma que així el complex pot inserir-se a la
superfície ceŀlular del patogen.
***aunque se llama este complejo C5b7, la C6 no se va nunca.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Així doncs, posteriorment s’afavoreix la unió de C8 al complex ancorat a la
membrana i penetra a la membrana. Finalment, utilitzant aquest complex,
C9 s’insereix també a la membrana del patogen.
C9 té la capacitat de polimeritzar, amb el qual un cop tenim
C5bC6C7C8C9, les diferents C9 presents polimeritzen i formen un porus
donant el MAC com a tal.
MAC – complex d’atac a la membrana
(=C5bC6C7C8 + x14 o més C9 (polímers))

 Un cop tenim el porus, es genera el xoc osmòtic que lisa el patogen (o

cèŀlula infectada en casos molt particulars).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 S’han observat conformacions obertes i tancades del MAC:

 Tota la superfície del patogen, gràcies

a l’efecte amplificador, acaba plena
d’aquests porus.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***Casos particulars:
No se sap molt bé com s’ensambla i per quin mecanisme actua el MAC en
cèŀlules amb membranes més particulars com ara la dels bacteris
gramnegatius, però se sap que igualment resulta efectiu.
Se suposa que els C9 podrien entrar i perforar la MP també.
(No se sabe muy bien pero actuaria igual por mucho que la membrana no fuese
del todo penetrable)

FUNCIONS DEL COMPLEMENT

 El complemento es un mediador clave en las respuestas humorales,
permitiendo su amplificación, y supone un sistema efector esencial en la
eliminación efectiva de los microorganismos. Sus efectos fisiológicos
principales son:
- muerte por lisis de muchos microorganismes
- los pequeños péptidos C3a y C5a funcionan como anafilotoxinas,
desencadenando la respuesta inflamatòria
- opsonización de antígenos o de inmunocomplejos, lo que facilita la
destrucción por parte de fagocitos
- eliminación de inmunocomplejos
- neutralización de ciertos virus

 Així doncs, en termes generals, considerarem que el sistema del

complement porta a terme 3 funcions generals diferents:
1) Opsonització (i conseqüent fagocitosi)
Els fagòcits reconeixen C3b (mitjançant receptors específics), el qual
funcionaria com opsonina i així, alhora que es forma el MAC, aquest
reconeixement apart podria promoure la fagocitosi dels patògens,
etc.
També hi ha altres components com C4 que funcionen com opsonina,
però el C3b es el mes eficaç (especialment són els fragments solubles
C3b i C4b els que porten a terme la funció d’opsonina).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

2) Funció d’anafilotoxina (stimulation of inflammatory reactions)

Les anafilotoxines són petits pèptids (com ara C3a, C4a i C5a) que
poden estimular la inflamació (activitat proinflamatoria dle
complement)
 Millora adhesió dels neutròfils a l’endoteli, afavoreix quimiotaxis
per migració al focus d’infecció d’aquets cèŀlules, increment
permeabilitat vascular...
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

3) Funció citolítica (complement-mediated cytolysis)

Consisteix en la pròpia lisi ceŀlular ja vista gràcies al MAC assembly.

***En resum, veiem com els anticossos de superfície (formant

immunocomplexes en les membranes i parets dels patògens) permeten
respostes molt diverses i les quals actuen alhora i simultàniament, com ara
servir d’opsonina per l’ensamblatge del MAP (via clàssica), com opsonines
per receptors endocítics, etc.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 A més a més d’aquestes funcions generals, el sistema del complement en

porta a terme d’altres com les següents:
- Alguns components del sistema del complement (fragments petits com
C3a i C5a) també serveixen com a atractors dels neutròfils, podrien
servir amb funció anàloga de les quimiocines (reclutament neutròfils i
cèŀlules al focus de infecció mitjançant la migració)

- Eliminació d’immunocomplexes (solubilización de inmunocomplejos)

 A partir del reconeixement dels antígens per part de l’Ac (components
solubles de la resposta adaptativa amb 2 regions d’unió a l’Ag a l’extrem
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
N-terminal), es formen els immunocomplexes, que consisteixen en una
mena de xarxa de diversos anticossos units a antígens.

Aquests immunocomplexes precipiten, de forma que s’acumulen als

teixits, suposant un estímul proinflamatori. Si no s’eliminessin, es
donaria una inflamació crònica, pel qual es necessari un procés
d’eliminació, en el qual participen elements com ara el sistema del
complement.
Posteriorment, seguint els passos de les imatges, es genera una mena
de depòsit de C3b en l’immunocomplex format. Aquests C3b son
reconeguts per eritròcits (gracies al CR1 d’aquests), de forma que es
dona el transport fins al fetge, on hi ha macròfags que reconeixen les
immunoglobulines de tot aquest complex unit a l’eritròcit. Així doncs,
s’acaben retirant i eliminat els immunocomplexes.

3)
1)

2)
4)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Havent vist aquestes funcions que porta a terme el sistema del
complement, cal dir que a més a més d’això hi ha moltes altres cèŀlules que
tenen receptors per components del complement, de forma que hi ha
moltes altres funcions derivades sobre aquestes cèŀlules diana, però no ho
veurem en detall perquè l’extensió és inviable.

***C3b pot ser alhora hidrolitzat donant fragments

***RESUM: Funcions del complement encara més petit, com el iC3b i C3d (ver en tabla)
(productes
de
degradació
derivats del
C3b)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
REGULACIÓ DEL COMPLEMENT
 El complemento es un sistema inespecífico, que en principio podría atacar
al propio hospedador. No extraña, pues, que la evolución haya inventado
varias estrategias de control tendentes a evitar los daños y efectos
negativos al individuo. Hay varios tipos de estrategias reguladores.

Les cèŀlules pròpies tenen mecanismes per inhibir que el complement

s’activi sobre la seva superfície amb la finalitat d’evitar el
desencadenament de la resposta inflamatòria adversa als teixits propis o
hostes.
Els microorganismes, evidentment, també han evolucionat i adquirit alguns
d’aquests mecanismes per passar desapercebuts.

Components de regulació solubles

- C1INH (inhibidor de C1)  S’encarrega d’unir-se i inactivar les serín-
proteases C1s i C1r del complex C1.

- Vitronectina (proteïna S o SP40)  S’uneix al complex C5bC7 quan

aquest difon i n’indueix una transició hidròfila, de forma que evita que
pugui inserir-s’hi a la membrana i, per tant, evita que s’ensambli el MAC
en membranes properes que siguin de cèŀlules pròpies.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

- Factor I  Escissió proteolítica de C3b i C4b. També actua com a

cofactor d’altres components inhibitoris.

- Factor H  S’uneix a C3b bloquejant la formació de la C3-convertasa de

la via alternativa.
- C4BP (C4-binding protein)  Inhibeix C4b, bloquejant la formació de les
C3-convertases de les vies corresponents.

Components de regulació de membrana

- DAF (decay-accelerating factor)  Accelera la dissociació intrínseca
de la C3-convertasa de les vies clàssica i de les lectines.
- CR1 (receptor 1 del complement)  Junt amb DAF, actua per accelerar
la dissociació de les C3-convertases de la via alternativa i també actua
de cofactor en determinats casos.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
- MCP (cofactor de proteïna de membrana)  Actua de cofactor, com
per exemple del factor I.

- CD59  La molécula de superficie CD59 se une al C8 del complejo

C5b678 que se hubiera anclado accidentalmente a membranas propias,
y evita el ensamblaje del poro de poli-C9 y del MAC.