Professional Documents
Culture Documents
Per començar voldríem fer un agraïment especial al Sr. Rafael Bisquerra, que d’una
manera totalment entregada i desinteressada ens ha aportat bon material, opinió, i
orientació a l’hora de fer el nostre treball, fet que ens va donar ànims i forces per tirar
endavant una recerca que en un principi se’ns mostrava realment complicada. I tot plegat
amb una professionalitat i generositat immenses. Gràcies altra vegada Sr.Bisquerra.
A en Pep Amargant, el nostre tutor, gràcies pel suport i l’optimisme que ens ha transmès
al llarg d’aquets mesos de treball.
Gràcies al Dr. Ros (psiquiatre) per orientar-nos; ens era necessari un ull expert i
professional com el que ell ens va oferir de manera amistosa. També donar-li gràcies per
les referències a experts que havien investigat sobre la relació música i emocions.
Agrair també l’ajut i la prestació de material al “quasi-doctor” Gerard Ill Raga, que ens ha
donat un cop de mà especialment en desenvolupar la teoria de les emocions, que hauria
estat molt més complicada si no ens hagués orientat i corregit quan ho vam necessitar.
Gràcies a amics i familiars que són els que dia rere dia ens han donat els ànims i les
comoditats necessàries. Han estat una base indispensable per poder mantenir les
energies durant el tram final.
I per acabar gràcies a tots els companys de segon de batxillerat per fer unes enquestes
que eren realment llargues de fer, i sobretot gràcies a aquells que es van presentar a fer
el test musical, que van ser molts i no els podem anomenar tots a aquí; no ens pensàvem
que aconseguiríem reunir a tanta gent. Moltes, moltes gràcies per venir, per gastar temps
del vostre lleure per ajudar-nos a fer el treball, i per gaudir fent el test. Aquell dia realment
vam sentir goig fent el treball gràcies a vosaltres, i això no té preu.
1
ÍNDEX
1.-INTRODUCCIÓ pàg 3
4.-CONCLUSIONS pàg. 41
2
1.INTRODUCCIÓ
Som molts els que no ens podem imaginar la vida sense música. Avui en dia la música
omple tots els racons de la nostra vida més que mai en tota la història de la humanitat, i
per molt que no vulguem acaba formant part de nosaltres.
I és que la música té un poder especial: ens emociona. És per això que té tanta influència
en les nostres vides, en els nostres comportaments. Hi ha cançons que ens poden fer
pujar al cel, d’altres que ens poden deprimir, unes ens fan posar nerviosos i actius, i
d’altres ens relaxen. En funció de la música i del nostre estat d’ànim, en influeix més o
menys però sens dubte no ens deixa indiferents. La música desperta emocions, fa
somiar, calma a les feres, ens transporta a moments de la nostra vida, ens pot fer efecte
balsàmic i fins hi tot terapèutic.
Per començar hem de dir que la música tant si és simple o abstracta sempre es tracta
d’un so, és a dir, d’una ona de pressió a l’aire. Tot el que vibra sona, i la física ho descriu
amb freqüències, amplituds i harmònics. L’oïda tradueix les vibracions de l’aire en
impulsos nerviosos que viatgen al cervell, i així és converteix en la major font d’emocions
de l’ésser humà: un so ens pot fer sentir molt més que mil imatges. També hem de
destacar que aprenem a escoltar abans que veure, olorar o tocar per primera vegada, en
el mateix ventre matern.
Després de quedar fascinats davant d’aquest univers emocional que crea la música en
els éssers humans vam voler emprendre la nostra recerca en aquesta direcció tot
preguntant-nos: ens emociona realment la música? Com ho podem demostrar?
3
Per poder respondre bé aquestes qüestions els que vam haver de fer només començar
va ser entendre bé què és una emoció, com es produeix, i quins efectes i utilitats té. És
per això que el nostre treball comença amb una consistent base teòrica sobre el
concepte emoció.
En segon lloc ens posàrem a experimentar, tot fent una sèrie d’enquestes, tests i anàlisis
que ens permetessin demostrar que realment la música té la facultat d’emocionar-nos.
Finalment, basant-nos en els resultats obtinguts en els nostres experiments, vam poder
arribar a tot un seguit de conclusions que, evidentment, fan referència a la relació entre
música i emocions, i que vam poder contrastar i reforçar amb estudis fets sobre el tema
per experts en la matèria.
4
2. MARC TEÒRIC: LES EMOCIONS
2.1. Introducció a les emocions
La majoria de vegades definim emoció com a sentiments positius o negatius produïts
per situacions concretes. Per exemple, que ens tractin injustament fa que ens enfadem,
veure patir una persona ens fa posar tristos i estar amb la persona estimada ens fa
sentir feliços.
En aquest apartat del treball, posarem les bases teòriques de l’emoció; volem entendre
què és una emoció, com es produeix, quins són els seus camps d’estudi, quins són els
seus efectes, les seves causes, etc. Serà quan coneguem la teoria de les emocions quan
podrem experimentar i investigar quina relació hi podem trobar amb la música, fet que
desenvoluparem en el marc pràctic.
5
L’emoció es defineix com estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació
o pertorbació d’aquest que predisposa a una resposta organitzada. Aquest estat
emocional es produeix com a resposta d’algun succés extern o intern.
A continuació, explicarem què és el que podem observar quan es produeix una emoció;
com veurem, les perspectives d’estudi de les emocions poden ser bàsicament tres: la
neurofisiològica, la comportamental i la cognitiva.
Així doncs, anem a conèixer més extensament tots els processos que hom experimenta
a l’hora d’emocionar-se. Per poder-ho fer voldrem tenir en compte totes les
perspectives d’estudi de les emocions, la neurofisiològica, la comportamental i la
cognitiva, i així saber; com s’originen les emocions tant des d’un punt de vista físic com
des d’una valoració subjectiva, en què es basa el control emocional i l’educació
6
emocional, quines són les funcions de les emocions i quins tipus d’emocions hi han (la
classificació que se n’ha fet).
Emocions agudes i estats d’humor: tant les emocions agudes com els canvis d’humor
són tipus d’emocions, però aquests tenen una diferència: les emocions agudes es
caracteritzen per ser curtes i intenses, i són provocades en resposta a algun succés
immediatament anterior a la seva aparició. En canvi els estats d’humor tenen una
durada més llarga i no són provocats per un succés immediatament anterior sinó per
alguna (o algunes) experiència de la vida passada. Tot i ser més llargs que les emocions
agudes els estats d’humor no arriben a constituir part de la nostra personalitat, a no ser
que sigui un estat d’humor crònic. Per diferenciar millor emocions agudes i estats
d’humor ens podem basar en el vocabulari que fem servir per descriure-les; quan parlem
d’una emoció aguda parlem de por, pànic, eufòria, ràbia; en canvi per definir un estat
d’humor necessitarem termes més generals com alegre, trist, feliç, melancòlic, deprimit...
7
Els fenòmens afectius: A continuació donarem una breu definició a cadascun dels
termes que tendeixen a la confusió a l’hora de ser utilitzats, ja que en molts casos ens
pensem que es tracta de sinònims, i no només pasa en el llenguatge col·loquial sinó que
també a nivell científic no acaben de definir-se del tot bé. Amb aquesta breu definició que
proposem de cadascun dels termes que denominen els diversos fenòmens afectius
volem donar exclusivitat semàntica a cadascun d’ells.
Afecte: qualitat de les emocions, que pot ser positiva (afecte positiu) o
negativa, tot i que si no s’especifica el contrari, la paraula afecte acostuma a tenir
una connotació positiva, i es pot considerar una emoció de la família de l’amor.
Sentiment: És la paraula que pot crear més confusió de totes ja que no té un únic
significat inamovible. Per a alguns els sentiments són el component subjectiu i
cognitiu de les emocions; per a altres un sentiment és una emoció que es
prolonga en el temps i la seva durada pot ser indefinida. També hi ha la teoria
que diu que els sentiments són la tendència a respondre emocionalment d’una
manera determinada davant d’un objecte o succés determinat. El que sí que
podem afirmar amb seguretat és que els sentiments són originats per les
emocions i que els sentiments i les emocions són denominats amb les mateixes
expressions, tot i que el gran tret que els diferencia és l’activació
neurofisiològica que es produeix en les emocions, i que en els sentiments no.
8
Tenir un sentiment concret respecte d’alguna persona pot tenir una allargada
temporal indefinida, pot durar tota una vida, i això no vol dir que aquest sentiment
ens generi la resposta fisiológica que ens generaria l’emoció que l’acompanya.
Estat d’ànim: l’estat d’ànim o humor és un estat emocional que és menys intens
que les emocions agudes (o emocions) però pot durar més (tant pot durar hores
com dies, mesos o inclús anys). Els estats d’ànim depenen de les valoracions més
aviat globals del món que ens envolta i no tant d’un objecte específic (com les
emocions agudes).
B. Es produeix una variació del entorn; per començar hi ha algun succés tant extern a
la persona com intern. Aquest succés és el que desencadenarà les emocions.
9
l’actuació de l’organisme que produeix una sèrie de canvis neurofisiològics que
acompanyen tota emoció, a l’hora que ens canvia l’expressió facial involuntàriament
(però que podem arribar a controlar, i així “mentir”) que és una forma de comunicació no-
verbal de l’emoció.
D. El subjecte fa una valoració del succés; la valoració (estudiada per Lazarus, un dels
investigadors més reconeguts en el camp de les emocions, que en desenvolupà una
teoria), té dos nivells principals: hi ha una valoració primària, en la que l’individu es
pregunta si el succés en qüestió és positiu o negatiu, és a dir, si és rellevant o irrellevant
per aconseguir els objectius personals de l’individu, i també si es considera un obstacle o
un avenç cap a l’objectiu. La valoració secundària en canvi té en compte les
possibilitats que té l’individu a l’hora d’afrontar la situació, i els recursos que té per
afrontar-la. A partir d’aquesta valoració podem deduir si l’emoció és negativa o positiva, i
podem també definir la intensitat d’aquesta. Aquesta valoració cognitiva del succés es
produeix simultàniament a l’apartat C, on s’activa la part neurològica i fisiològica de
l’organisme.
F. L’emoció actua com a motivació, és a dir, ens genera una predisposició a l’acció;
l’acció a la qual procedim fruit de l’emoció es veurà condicionada segons les persones
implicades, la situació, i diversos factors variables més. Aquí és on es podria analitzar
l’emoció des d’un punt de vista conductual.
10
Les respostes autònomes ofereixen una organització d’energies per poder dur a
terme la resposta emocional. Les respostes donades pel sistema nerviós
autònom adeqüen l’status de l’organisme a les variacions de l’entorn a les quals
cal respondre per mantenir l’homeòstasi.
Dins d’aquest tipus de resposta es pot donar una activitat simpàtica o
parasimpàtica. L’activitat simpàtica es dóna en situacions de lluita o fugida. En
el cas dels humans, aquí s’hi englobarien totes aquelles situacions que
psicològicament ens puguin remetre a una situació de lluita o fugida (una
competició esportiva, un examen i un inacabable etcètera).
En canvi, l’activitat parasimpàtica es dóna en situacions de restabliment dels
nivells de l’energia en les quals l’organisme pot dedicar-se a la motilitat intestinal,
secrecions glandulars etc.
Les respostes hormonals reforcen les respostes autònomes. Les dues hormones
segregades per la medul·la suprarenal, l’adrenalina i la noradrenalina, entre altres
accions fisiològiques, incrementen el flux sanguini fins els músculs, és a dir,
reforcen la resposta del SNA. També aquestes hormones canvien els nutrients
emmagatzemats en els músculs per glucosa. A més, l’escorça suprarenal
segrega hormones esteroïdals que contribueixen, també, en un augment de
glucosa als músculs.
11
Exemple: La presència d’un intrús per un gos pot significar una variació del seu entorn i,
per tant, del seu equilibri. Com a resposta autònoma el gos patiria un augment de
l’activitat simpàtica i una disminució de l’activitat parasimpàtica (recordem que l’activitat
simpàtica tenia lloc en situacions de lluita o de fugida). Com a conseqüència s’activarien
les respostes hormonals, és a dir, la freqüència cardíaca del gos augmentaria i canviaria
el diàmetre dels vasos sanguinis, disminuirien els que formessin part dels òrgans
digestius i augmentarien l’aportació de sang als músculs. I per acabar, la seva resposta
conductual seria una postura agressiva, mostrant les dents i bordant, i fins i tot, si l’intrús
no marxa i el gos és sent insegur (repetim, no en equilibri), podria arribar a tirar-se sobre
l’intrús.
Un altre exemple de condicionament emocional seria el d’un gos que sent una
campaneta cada cop que va a rebre el menjar (i aquest menjar cada cop que el veu el fa
salivar), l’animal començarà a salivar tan aviat com senti el soroll de la campaneta.
Probablement el lector ja sàpiga que aquest fenomen es conegut com el gosset d’Ivan
Pavlov.
12
2.7 Percepció d’estímuls amb significat emocional
En aquest apartat volem saber, des d’una perspectiva neurofisiològica, quins són els
components de l’organisme encarregats de detectar un estímul emocional, i com
aquest es processa (com processem la informació sensorial fins a generar una resposta).
Com hem mencionat anteriorment, l’amígdala juga un paper molt importat en la producció
de respostes emocionals davant d’estímuls aversius. Quan s’activa provoca un patró de
respostes conductuals, autonòmiques i hormonals. L’amígdala no decideix per ella sola
produir respostes emocionals, sinó que només fa, en un sentit metafòric, d’interruptor,
connectada a circuits neuronals que controlen aquestes respostes. Per tant, hi ha d’haver
regions al cervell que són responsables de detectar estímuls i activar el nucli central
de l’amígdala. En aquest següent apartat revisarem (a grans trets): el tàlem, l’escorça
d’associació sensorial i l’escorça orbitofrontal.
13
situacions de fugida, defensa o agressió) i depenent de l’estímul serà una o altra les
regions del tàlem que treballen i detecten tals estímuls.
Tot i així el tàlem és l’avantsala del còrtex i per tant en ell hi fan estació totes les vies
sensorials excepte l’olfactiva. La informació sensorial recollida pels sentits s’integra entre
els diferents nuclis talàmics i és distribuïda al sistema nerviós central. El tàlem modula
doncs, quina informació serà la que arribi al còrtex (filtratge sensorial). Les percepcions
olfactives són capaces de despertar records immediats precisament perquè no passen
aquest peatge talàmic.
A l’amígdala es rep informació de tot el que passa a l’entorn del subjecte, informació que
prové de l’escorça d’associació visual, auditiva i somatosensorial. Les neurones de
l’amígdala s’activaran quan rebem estímuls complexes amb significat emocional.
14
involucra experiències i records, inferències i judicis. Totes aquestes vivències i
judicis no es localitzen en cap regió de l’escorça cerebral, encara que les investigacions
suggereixen que l’hemisferi dret és més important que l’esquerre per aquest aspecte.
També hi ha una regió cerebral (l’escorça orbitofrontal) que juga un paper important.
mateixos. Per tant aquesta regió no sembla imprescindible per fer judicis sobre el
significat personal de situacions socials, però sí sembla necessari per traduir aquests
judicis en accions i respostes emocionals.
A partir del 1935 es van començar a fer operacions per extirpar l’escorça oribtofrontal, es
van arribar a fer desenes de milions d’operacions. Però si en un principi el pacient veia
desaparèixer la seva ansietat, els seus pensaments obsessius i les seves compulsions,
també rebia canvis de personalitat, de tal manera que es tornava irresponsable i
mostrava comportaments infantils.
15
indicar el que anem a fer. Per exemple, a través de les nostres expressions emocionals,
que poden expressar tristesa, algú dels nostres amics la pot entendre i ens ofereixi el seu
consol i ens ajuda.
Charles Darwin (1809-1882) suggerí que les expressions humanes d’emocions s’han
desenvolupat a partir d’expressions similars d’altres animals. Segons ell, les respostes
emocionals són innates, no apreses, constituïdes per un complex conjunt de
moviments, principalment de músculs facials. Darwin va comprovar aquest caràcter innat
en persones de tot el món i encara que aquestes estiguessin molt aïllades mostraven les
mateixes expressions facials d’emocions.
Aquest concepte es coneix amb el nom d’ “universals humans”. És una evidència més
de l’existència d’una humanitat compartida que va més enllà de lleugeres diferències
genètiques o de grans diferències culturals. Consisteix en la capacitat de reconèixer i
identificar correctament expressions facials (riure, plorar, ràbia, etc.) per part d’individus
pertanyents a cultures totalment diferents. Queda provat doncs que la resposta emotiva
és universal en els humans, i no depèn en cap cas de factors culturals.
Els estudis d’Ekman i Freien (1971) van confirmar la hipòtesi de Darwin, fent un estudi
de la capacitat dels membres d’una tribu aïllada de Nova Guinea per reconèixer les
expressions facials produïdes per individus occidentals.
També a través dels estudis de Sackheim i Gur (1978) i Moscovitch i Olds (1982) es
descobreix que les persones alhora d’expressar emocions a través dels músculs facials,
el costat esquerra és més expressiu que el dret. Com que el control motor es contra
lateral1, aquest resultat suggereixen que l’hemisferi dret és més expressiu que l’esquerra.
Però la capacitat per manifestar el propi estat emocional mitjançant canvis en l’expressió
només resulta útil si les altres persones son capaces de reconèixer-les. De fet, Kraut i
Johnston (1979) van observar que situacions que probablement portarien alegria, els
1
Concepte explicat al següent apartat (pàg. 17)
16
subjectes somreien més quan hi havia altres persones que quan estaven sols. Jons i
cols. (1991) descobriren que fins i tot els nens de deu mesos d’edat mostraven aquestes
tendències.
17
presentava a l’hemisferi esquerre i el to emocional de la veu quan es presentava a
l’hemisferi dret. Això suggereix que quan se sent un missatge, l’hemisferi dret valora
l’expressió emocional, mentre que l’hemisferi esquerra valora el significat de les paraules.
18
conseqüència de canvis corporals. Les situacions generadores d’emocions provoquen
respostes fisiològiques (tals com, tremolors, suor...) i de conductes ( lluitar o tancar
els punys...) i el cervell rep retroalimentació sensorial dels músculs i dels òrgans que
produeixen aquestes respostes i constitueixen les emocions (hem trobat que segons quin
llibre utilitzaven aquestes emocions eren anomenades sensacions emocionals). Per
exemple quan tremolem i ens sentim malament experimentem por.
El fet que nosaltres experimentem les emocions indirectament rep un cert grau de
recolzament per part de la neuroanatomia. El nostre sistema límbic controla les
reaccions emocionals i aquest sistema té poques connexions amb les regions del cervell
involucrades en el llenguatge. Els mecanisme verbals semblen ser responsables de la
consciència de nosaltres mateixos. Per tant la retroalimentació indirecta a través del
tàlem i de l’escorça sensorial pot ser la font d’informació més rica sobre les nostres
emocions. Els estudis de Hohman (1966) van recolzar aquesta teoria. Ekman i els seus
col·laboradors han mostrat que la simulació d’una expressió emocional pot afectar l’estat
d’ànim de les persones i alterar el sistema nerviós autònom. Probablement la
retroalimentació d’aquests canvis explica per què una emoció pot ser contagiosa;
veiem algú somriure amb plaer, nosaltres mateixos imitem el somriure i la
retroalimentació interna ens fa sentir al menys un mica contents.
19
En el procés cognitiu la ment del subjecte emocional fa de filtre entre el succés que
produirà l’emoció i la resposta emocional pròpiament dita (actuació neurofisiològica).
Dient això el que es vol donar a entendre és que aquest “filtre” és la valoració personal
de cada individu davant del succés. En aquesta valoració hi participen variables
antecedents (anteriors i independents al succés) com ara la personalitat i l’ambient, i és
un procés fonamental per generar una emoció; és evident que no tots els subjectes
actuaran de la mateixa manera emocionalment davant d’una mateixa situació; posem per
exemple un partit de futbol: si un jugador marca un gol l’emoció que experimentarà un
espectador serà diferent de la que experimenta el propi jugador, igual que serà diferent
de si l’espectador és optimista, indiferent, pessimista, de l’equip que marca o de l’equip
que perd.
Les diferents fases de la valoració del subjecte emocional, les podríem entendre a través
d’una sèrie de preguntes que ens podríem fer a l’hora d’emocionar-nos:
● El succés és rellevant o no? Es produirà una emoció en cas de que sí que ho
sigui.
● El succés és bo o dolent per mi (per assolir els meus objectius)? Si és bo
l’emoció serà positiva, i si no ho és serà negativa.
● En tercer lloc ja vindria l’apreciació més complexa, de matisos entre diferents
tipus d’emocions negatives o positives (segons de quin tipus es tracti).
NO
Succés Rellevància del No emoció
esdeveniment
SÍ
Emoció
Bona per
aconseguir els NO
Emoció positiva SÍ objectius
Emoció negativa
personals
20
2.12 Funcions de les emocions: per a què serveixen?
Les emocions tenen diverses funcions, ja que també són diverses les perspectives
d’estudi de les pròpies emocions; és a dir, un antropòleg o sociòleg la funció que en
destacarà serà diferent de la que plantejaria un biòleg o un neuròleg, tot i que totes les
interpretacions són certes. A continuació esmentem i expliquem breument les funcions
més importants:
Una de les funcions més importants i per les quals se n’ha fet una extensa bibliografia és
la funció de motivar l’acció o la conducta. La relació entre emoció i motivació ha estat
un àmbit molt investigat.
Els fidels a les teories de Darwin consideren que la seva funció és adaptativa, és a dir
que les emocions són importants per a l’adaptació de l’individu al seu entorn.
Una altra perspectiva biologista, en canvi, defensa que tenen la tasca d’alterar l’equilibri
interior de l’organisme per informar-nos d’alguna situació que ens trobem que pot ser per
exemple de perill i necessita una actuació immediata. La funció informativa pot tenir
dues lectures: la funció d’informar al propi subjecte que experimenta l’estat emocional o
bé la de informar als altres individus que té a prop els quals poden veure el
comportament del subjecte en qüestió i ser informat del que la situació que està vivint
comporta en el cas de trobar-s’hi implicat.
Així doncs podríem dir que les emocions tenen també una funció social, emfatitzada per
sociòlegs que en destaquen la seva importància. Cal dir que diversos antropòlegs han
estudiat formes de comunicació i expressió emocional en diferents races i cultures i han
observat que totes són molt similars i que existeixen les expressions emocionals
universals inscrites en el patrimoni genètic de la humanitat (Rosselló).
Per acabar, cal dir que les emocions també prenen molta importància en el
desenvolupament personal, ja que tenen influència sobre altres processos mentals: fan
prendre decisions, afecten a la percepció, a l’atenció, a la memòria, al raonament, a la
21
creativitat etc. Un exemple molt clar de tot això és la felicitat; quan hom experimenta un
estat emocional de felicitat té més flexibilitat en la organització cognitiva, de manera que
es produeixen més associacions de les normals i això té una aplicació en la creativitat
artística, científica i la resolució de problemes (no només matemàtics o científics sinó
també a nivell personal).
Podríem fer una síntesi i dir que les emocions tenen una funció de motivació, adaptativa,
informativa, social i són importants pel desenvolupament personal.
Per exercir un bon control emocional cal tenir en compte el desenvolupament emocional
del subjecte, que va lligat a la educació emocional rebuda.
22
2.14 Classificació de les emocions
Molts autors han fet un intent per classificar totes les emocions i dóna’ls-hi nom, però els
usos del llenguatge han complicat el seu intent de tal manera que s’ha arribat a
considerar inútil.
Wilhelm Wundt, el pare de la psicologia experimental, va argumentar que totes les
emocions poden situar-se en punts de l’espai tridimensional amb els següents eixos:
plaer - desplaer, tensió - relaxació. John B Watson, el fundador del conductisme,
coincideix amb Wundt en considerar l’eix plaer - desplaer.
Russell i Mehrabian (1977) van estar d’acord en l’enfocament factorial dels dos eixos:
plaer-displaer, però també hi van afegir el terme arousal. Arousal, és una paraula
anglosaxona de difícil traducció al català. Podria tenir un significat semblant al
d’activació, despertar, aixecar-se, sorgir, alçar-se.
La consideració de dividir les emocions en eixos dóna lloc a la polaritat de les emocions.
Existeix la hipòtesi que les emocions es situen en eixos bipolars i en els seus extrems hi
ha emocions contradictòries: plaer - desplaer, tensió - desinterès, amor - odi, content -
enfadat, trist - alegre, etc.
Però a part d’aquestes dues dimensions (plaer - desplaer i arousal) hi ha evidències d’un
tercera dimensió: profunditat (depth) o absorció intensa. Aquest sentiment es produeix
en escoltar música, llegir o contemplar la naturalesa. La profunditat té molta relació amb
les experiències cim (peak experiencies), moments de màxima felicitat i satisfacció. Les
característiques d’aquest moment són l’absorció, l’atenció focalitzada, el sentiment de
poder, l’alegria intensa, el significat, el valor, l’espontaneïtat, l’esforç, la integració i la
identitat (Argyle, 1987: 128).
Alguns altres aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de classificar emocions són:
intensitat, especificitat i temporalitat.
La intensitat i l’especificitat són dues dimensions essencials de les emocions agudes. La
intensitat es refereix a la força amb que s’experimenta una emoció, per tant, no permet
assignar que la distingeixi dins de la seva família (melancolia, tristesa). La intensitat és
quantitativa, inespecífica.
L’especificitat qualifica l’emoció i permet donar-li un nom per diferenciar-la de les altres
(amor, odi, alegria). La especificitat és qualitativa, específica.
23
La temporalitat és la dimensió temporal de les emocions. Les emocions agudes
acostumen a tenir una dimensió molt breu. Però hi ha estats emocionals que poden
allargar-se durant mesos.
Segons “la llei de l’asimetria hedònica” de Frijda (1988) segons el qual el plaer és
sempre contingent amb el canvi i desapareix amb la satisfacció contínua, mentre que el
dolor pot persistir en el temps, si persisteixen les condicions aversives.
Pocs cops desenvolupem un sol tipus d’emoció. Però, a efectes pràctics, convé analitzar-
les de forma independent. Molts analistes han dividit les emocions en bàsiques (primàries
o fundamentals) i complexes (secundàries o derivades)
Les emocions bàsiques, també anomenades primàries, elementals o pures, en general,
es caracteritzen per una expressió facial característica i una disposició típica
d’enfrontament. Per exemple, la manera d’afrontar la por, és fugint; d’enfrontar la ira és
atacant.
En canvi, les emocions complexes són una combinació entre les emocions bàsiques i
no presenten expressions facials característiques i la manera d’enfrontar-les és força
24
personal. Com per exemple la forma d’afrontar la gelosia depèn de la persona i de les
circumstàncies.
Però encara no hi ha un acord entre les emocions, ni si n’existeixen de bàsiques i
complexes. Donada la seva subjectivitat qualsevol classificació respon a l’arbitrarietat i és
susceptible de crítica sense poder-ne ser acceptada cap.
Emocions negatives:
a) Ira: ràbia, còlera, rancúnia odi, fúria, indignació, ressentiment, aversió,
exasperació, tensió, excitació, agitació, acritud, animadversió, animositat, irritabilitat,
hostilitat, violència, enuig, gelosia, enveja, impotència.
b) Por: temor, horror, pànic, terror, desassossec, ensurt, fòbia, basarda.
c) Ansietat: angustia, desesperació, inquietud, estrès, preocupació, anhel,
consternació, nerviosisme.
d) Tristesa depressió, frustració, decepció, aflicció, pena, dolor, pesar,desconsol,
pessimisme, melancolia, auto compassió, soledat, disgust, preocupació.
e) Vergonya: culpabilitat, timidesa, inseguretat, vergonya aliena, pudor, cautela,
rubor, enrogiment.
f) Aversió: hostilitat, menyspreu, acritud, animositat, antipatia, ressentiment, rebuig,
fastig, repugnància.
25
Emocions positives
a) Alegria: entusiasme, eufòria, excitació, delit, diversió, plaer, gratificació,
satisfacció, èxtasi, alleugeriment.
b) Humor: (provoca: somriure, riure, riallada)
c) Amor: efecte, estima, tendresa, simpatia, empatia, acceptació, cordialitat,
confiança, amabilitat, afinitat, respecte, devoció, adoració, veneració, enamorament,
gratitud.
d) Felicitat: goig, tranquil·litat, pau interior, placidesa, satisfacció, benestar.
Emocions ambigües:
a) Sorpresa
b) Esperança
c) Compassió
Dins de les emocions ambigües també hi podem trobar els seus matisos. Així, per
exemple, relacionades amb la sorpresa hi ha el desconcert, la confusió, l’admiració, la
perplexitat, la inquietud, la impaciència, el sobresalt.
S’ha de remarcar que en les emocions existeix un continuum que permet passar d’una
emoció a una altra. Per exemple en un extrem de la ira podem arribar a l’aversió
(hostilitat), igualment dins del amor podem incloure la compassió, que l’hem inclosa com
a ambigua, ja que una persona que ens suscita compassió tenim una emoció que barreja
allò positiu amb allò negatiu.
És important acceptar que la majoria de vegades és més fàcil experimentar una emoció
que definir-la.
26
3.MARC PRÀCTIC: LA MÚSICA COM A ESTÍMUL EMOCIONAL
Dos d’aquets experiments consten de dues enquestes creades per nosaltres, en les que
hem estudiat els canvis emocionals que els provoca la música en joves de 16, 17 o 18
anys (població de la nostra experimentació).
No només varem triar aquesta població d’estudi per comoditat i proximitat, sinó que
varem trobar que era molt interessant treballar amb persones d’aquestes edats per varis
aspectes: per començar, és en aquestes edats quan s’arriba al punt culminant de
l’educació emocional, per tant, les persones que hem estudiat el seu comportament
emocional, podem dir que aquest era madur i complet. En segon lloc, hem de dir que
els joves d’avui dia tenen un gran interès i sensibilitat per la música, així com una gran
varietat de gustos i possibilitats a l’hora de respondre les preguntes que els fèiem en les
enquestes; això ha fet que la homogeneïtat que hem obtingut en certs resultats sigui
significativa de cara al nostre estudi.
Finalment, el nostre objectiu serà arribar a conclusions fidedignes, que a part d’una bona
base teòrica es puguin recolzar amb els resultats extrets de la nostra pròpia experiència, i
complementar-los en algun cas amb altres estudis ja fets en el camp.
27
3.2 Experiments
3.2.1. Enquesta: la música ens emociona i ens fa moure
Per acabar volem estudiar si la música és l’art, i el so és la via que genera més
estímul emocional en les persones joves, en comparació amb l’art que percebem
a través de la vista, és a dir les imatges, etc.
28
● Exemple d’enquesta:
SEXE EDAT:
Masculí
Femení
● Trobes que escoltar música ajuda a dur a terme segons quines activitats?
Sí
No
● Ara se’t descriuren diferentes situacions; en aquestes hauràs de respondre el que se’t
propasa.
Estil
Grup
Cançó
Estil
Grup
Cançó
Sí
No
Cançó
Grup
¡
b) Tristesa (depresió, frustració, pena, pessimisme, dolor, melancolia…)
Cançó
Grup
29
● Resultats:
La mitjana d’hores que els joves (tant nois o noies) escolten música és de
15 hores setmanals (aprox.).
Músiques per activar-se: (per activitats d’alt rendiment físic o/i mental com
fer esport, despertar-se...)
Per veure’n més detalls observar els resultats a l’annex (cançons i grups específics)
30
Es caracteritzen pels ritmes agitats, ràpids, constants, amb base rítmica molt
important, que pren protagonista; Solen ser melodies estridents (vulgarment
anomenades “sorolloses”), i l`harmonia (majors, fet que fa que denotin certa alegria, i
també canvis tonals que provoquen tensió) guanya pes per sobre de la melodia.
Com podem veure els estils predominants en aquets casos és el rock, seguit de la
música electrònica, i la rumba; també trobem d’altres estils variats que destaquen
menys com el heavy, el punk, l’ska, i el drum’n bass.
Músiques per relaxar-se (per anar a dormir, per calmar neguits, per
propiciar un ambient relaxat, per estudiar, etc)
Per veure’n més detalls observar els resultats a l’annex (cançons i grups específics)
Són també molt variades però totes es caracteritzen pels ritmes lents i pausats que
utilitzen; la seva melodia i harmonia és suau, sense canvis bruscos tonals, tot formant
una música gens estrident, en la que sol predominar una melodia plana, amb una base
31
harmònica que pren un paper secundari. Entre elles podem destacar les dels estils
Reggae, Pop, Pop – Rock i Rock acústic.
Per veure’n més detalls observar els resultats a l’annex (cançons i grups específics)
Com podem veure, les músiques que els enquestats han considerat que transmeten
alegria tenen un lligam estret amb les músiques que escolten per activar-se: ritmes
ràpids i melodies i harmonies on hi destaquen modes majors.
També veiem que el Rock pren un gran protagonisme, tot i que aquesta vegada, la
música Electrònica no destaca tant, i passen a guanyar protagonisme músiques més
festives com la Rumba i l’Ska. Són músiques que transmeten alegria, excitació, eufòria,
entusiasme, diversió, i que a més, ens fan ballar, i moure’ns, per tant considerem
32
coherent la similitud de resultats amb els resultats de les músiques que els enquestats
escolten per activar-se.
Per veure’n més detalls observar els resultats a l’annex (cançons i grups específics)
Similarment a les músiques que s’escolten per relaxar-se, les músiques que transmeten
tristesa majoritàriament utilitzen ritmes lents i pausats. Les melodies tant poden ser
suaus com més estridents, depenent del missatge concret que vulgui transmetre la
cançó, però hi ha certa predominació per modes menors.
Cal destacar que la tristesa que volen transmetre questes cançons no es basa tant sols
amb les característiques musicals de la peça, sinó que la lletra, el missatge que
acompanya la cançó, pren un paper molt important. Això ho podem comprovar amb la
gran presència de cantautors (característica més específica de les músiques tristes
respecte les músiques alegres, i les músiques que activen i que relaxen), i amb l’aparició
de l’estil Hip – Hop i Rap, que sense melodia, es basa en una recitació rítmica de poesia.
En aquest sentit podem afirmar clarament que la música és un bon complement per a la
poesia, i que és capaç de dotar de més intensitat al significat que aquesta vol transmetre,
33
sempre i quan es tracti d’una bona obra, i realment, el contingut expressiu musical
vaig d’acord amb el contingut del missatge que el text vol transmetre.
Els estils que hi destaquen són el Rock i el Pop – Rock (la gran majoria de les cançons
que els enquestats han triat d’aquets estils són balades) seguides dels Cantautors
(Sabina, Ismael Serrano, etc), i del Pop.
Tot hi que pot semblar que les peces musicals que s’utilitzen per activar-se i relaxar-se
es basin en patrons més generals i universals que les músiques que produeixen tristesa i
alegria, aquestes també tenen unes certes característiques comunes que hem explicat
anteriorment i que es veuen recolzades per l’estudi fet per Fabrizio Ferri Benedetti (veure
els resultats de l’estudi a l’annex)
34
La classificació numèrica de l’estat emocional s’ha fet amb els nombres enters que van
del 0 al 100 i aquests van de deu en deu.
Basant-nos amb el nombre 50, que podríem dir que és el promig general social, els
nombres que van cap al 100 farien referència a un estat emocional positiu i els que van
cap al zero a un estat emocional negatiu. Podríem atribuir als nombres que van del 60
al 100 els separa una qualificació superlativa i gradual. Per exemple 60 seria bé, 70-
80 seria notablement bé, 90 seria excel·lentment bé i 100 seria el grau màxim dels estats
emocionals positius. En canvi del 40 al 0 farien referència a una graduació negativa dels
estat depressiu, d’ansietat, d’angoixa... Seria el nombre 0, anàlogament al nombre 100,
el grau màxim dels estats negatius.
La idea i el funcionament d’aquesta enquesta l’hem obtingut de Rafael Bisquerra
(catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona) amb la finalitat
de ser un exercici de consciència emocional.
Als enquestats, se’ls ha fet escoltar deu cançons i quan s’acabava cada cançó havien
de valorar el seu estat d’ànim. També se’ls ha demanat, abans d’escoltar les cançons,
que valoressin el seu estat emocional inicial, l’estat emocional en el que havien entrat
a la sala per fer el test musical. Aquest moment se la denominat 0, i per a cada cançó
corresponent fan referència els nombres que van del 1 al 10.
2 BSO Psicosis
Tema principal de la Llista de The music of the John
3 John Williams
Schindler Williams
Dirk Brossé & The
Reader’s Digest Music: Hollywood Cinema
4 Legends of the Fall (The Ludlows) Masterpieces
Flemish Radio
Orchestra
5 El trencanous (Vals de les Flors) The Classical Collection Tchaikovsky
6 Rèquiem The Classical Collection Mozart
7 Lux Aeterna Requiem for dream Clint Mansell
35
Els requisits fonamentals per la tria de les deu cançons han estat que aquestes
tinguessin un caràcter emotiu rellevant i que no tinguessin lletra, ja que la lletra pot
alterar el valor emotiu musical en sí. També hem intentat que les músiques escollides no
fossin gaire populars entre el jovent per tal d’evitar l’efecte del condicionament de la
música. Tot hi que pot semblar contradictori, pel que s’acaba d’esmentar, hem inclòs
bandes sonores pel seu rellevant caràcter emotiu.
Totes les músiques es caracteritzen per tenir una instrumentació clàssica excepte la
primera cançó que és d’un grup actual islandès (Vaka de Sigur Rós). Vàrem creure que
com que tenia un caràcter tranquil, plàcid i serè podria estabilitzar l’estat emocional
dels enquestats i situar-lo al voltat del 50. D’aquesta manera els enquestats disposarien
d’un estat emocional més receptiu i calmat per poder escoltar les altres músiques.
MÚSICA 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
ESTAT
EMOCIONAL
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
36
● Resultats:
37
neutralitat als oients del test musical, de manera que l’estat emocional en el que
arriben per fer el test (que pot ser molt variat i totalment divers i determinat per les
experiències que han viscut al llarg del dia o instants abans de fer el test) no influenciés
en els resultats del test. Per tant podem observar que d’un estat emocional general
notablement positiu (70) es passa a un estat neutre (40 – 50) que deriva en una
concentració i relaxació per part dels oients.
Si ens fixem bé en el dibuix que fa la gràfica veiem que es basa en la unió de dos punts
màxims i dos punts mínims intercalats, que són provocats per les cançons que sonen en
cada moment:
38
3.2.3. Observació de concerts en directe: comportament emocional
El vídeos que em escollit són fragments de cançons de diferents estils musicals de grups
relativament moderns. Hem trobat interessant l’observació d’alguns vídeos directament
gravats pels assistents, que malgrat la seva qualitat, l’apreciació dels moviments del
públic és fa més palesa.
● Resultats:
● Solo Vivir: la cançó d’Skalariak comença amb un ritme lent i una melodia
suau en una harmonia sense gaires canvis bruscos; els assistents responen només
movent-se en un balanceig lent seguint el tempo de la cançó; semblen mostrar una
actitud tranquil·la. Però aquesta actitud sembla acabar de forma dràstica en canviar-se,
també, les característiques musicals anteriors; la cançó passa a tenir un ritme agitat i
ràpid amb acords principalment majors i amb canvis tonals que provoquen tensió. El
39
públic respon amb uns moviments ràpids (ballen i salten enèrgicament), i canten i criden
més fort; podríem dir que mostren una actitud més activa.
● Papá cuéntame otra vez: per últims tenim la cançó del cantautor Ismael
Serrano que té una harmonia suau i una melodia sense gaires canvis bruscos amb un
ritme lent, es mostra un públic que canta la cançó. No es veu gaire moviment en el
públic, sembla que estiguin asseguts però se sent la cançó cantada per ells, i la seva
actitud passiva sense moviment, sense crits, només amb solemnitat i expectació.
40
4.CONCLUSIONS
4.1 Conclusions dels experiments
● 2.- Com a estímul emocional que és la música hem volgut concretar de quin tipus
d’estímul es tracta3, si d’un estímul simple, complex, o que implica situacions socials
encara més complexes.
2
Explicat a Conceptes del camp emocional (pàg. 8)
3
Explicat a Percepció d’estímuls amb significat emocional (pàg. 12)
41
Pel que fa a les conclusions que hem arribat hem hagut de tenir en compte certs
aspectes:
- Tot hi que en una primera instància ens podríem atrevir a dir que les
músiques que activen el nostre organisme físicament (que tal com hem obtingut en els
resultats de l’enquesta solen ser musiques estridents, amb ritmes agitats, etc) l podríem
considerar-les com un estímul simple ja que ens genera tot un seguit de respostes
físiques i neuronals associades a conductes de defensa o agressió (activació de
l’organisme per córrer i fer esforços físics); però si anem més endavant però, podem
concloure que es tracta d’estímuls més aviat complexos, ja que el fet d’escoltar música
en sí no implica perill ni necessitat directa d’activació, sinó que per mitjà de l’escorça
d’associacions sensorials hem relacionat el fet d’escoltar una música amb unes
característiques determinades amb el fet de córrer, de moure’s sense necessitat real.
- La música, com a estímul complex que admetem que és, és a més capaç
de fer-nos reaccionar emocionalment davant de situacions socials molt complexes
que impliquen terceres persones; és per això que no tant sols fem un anàlisi sensorial de
la música sinó que en escoltar-la també s’hi veuen involucrades experiències viscudes i
records, etc. Per això la música acompanya o és acompanyada molt sovint per la lletra
de la cançó, que transmet el missatge molt més directament, i que cada oient en fa la
seva valoració emocional4 particular. Això es pot comprovar sobretot veient les
característiques de les músiques que els enquestats han posat que els entristien, ja que
en moltes d’elles el missatge tenia una gran importància.
El fet que les peces musicals reuneixin tant l’art musical com l’art literari, fa que l’oient
valori tant el contingut emocional de la música com el de la lletra. I per tant d’aquesta
manera s’activarien els dos hemisferis del cervell (veure apartat reconeixement de les
emocions; l’estudi que s’hi explica)
● 3.- Tenint en comte els criteris de classificació de les emocions5 hem volgut definir
els tipus d’emocions que genera la música.
La conclusió a la qual hem pogut arribar és que la música pot generar diversitat
d’emocions pel que fa a diversos aspectes:
4
Explicat a La valoració emocional: teoria de Lazarus (pàg. 19).
5
Explicat a Classificació de les emocions (pàg. 23).
42
- Per començar, si creiem en la hipòtesi que existeix la polaritat de les
emocions, i entre d’altres polaritats existeix la del plaer – displaer, existeixen les
emocions positives i negatives. Per tant, la música tant ens pot fer sentir emocions
negatives (tristesa, ira, ansietat...) com emocions positives (alegria, felicitat, amor...).
Això ho veiem molt clar en els resultats de les enquestes, en el que no tant sols veiem
que cada enquestat té certes músiques que el fan sentir trist i que el fan sentir alegre
sinó que a més, els tipus de música que escolten els enquestats, en cada cas,
compleixen característiques comunes explicades també als resultats i reforçades per
l’estudi fet per Fabrizio Ferri Benedetti6. Els resultats del test musical també són uns bons
indicadors d’aquesta conclusió; com podem comprovar a la gràfica dels resultats, les
emocions que genera la música que van escoltar els oients són molt variades dins de la
classificació del 0 (negativitat màxima) al 100 (positivitat màxima).
- També hem de dir que la música ens aporta diversitat d’emocions pel que
fa a l’activació de l’organisme, és a dir diferents nivells de l’arousal, així com també ens
ofereix diversitat d’emocions pel que fa a la qualitat de tensió o relaxació de les
emocions. Això ho podem veure clarament en els resultats obtinguts en l’enquesta, en el
que els enquestes informen de quines músiques els activen. Aquests també observen
que existeixen músiques que els relaxen. En cada cas, gràcies a les enquestes, em
comprovat que aquestes músiques tenen unes característiques (en més o menys
mesura) determinades7.
- Una altra conclusió a la qual podem arribar a partir dels resultats del test
musical és que les emocions produïdes per la música poden tenir una diversitat
d’intensitat8 que relacionem amb les músiques les quals la seva qualificació quantitativa
(del 0 al 100) es troba en els punts màxims i mínims de la gràfica. Per explicar-ho de
forma més clara, podríem dir que per considerar una música alegre només caldria situar-
la per sobre del 50, però tot i així en trobem que les músiques son qualificades les unes
per sobre o per sota de les altres en funció de la seva intensitat dins de la seva
negativitat o positivitat.
- Tot i que a trets molt generals diem que una música trista és sinònim d’un
mode menor i les alegres a un mode major, cometem un gran error en generalitzar-ho; ja
6
Veure Enquesta: la música ens emociona i ens fa moure (pàg. 32). Veure l’estudi de Fabrizio Ferri
Benedetti a l’annex (annex
7
Veure Enquesta: la música ens emociona i ens fa moure (pàg. 30).
8
Explicat a Classificació de les emocions (pàg. 23).
43
que una melodia en menor també ens pot expressar alegria i viceversa per les menors.
Aquest explicació la trobem més analitzada en l’estudi de Fabrizio Ferri Benedetti a
l’annex.
● 4.- Arran de la conclusió anterior, podem dir també que si la música és capaç de fer-
nos sentir tants tipus d’emoció és gràcies al seu poder evocador9; la música
independentment del seu contingut purament musical (harmonia, melodia i ritme), ens fa
reviure el passat, records que teníem emmagatzemats a la ment i que ara es fan
presents de nou, revivint també l’emoció que vivíem en aquell moment.
És per això, que tot i que la majoria de músiques que transmeten tristesa, segueixen el
mateix esquema de ritmes lents i modes menors (a trets generals), en algun cas de
l’enquesta, ens hem trobat que músiques aparentment alegres transmetien tristesa, ja
que aquella cançó en concret els despertava el record d’alguna experiència trista
(desamor, record d’alguna persona absent, nostàlgia, etc). Un exemple seria la cançó
feliz d’Estopa en la que un enquestat confessa que li transmet tristesa, i per les seves
característiques purament musicals podríem dir que transmet més aviat alegria.
Aquest cas el podríem explicar amb l’ajut d’una entrevista a Patrick Juslin10 en la que
diu que existeix gent que la música punk el fa posar tendre; ja que aquests han
experimentat moments tendres amb certes cançons de música punk i si tornen a escoltar
aquelles cançons els fan reviure aquells moments i posar-los tendres.
Aquest fet el podríem relacionar científicament amb l’existència de les emocions
condicionades; en les que, a gran trets, les podríem entendre amb el famós fenomen
del gosset de Pavlov11.
En la mateixa entrevista, Juslin ens diu que si escoltéssim una certa melodia quan ens
trobem amb els amics, tornaríem a sentir aquelles emocions positives quan tornem a
escoltar aquella melodia; encara que els nostres amics no hi estiguin.
És, per tant, la música capaç de fer-nos reviure records de la nostra vida i experimentar
les emocions d’aquell moment.
9
Recomanem escoltar “la música i les emocions” del programa Bona nit a la terra de Catalunya Radio [26-
6-07]
10
Veure Entrevista a Patrick Juslin a l’annex. (annex pàg. 10)
11
Explicat a Control neuronal en les respostes emocionals (pàg. 12).
44
En el llibre melodies pel benestar de Mònica Palomo trobem aquest fragment que
mostra la importància de la música:
● 6.- La música ens transmet més emocions que un estímul visual com una
fotografia. En l’enquesta vàrem preguntar què els entristia més, si una peça musical
trista o una imatge que evoqui també una emoció de tristesa; l’art musical el van
qualificar de més emotiu que l’art visual.
45
● 7.- Però que passaria si algú la música no li transmetés emocions, i llavors totes les
conclusions que em tret no fossin vàlides per a certes persones. Aquestes persones
existeixen i pateixen un trastorn anomenat amúsia12.
El que volíem amb aquest treball era demostrar i comprovar per la nostra pròpia
experiència si la música ens emocionava, com ho feia, per què ho feia… Hem aconseguit
respondre aquestes preguntes, i no només això, sinó que hem vist com davant nostre, a
mesura que avençàvem amb la investigació s’obrien les portes de tot un nou món, un
bast univers que encara queda per descobrir sobre aquesta fascinant relació de les
emocions amb la música.
És per això que podem dir que el nostre treball és tant sols una petita introducció de tot
el que pot arribar a comportar la investigació d’aquesta relació música - emocions, que
tot i que ha existit des dels inicis de la humanitat, és durant aquest últim segle quan s’ha
estudiat més sobre aquest camp.
Cal destacar que és un tema d’estudi que té un interès multidisciplinari ampli degut a
la seva complexitat i que, per tant, és necessari més d’un camp d’estudi per poder
abastar tot el contingut que es pot extreure de l’estudi profund d’aquesta matèria.
De moment, tot i que com hem dit (reforçant la nostra opinió amb l’entrevista feta a
l’investigador sobre la matèria Rafael Bisquerra13), l’estudi d’aquesta relació és recent,
són moltes les aplicacions que podem obtenir d’aquesta relació entre la música i les
emocions (per exemple les més típiques com l’educació emocional, l’educació musical, la
12
Concepte extret de la entrevista a Patrick Juslin i del reportatge “Cómo actúa la música al cerebro”.
13
Veure a l’annex Entrevista a Rafael Bisquerra (annex pàg.14)
46
dansa...), tant en una aplicació per al desenvolupament individual de les persones, com
en la manipulació de la societat (mitjans de comunicació, publicitat, etc.). Fins i tot
existeixen nous oficis i teràpies que es basen en aquesta relació específicament, com ara
la musicoteràpia, la dansateràpia i l’arteteràpia.
Per concloure definitivament aquest treball hem de dir que encara queda molt de camp
per investigar en aquesta relació entre la música i les emocions, però que aquesta
avança a bon ritme, obtenint resultats que permetran que la música prengui encara (de
manera conscient i comprovada científicament) més importància en les nostres vides,
gràcies al seu poder d’emocionar-nos.
Nietzsche
47
5. BIBLIOGRAFIA
Fonts Bibliogràfiques:
AMIGUET, Lluís: “Un sonido te hará sentir más que mil imágenes” La Vanguardia.
Barcelona, 14 de gener de 2008, secció de “la contra”.
JUSLIN, Patrick N; SLOBODA, John A. Music and Emotion: Theory and Research.
1ª edició. Nova York: Oxford University Press, 2001.
Salvat Català: diccionari enciclopèdic. 3er vol. 1ªedició. Barcelona: Salvat Editores,
S.A, 1974.
Fonts electròniques:
48
http://www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi9/psi/5.pdf. [consulta: 28-8-08]
KIM, Sunjung; ANDRÉ Elisabeth: “Composing affective music with a generate and
sense approach”.
http://mm-werkstatt.informatik.uni-
augsburg.de/files/publications/94/FLAIRS04KimS.pdf [consulta: 27-8-08]
APPLEYARD, Bryan “The science of music” Article del New York Times.
http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/music/article235
0325.ece [consulta: 10-8-08]
Fonts Audiovisuals:
-Catalunya ràdio. Programa: Bona nit a la terra. Títol: “1a hora: la música i les
emocions”
Data: 26-6-07 Durada: 54min
-Catalunya ràdio. Programa: L’ofici de viure. Títol: “La música i les emocions”
Data: 11-3-08 Durada: 52min
49
“Cómo actúa la música en el cerebro”, reportatge televisiu i entrevista al doctor
Bulbena.
Altres fonts:
50