T3 GLÍCIDS

 Glícids en els aliments:

- Midó
- Sacarosa
- Maltosa
- Lactosa
- Fructosa
- Cel·luloses
- Rafinosa
- Trehalosa
- No presència de glicogen

Únicament disposem de transportadors de monoglícids per absorbir a l’intestí. Tot el que sigui di o
polisacàrids han de ser convertits.

Els enzims digestius se sintetitzen al fetge i pàncrees. En casos de dejuni és el primer que s’atura la
producció

 Característiques dels enzims digestius:

 Tots els enzims digestius són hidrolases.
 Tenen afinitat més per un tipus d’enllaç
 Secreció inactiva en forma de zimògens que s’activen a la llum intestinal (evitar pancreatitis)

DIGESTIÓ DELS GLÍCIDS: ENZIMS DIGESTIUS

FASE I LUMINAL

 Té lloc en cavitats o gràcies al pàncrees

 Es digereix midó gràcies a les alfa-amilases
 S’obtenen diglícids

ALFA AMILASES

CARACTERÍSTIQUES

- Les alfa amilases trenquen enllaços alfa 14

- S’expressen de manera constant.
- Hi ha individus que tenen més còpia del gen i, per tant, major capacitat de síntesi.
o Allà on la dieta és més rica en midó, els individus tenen més còpies del gen. (ADAPTACIÓ
EVOLUTIVA)
- El midó està format per amilosa i amilopectina (enllaços alfa 14). També hi ha enllaços 1 6
en ramificacions
TIPUS

 Salival
 Pancreàtica

ACCIÓ

Es considera una endoglucosidasa ja que talla per l’interior de la cadena d’amilosa i amilopectina.

No serà capaç de tallar pels extrems.

Tampoc podrà tallar maltoses o maltotrioses (tenen poques molècules en la cadena)

Què no és substrat?

- Oligoglícids petits com maltoses o maltotrioses

- Cadenes pels extrems
- Enllaços 16
- Enllaços alfa 14 propers en els punts de ramificació
- Enllaços beta 14 (cel·lulosa)

Quins són elsproductes?

- Maltoses (diglícids)
- Maltotrioses (triglícids)
- Dextrina límit (petit oligosacàrid amb alguna ramificació 16
- Oligoglícid lineal de glucosa

FASE II SUPERFÍCIE INTESTINAL

 Té lloc en la superfície de les cèl·lules intestinals

 Es digereixen oligoglícids i diglícids
 Es produeixen finalment monoglícids absorbibles per les cèl·lules
 Gràcies a la funció de les oligosacaridases intestinals

OLIGOSACARIDASES

Què és substrat de les oligosacaridases?

 Dextrina límit
 Maltosa
 Maltotriosa
 Lactosa
 Sacarosa

TIPUS ENZIMS
  Lactasa-forizina  Lactosa enllaç beta
 Maltasa-Glucoamilasa Maltosaoligomers de glucosa lineals
 Sacarasa – Isomaltasa Sacarosa-ramificacions enllaços alfa 16
 Trehalasa Trehalosa (glucosa 11)

Els oligoglícids són substrats d’una mateixa oligosacaridasa a l’hora

Aquest tipus d’enzim es troben ancorats a la membrana dels enteròcits. Per ser funcionals cal que
estiguin units fer funcionar. Es dona el cas que els enzims poden fragmentar-se i mantenir l’estabilitat i
funcionalitat gràcies a enllaços no covalents

La rafinosa no es pot digerir. Passa a ser digerida per bacteris.

L’enllaç de la maltosa pot ser trencar per maltasa o glucoamilasa

L’enllaç ramificat només per la isomaltasa.

Les poblacions adultes occidentals blanques i en països desenvolupats tenen major expressió del gen que
codifica per la lactasa.

Hauria d’haver una mutació en el promotor del gen de lactasa. S’han trobat, no obstant, mutacions en un
gen proper al de la lactasa de manera concreta (canvis puntuals de base).
Els individus amb aquestes mutacions fa que es puguin unir altres factors de transcripció, fent que
l’expressió del gen lactasa es mantingui durant la vida adulta.

La tolerància a la lactosa és dominant, ja que amb un sol al·lel expressant-se serà suficient per tenir
lactasa. No obstant, la intolerància a la lactosa és recessiva.

ABSORCIÓ DE GLÍCIDS

Un cop realitzades les dues fases de la digestió enzimàtica, només queden monoglícids

Quins monoglícids s’absorveixen?

- Galactosa
- Glucosa
- Fructosa

TRANSPORTADORS

 Transportadors SGLT (glucosa i galactosa)

El Na+ entra a favor de gradient i a canvi la glucosa pot entrar també. Es tracta d’un transport simport actiu. Es
gasta ATP de fora indirecta. La bomba de Na+ manté el gradient gràcies a l’ATP. El transportador de glucosa
s’aprofitarà del gradient per funcionar.

A l’inici, la glucosa entra a favor de gradient, però a mesura que la concentració intracel·lular de glucosa és
igual que l’extracel·lular el gradient comença a desaparèixer.

En el moment que el Na+ entra en contacte amb el transportador, sobre la comporta i permet el pas de
glucosa. En canvi, el K+, tot i només tenir una diferència de 3 Armstrong, no és capaç de provocar el canvi de
conformació i permetre l’obertura del transportador.

 Transportadors GLUT 5

La fructosa entra a favor de gradient a través d’un transportador uniport a l’espai intracel·lular

 Transportadors GLUT 2

Permeten el pas de la glucosa, fructosa i galactosa a favor de gradient a través d’un transportador uniport.
Connecten l’espai intracel·lular amb la llum del capil·lar.