Processos Educatius i Pràctica Docent a l’Educació Primària

Cecilia Ferreres

Treball de l’autor:
LEV VYGOTSKY:

Biografía:

Lev Vygotsky va néixer a Orsha l’any 1896 i va morir a Moscou l’any

1934, va ser un psicòleg soviètic, el qual se'l coneix per la seva
aportació a l’educació amb la seva teoria sociocultural, que s’explicarà
posteriorment, ara, qui va ser Lev Vygotsky?

Els pares de Vygotsky sempre van voler que estudiés medicina, i tot i
que destacava més en matèries humanístiques, va aconseguir l’ingrés a
la Facultat de Medicina de Moscou. Però, a l’últim moment va decidir
renunciar la seva plaça i es va matricular a la Facultat de Dret. I a més,
a la vegada estudiava Filosofia i Història a l’Universitat Shanyavsky, tot i que els seus
estudis no eran aprovats ni reconeguts pels tsaristas. Ja que Vygotsky va créixer en una
época on a Rússia, regnaven el tsaristes (Nicolhas II) que es proclamaven autocràtes amb
tot domini de poder polític i econòmic i va viure la revolució russa. S’ha de tenir molt clar
com el context històric de qualsevol autor influeix i molt en las posibles teories que puguin
fer, la història influeix en el pensament de qualsevol.

Molts anys després, va començar a estudiar Medicina, per entendre l’explicació de

l’organització neurològica de les funcions mentals superiors que havia estudiat abans des
d’altres perspectives, però la seva mort prematura (amb 38 anys) li va impedir acabar
aquests estudis.

Durant tota la seva vida Vygotsky s’hi va dedicar a l’ensenyança, a Gomel va treballar com a
profesor de psicologia i després es va traslladar a Moscou, on es va convertir molt aviat en
una figura central de la psicologia de l’època. En aquella època la psicologia es trobava en
un moment de crisis, separada en dues tendències oposades, per una banda es trobava la
psicologia fisiològica/explicativa que negava la possibilitat d’abordar científicament les
funcions mentals superiors de l’home. I per una altra banda, la psicologia descriptiva que
considerava les formes superiors d'experiència conscient com una forma espiritual de la
vida mental, i se'n limitava a una descripció fenomenològica. Davant aquesta divisió el que
va voler Vygotsky va ser superar aquest desacord mitjançant la seva psicologia que
defensava el paper de la cultura en el desenvolupament dels processos mentals superiors,
considerant-los de naturalesa social.

També va investigar sobre el paper del llenguatge a la conducta humana i sobre el

desenvolupament del mateix, al llarg de la vida de la persona.I sobretot, com ja hem dit es
va centrar en la pedagogía en relació a la seva teoria sociocultural.

Aportació a l’educació i a la pedagogía:

Així doncs, i aquí és on ens hi centrarem, Vygotsky i la seva psicologia van tenir una
influencia molt gran en l’aportació a l’educació i pedagogia, Vygotsky defensa que l’infant
aprèn mitjançant la interacció i la societat. Així, desenvolupa la coneguda teoria
 Processos Educatius i Pràctica Docent a l’Educació Primària
Cecilia Ferreres
sociocultural , on considera que el mitjà social es decisiu per l’aprenentatge, i on la
integració dels factors personals i socials tenen una importància bàsica. És a dir, Vygotsky
sosté que els infants desenvolupan el seu aprenentatge mitjançant la interacció social.

De manera que, segons la teoria sociocultural el paper dels adults és de suport, direcció i
organització de l’aprenentatge, fins que sigui capaç, havent interioritzat aquestes, de fer-ho
sol/a. A partir d’aquesta teoria també ens explica la zona del desenvolupament proper, la
zona del desenvolupament potencial i els coneixements previs, és més fàcil d’entendre
mitjançant una imatge:

Ens explica com els adults de l’entorn de l’infant han

d’ajudar/orientar a que el nen creui la zona del desenvolupament
proper zona de pas) , zona on els infants es situen i on encara els
hi falta integrar alguna clau de pensament.

Molts (J.Bruner*,Wood, Ross) utilitzen la teoria de Vygotsky per

explicar la metàfora de la bastida (“andamiaje”), que aplicada a la
construcció del coneixement és fàcil d’entendre, i consisteix en:
“una estructura provisional aportada por el docente o los pares
más capacitados, que sirve de apoyo al estudiante en la construcción de los nuevos
aprendizajes y que es retirada una vez que el estudiante es capaz de funcionar de manera
independiente.”

*(J.Bruner va apropar-se a la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget i al final de la

seva vida es va apropar a la teoria del desenvolupament sociocultural de Vygotsky.)*

Per tant, Vygotsky en la seva teoria accentua la societat com a paper imprescindible en el
procés d’aprenentatge de qualsevol infant. La gran majoria de cops
que es parla de Vygotsky es parla també de Piaget, com a contrast.
Piaget, en comparació a Vygotsky, posa accent a l’individu, i
mitjançant la teoria del desenvolupament cognitiu, defensa que
l’infant ha d’esdevenir allò que ha de ser de manera individual, sense
cap agent social. Tot el contrari a Vygotsky, que com ja hem dit,
defensava que el nen s’integra en una societat gràcies als agents
socials (família,amics o escola).

Per Vygotsky, però, el més important és el llenguatge, aquella eina que ha permès i permet
que ens socialitzem, que ha permès la cultura, i que segons la teoria sociocultural ha
permès que tots haguem fet aquest procés d’aprenentatge.

Per entendre la diferència entre Piaget i Vygotsky podem explicar les dues definicions
d’Educació:
● Educere: Un aprenentatge de dins cap a fora. (Piaget/individualització) (“El
desenvolupament precedeix l’aprenentatge”)
● Educare: Un aprenentatge de fora cap endins. (Vygotsky/socialització)
(“L’aprenentatge precedeix el desenvolupament”)
 Processos Educatius i Pràctica Docent a l’Educació Primària
Cecilia Ferreres
Un altre aspecte important per Vygotsky, i que podem veure clarament a la educació d’avui
en dia, era la idea de l’alumne coma protagonista del procés d’aprenentatge, que en
comparació amb abans, el protagonisme el tenia el docent, i no hi havia cap tipus de
personalització a l’aula.

És increïble com una teoria que sorgeix a Moscou, pocs anys després de la Revolució
Russa, resulta ampliament utilitzada per educadors de tot arreu del món encara ara, al
s.XXI. I de fet, la seva teoria ha brillat encara més després de la seva mort. A l’actualitat
s’estudien i s’apliquen en el àmbit de la pedagogía i és un dels autors que més influència té
a la psicologia de l’educació. Com ja sabeu, Vygotsky defensa que l’aprenentatge no només
consta d’una acumulació de coneixements , sinó que és el mateix aprenent , a través de la
seva experiència i de la interacció amb els altres, el que construeix aquells coneixements i
els adapta als que ja té (aprenentatge significatiu). Així doncs, a les classes d’avui en dia,
observem moltes activitats molt relacionades amb la teoria sociocultural de Vygotsky:
l’aprenentatge en contextos significatius, el paper del professor com a guia, l’aprenentatge
col·laboratiu, la correcció entre iguals, la importància de la interacció social en
l’aprenentatge i la negociació del significat.

Vygotsky considera l’educació formal, és a dir, l’escola, com a font de creixement del ésser
humà, lo qual podem observar a l’actualitat. Tot infant aprèn i té l’obligació d’anar a l’escola
per aprendre. L'educació, segons Vygotsky, ha de centrar-se sobretot no en allò que ja
coneix l’infant, sinó en allò que no coneix o que li costa, al igual que al model actual, on el
professor es centra en aquells aspectes que costen més a la majoria de la classe.

A més, aclareix que l'ensenyament i el desenvolupament són el resultat directe de l'activitat

de l'estudiant i l'estudiant en la seva relació amb el món, lo qual també veiem a l’actualitat,
on l’aprenentatge de l’infant és avaluat segons el treball fet.

La idea de posar a prova a l’alumne d’allò ensenyat, també té relació amb les idees de
Vygotsky, ja que volia establir un nivell de dificultat, que ha de ser desafiant per l’estudiant,
però no massa difícil. Avaluar l'exercici independent. El resultat més lògic d’una zona de
desenvolupament proper és que l'infant es desenvolupi de manera independent.

El paper del docent és un paper imprescindible en el procés d’aprenentatge tenint en

compte la teoria de Vygotsky ja que posa èmfasi a las interrelacions socials, i a l’escola és
fonamental la relació entre professor i alumne, els professors són els encarregats de
dissenyar estratègies interactives que promoguin las zonas de desenvolupament proper, i
per això s’ha de tenir en compte el nivell de coneixement de l’alumne i de la cultura.

El docent ha de crear reptes que fagin que l’alumne es questioni els sentits i els significats,
per tant ha de fer activitats amb estratègies que impliquin un esforç de comprensió i
d’actuació per part dels alumnes.

És a dir, perquè hi hagi un desenvolupament per part de l’alumne, segons la teoria

sociocultural de Vygotsky, la relació entre professor-alumne i alumnes-alumnes és molt
important i clau perquè hi hagi aquest procés.
 Processos Educatius i Pràctica Docent a l’Educació Primària
Cecilia Ferreres

Conclusió:

En conclusió, Vygotsky va ser un home rus que va viure fets històrics com la Revolució
Russa que van marcar les seves teories i que van influir, com a tot autor, en les qüestions
que es feia. Així doncs, Vygotsky es va centrar, al llarg de tota la seva vida, en la pregunta
de: Com aprenem? I on va desenvolupar la teoria sociocultural, que defensava que
l’infant aprèn mitjançant la interacció a la societat.
En aquesta teoria el fet que considera més rellevant és el del llenguatge, ja que és l’eina
que ha permès la socialització, i d'aquesta manera el desenvolupament humà
d’aprenentatge.

També explica les parts del cervell i el seu desenvolupament: la zona de desenvolupament
potencial, la zona de desenvolupament proper i els coneixements previs. I es centra en
la zona de desenvolupament proper, perquè és on se situen els infants, i on els agents
socials (família, professors, amics) han d'ajudar al fet que aquesta zona es desenvolupi i
passi a la zona de desenvolupament potencial.

Ha sigut i és un autor molt important, pel fet que ha tingut una influència en les nostres
metodologies pedagògiques actuals, tot i que no siguem conscients d’on provenen, moltes
d’elles provenen de la idea de Vygotsky de què l'infant aprèn mitjançant la socialització amb
els altres.

Webgrafía:

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/vigotski.htm
https://psicologiaymente.com/desarrollo/teoria-sociocultural-lev-vygotsky%C3%A7
https://www.uv.mx/personal/yvelasco/files/2012/08/Implicaciones_edcucativas_de_la_teoria_
sociocultural_de_Vigotsky.pdf