TEMA 3

ALTERNATIVES DAVANT L’ESTRÈS

Hi ha moltes maneres d’afrontar l’estrès.

Quan estem vivint una situació d’estrès tenim el SN tensionat, molt activat, i necessita fer la descàrrega i
ho fem a través de la ràbia o entrem en col·lapse, o entrem en depressió...

Fer psicoteràpia és una manera d’afrontar l’estrès. No hi ha un protocol exclusiu, vàlid.

RESILIÈNCIA
Terme provinent de la física: resistència dels materials que es dobleguen sense trencar-se per recuperar la
situació o forma original.

Psciologia: Emmy Werner, el 1995 es refereix a tres usos generals del terme resiliència:

- bon desenvolupament malgrat alt risc social;

- manteniment de les competències malgrat l'estrès continu; i
- recuperació després del trauma

Michael Rutter, entre 1999 i 2000, defineix resiliència com la resistència relativa al risc psicosocial, sense
necessàriament, esperar un resultat positiu, sinó més aviat enfocat en la forma o procés en què la persona
s'enfronta el risc
APA (2018): procés d’adaptació adequada front a l’adversitat, el trauma, la tragèdia , les amenaces o les
fonts d’estrès significatiu.

(Feder et al 2019). De vegades una persona que ha estat sent resilient fins a un moment donat deixa de
ser-ho en un altre momentàhi ha un continu, es pot modificar. Tots els sistemes que formen l’organisme
estan treballant en conjunt.
NEUROBIOLOGIA DE LA RESILIÈNCIA A L’ESTRÈS

Complex, implica mecanismes centrals i perifèricsàl’organisme funciona d’una manera holística, d’una
manera global. HI HA INTERACCIÓ ENTRE COMPARTIMENTS

 SNC: regions i circuits cerebrals específics crucials per mediar les respostes a l’estrès (A - E)
 SNP: factors cel·lulars i humorals del sistema immune (G - H) i canvis en la composició de
microbiotes intestinals (I)

Barrera hematoencefàlica (BBB) és un factor addicional (F).

TEORIA POLIVAGAL EN PSICOTERÀPIA
Comprensió psicològica i fisiològica de com i per què els pacients es mouen en un continu de mobilització
(SNS), desconnexió (DVC) i compromís (VVC).
Els comportaments dels pacients són accions del SNA al servei de la supervivència, són respostes
adaptatives arrelades en una història de supervivència a la que s’accedeix automàticament.
L’impuls de sobreviure competeix amb el desig de connectar-se amb els altres.
Neurocepció detecció sense consciència, subcortical, abans que percepció conscient (Porges).
Corregulació: regulació recíproca del nostres estats autònoms.
Les experiències primerenques donen forma al SN però les actuals poden remodelar-lo.

“Si no nos sentimos seguros, estamos en un estado crónico de evaluación y actitud defensiva” (Porges,
2011)
Terapia amb enfocament polivagal (Regla de les 4 Rs):
- Reconèixer, l’estat autònom
- Respectar la resposta de supervivència adaptativa
- Regular o co-regular a un estat vagal ventral
- Re-escriure la història
Sobreviure vs crèixer (compromís social - inhibició resposta de sobrevivència)