RESUMS ARTICLES

Grup B-5
Pau Taltavull, Jordi Querol, María Pérez i Jonay
 ARTICLES

1. THE TASTE EXPERIENCE

2. A TASTE OF LIGHT
3. ON ANTS, BANDICOOTS AND GILBERTIAN MIMICRY
 The taste experience

Gust diferenciació de gustos i selecció d’aliments receptors químics (papil·les gustatives).

Avui dia, no és un sentit de supervivència però sí d’utilitat en la qualitat de vida.

Modalitats del gust i el seu reconeixement

5 modalitats dolç, amarg, àcid, salat i umami
T1R1
Diferents receptors específics per cada un EXEPCIÓ: reconeixement dolç i umami 3 receptors T1R2 formant dímers
memb. cél. gustatives informació fibres nervioses sensorials. T1R3
proteïna G
T1R1-T1R3/T1R2-T1R3
(dolç) (umami)
T1R3 lloc de glicosilació interfereix amb l’acoblament amb la resta de receptors.

sense aquest, el dolç passa a ser insípid

Molècules del sabor petites o grans

Molècules petites Encaixen a les cavitats dels heterodímers. Molècules grans No encaixen amb les cavitats a causa del tamany.
(carbohidrats) Sensació de sabor. (proteïnes) Necessitat de superfícies d’interacció

Sensació més forta i estabilitat del complex.

Especificitat dels receptors
Receptor específic per a cada gust diferenciació.

Al menjar gran alliberament de molècules.

combinació molècules percebre i diferenciar gustos

Activació i desactivació dels receptors

Els receptors es poden activar com desactivar. Això ve donat o determinat pel disseny de molècules que
imiten els lligans dels receptors (p. ex: miraculina)

Diabetis
Malalties relacionades
Hipolipemia
A taste of light

Llum imprescindible per a la vida tal i com la coneixem.

Cada espècie i/o organisme presenten un mecanisme pròpi o especialitzat per captar-la i utilitzar-la.

proteïnes fotorreceptores Lite-1 (C. elegans)

C. Elegans: importancia i com actua

C.elegans gràcies a la seva estructura estudis genètics (desenvolup. celular i relacions amb SN).

Estudi de la transducció sensorial i relació amb l’entorn neurones olfatives, gustatives i adaptacions enfront la llum.

Fototransducció utilització de la llum per part dels organismes (neurones fotorreceptores - proteïnes fotoreceptores).

Obertura de canals de membrana per poder transmetre el senyal.

Lite-1:què és, importància i quin paper té
Receptor associat a proteïna G dissenyat com a receptor de gust (no detecció fotons)

Estrucutura química triptòfans fotorreceptor que respòn a UV.

Localització neurones fotorreceptores finals del cuc

Funció neurones fotorreceptores finals del cuc

Lite-1 clar exemple de les adaptacions de les estrcutures per l’adaptació al medi

Base per la generació de nous fotorreceptors gràcies a la correlació entre la seva funció i estructura
On ants, bandicoots and gilbertain mimicry

Capacitat adaptació important per la supervivència.

en insectes mimetisme recrear característiques/condicions de l’entorn engany depredadors.

Myrmecia gulosa: característiques i verí

grup més primitu de formigues
gairebé exclusiva d’Austràlia
hàbitats prats, boscos, etc
llarga i prima, amb 2 mandíbules
Myrmecia gulosa longitud variable (fins 40mm)
algunes salten en situacions d’amenaça
visió aguda llum UV
alliberament de feromones (algunes)
picadura una de les més tòxiques entre insectes

Ha adoptat la proteïna Mg1a imita EGF (factor de creixement) dolor.

Verí i Mg1a : estructura i relació amb EGF
Verí no única toxina si no que és un conjunt de toxines de natura proteica reaccions específiques.

difereix tant amb estructura i funció de la resta.

Estructura gairebé idèntica a la del EFG dels mamífers (bàndicuts concretament).

pèptid senyal + Mg1a madur similar a una toxina verenosa.

Mg1a

Com actua i causa dolor?

entrada a l’organisme unió receptor EFG cascada de senyals activació neurones sensorials percepció i inducció dolor

Myrmecia gulosa no és l’únic organisme que utilitza el mimetisme per poder vettlar per a la seva supervivència.