Feedback PAC2 - Aula 3 - Curs 2020 1 - 231226 - 112359

Assignatura Codi Data d’inici Data d’entrega
Psicologia de la salut i la qualitat de vida 10.546 30/10/2020 29/11/2020
Feedback Prova d’Avaluació Contínua 2

(PAC2)
Feedback
A nivell general, per valorar la PAC2 s’han tingut en compte els següents aspectes:
● La resposta a cadascuna de les qüestions d’aquesta PAC2 suposa el 25% de la qualificació.

● L’aplicació rigorosa dels continguts de l’assignatura, específicament els Mòduls 4, 5 i la lectura
obligatòria de Prochaska i Prochaska (1993), així com la cerca i ús de bibliografia recent i rellevant
sobre la temàtica.
● Respostes clares, sintètiques i ordenades, utilitzant paraules pròpies. Donant únicament
resposta a allò que es demana a l’enunciat i evitant respostes massa genèriques. S’ha d’utilitzar
un llenguatge professional, tècnic, prudent i rigorós, utilitzant un lèxic adaptat a la matèria
d’estudi, evitant l’ús de col·loquialismes i les faltes ortogràfiques i d’expressió; en cas contrari
suposarà baixar la qualificació al següent rang absolut (p. ex.: de “A” a “B”).
● Respectar l’extensió màxima per a cadascuna de les quatre qüestions de 300 paraules, a
excepció de la primera pregunta, on només penalitzarà una extensió clarament inadequada.
● L’ús de bibliografia científica recent i de qualitat en relació amb la temàtica tractada, degudament
citada i referenciada. No citar adequadament les fonts o textos d’un altre autor/a o fer-ne un ús
excessiu o inapropiat suposa una qualificació de “D” en la PAC.
A continuació trobareu en primer lloc les indicacions que l’equip de consultors de l’assignatura a
considerat valorar per cada pregunta així com la rúbrica de la puntuació que inclou cada pregunta.
Seguidament, trobareu 2 o 3 exemples de preguntes realitzades per alguns de vosaltres que han
obtingut una nota elevada o màxima en la qüestió.
1
Psicologia de la salut i la qualitat de vida_Aula 3 10.546 21/09/2020 27/10/2020
ACTIVITAT 1
● Qüestió 1ª: Tenint en compte aquestes consideracions, et proposem que completis els espais
de la següent taula amb informació adequada per a cada cas. Pots utilitzar la informació del
Mòdul 4 per fer-ho, però també pots complementar-la amb algun material addicional que hauràs
de referenciar. A la columna “Exemple” hauràs d’escriure la referència en format APA (7ª
edició) d’un article publicat en una revista científica que utilitzi aquesta metodologia i que estigui
relacionat amb l’àmbit de la psicologia de la salut. El disseny haurà de ser explícit en el títol
o abstract de l’article.
Tipus d’estudi Característica Avantatges Inconvenients Exemple

principal (Exemples
correctes
d’un
estudiant)
Van Horn, J. D. et al.
(2012). Mapping
Estudi de cas S’utilitzen en la Permet estudiar Generalització connectivity damage
in
intervenció amb condicions poc de resultats the case of Phineas
Gage. PLoS ONE,
persones per comunes 7(5), e37454.
documentar l’eficàcia
d’un tractament en
malalties greus,
desconegudes o poc
freqüents.
Experimental: Acostumen a utilitzar- Permet establir Validesa externa Fernández Cueli, M.

et al. (2015). Estudio
comparació se per comparar relacions de limitada. Pot experimental sobre
el Neurobiofeedback:
entre grups l’efectivitat de causalitat. requerir molt més una mejora de la
diferents Elevat control de temps que altres concentración en el
TDAH a través del
intervencions. Es variables dissenys. Alguns nirHEG y la fluidez
reparteix (validesa fenòmens no sanguínea. Revista
de Psicología Clínica
aleatòriament una interna). poden estudiar- Con Niños y
mostra en diferents se amb aquest Adolescentes, 2(2),
135–141.
condicions disseny.
experimentals que
posteriorment es
comparen. Es poden
incloure grups
control.
2
Aguila Rodríguez, Y.
Quasiexperime Utilitza escenaris Dissenys Baixa validesa et
al. (2012). Effect of
ntal naturals (de tipus flexibles que interna. Si les physical exercise on
metabolic control
social), no assignen permeten mostres són de and
de manera aleatòria estudiar voluntaris és risk factors in
patients
els subjectes a la fenòmens que habitual), també with type 2 diabetes
mellitus: a quasi
condició no podrien ser baixa validesa experimental study.
Medwave, 12(10),
experimental, utilitza analitzats d’una externa. e5547.
procediments que altra manera.
minimitzen les fonts
d’invalidesa interna.
Es poden utilitzar si
no és possible un
disseny experimental
o si s’ha d’analitzar
una situació social
donada.
Experimental: Cada persona o grup Permet Capacitat de Tomasi, D. et al.

(2006). Common
N=1 actua com el seu l’avaluació generalització deactivation patterns
during working
propi control; les experimental de limitada. Només memory and visual
dades s’obtenen de tractaments permeten attention tasks: An
intra-subject fMRI
les repetides i individuals. Es modificar una study at 4 Tesla.
contínues mesuras poden realitzar variable cada Human Brain
Mapping, 27(8),
de la conducta. inferències vegada que es 694–705.
S’alternen fases de causals. passa de fase.
control (A) amb fases Especifiquen de
de tractament (B) i es manera clara i
compara. objectiva
conductes
d’interés,
instruments de
registre i
avaluació.
3
Experimental: Estableixen Eliminen la Possible efecte Echeburúa, E. et al.

(2000). Tratamiento
mesures comparacions sobre possible de l’ordre dels del trastorno mixto
de ansiedad y
repetides els mateixos influència de les tractaments. depresión:
individus en diferents diferències resultados de una
investigación
moments del temps o individuals i experimental.
després d’haver sigut permeten assolir Análisis y
Modificación de
sotmesos a diferents la mateixa Conducta, 26(108),
tractaments. potència 509–535.
probatòria que
els dissenys
intergrupals amb
mostres més
reduïdes.
Correlacional Aporten informació Permeten No permeten Damirchi, E. Et al.

(2020). The role of
sobre el grau de calcular el valor establir relacions self-talk in predicting
death anxiety,
relació que hi ha predictiu de les de causalitat obsessive-
entre les variables variables compulsive disorder,
and coping
estudiades. strategies in the face
of coronavirus
disease (COVID-19).
Iranian Journal of
Psychiatry, 15(3),
182–188.
Criteris d’avaluació
❏ Cada casella correcta es puntua amb 0,1 punts fins un màxim de 1,2. Per ser correctes,
les respostes han d’incloure, al menys, el que s’assenyala en vermell.
❏ Per cada estudi d’exemple que s’hagi inclòs correctament, es puntua 0,2 fins un màxim de
1,2 punts.
❏ Les referències hauran d’aparèixer completes, ja sigui en la pròpia taula o en un apartat
final de Referències bibliogràfiques. És a dir, posar únicament la referència abreviada, p.ex.
Martínez et al. (2018), serà valorat com incorrecte.
❏ Si s’ha seguit l’estil APA 7ª edició sense errors, s’arrodoneix la puntuació final a 2,5 punts.
❏ Si hi ha errors d’estil, es pot arribar a penalitzar amb -0,1 punts por exemple mal referenciat.
❏ L’extensió no es tindrà en compte, a no ser que las respostes siguin clarament
inadequades (p.ex. respostes de “Característiques principals” d’una sola paraula, o
“Avantatges” amb +100). En aquest cas, si altres preguntes de la PAC també tenen
problema d’extensió, la nota de la PAC baixarà de rang (p.ej. de “A” a “B”, de “B” a “C+”).
❏ Si el llenguatge emprat és inadequat, és a dir, és coloquial o inclou errors ortogràfics i/o
gramaticals, i es tracta d’un problema comú a la majoria o la totalitat de les respostes, es
baixarà la nota de la PAC al següent rang (de “A” a “B”, de “B” a “C+”, etc.).
4
● Qüestió 2ª: Com ja hem vist en el Mòdul 4, existeixen tres tipus d’estudis epidemiològics:
descriptius, d’associació i experimentals. En aquest segon exercici et demanem que,
sintèticament (100 paraules aprox.), exposis un exemple original (és a dir, ideat per tu i no
extret d’un estudi ja publicat) de cadascun d’aquests estudis aplicats a la COVID-19.
❏ Cada exemple correcte es valora amb 0,6 punts, fins un màxim de 1,8 punts. Per exemple
correcte s’entén una descripció d’un estudi original en el que la pregunta de l’estudi
justifica l’ús de la metodologia escollida.
❏ Si l’exemple no és original, és a dir, es tracta d’un estudi ja publicat, es valorarà com
incorrecte.
❏ Si l’exemple no fa referència a la COVID-19 o no s’inscriu en el marc de la psicologia
de la salut, es valorarà amb la meitat de la nota en cas de ser un exemple correcte a nivell
metodològic.
❏ La qualitat científica de la pregunta que planteja l’estudi no es tindrà en compte,
només que sigui coherent amb la metodologia proposada.
❏ Si l’exemple inclou referències bibliogràfiques respecte les mesures i qüestionaris a
emprar, s’afegeix 0,2 punts a cada exemple, amb el que s'obtindrà un màxim de 2,4 punts.
❏ Si s’ha seguit l’estil APA 7ª edició sense errors, s’arrodoneix la puntuació total a 2,5 punts.
❏ Si hi ha errors d’estil, es pot arribar a penalitzar amb -0,1 punts per cada referència
incorrecta.
❏ Si l’extensió és inadequada, tant per defecte (menys de 50 paraules per exemple) com per
excés (més de 150), i es tracta d’un problema comú a la majoria o la totalitat de les respostes
de la PAC, es baixarà la nota de la PAC al següent rang (de “A” a “B”, de “B” a “C+”, etc.).
gramaticals, i es tracta d’un problema comú a la majoria o la totalitat de les respostes de la
PAC, es baixarà la nota de la PAC al següent rang (de “A” a “B”, de “B” a “C+”, etc.).
Exemple general del contingut de cada resum:

EXEMPLE ESTUDI DESCRIPTIU: Estudi observacional descriptiu (TIPUS d’ESTUDI, on pots trian entre
descriptiu, d’associació o experimental): Avaluar la prevalença del SII en els estudiants universitaris
(OBJECTIU). Es prendrà una mostra representativa de la població (p.ex. 3.000 estudiants de diferents
facultats i universitats espanyoles) (LA POBLACIÓ D’eSTUDI) i s’elaborarà una enquesta online preguntant
per factors sociodemogràfics a més del diagnòstic del SII (Qüestionari diagnòstic de la síndrome de l’intestí
irritable; Wong, Guyatt, Cook, Griffith, & Irvine, 1998) i la gravetat de la síndrome (Qüestionari de qualitat de
vida específic per a la síndrome de l’intestí irritable; Badia, Herdman, Mearin, & Pérez, 2000). (COM
S’AVALUARÀ EXPLICANT ELS INSTRUMENTS DE MESURA) D’aquesta manera es podrà descriure un
percentatge de prevalença i fins i tot tenir dades sobre el perfil de l’estudiant amb SII. (FRASE RESUM DEL
QUE S’OBTINDRÀ EN L’ESTUDI).
5
Exemples estudis descriptius dels estudiants

Exemple 1: Avaluar les alteracions psicològiques, en el context de pandèmia, en el personal d’infermeria
d’atenció primària. Es prendrà una mostra representativa de la població (2000 infermers i infermeres de
diferents Centres d’Atenció Primària dels departaments de salut de Vinaròs, Castelló i La Plana). Per tal
d’avaluar les característiques psicològiques s’empraran: un test de vulnerabilitat a l’estrès, l’inventari
d’ansietat de Beck i el test de personalitat d’Eysenck, que es passaran mitjançant la plataforma informàtica
de treball de la Generalitat Valenciana. Açò permetrà descriure el percentatge de prevalença d'alteracions
psicològiques en el personal d’infermeria dels 3 departaments de salut de la província de Castelló.
Exemple 2: Avaluar la prevalença del nivell d’ansietat en estudiants d’infermeria d’últim any del grau
universitari que es troben fent pràctiques en els centres d’atenció primària de Catalunya realitzant les proves
PCR en els contactes estrets dels usuaris que han donat positiu per COVID-19. Es prendrà una mostra
representativa de 400 estudiants de diferents universitats catalanes i se’ls administrarà l’adaptació espanyola
de l’Inventari d’Ansietat de Beck (BAI) (Sanz, Vallar, de la Guía y Hernández, 2011). L’objectiu és descriure
la taxa de prevalença de l’ansietat clínica en aquest col·lectiu.
Exemple 3: Impacte psicològic de la COVID-19 en professionals sanitaris catalans. S’escollirà una mostra
representativa formada per 2.300 professionals de salut exposats a pacients positius durant la pandèmia a
Catalunya. Es realitzarà un qüestionari en línia en el qual es preguntarà per factors sociodemogràfics i
qüestions referents a les variables estrès, depressió, ansietat i insomni mitjançant el qüestionari DASS-21
(Escala de Depressió, Estrès i Ansietat) (BiblioPRO, 2020), el JSS (Qüestionari d’Estrès Laboral) (TEA
Ediciones, 2020) i el COS (Qüestionari Oviedo del Son) (Civersam, 2020). L’objectiu és descriure la
prevalença i factors de risc dels trastorns psicològics en els professionals sanitaris.
Exemples estudis d’associació

Exemple 1: Correlació entre depressió i situació d’ERTE en treballadors espanyols durant la COVID-19. Es
realitzarà un estudi de cohorts prospectiu amb una mostra representativa de 5.000 espanyols durant la
COVID-19 on la meitat es trobaven en situació d’ERTE i la resta no havien experimentat canvis en el seu
contracte laboral. Les dades es recolliran mitjançant una enquesta en línia i l’Inventari de Depressió de Beck-
II (BDI-II) (Pearson, 2020). L’objectiu és determinar la relació entre l’exposició a una situació d’ERTE i la
simptomatologia depressiva per tal de descriure’n el risc relatiu i el risc atribuïble.
Exemple 2: L’objectiu d’aquest estudi és analitzar si hi ha una associació entre les estratègies d’afrontament
i la millora o l’empitjorament de la simptomatologia derivada de la COVID-19, i quina és la magnitud d’aquesta
relació. La mostra està composta per 3.000 afectats per la COVID-19 simptomàtics, confirmada mitjançant
PCR. S’administrarà un test als participants per avaluar el tipus d’estratègies d’afrontament que utilitzen
habitualment (Inventario de Respuestas de Afrontamiento (CRI-A); Kirchner i Forns, 2010). Així, podrem
identificar si uns tipus concret de respostes d’afrontament es relacionen o no amb la millora o l’empitjorament
de la simptomatologia d’aquesta malaltia.
Exemple 3: Es realitza una estudi de casos i controls per avaluar l’associació entre hàbit tabàquic i ingrés
hospitalari per SARS-cov-2. En l’estudi van ser comparats 327 casos de població adulta fumadora que ha
precisat ingrés hospitalari per covid-19 (seleccionats dels 3 hospitals de la província de Castelló) amb 332
controls adults dels mateixos departaments de Salut, fumadors, que han passat la infecció de manera
asimptomàtica. S’utilitza la història clínica dels pacients com a font d’identificació dels casos i dels controls.
L’estudi permetrà avaluar l’associació entre hàbit tabàquic y gravetat associada a la malaltia.
6
Exemples estudis experimentals
Exemple 1: Efectivitat dels grups d’ajuda mútua en el dol en familiars d’individus morts a causa de la COVID-
19 en hospitals espanyols. S’escollirà una mostra representativa de 2.000 individus en una situació de dol
complicat per la mort d’un familiar hospitalitzat. Es seleccionaran els subjectes amb dol complicat segons
l’inventari IDC-R-ECEP (Prigerson et al., 2001). La mostra es dividirà en dos grups; al grup control s’aplicarà
una teràpia individual al dol i al grup experimental s’utilitzaran grups d’ajuda mútua. En finalitzar es
determinarà la fase del dol dels subjectes segons el Model de Kübler-Ross (Miaja, 2013) per tal de determinar
l’eficàcia dels grups d’ajuda mútua.
Exemple 2: provar l’eficàcia de permetre les visites als pacients ingressats amb covid-19 en l’evolució de la
malaltia. Les persones ingressades a un gran hospital seran assignades aleatòriament al grup experimental,
que rebrà visites, i al control, que no en rebrà. Un cop acumulats suficients casos, es podran analitzar les
diferències d’evolució i valorar fins a quin punt les visites han millorat o empitjorat l’evolució de la malaltia
(clarament hi ha components ètics que s’haurien de valorar, però com que l’assignatura és de psicologia,
volia prendre un factor relacionat amb aquesta).
7
ACTIVITAT 2
● Qüestió 3ª: Tenint present els continguts del Mòdul 5 sobre la promoció de la salut i
prevenció de la malaltia, proposa un petit plantejament de programa d'educació per a la
salut en pacients amb EM, on l'objectiu principal sigui la millora de l'afrontament de l'estrès.
Planteja succintament (només un parell de frases amb el plantejament de cada apartat, no
tot el programa desenvolupat) els principals apartats de la metodologia d'aquests
programes, és a dir:
a) Anàlisi de necessitats
b) Establiment de prioritats
c) Definició d'objectius
d) Selecció de la metodologia
f) Com avaluaries els resultats de el programa (qüestionaris, registres, etc.)
❏ Cada apartat correcte es valora amb 0,4 punts, fins un màxim de 2 punts. Per apartat
correcte s’entén una descripció sintètica que inclogui tot el que es pregunta a cada
apartat. Per exemple, en l’apartat d’avaluació dels resultats del programa (el f) inclou un o
més qüestionaris validats en el idioma dels participants als quals s’apliqui el programa.
❏ Si l’estudiant ha escrit contingut en un apartat, però no és el que se li demana, es valorarà
com incorrecte.
❏ Si l’exemple inclou referències bibliogràfiques respecte les mesures i qüestionaris a
emprar, s’afegeix 0,2 punts per referència, amb el que s'obtindrà un màxim de 2,4 punts.
❏ Si hi ha errors d’estil, es pot arribar a penalitzar amb -0,1 punts per cada referència
incorrecta.
❏ Si l’extensió és inadequada i es tracta d’un problema comú a la majoria o la totalitat de les
respostes de la PAC, es baixarà la nota de la PAC al següent rang (de “A” a “B”, de “B” a
“C+”, etc.).
8
Q3: Exemple estudiant 1
Resposta Qüestió 3ª: Un programa de salut per a persones amb EM tal com proposen Ballesteros, Barriga,
León i Medina (2018a), ha de plantejar els següents punts per millorar l’afrontament de l’estrès:
a) Anàlisi de necessitats: L’estrès afecta negativament a la malaltia autoimmune (Bustamente, 2015)

augmentant la probabilitat de noves lesions cerebrals. Un afrontament de l’estrès més adaptatiu pot moderar
l’efecte de l’estrès com a potenciador de l’evolució negativa de l’EM.
b) Establiment de prioritats: Realitzar canvis en l’estil de vida per millorar els problemes de fatiga primària
que es manifesta en la EM.
c) Definició d’objectius: Potenciar canvis conductuals (deixar de fumar, fer exercici, control de la
temperatura corporal, planificació del dia, gaudir del descans) ajudaran a millorar la qualitat de vida.
d) Selecció de la metodologia: Dominar els pensaments negatius (Ballesteros, 2015) que produeixen
malestar, tensió i estrès emprant la tècnica de la “parada de pensament”; la relaxació Jacobson per
detectar la tensió a la quotidianitat; fer exercicis de l’“aquí i ara” centrant la ment en el present; organització
del temps per sentir-se eficaç i proposar-se nous reptes; i exercicis antiestrès per prendre consciència del
propi cos i els propis pensaments.
e) Avaluació dels resultats del programa: realitzant entrevistes semiestructurades (Giménez, Baena,
Salmerón i Nieto, 2018) basant-nos en el triple sistema de resposta avaluant si percep millora després del
programa. També emprarem autoinformes com l’Escala de detecció del trastorn d’ansietat generalitzada,
passada abans i després del programa per avaluar la simptomatologia ansiosa manifesta en els últims sis
mesos (Garcia-Herrera, Hurtado, Nogeuras, Bordallo i Morales, 2015).
a) Anàlisi de necessitats
En la societat actual hi ha múltiples fonts d’estrès que faciliten l’ocurrència de brots en els pacients de E.M.
Cal reduir aquestes fonts i saber afrontar-les per evitar els brots.
b) Establiment de prioritats
Incidir en una millora de l’afrontament de les situacions d’estrès perquè no hi hagi tanta ocurrència o menys
freqüència de brots i facilitar una milloria de la malaltia i la vida de l’afectat.
c) Definició d'objectius
Reduir les posibles fons d’estrès de la vida dels pacients.
Gestionar millor l’afrontament de les situacions d’estrès per part dels afectats.
d) Selecció de la metodologia
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa que es agreujada quan els malalts pateixen
estrès. S’utilitzarà la discussió grupal a través de campanyes de salut i reforçant la informació facilitada en
9
les sessions a través d’infografies.

e) Com avaluaries els resultats de el programa (qüestionaris, registres, etc.)
Per a valorar la satisfacció dels beneficis del programa de salut, es realitzarà un estudi sobre la qualitat
percebuda a través de l’escala Servqual. És una escala multidimensional per mesurar la qualitat del servei,
creada per Parasuraman, A., Zeithaml, V. & Berry, L. (1988).

Convivim amb EM, reduïm l’estrès
Anàlisi de necessitats: Diversos estudis han identificat una associació entre esdeveniments vitals
estressants i l’exacerbació de l’esclerosi múltiple (EM) (Mohr, 2007). S’ha observat que les situacions
estressants poden augmentar la probabilitat d’incidència de noves lesions a nivell cerebral (Riise et al., 2011).
Tanmateix, la simptomatologia de la mateixa patologia (fatiga, insomni, treball, exigències alienes i la
incertesa de nous brots) esdevenen fonts d’estrès. Per tant, l’erradicació completa de les fonts d’estrès diàries
és pràcticament impossible. Així i tot, diversos estudis conclouen que l’entrenament en la gestió i maneig de
l’estrès és útil per reduir el desenvolupament de lesions cerebrals (Mohr et al., 2012).
Establiment de prioritats: assoliment de l’afrontament adaptatiu de l’estrès produït per la mateixa
simptomatologia de l’EM.
Definició d’objectius:
- Promoure conductes d’afrontament d’estrès.
- Millorar els coneixements sobre l’EM i les fonts d’estrès.
- Reduir l’estrès en un 20%.
Metodologia: es destinarà a pacients diagnosticats d’EM amb seguiment al centre neurorehabilitador
“Fundació Esclerosi Múltiple de Tarragona”. S’utilitzaran els espais físics de la fundació (Mas Sabater, Reus)
i l’impartiran els psicòlegs de la salut que hi treballen.
Es realitzaran 12 sessions mitjançant tècniques directes en les quals es treballaran les fonts d’estrès (fatiga,
insomni, treball, exigències alienes i incerteses de nous brots) i s’utilitzaran tècniques d’afrontament com el
Mindfulness i Exercicis Jacobson (Mohr et al., 2012).
Avaluació de resultats:
- Avaluació del procés: en finalitzar cada sessió s’avaluarà l’adaptació dels continguts i la participació
del grup.
- Avaluació de l’impacte: es realitzarà un test pre-post per tal d’avaluar els coneixements dels
participants.
- Avaluació dels resultats: abans d’iniciar el programa i tres, sis i dotze mesos després de finalitzar-
lo s’avaluarà l’estrès dels participants mitjançant l’Escala d’Apreciació d’Estrès (AEA) (TEA Ediciones,
2020a).
10
● Qüestió 4: Tot i així, la gran majoria de joves coneix els riscos que aquesta conducta pot tenir
per a la seva salut actualment. Tenint en compte el model transteòric de Prochaska i
DiClemente, quines accions realitzaries perquè els joves que es troben en fase de contemplació
estiguessin preparats per passar a l'acció?
❏ La resposta ha d'incloure accions enfocades a joves que contemplin des de la fase de

contemplació a la fase d'actuació, passant per la de preparació (és a dir, cal esmentar les
dues fases: preparació i actuació). Si les accions en cadascuna de les dues fases són
correctes, es valora amb 1 punt, fins a un màxim de 2 punts.
❏ Si les acciones propostes inclouen referències bibliogràfiques s’afegeix 0,2 punts per
referència, amb el que s'obtindrà un màxim de 2,4 punts.
❏ Si l’extensió és inadequada i es tracta d’un problema comú a la majoria o la totalitat de les
respostes de la PAC, es baixarà la nota de la PAC al següent rang (de “A” a “B”, de “B” a
“C+”, etc.).

Resposta Qüestió 4ª.
S'ha de tenir en compte que quan els individus es troben a l'estadi de contemplació, aquests es troben molt
més oberts a la informació. És a dir, és quan es pot incidir que aquests declinin l'actuació per l'acció de pensar.
Tenint en compte el que s'ha esmentat, les accions que es realitzarien perquè passessin a l'acció seria posar
en pràctica els processos bàsics identificats per Prochaska (1984) i tal com esmenta l'organització Sida-Aids:
la conscienciació (augmentar el coneixement que els joves tenen al respecte, com saber que fumar augmenta
la probabilitat de patir la COVID-19 o que tenen un pitjor pronòstic i major risc de complicacions),
l'autoalliberació (fer que es comprometin a deixar de fumar), l'alliberació social (trobar les alternatives de les
quals disposen els joves que no comportin problemes), el contracondicionament (substituir la conducta de
fumar per d'altres que tinguin menor risc i que ajudin a afrontar l'augment dels nivells d'estrès i depressió;
factors que han estimulat el consum de tabac), el control d'estímuls (controlar les situacions, d'estrès o de
malestar arran de la pandèmia, per tal d'evitar fumar), l'autoreavaluació (ajudar al fet que els joves valorin
l'efecte del consum de tabac a les seves vides i com milloraria la seva vida sense aquesta conducta), la
reavaluació de l'entorn (fer saber que la seva conducta té un impacte en els altres), el maneig de les
contingències (reforçar el canvi de conducta per una saludable), l'alleugeriment per dramatització (que els
joves experimentin i expressin el que senten envers conèixer els efectes negatius del tabaquisme en relació,
a més, amb la COVID-19) i les relacions d'ajuda (fer que es recolzin en el seu entorn per a poder deixar el
consum de tabac). Això no significa que s'hagi de fer èmfasi en totes les fases, però poden ajudar. L'ús d'una
tècnica o una altra s'efectuarà segons si els individus tenen més o menys informació al respecte.
Tenint en compte que es troben a la fase de contemplació, es farà èmfasis l'autoreavaluació, el
contracondicionament i l'autoalliberament, ja que són els estadis que es troben en el procés de canvi indicat.
11
Com bé exposen Prochaska i Prochaska (1993; citat a Ballesteros et al. 2018b) “El paso de la contemplación
a la preparación conlleva una concienciación, un alivio drástico y una serie de procesos de revaluación”. Així
doncs, les accions que podríem realitzar serien, per exemple, campanyes de sensibilització o conscienciació,
de promoció d’hàbits saludables... També podem servir-nos d’intervencions de caire afectiu, com teràpies
grupals, tècniques emprades en el psicodrama o en la teràpia gestàltica, de manera que els individus puguin
experimentar aquelles emocions que han estat emmascarades per la seva addicció al tabac. Aquest
enfrontament directe amb emocions més aviat negatives pot esdevenir una font important de motivació per a
passar a l’acció. Altres tècniques, com les de clarificació de valors, també són importants per a preparar als
subjectes per a l’inici de l’acció, com podria ser ajudar-los a adquirir habilitats de resolució de conflictes i de
presa de decisions que, en paraules de Prochaska i Prochaska (1993; citat a Ballesteros et al. 2018b),
“permetran discernir quin tipus d’accions reflecteixen amb més probabilitat el tipus de persona que el subjecte
vol ser”. També seria una bona acció potenciar la creació de grups o associacions d’ajuda locals, on puguin
assistir aquests subjectes per a rebre el suport necessari. A nivell més aviat individual, es podria potenciar
l’autoeficàcia que, al seu torn, incidiria en l’autolliberació, procurant establir metes realistes i realitzant accions
assequibles per a cadascú.

Segons Prochaska i Prochaska (1993), les persones que es troben en l’etapa de contemplació es plantegen
seriosament la necessitat d’eliminar la seva addicció al llarg dels pròxims sis mesos. Però, com afirmen Bobes
et al., la conducta addictiva no és un fenomen de tot o res sinó que la persona es pot moure en espiral
avançant algunes vegades i retrocedint unes altres a diferents velocitats; és una etapa d’ambivalència, la
persona es mou entre allò que voldria fer i allò que fa, sospesa els pros i els contres en una balança encara
molt equilibrada. L’objectiu serà fer que el pacient verbalitzi la seva voluntat si no volem que la fase s’eternitzi.
Podem proposar que faci un autoregistre i que escrigui en dues columnes els avantatges i inconvenients de
deixar de fumar. Aquest instrument, com diu Fernández-Ballesteros (2013), ens dona informació tant de
l’experiència subjectiva del pacient com dels condicionants més externs i objectius. Seguidament, treballaria
una tècnica pròpia de la Gestalt per fer un treball de polaritats: la tècnica de les dues cadires (Greenberg,
Rice i Elliot, 1996) on “el client incorpora dramàticament totes les parts pròpies (o veus internes) que generen
el problema, alternativament i amb desplaçament espacial” (Pubill, 2020, p.30). El pacient s’asseurà
alternativament en cadascuna de les cadires i farà un diàleg amb sí mateix interpretant els pros i els contres
de fumar.
Una altra tècnica per trencar l’equilibri de la balança i avançar cap a l’estadi de preparació serà l’auto-
reavaluació: pretenem que la persona reavaluï els efectes de l’addicció cap a ell mateix i cap a l’entorn més
proper. Superar aquest procés no només millorarà la percepció d’un mateix sinó que millorarà la percepció
vers els altres ja que deixant de fumar disminuirà el propi risc de contagi i el de les persones de l’entorn més
proper.
12
ADENDA ÚNICA
Bibliografia obligatòria en l’Activitat 1

(Qüestions 1ª i 2ª)
León, JM, & Medina Anzano, S. (2018). Mòdul 4. Peculiaritats metodològiques de la psicologia de la
salut. En Psicologia de la salut i la qualitat de vida. Barcelona: FUOC.
Bibliografia obligatòria en l’Activitat 2

(Qüestions 3ª i 4ª)
Ballesteros Regaña, A., Barriga Jiménez, S., Medina Alzano, S., & León, J. M. (2018). Mòdul 5. El
camp d’acció de la psicologia de la salut. En Psicología de la salud y de la calidad de vida. FUOC.
Prochaska, J. O., & Prochaska, J. M. (1993). Model transteòric de canvi per a conductes addictives.
En: M.C. Brugué & M. Gossop (Eds.), Tratamientos Psicológicos en Drogodependencias: Recaída y
Prevención de Recaídas (pp. 85-136). Ediciones Neurociencias.
13

Feedback PAC2 - Aula 3 - Curs 2020 1 - 231226 - 112359

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Feedback PAC2 - Aula 3 - Curs 2020 1 - 231226 - 112359

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Assignatura Codi Data d’inici Data d’entrega

Psicologia de la salut i la qualitat de vida 10.546 30/10/2020 29/11/2020

Feedback Prova d’Avaluació Contínua 2

● La resposta a cadascuna de les qüestions d’aquesta PAC2 suposa el 25% de la qualificació.

Tipus d’estudi Característica Avantatges Inconvenients Exemple

Experimental: Acostumen a utilitzar- Permet establir Validesa externa Fernández Cueli, M.

Experimental: Cada persona o grup Permet Capacitat de Tomasi, D. et al.

Experimental: Estableixen Eliminen la Possible efecte Echeburúa, E. et al.

Correlacional Aporten informació Permeten No permeten Damirchi, E. Et al.

Exemple general del contingut de cada resum:

Exemples estudis descriptius dels estudiants

Exemples estudis d’associació

Exemples estudis experimentals

f) Com avaluaries els resultats de el programa (qüestionaris, registres, etc.)

Q3: Exemple estudiant 1

a) Anàlisi de necessitats: L’estrès afecta negativament a la malaltia autoimmune (Bustamente, 2015)

Q3: Exemple estudiant 2

les sessions a través d’infografies.

Q3: Exemple estudiant 3

❏ La resposta ha d'incloure accions enfocades a joves que contemplin des de la fase de

Q4: Exemple estudiant 1

Q4: Exemple estudiant 2

Q4: Exemple estudiant 3

Bibliografia obligatòria en l’Activitat 1

Bibliografia obligatòria en l’Activitat 2

You might also like