HOMOPOLISACÀRIDS

Nom Polímer de Característiques Funció

Midó D-glucosa Acumulats amiloplasts. Barreja de dos polisacàrids: Reserva energètica en
(detecció Amilosa. Enllaç a(1 4), cadena plegada vegetals.
lab prova helicoïdalment, 1000 o + monòmers) Durant el dia al
lugol) Amilopectina (cadena principal a(1 4), ramificacions cloroplast s’utilitza
cada 12 monòmers enllaç a(1 6) per 20-30 monòmers) per fer la fotosíntesi.
Glicogen D-glucosa Acumulat al citoplasma de les cèl·lules, majoritàriament a Reserva energètica en
les cel. hepàtiques i musculars, formant inclusions animals.
(grànuls de glicogen).
Cadena principal a(1 4), ramificacions cada 8-10
monòmers enllaç a(1 6) per 20-30 monòmers
Dextrans D-glucosa Cadena principal a(1 2), a(1 3), a(1 4) segons sp.) Reserva energètica de
bacteris i llevats.
Cel·lulosa D-glucosa Polímer enllaços b(1 4), de 300 a 15.000 monòmers. Estructural. Principal
Organitzades feixos de cadenes paral·leles unides per component paret
ponts d’H transversalment. cel·lular cèl·lules
Insoluble aigua. vegetals.
Pectina Àcid metil- Unió de 300 a 1000 unitats connectades per enllaç Estructural. Part
galacturònic a(1 4). integrant de la paret
de cel·lulosa.
Quitina N- Cadena lineal de monosacàrids enllaçats per enllaços Estructural.
acetilglucosam b(1 4). Ordenada en cadenes paral·leles. Component principal
ina Insoluble aigua. paret cel·lular dels
fongs i exosquelet
d’insectes i altres
artròpodes.
MIDÓ
- És una substància de reserva energètica vegetal formada per dos
polímers de α-D-Glucosa: amilosa (30%) i amilopectina (70%).
- Les principals fonts de midó són les llavors dels cereals (blat, blat de moro i arròs),
dels llegums i els tubercles (patata i moniato)
- S’acumula en forma de grànuls en el citoplasma cel·lular (amiloplasts)

- Detecció de midó amb el reactiu de Lugol (dissolució de iode i iodur potàssic):

GLICOGEN
- Polímer de α-D-Glucosa, similar a l'amilopectina però amb ramificacions més
freqüentsde.
- Funció de reserva energètica als animals
- El trobem al fetge i als músculs (exclusiva per aquest òrgan), emmagatzemat en grànuls
CEL·LULOSA
- Polímer lineal de D-glucoses unides per mitjà d’enllaços β(1→4). És el polisacàrid
més abundant de la biosfera.
- Té funció estructural formant part de les parets cel·lulars dels vegetals.
- Els aparells digestius dels animals no tenen enzims capaços de trencar els enllaços
β(1→4) i, per tant, no poden aprofitar la cel·lulosa com a font d’energia. Per fer-
ho, animals herbívors com vaques, ovelles o cabres, s’aprofiten de
microorganismes simbiòtics que si produeixen l'enzim cel·lulasa.
QUITINA
- El trobem a l'exosquelet dels artròpodes i en la paret cel·lular dels fongs.
- Polímer de N-acetilglucosamina (derivat de la D-glucosa amb grup amino)
unides per enllaç β(1 → 4).