Professional Documents
Culture Documents
Tema 7. - La Crisi de La I Restauracià (1898-1923)
Tema 7. - La Crisi de La I Restauracià (1898-1923)
1
2.2.- El socialisme polític.
- El PSOE augmenta la seua influència i, dins d’una coalició republicano-socialista, aconsegueix el
seu primer diputat en 1910: Pablo Iglesias.
- La importància del PSOE no deixarà d’augmentar, però aquesta importància política del socialisme
serà sempre menor que la importància social a través del sindicat UGT.
- En 1921, arran de l’impacte del triomf d’una revolució socialista a Rússia (1917), el grup
revolucionari critica la política reformista i moderada del PSOE i se’n va, fundant el Partit
Comunista d’Espanya (PCE), amb influència en Biscaia i Astúries.
2
- Els treballadors reclamen, mitjançant les vagues, millores salarials, millors condicions de treball, la
jornada laboral de 8 hores i el reconeixement dels sindicats i la negociació col·lectiva.
- Les vagues seran molt importants entre 1902 i 1911: vaga general a Barcelona (1902), vagues
mineres a Biscaia i Riotinto (1903) i a Astúries i Bilbao (1906), intent d’una vaga general
revolucionària en diferents punts d’Espanya en 1911 o la vaga ferroviària de 1912.
- La Confederació Nacional del Treball (CNT):
· L’important anarquisme català crea, per la unió de diferents associacions obreres, la Solidaritat
Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en el sindicat anarquista més important: la
Confederació Nacional del Treball (CNT), de caràcter nacional.
· La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i es convertirà en el
sindicat més important a Catalunya, Andalusia i València i en el global espanyol (700.00 afiliats
en 1919).
· Té una ideologia anarquista i revolucionària, amb tres idees bàsiques: és apolític (per separar-se de
la burgesia i l’Estat), reclama la unitat sindical de tots els treballadors i té com a objectiu final
acabar amb el capitalisme a través de la vaga general revolucionària, ocupant les fàbriques, camps,
bancs,... i col·lectivitzant-los, gestionats per comunes.
· Serà il·legalitzat en nombroses ocasions: entre 1911 i 1914 després del fracàs de la vaga general
revolucionària de setembre de 1911, durant la dictadura de Primo de Rivera,...
- Per a frenar les protestes, els governs del torn aprovaren una legislació social per a millorar les
condicions laborals i la jornada de treball, però en la pràctica no es complien en la majoria
d’ocasions per no haver una inspecció de treball efectiva ni tribunals (magistratures laborals).
- També es van fer esforços des dels sindicats per a millorar l’educació i la cultura dels treballadors
com a mitjà d’alliberament: es creen els ateneus obrers, on s’organitzen activitats de caràcter lúdic i
educatiu, i propostes pedagògiques noves com l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (de caràcter
anarquista) o l’Escola Nova (de caràcter socialista).
3
problemes com el catalanisme (1906), la Setmana Tràgica (1909), la crisi del 1917 o la convulsió
del 1921, arribant un militar a erigir-se en dictador (Primo de Rivera, 1923).
- La presència dels militars en la política i els governs tornarà a ser important arran del “desastre del
98” (Polavieja com a exemple) i tornaran a conspirar per pressionar al govern, per a presentar-se
com els salvadors de la pàtria davant els problemes socials i, lentament, per a pressionar al mateix
rei per constituir una dictadura militar que “salve” el país.
- Arran de la disputa entre el catalanisme i els militars per la publicació d’una caricatura considerada
ofensiva pels militars a la revista Cu-Cut en 1905, es va promulgar la Llei de Jurisdiccions (1906),
per la qual quedaven baix jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, a l’exèrcit i a la
bandera.
- Front a aquest militarisme, sorgeix un antimilitarisme popular cada vegada major (especialment des
de la derrota a Cuba i els morts que allí es produïren) que s’oposa al reclutament dels més joves per
anar a guerres i a guerres com la del Marroc (Setmana Tràgica, 1909).
4
· La dura repressió provoca protestes a tota Europa contra el govern de Maura.
· Liberals i republicans s’uneixen per demanar la divisió de Maura amb la campanya “Maura,
No!” → davant les pressions exteriors i interiors Alfons XIII dissol les Corts i crida als liberals
per a formar govern (Canalejas).
· Els sectors d’esquerra catalans critiquen durament al catalanisme de dretes de la Lliga
Regionalista, acusant-la de recolzar Maura i la repressió → naix un nou nacionalisme català,
republicà i d’esquerres amb la formació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910).
· Es produeix un apropament de les forces d’esquerra que dóna lloc a la formació d’una
Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans i socialistes es presenten a les
eleccions en llistes conjuntes.
· El paper ambigu de Lerroux durant la revolta va fer que molts obrers es desenganyaren del seu
republicanisme populista i es situaren a favor de l’anarcosindicalisme (CNT, 1910).
7.3.- L’impacte social: l’augment de les diferències socials, junt a l’impacte de la Revolució Russa,
agreujarà les protestes obreres (de 212 vagues en 1914 a 463 el 1918), encara més quan s’acabe el
creixement econòmic en finalitzar la guerra.
5
8.2.- La crisi militar.
- El descontent entre els militars peninsulars va anar creixent perquè l’excessiu nombre d’oficials
dificultava els ascensos, que sols s’obtenien per mèrits de guerra al Marroc (africanistes), a la qual
cosa es sumava la baixada del salari real per l’augment dels preus.
- Els oficials de baixa i mitjana graduació formaren Juntes de Defensa, associacions militars
nascudes a Barcelona que demanaven un augment salarial i l’ascens únicament per antiguitat.
- Davant la negativa del govern van fer un manifest en juny de 1917 contra el govern i demanant una
regeneració del sistema, la qual cosa va fer pensar als republicans que l’exèrcit podria ajudar-los
→ res més lluny de la realitat: l’exèrcit, que tenia por a una revolució obrera, sols buscava
millores per a ells , que aconseguirien amb la seua pressió (els augmenten el sou i posteriorment,
amb la Llei de Reforma Militar, sols es podrà ascendir per antiguitat fins a coronel).
6
important), però els canvis de govern i de ministres van ser constants i les diferències entre ells
van fer impossible qualsevol reforma, sent incapaços de contenir la inflació i restablir l’ordre
social.
7
- Front als atemptats, els empresaris s’uneixen a la Federació Patronal: practiquen el lockout
(tancament patronal de les empreses), contracten pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers
(pistolerisme), elaboren llistes negres i creen el Sindicat Lliure, un sindicat groc controlat per la
patronal per frenar les revolucions obreres i contrarestar la força de la CNT.
- El govern, en ajuda de la patronal, nomena al sanguinari general Martinez Anido com a
governador civil de Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima
repressió contra els sindicalistes i posa en pràctica la llei de fugues (la policia pot disparar contra
els detinguts si intenten fugir).
- Durant l’època del pistolerisme (1916-23) van haver més de 800 atemptats i 226 morts, entre ells
dirigents obrers (Layret, Seguí), coneguts empresaris i el mateix president Dato (1921).