Guia del treball final de màster

Autora: Maite Fernández-Ferrer

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats per la professora: Maite
Fernández (2020)
PID_00270367
Primera edició: febrer 2020

1. Presentació
Introducció
1.1. Àmbits del treball final de màster
2. Competències
3. Objectius i resultats d’aprenentatge
4. Continguts
5. Equip docent i funcions de la tutorització del TFM
6. Selecció del tema
Introducció
6.1. Relació amb el Pràcticum
7. Seguiment i tutoria
Introducció
7.1. Lliurament d’activitats i ajornaments
8. Metodologia i fases del TFM
Introducció
8.1. Primera fase: definició i abast del problema
8.2. Segona fase: fonamentació teòrica i disseny metodològic de l’estudi
8.3. Tercera fase: proposta metodològica
8.4. Quarta fase: aplicació, resultats, discussió i conclusions
8.5. Cinquena fase: redacció provisional del TFM
9. Lliurament final del TFM
Introducció
9.1. Criteris formals
10. Defensa del treball final de màster
11. Avaluació
Introducció
11.1. Feedback
11.2. Qualificació final del TFM
11.3. Informació sobre l’avaluació a la UOC
12. Difusió
13. Jornada de Premis
14. Exemples de temes per al TFM
15. Bones pràctiques de TFM
16. Documents d’interès
1. Presentació
Introducció

Aquesta Guia del treball final de màster (TFM) de Psicopedagogia de la Universitat Oberta de Catalunya té l’objectiu
de ser un recurs d’aprenentatge útil per a guiar-vos i orientar-vos en el disseny, execució, supervisió i avaluació del TFM.

L’assignatura de Treball final de màster s’orienta a provar els aprenentatges competencials que els estudiants han adquirit al llarg
del programa i a demostrar que han desenvolupat el nivell òptim de competències útils per a implementar-les en la seva ocupació
laboral o professional. D’aquesta manera, el TFM comporta que l’estudiant dugui a terme, de manera individual i autònoma, un
projecte de caràcter científic i acadèmic en què apliqui, integri i desenvolupi els coneixements, les competències i les habilitats
apreses al màster de Psicopedagogia.

Aquest treball final es basa en una recerca, de manera que s’orienta a la investigació, i a obtenir i analitzar informació o bé resoldre
problemes o plantejaments científics emmarcats en un dels àmbits del treball final de màster que podeu trobar a l’apartat 1.1.
d’aquesta guia.

Per aquest motiu, la metodologia de treball consisteix a elaborar un informe clàssic de recerca, en què cal presentar el marc teòric
fonamentat, els objectius i la finalitat de la investigació, els interrogants o hipòtesi de partida, els destinataris o mostra de l’estudi,
el disseny metodològic de referència i els resultats i conclusions d’aquesta recerca. Així, el treball final de màster ha de tenir forma
de memòria i s’ha de presentar d’acord amb l’estructura següent:

Portada

Resum o abstract

Introducció

Fonamentació teòrica

Objectius

Metodologia

Resultats

Discussió o línies de futur

Conclusions

Bibliografia i web grafia

Annexos

Independentment de l’ordre de realització de les activitats d’avaluació contínua, l’estudiant ha de

garantir que l’estructura del TFM segueix els apartats i l’ordre que s’indica al guió.

El TFM té una càrrega lectiva de treball de 6 crèdits (ECTS), que corresponen aproximadament a unes 150 hores de treball de
l’estudiant. Aquest treball es desenvolupa amb la supervisió de la tutora o tutor del treball final, tal com s’indica a l’apartat «Equip
docent i funcions de la direcció de TFM».

Finalment, i tal i com s’avançava, aquesta assignatura s’organitza en àmbits de coneixement, és a dir, en línies i àrees temàtiques
en les quals es poden circumscriure els treballs finals. L’estudiant pot triar i soŀicitar fer el TFM en un dels àmbits proposats per la
titulació. A partir d’aquesta soŀicitud el Programa assigna les places i el tutor o tutora del treball final per tal que desenvolupi la
seva recerca.

1
1. Presentació
1.1. Àmbits del treball final de màster
Tots els TFM del Màster Universitari de Psicopedagogia s’enmarquen en la funció de l’orientació, l’assessorament i la intervenció
psicopedagògica que desenvolupa el professional de la Psicopedagogia. En aquest marc es diferencien els següents àmbits de
treball:

ÀMBITS  DESCRIPCIÓ PARAULES

CLAU
1) Els Treballs Finals de Màster enfocats en aquest àmbit tenen la finalitat d’aprofundir Ús de
sobre l’ús de les tecnologies de la informació explorant els seus diversos elements clau tecnologies de
Competència com pot ser l’educació telemàtica, l’ús d’aplicacions, la gamificació en educació o la l’informació i la
digital competència digital docent, entre d’altres.  comunicació 

Competència
digital docent 
2) Els Treballs Finals de Màster d’aquest àmbit tenen l’objectiu d’aprofundir sobre la pràctica Formació del
professional i el rol docent tot analitzant, els diversos elements clau que s’hi relacionen: el professorat
Desenvolupament grau de coneixement dels docents, les seves percepcions i creences, l’actitud del
professional professorat, el benestar i la seva salut psicològica, els programes de formació docent, Benestar
docent etcètera.  docent 

Treball en xarxa
del professorat 
3) Els TFMs presentats en l’àmbit de l’educació inclusiva s’espera que aprofunditzin, d’una Necessitats
banda, en l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i dificultats educatives de
Educació d’aprenentatge (discapacitat inteŀectual, dislèxia, trastorn d’espectre autista, etcétera). I, suport
inclusiva  d’altra banda, en l’alumnat de diversitat cultural i lingüística i tots els elements que s’hi educatiu 
relacionen (aules i plans d’acollida, propostes metodològiques inclusives, etcétera). 
Dificultats
d’aprenentatge

Pedagogia
hospitalaria 

Diversitat
sociocultural
4) Els Treballs Finals de Màster presentats en el marc d’aquest àmbit pretenen conèixer més Habilitats
sobre les habilitats socials de l’alumnat (interpersonals i intrapersonal), sobre les socials 
Educació i necessitats emocionals i sobre les tècniques per a la integració, la gestió i l’autoregulació
llenguatge d’aquestes emocions a l’aula. Autoconcepte
emocional de l’alumnat

Tècniques de
relaxació  

Pedagogia de la
mort
5) Els TFMs defensat en aquest àmbit tenen l’objectiu de conèixer en profunditat la Gestió de l’aula
planificació d’aula i les estratègies i metodologies d’ensenyament i aprenentatge que s’hi
Intervenció a posen en pràctica. A més a més també poden analitzar les temàtiques clau que es Metodologies
l’aula relacionen amb aquesta intervenció a l’aula com poden ser el rendiment escolar, d’ensenyament
l’autonomia de l’educand, l’acompanyament i participació de l’alumnat i fins i tot allò i aprenentatge 
relacionat amb la gestió de l’aula. 
Avaluació dels
aprenentatges 

2
 Rendiment
escolar 
6) Els Treballs Finals de Màster realitzats en aquest àmbit tenen l’objectiu d’aprofundir Convivència
sobre la convivència escolar a l’aula i tot allò relacionat amb la mediació escolar i a escolar 
Mediació i gestió l’educació positiva del conflicte. 
del conflicte  Assetjament
escolar

Conflicte al
centre escolar 
7) Els TFMs elaborats en aquest àmbit tenen per objectiu analitzar tots aquells temes Gestió de
relacionats amb la gestió de recursos i l’organització de centre, és a dir, de l’espai, del centre 
Organització temps, de l’alumnat, de relació amb les famílies, etcètera. 
escolar  Organització de
centre 

Relació família i
escola

Comunitats
d’aprenentatge 
8) Els Treballs Finals de Màster plantejats en aquest àmbit pretenen analitzar en profunditat Coeducació
tot allò relacionat amb la igualtat i la perspectiva de gènere, aprofundint sobre temes
Perspectiva de com l’educació sexoafectiva, el coŀectiu LGTBI, l’alumnat transgènere o amb diversitat Diversitat
gènere sexual i la violència masclista.  sexual

Violència de
gènere 
9) Els Treballs Finals de Màster de l’àmbit sociocomunitari s’emmarquen en les següents Intervenció fora
grans temàtiques: el tercer sector, la salut i benestar, oci i temps lliure, esport, de l’àmbit
Sociocomunitari associacions de veïns, museus, ONGs, ajuntaments, promoció d’adults, centres formal
penitenciaris, drogodependències, mediació social, justícia juvenil. Altres conceptes clau
que poden vincular-se directament amb aquesta àmbit són: immigració, famílies, exclusió
social, serveis i programes d’atenció educativa a la infància, adolescència i joventut
(centres d’acollida, serveis d’adopció, problemes de desadaptació social, acompanyament
socioeducatiu, etc).
10)  Els Treballs de Final de Màster de l’àmbit laboral engloben les següents grans Polítiques
temàtiques: polítiques d’inserció; polítiques de recursos humans, formació permanent; d’inserció
Laboral desenvolupament professional; selecció de personal; formació de formadors; gestió de
qualitat; programes de promoció econòmica i ocupació; intermediació laboral; intervenció Plans de
psicopedagògica al llarg de la vida (processos de transició); l’orientació per a l’ocupació formació a
(característiques, fases). empreses

3
2. Competències
El TFM de Psicopedagogia és una assignatura que té com a finalitat facilitar la reflexió, el desenvolupament i l’avaluació dels
aprenentatges adquirits al llarg del màster, que tenen la seva expressió en les competències següents:

a. Competències bàsiques
CB1. Adquirir i comprendre coneixements que aportin una base i una oportunitat de la seva originalitat en el desenvolupament i/o
aplicació d’idees en un context d’investigació.

CB4. Que els estudiants puguin extreure conclusions –i els coneixements i raons que ho sustentin– a públics especialitzats i no
especialitzats de forma clara i no ambigua.

b. Competències generals
CG 3. Desenvolupar i aplicar el pensament crític i reflexiu, sobre la base del coneixement acadèmic i el coneixement aplicat a la
pràctica professional.

c. Competències transversals
CT1. Utilitzar les TIC de manera crítica i efectiva en l’àmbit acadèmic i professional.

CT2. Dissenyar i elaborar documents escrits específics de l’àmbit professional de la psicopedagogia (informes, projectes,
valoracions, avaluacions, etc.).

d. Competències específiques
CE3. Exercir la intervenció psicopedagògica, amb una aproximació holística i integrada, per a afavorir millores i solucions a una
situació problemàtica identificada en qualsevol dels àmbits d’intervenció del psicopedagog.

CE4. Assessorar i orientar els professionals de l’educació, i també els agents dels contextos socioeducatiu i laboral, en
l’organització, el disseny, la implantació i l’avaluació de processos d’ensenyament-aprenentatge, facilitant l’atenció a la diversitat i
afavorint la igualtat d’oportunitats.

CE6. Dur a terme una investigació sobre la pràctica psicopedagògica amb la finalitat de poder implementar millores a partir dels
resultats obtinguts.

4
3. Objectius i resultats d’aprenentatge
Aquesta assignatura té l’objectiu d’ajudar l’estudiant a orientar, elaborar i desenvolupar la seva proposta de treball final atenent
criteris bàsics d’oportunitat i interès del treball, el rigor i la coherència en el plantejament, l’adequació de la planificació que se’n
derivi per a portar-lo a terme i l’originalitat de la proposta.

A més, també pretén acompanyar els estudiants en el procés de posar en pràctica les claus i les eines metodològiques efectives
per a poder presentar el treball en la variant acadèmica i de recerca.

Així doncs, el TFM es basa en la reflexió i l’apropament a la pràctica professional i a la recerca educativa en l’àmbit psicopedagògic.
En aquest sentit, com a resultats d’aprenentatge d’aquesta assignatura destaquen els següents:

• Integrar els coneixements teòrics i pràctics tractats al màster i plasmar-los en un treball que haurà de ser defensat davant
d’una comissió avaluadora.

• Aprofundir en una temàtica psicoeducativa elaborant un treball d’investigació que doni resposta a una necessitat dins dels
àmbits del treball final de màster.

• Elaborar un treball escrit amb el rigor científic i acadèmic adequat, i en l’àmbit psicopedagògic.

• Defensar amb arguments sòlids i justificats el treball realitzat, recolzat amb els continguts tractats al màster.

5
4. Continguts
El contingut de l’assignatura de TFM s’organitza en els mòduls següents:

Les tasques pròpies del psicopedagog o psicopedagoga en els diferents àmbits psicopedagògics.

La recerca educativa per a l’observació de diferents situacions, la creació d’hipòtesis, la revisió i elaboració d’un marc
teòric, l’execució d’una proposta metodològica, l’anàlisi, la interpretació i la discussió sobre les dificultats i les
necessitats educatives, socials o laborals.

La pràctica en el desenvolupament de projectes psicopedagògics preventius i en l’atenció a les persones amb necessitat
de suport educatiu, social o laboral.

Les actituds i els valors necessaris, i les crítiques en la intervenció educativa, social i laboral.

El coneixement i l’aplicació de les fases d’una recerca educativa.

Aquests continguts s’han treballat prèviament en les diferents matèries que formen el pla d’estudis d’aquest màster i,
conseqüentment, es dona per fet el seu aprofundiment, de manera que caldrà tornar-les a integrar en cadascuna de les fases del
TFM.

6
5. Equip docent i funcions de la tutorització del TFM
Per garantir el bon funcionament del treball final del programa de Psicopedagogia, en aquesta assignatura hi participen:

• el professor o professora responsable de l’assignatura (PRA),

• la tutora o tutor del treball final i

• la Comissió Avaluadora del Treball Final.

El professor o professora responsable de l’assignatura és la persona que s’encarrega de dissenyar l’assignatura i coordinar-ne les
diferents fases, així com l’equip docent.

La tutora o tutor del treball final és la persona encarregada d’orientar l’estudiant, fer el seguiment del projecte d’investigació i
assessorar-lo en cadascun dels aspectes del treball (conceptualització, fonamentació, metodologia, redacció dels resultats i
defensa). Al final del període d’avaluació continua, la direcció del TFM emet un informe valoratiu final (qualitatiu i quantitatiu),
en què explica el treball que ha fet l’estudiant durant el semestre i fa recomanacions de preguntes i de nota final a la Comissió
Avaluadora.

La Comissió Avaluadora és l’òrgan encarregat d’avaluar el treball formal. Està formada per tres membres, que són el tutor o tutora
del treball final, una avaluadora o avaluador extern expert en la matèria i el professor o professora responsable de l’assignatura,
que emet un judici avaluador en cas de divergència d’opinions entre els dos primers.

7
6. Selecció del tema
Introducció
Durant el desenvolupament del TFM l’estudiant ha de seleccionar un tema que ha d’estar relacionat amb les competències i els
continguts anteriorment exposats; així mateix, ha d’estar emmarcat com a treball de recerca en un dels àmbits del màster.

La selecció del tema és d’importància vital, ja que és l’eix vertebrador de tot el treball. Així doncs, la tutora o tutor del treball ha
d’ajudar i guiar l’estudiant en aquesta selecció per tal de poder concretar i desenvolupar el projecte d’investigació de manera
satisfactòria al llarg de tota l’assignatura.

De manera més específica, el treball final de màster pot anar dirigit cap a diferents finalitats, que decidiran l’estructura i
metodologia de la investigació.

Taula 1. Selecció del tema

Finalitat A Respondre i corroborar una pregunta d’investigació o hipòtesi, o més d’una, a través de l’obtenció de
determinats resultats aconseguits mitjançant diverses metodologies de recollida de dades (qualitatives,
quantitatives o mixtes), que aportin coneixement sobre temes dels diversos àmbits de coneixement. En
aquest cas, es requereix emmarcar bé l’interrogant que es vol investigar o la hipòtesi de partida.
Finalitat B Avaluar una proposta pràctica o d’innovació que respongui a una necessitat detectada, investigada i
corroborada, i en un sector professional concret.
Finalitat C Aportar una reflexió crítica sobre aspectes tècnics o investigacions ja realitzades. Per exemple, una recerca
bibliogràfica (anàlisi bibliomètric). En aquest cas, també s’han de seguir tots els passos d’una recerca científica.

Al final d’aquesta guia es proposen alguns exemples de temes dels diferents àmbits i modalitats que us seran d’ajuda per a
orientar la temàtica del vostre Treball final de màster.

8
6. Selecció del tema
6.1. Relació amb el Pràcticum
Aquesta assignatura es pot cursar al mateix temps que el Pràcticum o després d’haver fet les pràctiques presencials.

Si bé el TFM ha de tenir relació amb totes les assignatures del programa, és evident que pot tenir una connexió particular i directa
amb l’assignatura de Pràcticum. És a dir, en les tres modalitats els estudiants han d’escollir un tema que pot estar relacionat amb
les pràctiques o no.

És per això que s’insta a les i als estudiants que fan aquesta assignatura a aprofitar l’àmbit i el context de pràctiques o fer-ne ús —
si ho consideren oportú—per a plantejar-hi la seva recerca emmarcada en el treball final de màster. En cap cas, però, aquesta
investigació ha de ser la ja plantejada com a projecte d’intervenció de l’assignatura de Pràcticum.

Us animem, per tant, a usar el potencial de l’acció, observació i intervenció psicoeducativa duta a terme en aquestes
pràctiques per a la reflexió i elaboració del vostre treball final de màster.

9
7. Seguiment i tutoria
Introducció
El procés d’elaboració de treballs finals requereix l’acompanyament i la supervisió del tutor o tutora del treball final. Aquest tutor
és qui fa el seguiment del projecte d’investigació i assessora l’estudiant en cadascuna de les fases del TFM: conceptualització,
fonamentació, metodologia, redacció dels resultats i defensa.

Aquest seguiment supervisat i individualitzat es pot estructurar en les tres etapes següents:

1. Etapa inicial d’origen i establiment del sistema de treball

En aquesta fase la o el tutor principalment ajuda l’estudiant a triar o acabar de concretar el tema o problema del treball. A més,
l’assessora en la definició d’objectius assequibles i pertinents en l’àmbit científic, confecciona amb l’estudiant un pla de treball
realista i adequat al temps i els recursos disponibles, i contribueix sempre a la creació d’un clima positiu basat en l’escolta, el
respecte i el compromís amb el seu procés d’aprenentatge.

2. Etapa de desenvolupament i seguiment

En aquesta fase la o el tutor supervisa com es concreta i evoluciona el treball final i ofereix un retorn o feedback al llarg de tot el
procés. A més, encoratja l’estudiant en l’elaboració del projecte i l’ajuda a superar les limitacions que pugui trobar, al mateix temps
que el motiva i n’estimula l’interès

3. Etapa final, d’avaluació i millora

En aquesta tercera i darrera fase cal avaluar la feina feta en les dues fases anteriors i valorar si el projecte escrit és adequat per a
presentar-lo a la Comissió Avaluadora. Així doncs, s’ofereixen pautes a l’estudiant per a redactar els resultats i les conclusions d’una
manera acurada i comprensible. Per tant, la tutora o tutor del treball final contribueix a evidenciar els punts forts i febles del
treball, i n’assegura, a més, les possibilitats de continuïtat i propostes de futur.

Així doncs, el professorat de l’assignatura de TFM ha de fer un seguiment proper i acurat de l’estudiant, d’acord amb les
etapes esmentades anteriorment i d’acord amb el pla docent de l’assignatura. D’aquesta manera es garanteix el
seguiment i la tutoria durant tot el procés, fet que facilita la retroalimentació després de cada activitat i la correcció
prèvia del treball abans de ser lliurat per a la seva avaluació final.

Aquestes tres etapes de seguiment supervisat i individualitzat i d’interacció entre el professor i

l’estudiant es porten a terme a través de l’eina de Debat, dins la qual l’estudiant té la seva pròpia
carpeta amb el seu nom i cognoms. Mitjançant aquesta carpeta específica es permet la
tutorització del treball final de màster i l’enviament de missatges bidireccionals entre la tutora o
tutor del treball final i la persona tutoritzada.

S’han de presentar les quatre activitats o PAC per poder presentar el TFM provisional i les cinc per
poder lliurar el TFM definitiu. Aquestes activitats són obligatòries, avaluables i qualificables. El
lliurament de la totalitat de les cinc fases més el TFM definitiu configura, juntament amb la
defensa, la nota final del treball final.

10
7. Seguiment i tutoria
7.1. Lliurament d’activitats i ajornaments
Només s’accepten ajornaments o retards en el lliurament d’activitats individuals per motius d’hospitalització greu, embarassos o
situacions similars, que s’han de justificar documentalment. L’equip docent decidirà si s’accepta l’ajornament i, en funció del
període d’hospitalització i el termini de lliurament de l’activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de la PAC. En cas
d’embaràs, us demanem que n’informeu amb la màxima antelació possible a la professora o professor de l’aula.

En relació amb les proves d’avaluació contínua o PAC, només es fan correccions en el moment del lliurament, i es fan de forma
acumulativa, de manera que se segueix el procés següent:

Taula 2. Correcció de les proves d’avaluació continua

PAC Lliurament Tipus de correcció

Fase 1. Definició i abast del problema
Fase 2. Fonamentació teòrica
Fase 3. Proposta metodològica
Fase 4. Aplicació, resultats, discussió i
concusions
Fase 5. Redacció provisional del TFM
Elaboració i lliurament del TFM
Defensa del TFM
PAC 1
PAC 1 (millores (*)) + PAC 2
PAC 1 + PAC 2 (millores (*)) + PAC 3
PAC 1+ PAC 2 + PAC 3 (millores (*)) +
PAC 4
Lliurament del TFM provisional
Correcció i feedback del o de la tutora a través
de l’informe de seguiment 1
Correcció i feedback del o de la tutora a través
de l’informe de seguiment 2
Correcció i feedback del o de la tutora a través
de l’informe de seguiment 3
Correcció i feedback del o de la tutora a través
de l’informe de seguiment 4
Feedback sobre la redacció provisional del
Treball Final de Màster (TFM) del o de la
tutora
Informe valoratiu final  (intern) elaborat per la
tutora o el tutor del Treball Final
Acta d’avaluació del Treball Final de Màster
(intern) realitzat per la Comissió Avaluadora

Al final de cadascuna d’aquestes cinc fases —i d’haver rebut la retroacció de la tutora o tutor del treball final de màster—
l’estudiant pot fer, de forma voluntària, una aportació o més de caràcter autoreflexiu al Fòrum, amb l’objectiu de compartir amb la
resta de companyes i companys la seva experiència i els dubtes o inquietuds sobre cadascuna de les activitats, i per tal de
fomentar el treball coŀaboratiu i cooperatiu a l’aula.

11
8. Metodologia i fases del TFM
Introducció
Aquesta assignatura es planteja amb l’elaboració d’activitats formatives que es basen en la cerca d’informació, l’anàlisi de la
informació, i la redacció i l’elaboració de textos. Aquestes activitats formatives són les proves d’avaluació contínua (PAC) que
l’estudiant ha d’elaborar i entregar en cinc ocasions.

D’aquesta manera, el treball final de màster està estructurat en cinc activitats de seguiment i el lliurament final, immerses en
les cinc fases següents que es detallen a continuació.

12
8. Metodologia i fases del TFM
8.1. Primera fase: definició i abast del problema
Consisteix a lliurar un document escrit d’una extensió aproximada de sis pàgines en el qual l’estudiant ha de respondre els apartats
següents.

1.  Títol del treball

Redactar el títol i subtítol. Cal posar el nom i cognoms, l’àmbit temàtic, el nom del tutor o tutora del treball final i de la universitat.
Ha de ser comprensiu i ha de mostrar tot allò que és fonamental del treball. El títol d’un informe ha de recollir l’essència del vostre
projecte. A més, es valora positivament que hi hagi un subtítol.

2.  Introducció
La introducció ajuda a enfocar molt bé el tema, els objectius, el context i el problema d’estudi, i ha de plantejar, a grans trets, el que
es vol resoldre, estudiar o proposar.

És un text introductori inicial que ha de permetre fer-nos una idea de les línies generals del treball. Ha de situar-nos en el context i
en el marc teòric que se seguirà per a arribar als objectius que es persegueixen, la descripció dels processos i les conclusions. En la
introducció s’han de situar els detalls més rellevants que, en el desenvolupament del treball, es trobaran de manera més extensa i
aprofundida.

Cal tenir en compte el següent:

És important que la introducció sigui atractiva, amb l’objectiu de captar l’atenció i motivar el lector a endinsar-se en el
treball.

La introducció es reelabora en finalitzar el projecte, un cop es disposa de tota la informació. En aquest sentit, es pot fer
una elaboració provisional a l’inici per després introduir-hi els canvis oportuns.

 3.  Justificació
A la justificació s’explica l’interès personal, la motivació per l’elecció del tema, els motius de la investigació i la importància que té
dins de l’àmbit escollit.

4.  Plantejament del problema

En aquest apartat es contextualitza i es concreta el problema seleccionat en l’àmbit o context, i es justifica el motiu pel qual s’ha
triat. A més, s’ha de justificar per què es considera important el problema que motiva l’estudi. És necessari plantejar les preguntes
d’investigació que impulsen la recerca.

4.1.  Concretar i contextualitzar el problema

Cal contextualitzar l’àmbit on es durà a terme aquest treball de recerca (grup d’alumnes, professionals de l’educació, grup
de famílies, tasca professional de la psicopedagogia…). En la redacció s’ha de ser concret i molt objectiu en la
contextualització del problema.

4.2.  Objectius del treball

En aquest apartat s’entra en el detall i en l’explicació de la finalitat del projecte, allò que es vol aconseguir i que s’ha de
desenvolupar en les conclusions. L’objectiu es pot formular amb una frase explicativa de la finalitat que es persegueix,
seguida d’una descripció justificativa i de la relació del conjunt d’objectius més específics que guien la feina.

És important que es fixin objectius viables, amb possibilitats reals d’accedir a la informació, de mobilitzar els recursos
necessaris i de disposar del temps per a poder-los acomplir.

13
 La redacció dels objectius s’acostuma a iniciar amb un verb en infinitiu que expressi l’acció que es vol desenvolupar.
S’empren verbs més abstractes per als objectius més genèrics (per exemple, afavorir, consolidar, vetllar, promoure,
dinamitzar, etc.) i verbs que permetin quantificar per als objectius més específics (per exemple, augmentar, incrementar,
disminuir, realitzar, resoldre, calcular, etc.).

Cal recordar que han de ser objectius específics, mesurables, assolibles, realistes i definits en el temps.

4.3.  Hipòtesis
Són explicacions temptatives de relació entre dues variables o més. Poden ajudar a guiar l’estudi, a proporcionar
explicacions i a posar a prova les diferents teories. La seva formulació varia en funció del tipus d’estudi que es decideixi
desenvolupar (descriptiu, correlacional, explicatiu, etc.).

Les hipòtesis han de referir-se a situacions reals i han de caracteritzar-se per ser comprensibles i precises. Cal partir d’una
definició rigorosa de cada variable utilitzada en l’estudi. Les relacions que s’estableixin entre les variables també han de ser
definides, clares, versemblants, observables i mesurables.

Els TFM poden desenvolupar-se a partir de preguntes d’investigació o a través d’hipòtesis. Aquesta decisió es deixa en
mans de l’estudiant, sempre d’acord amb les orientacions del tutora o tutor que fa el seguiment dels treballs.

Aquest document s’ha de penjar en format PDF a l’espai de registre d’avaluació contínua (RAC). En aquesta primera
fase cada tutora o tutor del treball final de màster ha de fer un breu retorn personalitzat en format d’informe de
seguiment sobre l’evolució del treball, i posar una qualificació orientativa que serveix de guia a l’estudiant.

14
8. Metodologia i fases del TFM
8.2. Segona fase: fonamentació teòrica i disseny metodològic de l’estudi
En aquesta activitat, l’estudiant ha de vetllar per aconseguir un alt grau de coherència entre la fonamentació teòrica i el
desenvolupament global del treball (disseny, hipòtesis, etc.).

Aquesta fase, doncs, consisteix a lliurar un document escrit d’una extensió aproximada de deu pàgines, que ha de recollir els
apartats següents.

1.  Marc normatiu

En aquest apartat s’hauria de plantejar la legislació vigent que fa referència al tema d’estudi, com ara lleis, decrets, ordres,
resolucions, etc.

2.  Marc teòric

En el marc teòric cal desenvolupar, de manera raonada, el conjunt d’idees, conceptes, enfocaments i problemes que emmarquen i
sostenen el treball.

En aquesta fase s’ha d’incloure informació de la perspectiva assumida per l’autora o autor, a partir de la qual fonamenta i interpreta
el seu projecte. Fonamentar un treball implica activar habilitats d’anàlisi, relació i judici crític amb l’objectiu de crear idees i
postulats propis.

Per tant, cal tenir en compte el següent:

• La literatura principal de la temàtica general, antecedents teòrics i conceptuals, estudis ja existents, etc. S’han de descriure i
interpretar idees clau d’altres estudis i autors. S’ha d’establir la posició actual i l’evolució de la problemàtica en el nostre àmbit.

• La perspectiva d’anàlisi sobre la qual es desenvolupa el TFM. S’ha de tenir en compte un plantejament d’interrogants o
hipòtesis no resolts en la literatura i que siguin rellevants per a justificar la pertinença de l’objecte d’estudi.

• Si és necessari es pot crear un marc conceptual propi, que serà l’eix d’aquesta investigació.

2.1.  Aportació a la societat i a l’ètica professional

En aquest apartat és important reflexionar sobre les aportacions del treball a la societat que justifiquen la importància del
tema escollit. Cal especificar quin canvi o millora educativa aportarà la realització del treball en l’àmbit social i comunitari.

En aquest sentit, cal plantejar qüestions ètiques que puguin sorgir al llarg de l’estudi, referides a la forma d’obtenir dades,
la manera de procedir, l’elecció de la mostra, etc. Abans de dissenyar l’estudi és important reflexionar sobre l’ètica de la
investigació.

A més, és important buscar referents teòrics que justifiquin la importància d’aquest apartat i de les aportacions
plantejades.

Al llarg de tot el treball, però específicament en el desenvolupament d’aquesta part, atesa la seva dificultat, cal fixar-se
especialment en la redacció, que ha de ser clara i ordenada, i ha de buscar la integració i coherència entre totes les idees
exposades. En aquest sentit, l’estil de redacció és important. És recomanable establir relacions coherents entre les oracions
i vigilar la claredat i precisió en l’expressió de judicis i valoracions. A més, sempre que hi hagi referències o citacions han
d’estar incloses en la bibliografia, i han de seguir la normativa de l’American Psychological Association (APA).

La redacció d’aquests apartats s’ha de penjar en format PDF a l’espai del registre d’avaluació contínua (RAC). Aquesta
entrega ha d’incloure la fase 1 amb els canvis de millora efectuats a partir de la correcció del o de la tutora en un color
diferent per tal de poder-los identificar fàcilment.

En aquesta segona fase cada tutora o tutor del treball final de màster ha de fer un breu retorn personalitzat en format
d’informe de seguiment sobre l’evolució del treball, i posar una qualificació orientativa que serveix de guia a l’estudiant.

15
8. Metodologia i fases del TFM
8.3. Tercera fase: proposta metodològica
Consisteix a lliurar un document escrit d’una extensió aproximada de sis pàgines, que ha de descriure l’activitat de recerca o
l’estudi. Ha d’incloure els apartats següents.

1.  Marc metodològic

En aquest apartat és important contextualitzar l’argumentació de la disposició de les fases de desenvolupament del treball, amb
ordre i organització. S’hi ha d’explicar com es durà a terme la investigació, els mètodes que se seguiran i la forma d’aconseguir els
objectius plantejats. A partir d’aquí, s’han de concretar els aspectes següents:

• El tipus d’investigació

• Els destinataris, materials i context

• Els instruments de recollida d’informació de la investigació (qüestionaris, anàlisi de documents, entrevistes, testimonis
personals, etc.)

• El procés d’anàlisi de dades

La descripció ha de ser concisa, sintètica i ordenada des d’una perspectiva lògica i amb un llenguatge acurat i precís.

Aquest document s’ha de penjar en format PDF a l’espai del registre d’avaluació contínua (RAC). Aquesta entrega ha
d’incloure la fase 1 i la fase 2, amb els canvis de millora efectuats a partir de la correcció del o de la tutora en un color
diferent per tal de poder-los identificar fàcilment.

En aquesta tercera fase cada tutora o tutor del treball final de màster ha de fer un breu retorn personalitzat en format
d’informe de seguiment sobre l’evolució del treball, i posar una qualificació orientativa que serveix de guia a l’estudiant.

16
8. Metodologia i fases del TFM
8.4. Quarta fase: aplicació, resultats, discussió i conclusions
Consisteix a elaborar un document escrit de valoració i discussió de l’estudi en què cal detallar com a mínim els aspectes següents.

1.  Resultats
En aquest apartat s’ha d’explicar de forma rigorosa la recollida de dades, el seu tractament i la seva anàlisi. Per a fer-ho es poden
seguir formats diferents (anàlisi estadística, gràfics, gravacions, transcripcions, etc.). Un cop analitzats, hem d’exposar i interpretar
els resultats obtinguts.

El projecte ha de ser avaluable en la seva aplicació. El criteri i els instruments d’avaluació poden ser de naturalesa qualitativa o
quantitativa, o les dues a la vegada.

2.  Conclusions i suggeriments

Aquest apartat s’inicia amb conclusions generals sobre què és el més destacable de la investigació i segueix amb les conclusions
pel que fa als objectius plantejats. Cal analitzar les possibles aportacions o suggeriments en l’àmbit i les concrecions en relació amb
el tema del treball.

Cal recordar que redactar les conclusions és una de les tasques més importants perquè es tracta de demostrar la pertinència del
conjunt del treball. Les conclusions donen les raons per les quals ha valgut la pena triar i aprofundir sobre el tema en qüestió, i en
demostren la rellevància. Concloure és treure profit del procés i dels resultats, i dir allò que s’ha trobat d’utilitat. Hi ha d’haver
relació i coherència entre la hipòtesi, la finalitat i els objectius, i les conclusions del treball d’investigació.

El redactat de les conclusions pot ser en forma d’enumeració o amb enunciats comprensibles i molt encadenats entre si. A més, la
redacció ha de ser sintètica, però coherent amb el plantejament del treball.

S’han d’incloure tres subapartats, que han de fer referència al següent:

Subapartat 1

• Les preguntes d’investigació

• Els objectius generals i específics

• La hipòtesi o hipòtesis (si s’han elaborat)

• La comparació entre el marc teòric i els resultats obtinguts

Subapartat 2

• Les limitacions, suggeriments i propostes de millora

Subapartat 3

• Les perspectives de futur (prospectiva)

La redacció d’aquests apartats s’ha de penjar en format PDF a l’espai del registre d’avaluació contínua (RAC).

Ha d’incloure la fase 1, la fase 2 i la fase 3, amb els canvis de millora efectuats a partir de la correcció del o de la tutora en
un color diferent per tal de poder-los identificar fàcilment.

En aquesta quarta fase cada tutora o tutor del treball final de màster ha de fer un breu retorn personalitzat en format
d’informe de seguiment sobre l’evolució del treball, i posar una qualificació orientativa que serveix de guia a l’estudiant.

17
8. Metodologia i fases del TFM
8.5. Cinquena fase: redacció provisional del TFM
En aquesta fase cal lliurar a l’espai de registre d’avaluació contínua de l’aula la primera versió del TFM amb tots els apartats
desenvolupats per tal que el tutor o tutora pugui fer-ne una revisió. Important: no es revisarà en cas que falti algun apartat del
TFM.

D’aquest lliurament el o la tutora no fa informe de seguiment, com a les parts anteriors, es fan els canvis oportuns
sobre el document, amb els elements de millora assenyalats per tal que l’estudiant els introdueixi de cara al lliurament
final, si escau.

Es posa una nota que serveix de guia i orientació a l’estudiant.

També s’han d’incloure els apartats de bibliografia i annexos, tal com s’indica a continuació.

1. Bibliografia
En aquest apartat cal citar de manera ordenada tota la informació que s’ha fet servir seguint els criteris de l’American
Psychological Association (APA). Es recomana fer aportacions bibliogràfiques d’autors internacionals.

2. Annexos
L’annex és un document o conjunt de documents complementaris que depenen del contingut del treball, i que hi mantenen una
relació estreta. És una compilació elaborada i justificada de material que no constitueix el nucli central del projecte, però la seva
lectura ens ajuda a comprendre i concretar les idees que es desenvolupen. Per aquest motiu, és important valorar la necessitat que
hi hagi o no annexos, i decidir si afegiran valor al conjunt del TFM.

Cadascú ha d’escollir el criteri de presentació i ordenació del material perquè pugui ser iŀustratiu i útil. L’annex s’ha d’ubicar al final
del projecte.

18
9. Lliurament final del TFM
Introducció
En la data establerta cal lliurar la versió definitiva del TFM en format digital a l’espai de Registre de l’avaluació contínua (RAC) de
l’assignatura, per tal de distribuir-lo a la resta de membres de la Comissió Avaluadora.

L’estructura i el contingut d’aquest treball final de màster ha de seguir el guió exposat anteriorment i ha de tenir en compte que
tot el document ha de ser orientativament d’unes 11.500 paraules.

En el treball cal fer constar totes les referències que s’han usat, sempre especificades segons la normativa APA. Les
graelles, taules i gràfics també s’han de citar seguint aquesta normativa.

La detecció de treballs no originals o còpia total o parcial d’altres treballs, exercicis o fonts documentals comporta
directament suspendre el TFM i l’estudiant n’ha d’assumir les implicacions, segons el model d’avaluació de l’assignatura
i el compromís acadèmic amb la Universitat Oberta de Catalunya.

En aquest sentit, es poden fer servir materials propis lliurats en altres assignatures sempre que corresponguin a un
treball individual i mai de grup, i sempre que aquests materials estiguin referenciats correctament.

A continuació us presentem el guió, que resumeix les parts anteriorment exposades, i que cal seguir per a redactar la versió final
del TFM.

1.  Títol
Redactar el títol i subtítol, si escau. Cal posar el nom i cognoms, l’àmbit temàtic, el nom del tutor o tutora del TFM i de la
universitat.

2.  Introducció
La introducció ha d’ajudar a focalitzar molt bé el tema, els objectius, el context i el problema d’estudi, i ha de plantejar a grans trets
allò que es vol resoldre, estudiar o proposar. És un text introductori inicial que ens ha de permetre endinsar-nos en les línies
generals del treball. Ha de situar en el context i en el marc teòric que se seguirà per a arribar als objectius que es persegueixen, a la
descripció dels processos i a les conclusions. A la introducció s’hi han de situar els detalls més rellevants del que, en el
desenvolupament del treball, es trobarà de manera més extensa i aprofundida.

Cal vetllar perquè la introducció sigui atractiva, amb l’objectiu de captar l’atenció i motivar a endinsar-se en el treball.

La introducció s’elabora en acabar el projecte, un cop es domina tota la informació generada. També es pot fer una redacció
provisional a l’inici i després fer-hi una revisió.

3.  Justificació
A la justificació es pot explicar l’interès personal que ens ha portat a l’elecció del tema. S’hi ha de detallar per què s’ha fet aquesta
recerca i la importància que té dins de l’àmbit escollit.

4.  Marc normatiu

En aquest apartat s’ha de plantejar la legislació vigent que fa referència al tema d’estudi, com ara lleis, decrets, ordres, resolucions,
etc.

5.  Marc teòric

En el marc teòric s’han de desenvolupar de manera raonada el conjunt d’idees, conceptes, nocions, enfocaments i problemes que
emmarquen i sostenen el treball. S’hi ha d’incloure informació des de la perspectiva assumida per l’autor o autora a partir de la
qual es fonamenta i interpreta el projecte.

Fonamentar un treball implica activar habilitats d’anàlisi, relació i judici crític per tal d’establir idees i postulats propis.
19
Per tant,

S’ha de seguir la literatura principal de la temàtica general, els antecedents teòrics i conceptuals, i els estudis ja
existents.

S’han de descriure i interpretar fites clau, l’estat actual i l’evolució de la problemàtica en el nostre àmbit de treball. Cal
tenir en compte la perspectiva d’anàlisi sobre la qual es posarà l’accent.

S’han de plantejar interrogants o hipòtesis no suficientment resolts en la literatura, però rellevants per a justificar la
pertinència de l’objecte de l’estudi.

Si cal, s’ha de crear el propi marc conceptual que centrarà la investigació.

En el marc teòric s’ha d’incloure un apartat sobre l’aportació a la societat i a l’ètica professional.

La redacció ha de ser clara i ordenada, hem de buscar aconseguir una elevada integració i coherència entre totes les
idees exposades.

L’estil de redacció és important, és recomanable vetllar per la unitat i sentit de les oracions mitjançant relacions
coherents, i vigilar la claredat i precisió en l’expressió de judicis i valoracions. Sempre que hi hagi referències o citacions
s’han d’incloure en la bibliografia.

6.  Plantejament del problema

Descripció del problema i de les preguntes d’investigació i hipòtesis (opcional).

En aquest apartat s’ha de desenvolupar l’explicació sobre quin és el propòsit del projecte, allò que es vol aconseguir i que es
desenvoluparà a l’apartat de les conclusions. L’objectiu es pot formular amb una frase explicativa de la finalitat que es persegueix,
seguida d’una descripció justificativa i de la relació d’un conjunt d’objectius més específics que guiaran el treball.

És important que els objectius siguin viables, amb possibilitats reals d’accedir a la informació, de mobilitzar els recursos necessaris
i de disposar del temps necessari.

La redacció d’objectius s’acostuma a iniciar amb un verb en infinitiu que expressi l’acció que es vol desenvolupar. Emprem verbs
més abstractes per als objectius més genèrics (per exemple, afavorir, consolidar, vetllar, promoure, dinamitzar, etc.) i verbs que
permetin quantificar per als objectius més específics (per exemple, augmentar, incrementar, disminuir, realitzar, resoldre, calcular,
etc.).

Cal recordar que han de ser objectius específics, que es puguin mesurar, que siguin assolibles, realistes i definits en el temps.

7.  Marc metodològic

Enfocament metodològic

Planificació de la investigació: context de la investigació, estratègia de recollida de dades, instruments de recollida

d’informació i procés d’anàlisi de dades.

En aquest apartat s’ha d’explicar com es portarà a terme la recerca, els mètodes que se seguiran i la forma d’aconseguir els
objectius plantejats:

• Tipus de recerca

• Àmbits de la recerca, destinataris, materials i context

20
• Instruments de la recerca (qüestionaris, anàlisi de documents, entrevistes, testimonis personals, etc.)

• Procés d’anàlisi de dades

La descripció ha de ser concisa, sintètica, ordenada des d’una perspectiva lògica i amb un llenguatge entenedor i acurat.

8.  Resultats
En aquest apartat s’ha d’explicar de forma rigorosa la recollida de dades, el seu tractament i la seva anàlisi. Es poden seguir
formats diferents (anàlisi estadística, gràfics, enregistraments, transcripcions, etc.). També s’ha de presentar l’exposició i
interpretació dels resultats obtinguts.

El projecte ha de ser avaluable en la seva aplicació. Els criteris i instruments d’avaluació poden ser de caire qualitatiu o quantitatiu,
o d’ambdues classes.

9.  Conclusions i suggeriments

• Conclusions de la investigació referides a les preguntes d’investigació, als objectius generals i específics, a les hipòtesis i la
comparació entre el marc teòric i els resultats

• Limitacions, suggeriments i propostes de millora

• Perspectiva de futur (prospectiva)

Cal iniciar aquest apartat amb conclusions generals sobre què és el més destacable de la recerca i s’ha de seguir amb les
conclusions respecte dels objectius plantejats.

S’hi han d’incloure possibles aportacions o suggeriments en el nostre àmbit i les seves concrecions en relació amb la temàtica
d’estudi.

Cal recordar que redactar les conclusions és una de les tasques més importants, perquè es tracta de demostrar-ne la
seva pertinència.

Les conclusions donen les raons per les quals ha valgut la pena aprofundir el tema en qüestió, i en demostren la
rellevància.

Concloure és treure profit del procés i dels resultats, i dir allò que s’ha trobat de valor.

Hi ha d’haver relació i coherència entre la finalitat, els objectius, les hipòtesis i les conclusions.

El redactat de les conclusions pot ser en forma d’enumeració o amb un redactat acurat, amb enunciats comprensibles i
ben encadenats.

En ambdós casos la redacció ha de ser sintètica, planera i coherent amb el plantejament del treball.

10.  Referències bibliogràfiques

S’hi ha de llistar de manera ordenada tota la informació bibliogràfica que s’ha fet servir seguint els criteris de la APA.

11.  Annexos (opcional)

Cal valorar la necessitat que hi hagi o no annex, decidir si afegirà valor al conjunt del treball.

L’annex ha de ser un document o conjunt de documents complementaris que depenen del contingut del treball i hi tenen relació
estreta. És una compilació elaborada i justificada de material que no constitueix el nucli central del projecte però la seva lectura ens
ajuda a comprendre i concretar les idees que s’hi desenvolupen.

Cal escollir el criteri de presentació i ordenació del material per tal que pugui ser iŀustratiu i útil.

L’annex s’ha d’ubicar al final del projecte.

21
9. Lliurament final del TFM
9.1. Criteris formals
El TFM, a banda del contingut específic, ha de tenir una estructura formal adient amb la importància del treball.

A continuació, s’exposen les normes generals de presentació dels treballs finals de màster.

Normes generals de presentació del TFM

La primera pàgina ha de contenir: títol, autor, especialitat, tutora o tutor de la universitat i data.

A partir de la segona pàgina, les pàgines han d’anar numerades.

Els marges, interlineat i cos de la lletra han de ser els següents: superior i inferior a 2,5 cm; esquerre i dret a 3 cm. Font: Arial 12
punts. Interlineat: senzill.
Cada nou capítol ha de començar en una pàgina nova.

La bibliografia se situa al final del treball, abans dels annexos. Ha d’estar citada correctament segons les normes APA.

Les figures, taules i gràfiques han d’anar acompanyades d’un peu que contingui l’explicació oportuna i la font, i han de seguir la
normativa APA.
La bibliografia i les citacions al text s’han de fer, en ordre alfabètic, d’acord amb l’estil APA:
https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/referencies-bibliografiques/criteris/index.html
http://biblioteca.uoc.edu/recursos/citació-bibliografica
Els annexos, si és el cas, han d’anar després del cos del treball, també numerats.

És imprescindible citar l’origen amb tot detall i seguint la normativa APA de tota la documentació
i referències a aquesta documentació que s’inclogui en el treball i que provingui de materials no
elaborats per l’estudiant per a aquest TFM.

La inclusió de textos, gràfics, imatges o qualsevol altre material sense citar-ne l’origen és
considerat còpia, i pot arribar a suposar, a més del suspens de l’assignatura, l’obertura d’expedient
acadèmic, segons la gravetat del fet.

22
10. Defensa del treball final de màster
La defensa del TFM és una de les fases més importants de l’assignatura i és avaluada per la Comissió Avaluadora. Aquesta
avaluació consisteix en les quatre parts següents:

Part 1. Presentació

L’estudiant ha de fer una presentació audiovisual del treball final de màster que ha elaborat que sintetitzi, en deu minuts
aproximadament, els aspectes més rellevants de la seva recerca. Aquesta presentació s’ha de fer mitjançant l’eina Presenta
disponible a l’aula docent de l’assignatura.

Part 2. Defensa davant de la Comissió Avaluadora

Posteriorment les i els estudiants es trobaran amb la Comissió Avaluadora de manera virtual i síncrona (mitjançant l’eina
Blackboard Collaborate) per a celebrar la defensa del seu TFM. En aquesta defensa es plantejaran diverses preguntes a l’alumnat i
aquest les haurà de respondre en aquell moment. Les dates aproximades de la defensa oral virtual i síncrona del TFM es donaran a
conèixer a l’aula, a través de l’enunciat de la PAC o fase 5 i a través del Tauler.

Unes setmanes abans de la defensa oral l’alumnat rebrà a la seva bústia personal un missatge indicant-li el dia i hora concrets per a
la defensa i l’enllaç per connectar-s’hi. En aquest missatge es donaran altres detalls així com el procediment per a soŀicitar
justificants.

Part 3. Deliberació de la Comissió Avaluadora

El conjunt del TFM (producte escrit i defensa) és avaluat per la Comissió Avaluadora. Els criteris d’avaluació tenen en compte la
qualitat del projecte d’investigació, així com el fet que el treball escrit compti amb els estàndards d’exigència que estan establerts
en cadascuna de les Proves d’Avaluació Continuada o PACs. A més, es valora la qualitat expositiva de la presentacó i la maduresa en
la resposta de les preguntes proposades per els membres d’aquesta Comissió.

Part 4. Emissió de l’acta d’avaluació del treball final de màster per part de la Comissió Avaluadora

Aquesta acta inclou les qualificacions de l’elaboració del treball final emeses pel tutor o tutora (és a dir, l’informe valoratiu final), la
qualificació del treball i la qualificació de la defensa. D’aquesta manera, l’acta que emet la Comissió Avaluadora conté la nota final
de l’assignatura que ha obtingut l’estudiant.

23
11. Avaluació
Introducció
Informe de seguiment
Les proves d’avaluació contínua de l’assignatura de TFM s’avaluen per mitjà d’un informe de seguiment (fase 1, fase 2, fase 3 i
fase 4), que conté una rúbrica i els criteris d’avaluació amb els quals s’avaluarà cada activitat.

Informe valoratiu final

A més, al final de l’avaluació formativa el tutor o tutora del TFM fa un informe valoratiu final —que avalua tant el procés com el
producte final— que autoritza la presentació i defensa del treball final de màster davant la Comissió Avaluadora. Aquest informe
s’envia a la Comissió i conté alguns comentaris específics sobre el nivell del treball final, el procés d’elaboració i les preguntes que
es poden fer.

Acta d’avaluació del treball final de màster

Finalment, la Comissió Avaluadora avalua la memòria i la defensa des d’una perspectiva global, en què considera com s’han fet
servir les teories sobre el tema, quina metodologia s’ha considerat la més adequada i per què, quins resultats es deriven de la
recerca i quines han estat les reflexions concloents i crítiques. També es tenen en compte la presentació i les respostes que
l’estudiant proporciona al conjunt de preguntes plantejades per la Comissió Avaluadora. Aquesta avaluació es fa per mitjà de l’acta
d’avaluació de treball final de màster.

Cal recordar que la normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d’avaluació es fonamenta en el treball
personal de l’estudiant i pressuposa l’autenticitat de l’autoria i l’originalitat dels lliuraments presentats.

Si no es presenten totes les activitats encomanades en cadascuna de les fases no s’avalua el TFM definitiu.

En casos de no lliurament d’alguna de les activitats, l’estudiant ha de dirigir-se a la tutora o tutor del treball final de
màster amb els justificants corresponents, i s’estudiarà cada cas particularment. Cal que siguin situacions excepcionals i
imprevisibles per a l’estudiant.

24
11. Avaluació
11.1. Feedback
Al llarg de tot el procés d’elaboració del treball final de màster la o el tutor ha d’oferir un retorn o feedback a l’estudiant per tal de
donar-li l’oportunitat de contrastar el que fa per a poder-ho millorar i rebre l’ajuda necessària, i també per a fer-lo pensar i
incorporar elements de valor afegit al resultat del seu aprenentatge.

És per això que al llarg de tot el semestre la tutora o tutor del treball final posa a l’abast dels estudiants diverses oportunitats de
feedback. Així, els guia i els orienta des dels espais de comunicació següents, i fa un seguiment personalitzat de l’avaluació
contínua i del curs, en què proporciona aquest retorn individual o grupal.

Espai de Registre de l’avaluació contínua (RAC)

És l’espai en el qual els estudiants han de remetre les seves proves d’avaluació contínua o PAC dins dels terminis establerts per la
tutora o tutor del seu treball.

Espai del Tauler

És la via de comunicació unidireccional entre l’equip docent de l’assignatura i l’estudiantat. En aquest espai es pengen avisos
relatius a les dates d’inici i fi de lectura dels materials, de les activitats avaluables i no avaluables, etcètera.

Espai del Fòrum de discussió

Aquest és un espai reservat a la comunicació bidireccional entre els estudiants. Al fòrum l’estudiantat pot compartir dubtes i
comentaris sobre l’assignatura i, concretament, sobre les diferents activitats avaluables després d’haver rebut el feedback de la
tutora o tutor del treball final.

Espai de Debat
En aquest espai té lloc la tutorització del treball final de màster i, per tant, el contacte periòdic —i en aquest cas bidireccional—
entre l’estudiant i el seu tutor o la seva tutora. Per aquest motiu, es creen carpetes amb els noms i cognoms dels estudiants, de
manera que a través d’aquesta eina de Debat es pugui assegurar el desenvolupament del treball, la implicació per part de
l’estudiant i la resolució de qualsevol dubte que pugui sorgir.

Així, i tenint en compte el gran ventall de possibilitats i entorns d’interacció, seguiment i tutoria entre el professorat i
l’estudiantat, la comunicació de l’assignatura de TFM es du a terme als espais de comunicació a l’aula i no per mitjà del
correu electrònic, fora de l’aula. Els missatges a les bústies personals de l’equip docent només s’utilitzen per a casos
d’urgència, estrictament personals, i fora de l’àmbit acadèmic i professional.

25
11. Avaluació
11.2. Qualificació final del TFM
El treball final de màster s’avalua segons el model d’avaluació contínua (AC) i té en compte les qualificacions del tutor o tutora del
TF i de la Comissió Avaluadora, d’acord amb la ponderació següent:

Ponderació sobre la nota final de

Aspectes per a avaluar Instrument d’avaluació
l’assignatura
El procés d’elaboració Informe valoratiu final Un 25% de la valoració del tutor o tutora
del treball final
La memòria o producte final Acta d’avaluació de la Comissió Un 60% de la memòria o producte final
Avaluadora
La defensa del treball final Acta d’avaluació de la Comissió Un 15% de la defensa del TFM
Avaluadora

S’han d’haver aprovat les tres parts, és a dir, el procés d’elaboració, el producte final i la defensa del
treball per a poder aprovar el treball final de màster.

L’acta d’avaluació de la Comissió Avaluadora es compartirà amb l’alumnat a través del RAC una
vegada finalitzat tot el procés d’avaluació del Treball Final de Màster i un cop penjada la seva
qualificació final.

26
11. Avaluació
11.3. Informació sobre l’avaluació a la UOC
La normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d’avaluació es fonamenta en el treball personal de l’estudiant i pressuposa
l’autenticitat de l’autoria i l’originalitat dels exercicis fets.

La manca d’originalitat en l’autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l’avaluació de l’assignatura és una infracció que pot
tenir conseqüències acadèmiques greus.

L’estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d’originalitat en l’autoria d’alguna activitat avaluable
(pràctica, prova d’avaluació contínua –PAC– o final –PAF–, o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o
dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d’internet o ha copiat d’apunts, de materials, de manuals o d’articles
(sense la citació corresponent), d’altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d’avaluació contínua pot comportar l’obligació de fer l’examen
presencial per a superar l’assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l’assignatura segons indiqui el pla
docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d’avaluació finals presencials, l’estudiant pot ser
expulsat de l’aula, i l’examinador ha de fer constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D’altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d’un procediment disciplinari i l’aplicació, si escau, de la sanció que
correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l’exceŀència i
la qualitat del seu model educatiu.

En el cas que l’estudiant estigui en desacord amb la nota final, haurà d’enviar un missatge a la tutora o tutor del treball final de
màster amb còpia al professor o professora responsable de l’assignatura en què haurà d’argumentar per què no està d’acord amb
la nota.

27
12. Difusió
Un cop finalitzada aquesta assignatura es recomana a les i als estudiants amb els millors treballs finals de cada semestre
(qualificació A o MH) la seva publicació en obert al repositori institucional de la Universitat Oberta de Catalunya O2.

La decisió final de la publicació dependrà de la voluntat de l’estudiant, que en virtud de la llei de propietat inteŀectual, és el titular
de tots els drets del treball. Amb aquesta autorització aquesta publicació pretén, a banda de ser un element de difusió de la recerca
i el coneixement, esdevenir un bon recurs en el moment d’assessorar les soŀicituds dels futurs estudiants i, alhora, ajudar-los en la
seva fase de plantejament i elaboració del TFM.

Els treballs finals publicats en obert han de publicar-se respectant la normativa de la propietat inteŀectual, industrial i
de protecció de dades personals.

28
13. Jornada de Premis
Un element de reconeixement i difusió dels millors treballs finals de màster és la Jornada de Premis de treballs finals de Grau i
Màster. Els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació organitzen una jornada institucional per a premiar els tres millors treballs
finals de l’any acadèmic acabat, és a dir, d’ambdós semestres.

29
14. Exemples de temes per al TFM
A continuació es llisten un seguit d’exemples de treballs finals de màster que són orientatius, però que us poden servir per a la
formulació del vostre TFM:

Assessorament i suport psicopedagògic al professorat, alumnat i famílies

Acompanyament i suport al professorat i a l’alumnat. Treball cooperatiu i relacions amb el professorat

Avaluació psicopedagògica de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge i amb barreres a la participació i a la comunicació

Avaluació psicopedagògica de l’alumnat Nivell competencial de l’alumnat

Comunicació, interacció personal i treball coŀaboratiu per a la tasca educativa

Habilitats socials i aptituds professionals de la tasca de l’assessor psicopedagògic o de l’orientador educatiu

Habilitats professionals i requisits d’un professor de cicles formatius

Atenció de l’alumnat amb necessitats educatives individuals. Creació de materials adaptats inclusius per a aquestes
necessitats

Atenció de l’alumnat amb NESE (necessitats educatives de suport educatiu)

Mesures metodològiques i organitzatives d’atenció de l’alumnat amb NEE (dos professionals a l’aula, treball per projectes, crèdits
de síntesi, optativitat, PIM, programes de diversificació curricular, etc.)

Suport en els plans de suport individualitzat

Creació de materials específics inclusius de l’alumnat amb NEE i valoració de la seva eficàcia

Mesures i suport per l’alumnat (addicionals, intensives i universals)

Treball de les habilitats socioemocionals per a tot l’alumnat

Habilitats parentals i suport sistèmic a famílies d’alumnat amb NESE

Organització de l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat, la tutoria i l’assessorament a l’alumnat i a les famílies

Resolució de conflictes

Orientació educativa i professional

Incorporació al món del treball

Treball en xarxa i amb l’entorn amb diferents professionals, institucions, programes socioeducatius, etc.

Projectes i programes sociocomunitaris (programa d’habilitats parentals, seminaris d’OE, coordinacions de xarxa, etc.)

Treball en xarxa dins del centre educatiu (CAD, Comissió Social, relacions entre professionals, equips docents, reunions de
departament, claustre, etc.)

El treball en xarxa i coŀaboratiu de tots els agents educatius

Educació emocional

Educació i gènere. Educació per al respecte i la prevenció de la violència de gènere

Organització de la tasca educativa del professorat que imparteix cicles formatius relacionats amb educació infantil,
integració social i intervenció sociocomunitària

Programació i unitats didàctiques a l’aula de cicles formatius a partir de les competències professionals

Avaluació per competències

Models i propostes didàctiques innovadores (ABP, anàlisi de casos, treball per projectes, portafolis, etc.)
30
El model de formació dual

Seguiment personal i acadèmic de l’alumnat de CF

Relacions entre empresa i centre educatiu

Entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa

L´ús de les TIC i la innovació educativa

Suport a la inclusió digital de l’alumnat amb NEE Recursos TAC per a l’alumnat amb NEE

Recerca, innovació i reflexió sobre l’assessorament i l’avaluació psicopedagògica i la millora d’aquesta pràctica professional
en qualsevol àmbit

Reflexions sobre la tasca psicopedagògica i d’orientació educativa als EAP, CRETDIC o instituts

Millora de la pràctica professional del professorat d’orientació educativa a cicles formatius

Gestió i lideratge de centres educatius des del punt vista d’un sistema inclusiu

L’educació inclusiva de l’alumnat amb discapacitat en entorns ordinaris Revisió de la normativa referent a la inclusió escolar i
sistemes inclusius Corresponsabilitat educativa. Experiències educatives integrades

Propostes innovadores per a l’organització dels centres

Projecte de centre (convivència, plans d’acció tutorial, NOFC, etc.)

Treball psicopedagògic a l’àmbit sociocomunitari

Projectes socials i de dinamització de l’entorn en diferents àmbits laborals

Suport a la població amb risc d’exclusió social

Habilitats socials i aptituds professionals de la tasca d’un psicopedagog en l’àmbit social

Activitats relatives a la promoció de la salut i hàbits saludables

Activitats d’oci i lleure

Treball en xarxa de diferents institucions educatives i socials

Treball psicopedagògic a l’àmbit laboral

Elaboració de materials pedagògics Formació d’adults

Inserció sociolaboral dels coŀectius en risc d’exclusió

Habilitats socials i aptituds professionals de la tasca del psicopedagog en l’àmbit formal

Responsabilitat en la coordinació de diferents equips i de selecció de personal

Coordinació i gestió de persones en l’àmbit laboral (en un ajuntament, editorial, empresa de recerca de feina, empresa de selecció
de personal, etc.)

31
15. Bones pràctiques de TFM
Aquest apartat pretén posar a disposició de l’estudiant exemples de treballs finals de màster d’altres edicions per tal d’iniciar els
estudiants en el desenvolupament del seu propi TFM.

32
16. Documents d’interès
• Consentiment menors

• Consentiment menors 14 anys

• Consentiment adults

• Full informatiu sobre el consentiment informat 

• Informe valoratiu final

• Informe de seguiment. Fase 1

• Informe de seguiment. Fase 2

• Informe de seguiment. Fase 3

• Informe de seguiment. Fase 4

• Acta d’avaluació del treball final de màster

(*) Contingut disponible només en web.

33