Nacionalcatolicisme: fa referència a un dels trets d’identitat del règim franquista pel qual l’Església catòlica espanyola,

mantenia una estreta relació amb l’Estat i controlava l’educació, la cultura, la moral pública i altres parcel·les de la vida
social.

Dictadura: règim polític basat en el poder autoritari i il·limitat d’una persona que concentra tots els poders de l’Estat i
accedeix al govern per la força o la violència sense permetre un règim democràtic, i on es limiten els drets i llibertats de
la ciutadania. Franco + Rivera.
Democràcia: sistema polític en el qual la sobirania resideix en el poble i és exercida mitjançant sufragi de manera directa o
indirectament per mitjà de representants. A Espanya la democràcia es va instaurar a partir de les eleccions de 1978.

Feixisme: és un moviment polític, ideològic i social de caràcter totalitari que exerceix el control des de l’Estat i elimina els
drets i llibertats de la ciutadania (sols 1 únic partit). A Espanya es va caracteritzar pel corporativisme, l’exaltació del
Caudillo i el nacionalcatolicisme

Sufragi femení el dret de vot exercit per les dones i per tant el dret polític i constitucional a votar als càrrecs públics
electes així com a ser votades, fent referència a la lluita de les dones pel reconeixement dels seus drets polítics.

República democrática: sistema de govern o organització de l’Estat en el qual el poder executiu és triat per la voluntat dels
ciutadans o del Parlament. En ella es reconeixen els drets i llibertats democràtiques, la sobirania popular i principis de
justícia social.

Nacionalcatolicisme

Concordat: tractat establit entre Espanya i la Santa Seu per a regular els assumptes eclesiàstics. En aquest cas va significar
un augment de poder per a l’Església catòlica espanyola, ja que se’ls sufragaven les despeses del culte i clergat i se’ls
assegurava el control de l’ensenyament, entre altres privilegis.

“dictadura militar” forma de govern que, prescindint de la legalitat constitucional prèvia, concentra el poder en mans d'un
directori integrat per militars, governa de forma absoluta i arbitrària i reprimeix qualsevol altra manifestació ideològica o
partidista que considere contrària als principis i els valors del règim establert

“govern constitucional”. forma de govern que s'empara en un marc constitucional, amb separació de poders i drets i
llibertats per als ciutadans. En concret, es refereix a la legalitat constitucional del 1876, recuperada per Berenguer el
1930.

“referèndum” es refereix a un mecanisme legal que permet a la població ratificar o rebutjar certes resolucions d'un
govern. És una eina pròpia de la democràcia directa que pot ser vinculant o no. El referèndum sobre la Llei de Reforma
Política, al desembre de 1976, va obrir la porta al sistema parlamentari actual.

“platajunta”. Coordinació Democràtica, va ser un organisme unitari d'oposició al règim franquista creat el 1976. Va sorgir
de la fusió de la Junta Democràtica d'Espanya (establerta el 1974 pel PCE i altres forces polítiques i socials), que
reclamava una total “ruptura” amb la legalitat de la dictadura, i la Plataforma de Convergència Democràtica (creada el
1975 pel PSOE i altres forces polítiques i socials), que plantejava una “ruptura pactada”, és a dir, la transformació de la
dictadura en democràcia partint de la seua pròpia legalitat, comptant fins i tot amb la voluntat de les forces oberturistes.

“autarquia”

“racionament”

“colp d'Estat” presa del poder de manera violenta que suposa una vulneració de la legitimitat institucional sobre la qual
s'erigeix l'Estat, en tant que forma d'organització política i de la normativa jurídica per la qual es regeix, violant l'ordre
constitucional

“guerra civil” enfrontament armat en el qual combaten entre si exèrcits o grups armats pertanyents al mateix país. En
aquest cas es refereix a la lluita entre forces republicanes i forces sublevades en l'Espanya de 1936-1939.
reformes socials mesures de caràcter polític i econòmic adoptades per a millorar la qualitat de vida i aconseguir la igualtat
de la ciutadania en l'accés a serveis i béns considerats fonamentals per a la societat. Durant la República es van adoptar
reformes destinades a posar fi als principals problemes seculars del país. D

CEDA: Confederación Española de Derechas Autónomas: coalició de diversos grups de dretes (creada 1932), es van
oposar a la política reformista d’Azaña. Líder: Gil Robles (defensa ordre social, catolicisme)… Subjecta al P.R.R i van entrar
2 ministres, fet que va provocar la vaga revolucionària del PSOE… desaparece.

dret de vaga dret dels treballadors a fer vagues com a mitjà per a reclamar millores, siguen laborals, socials….

amnistia l'alliberament dels presos i dels exiliats condemnats o perseguits per motius polítics, és a dir, per oposar-se a la
dictadura franquista.

“vaga general” moviment sindical de protesta enfront d'una greu situació econòmica i social, la convocatòria del qual pot
estar dirigida al proletariat o a altres sectors de la societat en una situació igualment precària.

“alternança (turnismo)” sistema polític vigent en la Restauració en què els dos grans partits dinàstics, el partit Liberal-
Conservador i el partit Liberal-Fusionista, s'alternen en el poder. Es tracta d'un sistema no democràtic, encara que amb
caràcter representatiu, que perseguia l'estabilitat a costa de deixar fora les minories carlines i republicana.

“sufragi femení”

Constitució: conjunto de leyes o principios fundamentales que regulan las grandes líneas del comportamiento y del
procedimiento de los poderes públicos y de las relaciones entre éstos y los ciudadanos. Los principios que establece la
constitución son superiores a todas las normas legales existentes.

“laïcisme” corrent de pensament que arranca amb la Revolució Francesa i que defensa la independència de l’Estat
respecte a les confessions religioses, és a dir, es tracta del desenvolupament de la secularització en el pla polític i jurídic

“estat confessional”. l’Estat que reconeix una confessió religiosa en el seu sistema legal, encara que aquest reconeixement
pot tenir diversos graus d’intensitat, des de la tolerància religiosa fins a la convergència d’atributs polítics i religiosos en
les estructures de l’Estat.

“colp d’Estat”

“constitució”.