La Mancomunitat de Catalunya

«Recuperar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes», amb aquest
objectiu, el 6 d’abril de 1914 s’estableix la Mancomunitat de Catalunya.
Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la
Riba, al capdavant: un líder que sap unir esforços. La Mancomunitat de Catalunya és la federació
voluntària de les quatre diputacions de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar la unitat trencada per
la divisió provincial de 1833.

Tot i que la Mancomunitat de Catalunya és un projecte pensat des del 1908, no és fins l’any 1911
quan la Diputació de Barcelona proposa a les altres tres diputacions tirar endavant la iniciativa, que al
mes de setembre d’aquell mateix any accepten i aproven les bases de la seva constitució. Només
una de les diputacions (Girona) està governada per la Lliga Regionalista, el mateix partit de Prat de la
Riba. A Lleida domina el partit monàrquic liberal espanyol i, a Tarragona, els republicans
autonomistes.

A Madrid, les bases d’aquesta futura Mancomunitat de Catalunya són defensades per Francesc
Cambó. Des de les diputacions catalanes, però, es realitza una consulta als ajuntaments catalans.
D’un total de 1.087, només rep l’abstenció de 55 consistoris i dos més voten en contra.

El suport català envers aquest nou ens supraprovincial es torna a manifestar el 24 d’octubre de 1913
amb una gran manifestació pel centre de Barcelona. Pràcticament dos mesos després, el 18 de
desembre, un decret del govern conservador d’Eduardo Dato permet la constitució de la
Mancomunitat.

Tot i que aquest decret també obre la via a la implantació de noves institucions a altres províncies
limítrofes, la Mancomunitat de Catalunya és l’única que s’implanta a tot l’Estat per la qual cosa dóna
la impressió d’una entitat preautonòmica.

La constitució té lloc el 6 d’abril de 1914 al Palau de la Generalitat. Quatre mesos després esclata la
Primera Guerra Mundial. És per això que mentre a Europa es destrueixen vides, pobles i monuments,
a Catalunya la Mancomunitat comença a construir una nació.

La Diputació de Prat de la Riba és el principal motor de la Mancomunitat de Catalunya. Compta amb

el 57% de la població però aporta 80% dels recursos globals d’aquesta nova institució.

Dues etapes

Prat de la Riba és elegit com a primer president d’aquest nou ens el 6 d’abril de 1914 amb 80 vots a
favor, sis abstencions i cap vot en contra dels diputats de les quatre diputacions catalanes que
formen l’Assemblea de la Mancomunitat.

En el seu primer discurs com a president, anuncia que l’objectiu prioritari de la Mancomunitat és dotar
a tots els municipis de la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. I cal tenir
present que l’any 1914 molts pobles de Catalunya no té cap d’aquests elements.
Prat de la Riba mor l’1 d’agost de 1917 a Castellterçol, a l’edat de 47 anys. Com a successor,
l’Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch el mateix any. Aquest arquitecte prestigiós, historiador
de l’art i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans s’imposa al monàrquic lleidetà Joan Rovira i
Agelet per 48 a 39 vots.

Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalch és reelegit tres vegades en els sis anys
posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència, el 1920 les quatre diputacions traspassen a la
Mancomunitat tots els serveis i recursos que encara són de la seva titularitat. Això contrasta amb el
fet que cap dels governs espanyols no ha traspassat cap competència ni cap recurs fiscal al govern
català.

Dissolució

L’any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució catalana. I és el
mateix Primo de Rivera qui, l’any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.