Professional Documents
Culture Documents
● ¿Són additius?
● ¿Què són?
Segons la AESAN els aromes són substàncies que s'afegeixen als aliments per a donar-los olor o
modificar l'olor o sabor que tenen. S'usen normalment durant la producció d'aliments perquè els
processos utilitzats solen modificar les seues característiques organolèptiques.
Tots els aromes que s'usen a la Unió Europea han d'haver sigut avaluats (excepte els preparats
obtinguts a partir d'aliments) i autoritzats. Per a això han d'haver demostrat que són segurs a les
quantitats utilitzades i que no porten a engany al consumidor. Estàn regulats pel Reglament
(UE) Núm. 234/2011 de la Comissió, de 10 de març de 2011, d'execució del Reglament (CE)
núm. 1331/2008 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s'establix un procediment
d'autorització comuna per als additius, els enzims i les aromes alimentàries.
Els aromes han de figurar en la llista d'ingredients dels aliments com a “aromes” o amb una
denominació més específica. A més podrà utilitzar-se el terme “natural” quan s'hagen obtingut
íntegrament a partir de fonts naturals.
● ¿Són segurs?
Segons l’'organització “Environmental Working Group (EWG)” als Estats Units explica que
realment és difícil saber quins ingredients hi ha realment sota la denominació “aroma” ja que els
aromatitzants químics poden contindre més d'un centenar de substàncies diferents i solen anar
barrejats amb emulsionants, dissolvents i conservants.
Existeixen diferents tipus d'aromes i es classifiquen en funció de la seua obtenció (ex.: síntesi
química, combustió de fusta o fonts naturals) i les seues característiques (substàncies pures o
preparats). Tipus d'aromes alimentàris:
-Aromes obtingudes per tractament tèrmic: aromes que s'obtenen per un procés de calfament
de diferents ingredients, dels quals almenys un conté nitrogen (amino) i un altre és un sucre
reductor. Poden ser aliments o materials de base no alimentaris, com per exemple una aroma de
carn obtingut pel calfament de *xilosa i cisteïna.
-Aromes de fum: fum condensat tractat. Esta categoria està legislada de forma diferent de la
resta de categories i està prohibit el seu ús en aliments infantils, cereals i en molts aliments
dietètics.
-Precursors d'aromes: en si mateixos no tenen per què ser aromatitzants, sinó que l'aroma es
crea en el procés de transformació de l'aliment, com per exemple seria l'addició d'aminoàcids,
sucres reductors.
-Altres aromes: aromes no recollides en els anteriors apartats, com per exemple a través del
calfaments extrem d'alguns greixos s'obté una aroma de tipus barbacoa.
A més, existixen ingredients alimentaris que s'utilitzen com a aromes quan es venen al
consumidor en aliments compostos (ex.: espècies).
El terme “aroma natural” engloba aquells aromes que han de ser íntegrament obtinguts de fonts
naturals d'origen vegetal, animal o microbiològic amb la utilització de procediments físics,
enzimàtics o microbiològics (calfar, fermentar, trossejar, etc.), és a dir, no poden ser sintetitzats
químicament.
Un 95% de l'aroma com a mínim ha de provindre de l'ingredient principal.
Un Exemple de aroma podria ser el aroma de barbacoa que acostumem a trobar en molts ultraprocessats,
com ara pizzes, salses o papes. Aquest aroma sol estar composat per aromes de fum, substàncies
aromatitzants, aigua i E-433. Es pot comprar però es més difícil de trobar, ja que no en solen tindre als
supermercats i es sol trobar en format líquid o pols.