Existeix també el mite que afirma que els adolescents són inherentment incompetents i

irresponsables. 

Als EUA, hi ha estudis amb dades que demostren que durant l’etapa d’adolescència hi
ha més casos de depressió, consum de drogues i suïcidis. Estudis fet a altres cultures
no mostren aquests trets durant l’adolescència i, de vegades, no despunten fins que
els joves no reben les influències occidentals. D’altra banda, alguns historiadors
confirmen que històricament els adolescents no buscaven allunyar-se dels adults, sinó
que volien aprendre a fer-se adults. També afirmen que el terme adolescència és un
fenomen nou amb no més d’un segle d’antiguitat.

Diferents estudis demostren que els adolescents passen per una etapa de prolongació
artificial de la infància: se’ls ha infantilitzat un cop començada la pubertat i, més
endavant, se’ls ha restringit el seu comportament. 

Altres estudis defensen l’existència d’un cervell adolescent, s’han fet proves que
demostren que aquesta franja d’edat utilitza parts del cervell de manera diferent que
els adults: amb accions que impliquen la memòria o el canvi decreixent en l’activitat de
l’onda delta durant els períodes de somni. No obstant això, hi ha dos punts que
contradiuen la teoria; el primer, la majoria de canvis que es produeixen durant
l’adolescència ocorren dins d’un seguit de canvis que se succeeixen al llarg de les
nostres vides. Un estudi de la UAB va descobrir que algunes parts del cervell creixen a
un ritme del 29% en joves, en contrast amb el 4% dels adults que ronden els 40. El
segon, l’autor no ha trobat cap estudi que mostri una relació causal entre les propietats
del cervell i els problemes de l’adolescència: les neuroimatges simplement mostren
que l’activitat del cervell està associada a unes emocions i comportaments
determinats. No hi ha dubte que les emocions i els comportaments queden reflectits en
l’activitat cerebral, però aquesta activitat no constitueix per força la causa d’aquest
tipus de comportaments. Per aquest motiu, quan els adolescents pateixen crisis, ho
podrem veure reflectit en el cervell, però la causa d’això és el cervell o l’entorn
cultural?

Hi ha hagut casos que demostren que alguns investigadors es guien per les seves
pròpies per idees errònies en la interpretació dels estudis cerebrals. N’és un exemple
l’estudi per determinar les arrels biològiques de la mandra en adolescents: els
investigadors van arribar a concloure el cas sense tenir en compte si les persones que
hi participaven eren les correctes per demostrar la teoria. Van comparar adolescents
amb adults, però no els van categoritzar ni com a mandrosos ni com al contrari,
treballadors. No sempre els estudis d’escàners cerebrals donen solucions i, a més,
malauradament, les empreses farmacèutiques se n’aprofiten per vendre els seus
productes.

Els adolescents, doncs, encara que no ho mostrin en cada moment, són molt
competents en habilitats considerades adultes. Alguns estudis demostren que els
adolescents són, en molts aspectes, superiors als adults, per exemple, en l’agudesa
visual (punt més àlgid als 12 anys), habilitats verbals i de raonament (extraordinàries
en adolescents) i habilitats per aprendre coses noves. D’altra banda, des d’una
perspectiva evolutiva, la raça humana ha demostrat tenir total capacitat en certs àmbits
en el període de l’adolescència, com la reproducció. 

És inevitable que alguns adolescents es comportin de manera incorrecta o

irresponsable, ja que aprenen els uns dels altres i els adults els tracten com a nens. El
comportament imprudent és la seva forma de declarar-se adults perquè, quan se’ls
tracta com a tal, no dubten en acceptar-ho. S’ha de deixar de pensar en el mite de la
immaduresa del cervell adolescent i començar a valorar el potencial que tenen.