● Ecologia ● Evolució ● Metaboli ● Genètica men ● Biologia mole ● Microbiol ● Disseny ex ● Immunol

sme deliana cular ogia perimenta ogia

(biomolècules l
i biotecnologi
a)

BIOLOGIA SELECTIVITAT PAU

METABOLISME
El metabolisme cel·lular i els enzims
QUE ES? reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les cèl·lules
QUINA ES LA SEVA FINALITAT? produir matèria i energia

VIES METABÒLIQUES reaccions químiques del metabolisme

METABÒLITS molècules que hi intervenen
ENZIMS específics per cada substrat i per cada reacció
reacció exergonica
reacció endergònica
Característiques del metabolisme:

forma seqüencial i coordinadai requereixen d’un medi

aquós
enzimses troben en un compartiment cel·lular

reaccions catabòliques i anabòliques estan controlades de

formaindependent
L’ATP. ASPECTES ENERGÈTICS DEL METABOLISME
LIPIDS: grases, fosfolipids, esteroides, etc. Son insolubles en aigua, pero solubles en alcohol
y eter.
FUNCIONS: almagatzemar energia, estructural (membrana celular)...

GLUCIDS (carbohidrats).
La síntesi de l’ATP es pot fer
de dues maneres:

Fosforilació a nivell de substrat=> energia que s’allibera quan

es trenca algun enllaç d’una biomolecula

Per mitjà de l’enzim ATP-sintetasa. A les crestes mitocondrials

i als tilacoides
TIPUS DE REACCIONS

Reaccions exergòniques, alliberen energia

Reaccions endergòniques, absorbeixen energia

EL CONTROL DEL METABOLISME
BIOCATALITZADORS I HORMONES Les hormones són molècules segregades per les glàndules
endocrines que actuen com a missatgers químics
regulant el metabolisme de determinades cèl·lules.

L’ACTIVITAT DELS CATALITZADORS

Afegir-li escalfor.
Afegir-li un catalitzador
 ELS ENZIMS Són biocatalitzadors

Són substàncies que acceleren molt la reacció, fins i tot en

concentracions molt petites.

No es consumeixen durant la reacció

4 característiques diferents a les dels catalitzadors no
biològics:
Són molt específics.
Sempre actuen a temperatura ambient.
Són molt actius. Augmenten molt més la velocitat de reacció
que els catalitzadors no biològics.
Tenen un pes molecular molt elevat

Segons la seva estructura, els enzims poden ser de dos tipus:

•Enzims estrictament proteics.

•Enzims amb una fracció proteica i una altra no proteica

anomenada coenzim.
ACTIVITAT ENZIMÀTICA
 EL CENTRE ACTIU DE L’ENZIM La regió que s’uneix al substrat s’anomena centre actiu

És una part molt petita de l’enzim.

Té una estructura tridimensional en forma de cavitat per tal

que hi encaixi sols el substrat (específicament).

Els aminoàcids que el formen estan propers encara que

poden estar molt distants a l’estructura primària.

Aquests aminoàcids presenten afinitat química pel

substrat i estableixen enllaços febles que es separaran
amb facilitat després de formar el producte.
ESPECIFICITAT DELS ENZIMS

El substrat ha de:
Tenir una forma adequada per accedir al centre actiu.
Poder establir enllaços febles amb els aminoàcids fixadors.
Presentar un enllaç susceptible de poder ser trencat pels
aminoàcids de l’enzim.

CINÈTICA ENZIMÀTICA si augmenten la concentració del substrat es produeix un

augment de la velocitat de la reacció

saturació de l’enzim
s’arriba a la velocitat
màxima
FACTORS
QUA AFECTEN L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA (VELOCITAT)

Concentració del substrat.

Temperatura
Si augmenta la temperatura, augmenta la velocitat de
reacció. L’enzim pot desnaturalitzar-se.
Si disminueix la temperatura, disminueix la velocitat de
reacció. L’enzim pot quedar inactiu.

El pH:Hi ha un pH òptim i uns límits en els quals l’enzim es

desnaturalitza.

Inhibidors:Són substàncies que disminueixen l’activitat d’un

enzim o que directament l’inhibeixen.
LA DISPOSICIÓ ESPACIAL DELS ENZIMS. Augmenten l’eficiencia de les vies
metaboliques, i es donen les seguents estrategies:

COMPARTIMENTACIÓ: separats per membranes els

llocs on es realitzen les vies metabòliques

EL COMPLEX MULTI-ENZIMÀTIC: diversos enzims que actuen

en una via

INCLUSIÓ A LES MEMBRANES

ELS COENZIMS molècula orgànica que s’uneix a la fracció proteica de
l’enzim durant el procés catalític. Temporal.

són donadors o receptors de grups químics pel que si que es

modifiquen durant la reacció.

Coenzims d’oxidació i reducció Transporten electrons i protons. Els principals són NAD+,
NADP+i FAD

Coenzims de transferència. Transporten radicals com l’ATP que transporta grups fosfat
per donar-los a altres molècules. Pot transportar diferents
grups: si transporta el grup acetil (CO-CH3) s’anomenarà
acetil-CoA (CH3-CO-S-CoA).
 VITAMINES molècules que els animals en general no les poden sintetitzar
o ho fan en quantitats molt petites pel que s’han d’ingerir.

Les plantes i els bacteris si que les poden sintetitzar.

Són coenzims o són imprescindibles per sintetitzar-los

Són molt inestables, s’alteren amb facilitat per la llum, pel

canvi de temperatura o amb el temps

2 grups:
•Vitamines liposolubles →són lípids (A, D, E i K).
•Vitamines hidrosolubles →són solubles en H2O (B i C)

NOMENCLATURA DELS ENZIMS–asa(lactasa, sacarasa, amilasa...).

CLASSIFICACIÓ DELS ENZIMS
 conjunt de reaccions gràcies a les quals es trenquen les
CATABOLISME molècules per tal d’obtenir energia i matèria

RESPIRACIÓ AERÒBIA DELS GLÚCIDS

Fermentació: és més ràpida però menys Respiració: És més lenta però més eficaç, s’obtenen 38 ATP
eficaç, només s’obtenen 2 ATP perquè el per cada molècula de glucosa. El seu producte final és el
producte final per cada glucosa encara CO2 i és aeròbia (requereix O2).
emmagatzema energia. Els seus productes
finals són molècules orgàniques com ara l’
àcid làctic, etanol, etc. És anaeròbia (no
utilitza O2).
La respiració aeròbia de la glucosa comprèn les següents
rutes metabòliques:
BALANÇ ENERGÈTIC D’UNA MOLÈCULA DE La respiració aeròbia d’una molècula de glucosa aporta 38
GLUCOSA ATP.

GLUCOLISI=2ATP I 2 NADH

DESCARBOXILACIO OXIDATIVA
DEL PIRUVAT=2 NADH

CICLE DE KREBS= 6NADH,

2FADH2 I 2GTP(=ATP)

CADENA ELEC.=3ATP PER CADA

NADH I 2ATP PER CADA FADH2