Diccionari de Psiquiatria

Diccionari de psiquiatria
abreacci f
es fr en de abreaccin abraction abreaction Abreagieren; Abreaktion
expressada com a incapacitat de prendre decisions i executar-les.
abs de substncies m
es fr en de abuso de sustancias abus de substances substance abuse Drogenmissbrauch
Descrrega emocional que permet a un individu d'alliberar-se de l'afecte nociu lligat a un record traumtic.
Nota: L'abreacci s'aconsegueix revivint l'experincia emocional del record.
Consum recurrent d'una substncia psicoactiva, amb conseqncies adverses significatives sense arribar a la dependncia.
Nota: L'abs de substncies es diferencia de la dependncia de substncies per la gravetat i persistncia dels smptomes fisiolgics i de comportament i per les conseqncies socials negatives que la dependncia comporta.
abrusament m
es fr en de activacin propagada; kindling embrasement; kindling kindling Kindling
5
Model experimental segons el qual la repetida estimulaci, elctrica o qumica, de baixa intensitat de determinades zones del cervell pot provocar una sensibilitzaci progressiva de l'estructura cerebral i generar convulsions i crisis comicials.
Nota: L'abrusament, centrat inicialment en la gnesi de l'epilpsia, permet explicar tamb determinats trastorns mentals, com ara el trastorn per estrs posttraumtic.
acalclia f
es fr en de acalculia acalculie acalculia Akalkulie
Incapacitat de fer operacions aritmtiques, que no pot ser explicada per ansietat ni per manca de concentraci.
ablia f
es fr en de abulia aboulie abulia Abulie
acatsia f
es fr en de acatisia akathisie akathisia Akathisie
Manca total o parcial de voluntat, sovint
Alteraci caracteritzada per la
TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de psiquiatria. Barcelona: Elsevier-Doyma: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. 213 p. ISBN 978-84-458-1774-2; 978-84-393-7373-5 Versi actualitzada de les fitxes a www.termcat.cat (Cercaterm)
impossibilitat de mantenir-se quiet o assegut.

Nota: L'acatsia pot aparixer com un efecte secundari d'alguns frmacs antipsictics.
Neurotransmissor amb acci inhibidora que atura la transmissi de senyals elctrics en la sinapsi de les neurones del sistema nervis central.
Nota: 1. Mitjanant el control de la transmissi de senyals, el GABA facilita la disminuci o l'alleujament dels smptomes d'alguns trastorns mentals. 2. La sigla GABA prov de la denominaci anglesa g-aminobutyric acid.
accs de clera m
sin. crisi de clera f es fr en de acceso de clera; crisis de clera accs de rage; crise de colre fit of rage Choleraanfall
11
acinsia f
es fr en de acinesia acinsie; akinsie akinesia Akinesie
Expressi emocional desproporcionada, amb una gran agressivitat verbal que inclou sovint l's de llenguatge injuris.
acetilcolina f
sigla ACh f es fr en de acetilcolina; ACh actylcholine; ACh acetylcholine; ACh Acetylcholin; ACh
12
Estat d'alentiment psicomotor o de moviment voluntari redut.
acrofbia f
es fr en de acrofobia acrophobie acrophobia Akrophobie
Neurotransmissor amb acci inhibidora o excitadora segons el tipus de receptor colinrgic utilitzat, que afavoreix la transmissi de l'impuls nervis en les sinapsis del sistema nervis central i del sistema nervis perifric.
13 Nota: L'acetilcolina s important, entre d'altres funcions, per a la memria i el funcionament neuromuscular. En els malalts d'Alzheimer la concentraci d'acetilcolina en el cervell s significativament reduda.
Fbia als llocs elevats.
acte sucida m
es fr en de acto suicida acte suicide suicidal act Suizidhandlung
ACh f
veg. acetilcolina f
Acte que comporta un dany autoinfligit, amb un grau divers d'intencionalitat letal o de conscincia d'aquesta intencionalitat.
10
cid g-aminobutric m
sigla GABA m es fr en de cido g-aminobutrico; GABA acide g-aminobutyrique ; GABA g-aminobutyric acid; GABA g-Aminobuttersure; GABA
14
activaci f
es fr en de activacin activation activation Aktivierung
Preparaci o disposici psicolgica o cognitiva per a l'acci.

19 15
adrenalina f sin. compl. epinefrina f

es fr en de adrenalina; epinefrina adrnaline; pinphrine adrenaline; epinephrine Adrenalin; Epinephrin
actuaci f
es fr en de actuacin acting out; agissement acting out Agieren
Expressi de sentiments i conflictes emocionals inconscients per mitj d'accions, sovint impulsives i agressives.
Neurotransmissor estimulador del sistema nervis simptic que actua a travs dels receptors adrenrgics i produeix mltiples efectes fisiolgics.
Nota: La secreci d'adrenalina, per exemple, augmenta el flux sanguini en els msculs i el cervell i accelera la respiraci i la freqncia cardaca. Es tracta de respostes fisiolgiques relacionades amb un estat d'emergncia.
16
adaptaci f
es fr en de adaptacin adaptation adaptation Anpassung
20
adrenrgic -a adj
es fr en de adrenrgico adrnergique adrenergic adrenerg
Procs mitjanant el qual un individu respon harmnicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, ajustant-se als canvis o superant un estrs psicosocial sobrevingut.
17
adaptaci social f
es fr en de adaptacin social adaptation sociale social adoption soziale Anpassung
21
Que actua mitjanant l'adrenalina o com l'adrenalina.
adrenoreceptor m veg. receptor adrenrgic m
Adaptaci centrada en el procs pel qual un individu, un grup o una collectivitat s'acomoden i viuen en el seu medi fsic i social.
22
m veg. receptor adrenrgic
adrenoreceptor
23
adrenoreceptor m veg. receptor adrenrgic m afartament compulsiu m

es trastorno por atracn fr hyperphagie boulimique en BED; binge-eating disorder; compulsive overeating de Binge Eating Strung
18
addicci f
es fr en de adiccin addiction addiction Abhngigkeit
24
Estat de dependncia fsica o psquica d'una substncia o d'una prctica, ms enll del control voluntari.
Trastorn de la conducta alimentria caracteritzat per la presncia d'episodis recurrents d'ingesti excessiva, descontrolada i rpida d'aliments, els quals provoquen en l'individu afectat sentiment de culpa i problemes de sobreps, sense accions compensatries.
Afecte caracteritzat per l'absncia total o gaireb total de qualsevol signe d'expressi emocional.
29
afecte inadequat m
es fr en de afecto inadecuado; afecto inapropiado affect inappropri inappropriate affect inadquater Affekt
25
afsia f
es fr en de afasia aphasie aphasia Aphasie
Afecte caracteritzat per la discordana amb el contingut del discurs o del pensament.
Alteraci de les facultats de producci i comprensi semntica del llenguatge, produda per una lesi o una malaltia cerebrals.
30
afecte lbil m
es fr en de afecto lbil affect labile labile affect labiler Affekt
26
afecte m
es fr en de afecto affect affect Affekt
Afecte caracteritzat pels canvis repetits, rpids i bruscs en els signes d'expressi emocional, independentment dels esdeveniments o dels estmuls externs.
Qualsevol sentiment que commou l'nima, especialment, l'amor no sexual per una persona.
31
afecte retret m
es afecto constreido; afecto embotado; afecto restringido fr affect mouss en blunt affect; blunted affect; constricted affect; restricted affect de abgestumpfter Affekt; verminderter Affekt Afecte caracteritzat per una minva ms o menys important dels signes d'expressi emocional.
Nota: Alguns autors distingeixen entre els individus que presenten una minva considerable dels signes d'expressi emocional (en angls, blunted affect 'afecte esmussat') i aquells en qu aquesta minva s ms lleu (en angls, constricted affect o restricted affect 'afecte restringit'). Generalment, per, aquesta distinci s irrellevant.
27
afecte m
es fr en de afecto affect affect Affekt
Comportament observable que s l'expressi dels sentiments experimentats per l'individu.
28
afecte aplanat m
es fr en de afecto aplanado; afecto plano affect aplati; affect plat flat affect; flattened affect flacher Affekt; verflachter Affekt
32
afectivitat f
es fr en de afectividad affectivit affectivity; emotion Affektivitt
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psquica mplia i exigeix una intervenci teraputica immediata.
Nota: L'agitaci psicomotora pot manifestar-se, per exemple, com a ansietat o com a tensi interna.
Capacitat natural de l'individu d'experimentar i manifestar afectes.

Nota: L'afectivitat constitueix la vida emocional total d'un individu. 37 33
agnsia f
es fr en de agnosia agnosie agnosia Agnosie
aflicci f
es fr en de afliccin affliction; peine affliction; bereavement Kummer
Resposta emocional apropiada i normal a una prdua significativa i reconeguda conscientment per l'individu.
Prdua de la capacitat de comprendre el significat dels estmuls o d'identificar-ne els diversos tipus a causa d'una alteraci del procs de percepci.
Nota: L'agnsia pot afectar la percepci visual, tctil, temporal o global.
34
afrontament m
es fr en de afrontamiento affrontement coping coping
38
agonista m
es fr en de agonista agoniste agonist Agonist
Procs mitjanant el qual un individu aborda les tensions internes o externes que amenacen o sobrepassen els seus recursos per adaptar-se a una situaci, a travs d'un conjunt d'esforos cognitius, emocionals o de comportament.
Frmac o agent que provoca en el receptor amb el qual entra en contacte un canvi que comporta una resposta biolgica.
Nota: Els frmacs poden ser agonistes directes o indirectes, segons si s'uneixen directament al receptor i l'activen (agonistes directes) o si utilitzen la terminaci nerviosa per a augmentar la quantitat de neurotransmissor en l'espai sinptic (agonistes indirectes).
35
agitaci f
veg. agitaci psicomotora f
36
agitaci psicomotora f
sin. compl. agitaci f
39
agonista parcial m
es fr en de agonista parcial agoniste partiel partial agonist Partialagonist
es fr en de
agitacin; agitacin psicomotora agitation; agitation psychomoteur agitation; psychomotor agitation Erregung; psychomotorische Erregung
Agonista que no arriba a produir l'efecte mxim d'estimulaci del receptor, independentment de la quantitat de substncia que s'administri.
es fr en de
aislamiento social isolement social social isolation soziale Isolation
40
agorafbia f
es fr en de agorafobia agoraphobie agoraphobia Agoraphobie
Absncia de relacions interpersonals i de comunicaci amb els altres, ja sigui de forma activa o passiva.
44
alcohol m
es fr en de alcohol alcool alcohol Alkohol
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la fbia als espais oberts o molt concorreguts.
Nota: En l'agorafbia s'eviten situacions en qu pugui resultar difcil escapar o en qu pugui aparixer una crisi d'angoixa inesperada sense que es disposi d'ajut.
41
agressivitat f
es fr en de agresividad agressivit aggressiveness; aggressivity Aggressivitt
45
Substncia orgnica caracteritzada per la presncia del grup funcional hidroxil enllaat directament a un tom de carboni que no sigui aromtic, que actua com a droga depressora del sistema nervis central i que en grans quantitats pot arribar a produir efectes txics mltiples.
Nota: L'alcohol s un component de la cervesa, del vi i de les begudes obtingudes per destillaci.
Expressi d'una tendncia instintiva i innata de l'individu que el porta a actuar o respondre violentament contra persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
alcoholisme m
es fr en de alcoholismo alcoolisme alcoholism Alkoholismus
42
allament m
Estat de dependncia de l'alcohol. es fr en de aislamiento isolation isolation Isolation
46
alegria patolgica f
es fr en de alegra patolgica joie pathologique pathological happiness pathologische Freude
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu impedeix la relaci angoixant entre un objecte i els pensaments, consistent en la separaci d'una idea de l'afecte que l'acompanya, el qual s objecte de repressi.
43
allament social f
Alteraci de l'afectivitat en qu es produeix una exaltaci de l'estat d'nim i un augment del to vital, que pot incloure tamb un sentiment antagnic d'irritabilitat.
considera com a reals.

47
alentiment psicomotor m
sin. inhibici psicomotora f es inhibicin psicomotora; retraso psicomotor fr inhibition psychomotrice; retard psychomoteur en psychomotor inhibition; psychomotor retardation de psychomotorische Retardierung Alentiment generalitzat i visible del discurs, el pensament i els moviments corporals.
Nota: Les allucinacions s'han de distingir de les illusions, en qu un estmul extern real es percep o interpreta de manera errnia.
51
allucinaci auditiva f
es fr en de alucinacin auditiva hallucination auditive auditory hallucination akustische Halluzination
Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb l'oda, procedents de l'exterior del cap de l'individu.
Nota: Les allucinacions auditives poden ser elementals (si es perceben sorolls o sons sense significat) o complexes (si es perceben sons amb significat, frases o veus). Les ms habituals prenen forma de veus.
48
alerta f
es fr en de alerta arousal; veil arousal; vigilance Vigilanz
52
Estat d'activaci de l'organisme davant de possibles demandes o amenaces, a fi de donar-hi una resposta comportamental adequada.
allucinaci cenestsica f veg. allucinaci somtica f
53 49
allucinaci cinestsica f
es fr en de alucinacin cinestsica hallucination kinesthsique kinesthetic hallucination kinsthetische Halluzination
alexitmia f
es fr en de alexitimia alexithymie alexithymia Alexithymie
Alteraci de l'afectivitat i la cognici caracteritzada per la dificultat de reconixer i expressar les emocions, tant prpies com alienes.
Allucinaci consistent en la percepci de moviment o de canvis en la posici corporal.
54
allucinaci congruent amb l'estat d'nim f

es de fr en de alucinacin congruente con el estado nimo hallucination congruente l'humeur mood-congruent hallucination. stimmungskongruente Halluzination
50
allucinaci f
es fr en de alucinacin hallucination hallucination Halluzination
Percepci d'un objecte o d'un estmul exterior inexistents, que un individu
Allucinaci el contingut de la qual s'ajusta a un estat d'nim determinat, que pot ser
depressiu o eufric.
resulta irresistible i d'execuci forosa per a l'individu que experimenta l'allucinaci.
55
allucinaci gustativa f
60
es fr en de
alucinacin gustativa hallucination du got taste hallucination Geschmackshalluzination
allucinaci no congruent amb l'estat d'nim f

es alucinacin no congruente con el estado de nimo fr hallucination non congruente l'humeur en mood-incongruent hallucination. de stimmungsinkongruente Halluzination Allucinaci el contingut de la qual no s'ajusta a un estat d'nim determinat, que pot ser depressiu o eufric.
Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb el gust, normalment de carcter desagradable.
56
allucinaci hptica f
veg. allucinaci tctil f
57
allucinaci hipnaggica f
es fr en de alucinacin hipnoggica hallucination hypnagogique hypnagogic hallucination hypnagoge Halluzination
61
allucinaci olfactria f
es fr en de alucinacin olfativa hallucination olfactive olfactory hallucination Geruchshalluzination
Allucinaci consistent en la percepci d'imatges o visualitzacions similars a les dels somnis, que es produeix en el pas de la viglia al son.
62 58
Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb l'olfacte, normalment de carcter desagradable.
allucinaci hipnopmpica f
es fr en de alucinacin hipnopmpica hallucination hypnopompique hypnopompic hallucination hypnopompe Halluzination
allucinaci psquica f sin. pseudoallucinaci f

es alucinacin psquica; pseudoalucinacin fr hallucination psychique en pseudohallucination; psychical hallucination de Pseudohalluzination; psychische Halluzination Percepci d'una sensaci deguda a l'alteraci de la conscincia i del sentit de la realitat, usualment en forma de veus procedents de l'interior del cap de l'individu.
Allucinaci consistent en la percepci d'imatges o visualitzacions similars a les dels somnis, que es produeix en el pas del son a la viglia.
59
allucinaci imperativa f
es fr en de alucinacin imperativa hallucination imprative imperative hallucination imperative Halluzination
63
allucinaci somtica f sin. compl. allucinaci cenestsica f

es alucinacin corporal; alucinacin somtica
Allucinaci psquica en forma d'ordre, que
fr hallucination somatique en cenesthesic hallucination; somatic hallucination de Krperhalluzination; znsthetische Halluzination

67
Psicoestimulant que provoca modificacions psquiques transitries que afecten especialment la capacitat de percepci.
allucinosi f
es fr en de alucinosis hallucinose hallucinosis Halluzinose
Allucinaci consistent en la percepci d'una sensaci fsica localitzada a l'interior de l'organisme.
64
allucinaci tctil f
sin. compl. allucinaci hptica f es alucinacin hptica; alucinacin tctil fr hallucination tactile en haptic hallucination; tactile hallucination de haptische Halluzination; taktile Halluzination Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb el tacte.
Nota: Les allucinacions tctils poden ser actives (si es percep la sensaci de tocar) o passives (si es percep la sensaci de ser tocat). Les ms freqents sn les sensacions de descrregues elctriques o la formicaci.
Sndrome psictica de causa orgnica caracteritzada per la presncia d'allucinacions, tot i que l'individu t conscincia que l'objecte o l'estmul percebuts sn irreals.
68
allucinosi alcohlica f
es fr en de alucinosis alcohlica hallucinose des buveurs alcoholic hallucinosis Alkoholhalluzinose
65
allucinaci visual f
es fr en de alucinacin visual hallucination visuelle visual hallucination optische Halluzination
69
Allucinosi que es presenta associada a la sndrome d'abstinncia alcohlica o desprs d'una ingesti massiva d'alcohol, caracteritzada sobretot per allucinacions auditives.
algia f sin. compl. pobresa de la parla f

es fr en de alogia; pobreza del habla alogie; pauvret du langage alogia; poverty of speech Alogie; Spracharmut
Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb la vista.

Nota: Les allucinacions visuals poden ser elementals (si es perceben formes, colors o figures geomtriques simples) o complexes (si hi ha figuraci i es perceben imatges).
Alteraci del pensament caracteritzada per una marcada restricci de la quantitat i el contingut de la parla espontnia i per la incapacitat de produir idees.
Nota: En l'algia les respostes del pacient sn breus, redudes a monosllabs o amb escassos recursos d'estil.
66
allucinogen m
es fr en de alucingeno hallucinogne hallucinogen Halluzinogen
70
ambivalncia f
es fr en de
ambivalencia ambivalence ambivalency Ambivalenz
experincies noves.
74
amnsia alcohlica f
es fr en de amnesia alcohlica; laguna alcohlica amnsie alcoolique black out Blackout
Presncia simultnia de sentiments, creences, desitjos o impulsos oposats envers un mateix objecte, un contingut vivencial o una idea.
Nota: L'ambivalncia pot ser volitiva, cognitiva o afectiva. Una de les ambivalncies afectives ms freqents es dna entre amor i odi.
71
amfetamina f
es fr en de anfetamina amphtamine amphetamine Amphetamin
75
Amnsia antergrada lacunar que pot experimentar un malalt alcohlic o un bevedor no habitual o espordic desprs d'una intoxicaci alcohlica aguda, sense alteracions de la conscincia associades.
amnsia antergrada f sin. compl. amnsia de fixaci f

es amnesia antergrada; amnesia de fijacin fr amnsie antrograde; amnsie de fixation en anterograde amnesia; fixation amnesia de anterograde Amnesie Amnsia que afecta la memria recent caracteritzada per la incapacitat de formar nous records a partir del moment que s'ha manifestat.
Psicoestimulant que actua sobre el sistema nervis central i eleva l'estat d'nim i les funcions psicomotores.
Nota: Les amfetamines sn agents teraputics, per tamb poden ser consumides com a drogues.
72
ammia f
es fr en de amimia amimie amimia Amimie
76
amnsia d'evocaci f veg. amnsia retrgrada f
Alteraci motora caracteritzada per l'absncia d'expressi mmica.
77
amnsia de fixaci f veg. amnsia antergrada f
73
amnsia f
es fr en de amnesia amnsie amnesia Amnesie
78
amnsia dissociativa f
es fr en de amnesia disociativa amnsie dissociative dissociative amnesia dissoziative Amnesie
Incapacitat parcial o total de recuperar o de retenir informaci, de manera que s'impedeix el record d'experincies passades o l'adquisici d'informaci sobre
Trastorn dissociatiu caracteritzat per la incapacitat sobtada de recordar informacions personals prpies rellevants, que no pot ser explicada per un oblit corrent ni per un trastorn mental orgnic.
10
sin. compl. amnsia d'evocaci f

Nota: 1. L'amnsia dissociativa acostuma a produir-se desprs d'un xoc emotiu i pot ser reversible en pocs dies. 2. Clssicament, l'amnsia dissociativa es designava amb la denominaci amnsia psicgena.
79
amnsia global transitria f

es fr en de amnesia global transitoria amnsie globale transitoire transient global amnesia transiente globale Amnesie
84
es amnesia de evocacin; amnesia retrgrada fr amnsie d'vocation; amnsie rtrograde en evocation amnesia; retrograde amnesia de retrograde Amnesie Amnsia caracteritzada per la incapacitat de recuperar informaci sobre fets ms o menys remots o sobre coneixements adquirits abans que es manifests.
Amnsia caracteritzada per l'aparici sobtada d'amnsia antergrada profunda associada a amnsia retrgrada en grau variable, sense smptomes neurolgics, que es resol habitualment en unes hores.
amnsia selectiva f
es fr en de amnesia selectiva amnsie slective selective amnesia selektive Amnesie
80
amnsia lacunar f sin. compl. amnsia localitzada f

es fr en de amnesia lacunar; amnesia localizada amnsie lacunaire; amnsie localise lacunar amnesia; patchy amnesia lakunre Amnesie
Amnsia caracteritzada per la incapacitat de recordar alguns dels esdeveniments significatius ocorreguts durant un perode de temps determinat.
Nota: A diferncia de l'amnsia lacunar, en l'amnsia selectiva la informaci oblidada no s brusca ni global, sin ms subtil i discriminativa.
Amnsia circumscrita a un perode de temps concret i a un esdeveniment especfic.
85
anamnesi f
es fr en de anamnesia; anamnesis anamnse anamnesis Anamnese
81
amnsia localitzada f
veg. amnsia lacunar f
82
amnsia posttraumtica f
es fr en de amnesia postraumtica amnsie posttraumatique post-traumatic amnesia. posttraumatische Amnesie
86
Part de la histria clnica d'un malalt que recull els antecedents familiars, patolgics, etc., facilitada per ell mateix o per altres persones, amb vista al diagnstic.
anancstic -a adj
es fr en de anancstico anancastique anankastic anankastisch
Amnsia que afecta la memria dels esdeveniments simultanis o b immediatament previs a l'afectaci per un traumatisme cranioenceflic.
83
amnsia retrgrada f
Relatiu o pertanyent a un trastorn
11
obsessivocompulsiu.
87
anergia f
es fr en de anergia anergie anergia; anergy Anergie
es fr en de
anorexia nerviosa anorxie mentale anorexia nervosa Anorexia nervosa
Trastorn de la conducta alimentria caracteritzat per la restricci voluntria de la ingesti d'aliments a causa de l'obsessi per controlar la nutrici i evitar l'augment de pes.
Prdua o manca d'energia vital, que es tradueix sovint en passivitat.

92 88
anorgsmia f veg. trastorn orgstic m
angoixa f
es fr en de angustia angoisse anxiety Anstzustand; Beklemmung
93
ansietat f
es fr en de ansiedad anxit anxiety Angst
Sensaci d'opressi precordial i epigstrica amb desassossec, en resposta a la impressi subjectiva d'una amenaa imminent.
89
anhedonia f
es fr en de anhedonia; anhedona anhdonie anhedonia; anhedonism Anhedonie
Resposta emocional complexa potencialment adaptativa caracteritzada per un estat d'hipervigilncia, tensi, inseguretat extrema i inquietud com a conseqncia de la impressi d'una amenaa imminent.
Nota: L'ansietat t components fisiolgics, cognitius i conductuals i provoca smptomes molt variats, com ara trastorns del son, cefalea, irritabilitat, astnia, minva del desig sexual o trastorns neurovegetatius.
Alteraci de l'afectivitat caracteritzada per la disminuci o la desaparici de la capacitat d'experimentar plaer.
94
ansietat anticipatria f
es fr en de ansiedad anticipatoria angoisse d'attente anticipatory anxiety Erwartungsangst
90
anmia f
es fr en de anomia anomie anomia Wortfindungsstrung
Afsia caracteritzada per la incapacitat d'anomenar objectes o de reconixer-los a partir dels seus noms.
95 91
Ansietat provocada pel pensament o l'amenaa d'estar exposat de nou a una situaci que en una ocasi prvia ha desencadenat una resposta d'ansietat.
ansietat endgena f
es ansiedad endgena
anorxia nerviosa f
12
fr anxit endogne en endogenous anxiety de endogene Angst Ansietat de causa interna a l'organisme i inici brusc i inesperat, amb bona resposta a psicofrmacs.
es fr en de
ansiedad situacional anxit de situation situational anxiety Situationsangst
Ansietat provocada per actuacions o fets habituals en la vida quotidiana, com ara sortir al carrer, trobar-se en espais tancats o parlar en pblic.
Nota: L'ansietat situacional s'associa a l'ansietat com a estat, amb la presncia de smptomes ansiosos en un moment concret i definit.
96
ansietat exgena f
es fr en de ansiedad exgena anxit exogne exogenous anxiety exogene Angst
100
Ansietat de causa externa a l'organisme, que no acostuma a seguir un curs com a crisi.
ansioltic m sin. compl. anxioltic m

es fr en de ansioltico anxiolytique anxiolytic Anxiolytikum
97
ansietat flotant f
es fr en de ansiedad flotante angoisse diffuse free-floating anxiety frei flottierende Angst
101
Psicofrmac que actua contra l'ansietat i que s utilitzat per a alleugerir la tensi emocional.
Ansietat generalitzada i persistent, no adscrita a un objecte o un esdeveniment particular.

Nota: L'ansietat flotant s'associa a l'ansietat com a tret, amb tendncia a enfrontar-se a l'entorn amb un grau excessiu d'ansietat, manifestada durant un perode de temps llarg.
antagonista m
es fr en de antagonista antagoniste antagonist Antagonist
98
ansietat per separaci f

es fr en de ansiedad por separacin anxit de sparation separation anxiety Trennungsangst
Frmac o agent que en unir-se a un receptor el bloqueja i impedeix l'acci dels neurotransmissors o dels seus agonistes.
102
antiadrenrgic -a adj
es antiadrenrgico fr antiadrnergique en antiadrenergic Que actua com a antagonista de l'adrenalina.
Ansietat provocada pel temor que experimenta un individu de ser separat d'alguna persona, especialment, un infant respecte als seus progenitors.
99
ansietat situacional f
103
anticolinrgic -a adj
13
es fr en de
anticolinrgico anticholinergique anticholinergic Anticholinergica
108
antipsictic m sin. compl. neurolptic m

es fr en de antipsictico; neurolptico antipsychotique; neuroleptique antipsychotic; neuroleptic Neuroleptikum
Que actua com a antagonista de l'acetilcolina.
104
anticomicial m
es fr en de anticomicial anticonvulsivant anticonvulsant; anticonvulsive Antikonvulsivum
109
Psicofrmac o agent que t una acci calmant global sobre el sistema nervis, emprat especialment en el tractament de les psicosis i dels estats manacs.
Frmac o agent que prev, alleuja o elimina les crisis comicials.
antipsictic atpic m
es fr en de antipsictico atpico antipsychotique atypique atypical antipsychotic atypisches Neuroleptikum
105
antidepressiu m
es fr en de antidepresivo antidpresseur antidepressant Antidepressivum
Psicofrmac emprat en el tractament de les depressions i altres trastorns mentals, que augmenta la disponibilitat de norepinefrina i serotonina al sistema nervis central.
Psicofrmac o agent que t una acci calmant global sobre el sistema nervis, mitjanant una gran diversitat de mecanismes d'acci i amb un perfil de reaccions adverses ms favorable que l'antipsictic.
Nota: Hi ha indicis que els antipsictics atpics funcionen millor que els antipsictics convencionals en el tractament dels smptomes negatius de l'esquizofrnia. Per aquest motiu, els van substituint de manera gradual.
106
antidopaminrgic -a adj
es antidopaminrgico fr antidopaminergique en antidopaminergic Que actua com a antagonista de la dopamina.
110
antipsiquiatria f
es fr en de antipsiquiatra antipsychiatrie antipsychiatry Antipsychiatrie
107
antiparkinsoni m
es fr en de antiparkinsoniano antiparkinsonien antiparkinsonian Antiparkinsonica
111
Corrent de la psiquiatria que denuncia els fonaments de la psiquiatria clssica i que rebutja l'existncia real del trastorn mental, el qual considera un fenomen sociogentic.
Frmac utilitzat per a tractar els smptomes del parkinsonisme.
antiserotoninrgic -a adj
14
es antiserotoninrgico fr antiserotoninergique en antiserotoninergic Que actua com a antagonista de la serotonina.
116
aprosxia f
es fr en de aprosexia aprosexie aprosexia Aprosexie
112
anullaci f
es fr en de anulacin annulation undoing Ungeschehenmachen
Incapacitat de fixar l'atenci i de concentrar-se prolongadament en una mateixa tasca.
117
aprosdia f
es fr en de aprosodia aprosodie aprosodia; aprosody Aprosodie
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu espera alleugerir l'ansietat a travs de l'expressi en forma simblica, oposada i generalment repetitiva d'afectes, pensaments, mots, gestos o actes passats inacceptables.
Alteraci de l'entonaci del llenguatge caracteritzada per la manca d'emoci, mfasi i ritme en la parla.
113
anxioltic m
veg. ansioltic m
118
aritmomania f
es fr en de aritmomania arithmomanie arithmomania Arithmomanie; Zhlzwang
114
apatia f
es fr en de apata apathie apathy Apathie
Manca de motivaci, inters i emoci pels estmuls ambientals.

Nota: L'apatia en el seu grau mxim esdev ablia.
Compulsi mental en qu l'individu experimenta la necessitat d'executar operacions aritmtiques ms o menys complexes.
Nota: Les operacions arimtiques poden anar des del recompte simple del nombre de passes o d'objectes d'una determinada classe fins a exercicis algebraics complicats.
115
aplanament afectiu m
es aplanamiento afectivo; aplanamiento de afecto fr indiffrence affective; nivellement de l'affect en affective flattening; flattening of affect de Affektverflachung Absncia total o gaireb total de qualsevol signe d'expressi emocional.
119
assertivitat f
es fr en de asertividad assertivit assertiveness Assertivitt
Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb
15
seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions comportaments agressius o manipuladors.
123 120
similituds fontiques que presenten entre si i no segons les relacions semntiques.
associaci laxa f sin. compl. descarrilament m

es fr en de asociacin laxa; descarrilamiento association lche; draillement derailment; loose association Entgleisung
assetjament psicolgic m
es acoso laboral; acoso moral; acoso psicolgico fr harclement moral au travail; harclement professionnel; harclement psychologique en mobbing de Mobbing Comportament de qui sotmet una persona, generalment un company de feina o un subordinat, a un maltractament psicolgic sistemtic i continuat amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada problemes fsics, psicolgics, morals i professionals.
Curs del pensament en qu les idees canvien d'un tema a un altre relacionats entre si de manera nulla o tangencial, sense que el pacient s'adoni de la desconnexi temtica del discurs.
124
astnia f
es fr en de astenia asthnie asthenia Asthenie
121
assistncia gestionada f
es asistencia gestionada; atencin dirigida; atencin gestionada fr soins grs; soins intgrs en managed care de Managed Care Model d'organitzaci sanitria que es basa en la integraci i la coordinaci de serveis, en el control sistemtic de l'atenci als pacients, dels procediments emprats i dels resultats obtinguts, i en la transferncia de riscos als provedors, amb l'objectiu de racionalitzar la despesa i de millorar la qualitat del servei.
Sensaci patolgica de debilitat o cansament fsic i psquic semblant a la que s'experimenta desprs d'un exercici fsic fort.
125
atac de pnic f veg. crisi d'angoixa f
126
atenci f
es fr en de atencin attention attention Aufmerksamkeit
122
associaci fontica f
es asociacin sonora; clangor fr association par assonances en clang association; clanging Tret caracterstic del discurs dels individus amb determinats trastorns mentals consistent a associar els mots segons les
Capacitat de concentrar l'activitat mental d'una manera sostinguda en un objecte o en una tasca concreta.
127
aturada del pensament f

es interrupcin del pensamiento fr arrt des penses; interruption de la pense
16
en thought stopping de Gedankenstopp Tcnica cognitivoconductual amb la qual un individu pot aprendre a interrompre un pensament obsessiu i aturar l'execuci d'un comportament.
133 128
de Selbstbild Concepte que un individu t de la seva prpia identitat fsica, psicolgica i social, establerta per autoobservaci i per percepci de les reaccions alienes.
automatisme m
es fr en de automatismo automatisme automatism Automatismen
autisme m
veg. trastorn autista m
129
autisme m
es fr en de autismo autisme autism Autismus
Execuci de diferents actes sense la intervenci de la voluntat, com a conseqencia de l'hbit o de l'associaci reflexa.
Polaritzaci de tot el psiquisme de l'individu cap al seu interior, amb prdua de contacte amb el mn circumdant.
134
autoreceptor m
es fr en de autoreceptor autorcepteur autoreceptor Autorezeptor
130
autoacusaci f
es fr en de autoacusacin auto-accusation self-accusation Selbstbeschuldigung
135
Receptor presinptic que controla la sntesi i alliberament de neurotransmissors.
Acusaci que un individu es fa a si mateix com a resultat d'un sentiment de culpabilitat profund.
autoscpia f
es fr en de autoscopia autoscopie autoscopy Autoskopie
131
autoestima f
es fr en de autoestima estime de soi self-esteem; self-worth Selbstwertgefhl
Allucinaci en qu l'individu percep la imatge del propi cos, acompanyada d'una sensaci angoixosa de desdoblament de la personalitat.
Nota: L'autoscpia s deguda a una lesi cerebral o a lesions en el sistema nervis.
Concepte que un individu t de si mateix i valor que s'atorga.
132
autoimatge f
es autoimagen fr auto-image en self-image
136
aversi f
es aversin fr aversion en aversion
17
de Aversion
141
benefici secundari m
es beneficio secundario; ganancia secundaria fr bnfice secondaire en secondary gain de sekundrer Krankheitsgewinn Avantatge extern i indirecte, de tipus afectiu, familiar o socioeconmic, que obt un malalt neurtic com a conseqncia de la seva malaltia.
Nota: El terme benefici secundari s originari de la psicoanlisi.
Repugnncia o repulsi contra alg o alguna cosa.
137
ax m
sin. compl. xon m es fr en de axn axone axon Axon
Prolongaci citoplasmtica d'una neurona, que transmet l'impuls nervis cap a altres cllules nervioses o a altres rgans del cos.
142 138
biodisponibilitat f
es fr en de biodisponibilidad biodisponibilit bioavailability Bioverfgbarkeit
xon m
veg. ax m
139
belle indiffrence [fr] f

es fr en de belle belle belle belle indiffrence indiffrence indiffrence indiffrence
143
Proporci de principi actiu d'un preparat farmacutic que s'absorbeix i arriba a la circulaci de tot l'organisme disponible per actuar.
Despreocupaci aparent que presenten determinats malalts, especialment els qui pateixen trastorns de conversi o trastorns dissociatius, davant els smptomes de la seva malaltia.
bioretroalimentaci f sin. compl. retroacci biolgica f

es bioretroalimentacin; retroaccin biolgica fr biofeedback; rtroaction biologique en biofeedback de Biofeedback; biologische Rckkoplung Terpia cognitivoconductual consistent en el coneixement, generalment visual, del funcionament d'alguna variable fisiolgica, que permet a l'individu d'aprendre'n el control voluntari.
140
benefici primari m
es fr en de beneficio primario; ganancia primaria bnfice primaire primary gain primrer Krankheitsgewinn
Alleujament del conflicte emocional i de l'ansietat que proporcionen a un malalt neurtic els smptomes que pateix i l'evasi en la malaltia.
Nota: El terme benefici primari s originari de la psicoanlisi.
144
biotip m
es fr en de biotipo biotype biotype Biotyp
18
Conjunt de caracterstiques constitucionals corporals, biolgiques i psicolgiques de cada individu.
-adrenrgico fr alpha-bloquant; alpha-bloqueur; bloqueur des rcepteurs alphaadrnergiques en alpha adrenergic blocking agent; alpha blocker; alpha-receptor blocking agent Antagonista dels receptors adrenrgics .
145
biotip atltic m
es fr en de biotipo atltico type athltique athletic type athletischer Krperbautyp
151
blocador d'adrenoreceptors m
sin. compl. blocador m es bloqueador ; bloqueante ; bloqueante -adrenrgico fr agent bta-adrnolytique; btabloquant; bta-bloqueur; bloqueur des rcepteurs bta-adrnergiques en beta adrenergic blocking agent; beta adrenergic receptor blocking agent; beta blocker; beta-blocker; beta-blocking agent; beta-receptor blocking agent Antagonista dels receptors adrenrgics .
Biotip en qu la constituci es caracteritza per un esquelet ferm, msculs forts, trax ampli, coll alt i slid i crani arrodonit.
146
biotip leptosomtic m
es fr en de biotipo leptosomtico type leptosomatique leptosomatic type leptosomer Krperbautyp
Biotip en qu la constituci es caracteritza per una complexi prima i astnica.
152
bloqueig del pensament m

sin. compl. intercepci f
147
biotip pcnic m
es fr en de biotipo pcnico type pycnique pyknic type pyknischer Krperbautyp
es bloqueo del pensamiento; interceptacin fr blocage de la pense en thought block de Sperrung Alteraci del curs del pensament caracteritzada per una interrupci brusca i involuntria del flux de les idees, que dna lloc a una pausa inesperada en la conversa.
Biotip en qu la constituci es caracteritza per obesitat, membres curts i cara rodona.
148
blocador
m veg. blocador d'adrenoreceptors
m
153
bradicinsia f
es fr en de bradicinesia bradycinsie bradycinesia Bradykinesie
149
blocador m
veg. blocador d'adrenoreceptors m
150
blocador d'adrenoreceptors
sin. compl. blocador
Lentitud anormal dels moviments espontanis.
es bloqueador ; bloqueante ; bloqueante
19
154
bradillia f
es fr en de bradilalia bradylalie bradylalia Bradylalie
Nota: Les accions compensatries en la bulmia nerviosa solen concretar-se en l'autoprovocaci del vmit o l'abs de laxants i dirtics.
158
cafena f
es fr en de cafena cafine caffeine Koffein
Lentitud anormal en l'articulaci de les paraules.
155
bradipsquia f
es fr en de bradipsiquia bradypsychie bradypsychia Bradypsychie
Substncia nitrogenada d'origen vegetal provinent principalment del caf o del te o obtinguda sintticament, que s'utilitza com a estimulant del sistema nervis central i com a tnic cardac.
Lentitud anormal dels processos psquics.

Nota: La persona que presenta bradipsquia parla poc, amb un discurs lent, i fa la impressi que li costa de pensar. 159
cnnabis m
es fr en de cannabis cannabis cannabis Cannabis
156
bulmia f
es fr en de bulimia boulimie bulimia Bulimie
Preparaci obtinguda del cnem indi, que actua com un depressor del sistema nervis i produeix diferents efectes psquics i alteracions de la percepci.
Nota: Els efectes psquics del cnnabis poden variar substancialment d'acord amb la personalitat, la predisposici, l'experincia prvia i l'ambient en el qual un individu ingereix aquesta preparaci.
Sensaci de fam intensa, imperiosa i difcilment saciable, que va acompanyada d'una ingesti impulsiva d'aliments en quantitats superiors a les habituals.
157
bulmia nerviosa f
es fr en de bulimia nerviosa boulimie mentale; boulimie nerveuse bulimia nervosa Bulimia nervosa
160
capacitat de judici f
es fr en de capacidad de juicio capacit de jugement judgment ability Urteilsfhigkeit
Trastorn de la conducta alimentria caracteritzat per la presncia d'episodis recurrents d'ingesti excessiva, descontrolada i rpida d'aliments, seguits d'accions compensatries destinades a prevenir l'augment de pes i acompanyats en la persona afectada de sentiment de culpa, depressi o inestabilitat emocional.
Capacitat d'ordenar el comportament propi en funci d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
161
capacitat intellectual lmit f

es capacidad intelectual lmite
20
fr fonctionnement intellectuel limite en borderline intellectual capacity; borderline intellectual functioning de Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfhigkeit Capacitat intellectual en qu el quocient intellectual se situa entre 71 i 84.
Alteraci psicomotora caracteritzada per rigidesa muscular i incapacitat de moviments espontanis, amb manteniment de les postures imposades.
166
cataplexia f
es fr en de catapleja cataplexie cataplexy Kataplexie
162
carcter m
es fr en de carcter caractre character Charakter
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experincies vitals i expressats en formes particulars de comportament.
Prdua brusca del to muscular, que pot afectar tot l'organisme o solament les extremitats inferiors, sense prdua del coneixement.
167
catatonia f
es fr en de catatonia; catatona catatonie catatonia Katatonie
163
carncia afectiva f
es fr en de carencia afectiva carence affective affective lack Mangel an Zuwendung
Dficit de gratificacions afectives en la infncia.
Alteraci psicomotora caracteritzada per un comportament motor anormal i per perodes d'hiperactivitat o d'hipoactivitat extremes.
Nota: En la catatonia es poden presentar diferents anomalies motores, com ara catalpsia, excitaci catatnica, estupor catatnica, rigidesa catatnica i flexibilitat cria.
164
cstig m
es fr en de castigo chtiment punishment Bestrafung
168
catecolamina f
es fr en de catecolamina catcholamine catecholamine Catecholamine
Mtode del condicionament operant en qu es provoca la disminuci de la freqncia d'una resposta mitjanant l'associaci d'un estmul aversiu a aquesta resposta.
Substncia de sntesi endgena amb acci estimulant del sistema nervis simptic.
Nota: Per exemple, l'adrenalina, la dopamina o la norepinefrina.
165
catalpsia f
es fr en de catalepsia catalepsie catalepsy Katalepsie
169
centre de dia m
21
es fr en de
centro de da centre de jour day care centre; day center Tagesklinik
es fr en de
cingulotoma cingulectomie cingulectomy; cingulotomy Zingulektomie
Servei sanitari que t per finalitat recapacitar el malalt crnic i reinserir-lo en la comunitat, segons un pla de rehabilitaci individual i amb una perspectiva psicosocial.
Tcnica psicoquirrgica consistent en la incisi en determinats punts del cngol al lbul frontal.
Nota: La cingulotomia s'utilitza en el tractament, entre d'altres, d'alguns trastorns d'ansietat o del trastorn obsessivocompulsiu resistent a altres tractaments.
170
centre de salut mental m

es fr en de centro de salud mental centre de sant mentale mental health center Zentrum fr psychische Gesundheit
174
circumstancialitat f sin. compl. prolixitat f

es fr en de circunstancialidad; prolijidad prolixit circumstantiality; prolixity Umstndlichkeit
Servei sanitari que ofereix tractament ambulatori especialitzat en l'atenci comunitria a persones amb trastorns mentals.
171
cervell m
es fr en de cerebro cerveau brain Gehirn
Alteraci del curs del pensament relacionada amb l'associaci de les idees, en qu l'individu parla amb mltiples detalls accessoris i irrellevants que destorben i enterboleixen el seu discurs.
175
claustrofbia f
es fr en de claustrofobia claustrophobie claustrophobia Klaustrophobie
Part del sistema nervis central que es troba dins del crani i que constitueix l'rgan ms gran relacionat amb l'activitat mental.
172
cincies de la conducta f pl
es fr en de ciencias de la conducta sciences du comportement behavioral sciences Verhaltenswissenschaften
176
Fbia que es manifesta quan l'individu es troba en llocs tancats.
cleptomania f
es fr en de cleptomana kleptomanie kleptomania Kleptomanie
Conjunt de disciplines cientfiques que estudien el comportament hum des de camps tan diversos com la psiquiatria, la psicologia, l'antropologia i la sociologia.
173
cingulotomia f
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la necessitat morbosa de robar per motius no directament utilitaris ni conscients.
22
de Kognition
177
clinoflia f
es fr en de clinofilia clinophilie clinophilia Clinomanie
181
Conjunt de processos intellectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitj de la percepci, el record, la imaginaci, la comprensi, el judici o el raonament.
Hbit morbs de romandre al llit per passivitat.

Nota: La clinoflia es pot presentar en pacients esquizofrnics.
cognitiu -iva adj

es fr en de cognitivo cognitif cognitive kognitiv
178
clownisme m
es fr en de clownismo clownisme clownism Clownismus
Relatiu o pertanyent a la cognici.
182
cognoscitiu -iva adj

es fr en de cognoscitivo cognitif cognitive kognitiv
Actitud estrafolria prpia de la histria.
179
cocana f
es fr en de cocana cocane cocaine Cocain
Que t la capacitat de conixer o que permet la cognici.
183
colinrgic -a adj
es fr en de colinrgico cholinergique cholinergic Cholinergikum
Substncia nitrogenada d'origen vegetal obtinguda de les fulles de la coca, euforitzant, txica i capa de crear addicci, usada en medicina per a certes anestsies locals.
Nota: La cocana, pels seus efectes txics i la capacitat de crear addicci, s considerada una droga. T una acci estimulant del sistema nervis central i del sistema nervis simptic que pot provocar benestar, eufria, inquietud, excitaci, vmits, dilataci de les pupilles, taquicrdia, vasoconstricci i augment de la temperatura corporal.
Que actua mitjanant l'acetilcolina o com l'acetilcolina.
184
coma m
es fr en de coma coma coma Coma
180
cognici f
es cognicin fr cognition en cognition
Quadre clnic caracteritzat per la prdua de la conscincia, de la motilitat voluntria i de la sensibilitat, amb conservaci de les funcions vegetatives vitals.
23
189 185
comportament adaptatiu m
es comportamiento adaptativo fr comportement adapt; comportement d'adaptation en adaptive behavior de adaptives Verhalten Comportament que s'ajusta per reflectir els canvis en les circumstncies ambientals.
comicial adj
es comicial fr comitial Relatiu o pertanyent a l'epilpsia.
186
comorbiditat f
es fr en de comorbididad comorbidit comorbidity Comorbiditt
190
comportament agressiu m
es fr en de comportamiento agresivo comportement agressif aggressive behavior aggressives Verhalten
Concurrncia en un sol pacient de dues o ms patologies.
187
compliment m
es fr en de cumplimiento observance; respect adherence; compliance Compliance
Comportament en qu un individu ataca amb hostilitat, fsicament o verbalment, un altre individu o objecte.
191
comportament anormal m
es fr en de comportamiento anormal comportement anormal abnormal behavior anormales Verhalten
Seguiment adequat que fa un pacient del tractament que li ha prescrit el metge, especialment pel que fa a la medicaci.
Nota: El compliment tamb fa referncia a aspectes relacionats amb l'estil de vida del malalt: l'abandonament d'hbits txics, el fet de seguir una dieta equilibrada, de prendre mesures preventives, etc. 192 188
Comportament que s'aparta significativament d'una norma cultural, d'un criteri o d'un patr grupal.
comportament d'alt risc m

es fr en de comportamiento de alto riesgo comportement haut risque high-risk behavior Risikoverhalten
comportament m sin. compl. conducta f

es fr en de comportamiento; conducta comportement behavior [US]; behaviour [GB] Verhalten
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.

Nota: El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament. 193
Comportament que posa en perill l'individu o el fa vulnerable a conseqncies perjudicials.
comportament d'evitaci m
es comportamiento de evitacin fr comportement d'vitement en avoidance behavior
24
de Vermeidungsverhalten
197
conaci f
es fr en de conacin conation conation Konation
Comportament que consisteix a defugir situacions, objectes o activitats que provoquen ansietat.
194
comportament instintiu m
es fr en de comportamiento instintivo comportement instinctif instinctive behavior instinktives Verhalten Conjunt de funcions relacionades amb tendncies de la personalitat que abasten des dels impulsos, les motivacions o les volicions fins a la realitzaci prctica d'una acci.
Comportament innat i complex que depn ms de la maduraci que de l'aprenentatge.
198
condicionament m
es fr en de condicionamiento conditionnement conditioning Konditionierung
195
compulsi f
es fr en de compulsin compulsion compulsion Zwang
Modificaci o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulaci de les associacions entre estmuls i respostes.
Acte motor o mental al qual l'individu se sent obligat, tot i el seu carcter absurd, ridcul o molest, i que no pot deixar de realitzar de manera repetitiva per a alleujar l'ansietat o el malestar.
Nota: Si no es duu a terme la compulsi, l'ansietat i malestar s'intensifiquen. Les compulsions ms comunes sn les relacionades amb tasques de neteja, ordre dels objectes, comprovacions o exigncies de certesa.
199
condicionament clssic m
es fr en de condicionamiento clsico conditionnement classique classical conditioning klassische Konditionierung
196
comunitat teraputica f
es fr en de comunidad teraputica communaut thrapeutique therapeutic community therapeutische Gemeinschaft
200
Condicionament en qu es desencadena una resposta reflexa mitjanant l'aplicaci d'un estmul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associaci repetida a un altre estmul amb capacitat desencadenadora.
Nota: El condicionament clssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
Centre en rgim d'internat que t per funci ajudar les persones amb dificultats especials per a l'adaptaci social i l'adquisici de comportaments i aptituds que els permetin adaptar-se a la vida en societat i al treball.
condicionament instrumental m
veg. condicionament operant m
201
condicionament operant m sin. compl. condicionament instrumental m
25
es condicionamiento instrumental; condicionamiento operante fr conditionnement oprant en instrumental conditioning; operant conditioning de instrumentelle Konditionierung; operante Konditionierung Condicionament en qu es modifica la freqncia d'una resposta voluntria mitjanant l'aplicaci d'estmuls concrets consegentment a la producci d'aquesta resposta.
Nota: El condicionament operant va ser desenvolupat per B. F. Skinner. Segons la forma d'aplicaci i el tipus d'estmul, es distingeix entre refor, cstig i extinci.
206
conscincia f
es fr en de conciencia conscience awareness; consciousness Bewusstsein
Coneixena immediata i directa que l'individu t de la prpia existncia, condici, sensacions, operacions mentals o actes.
207
contenci mecnica f sin. compl. immobilitzaci f

es contencin mecnica; inmovilizacin fr contention; contention mcanique; immobilisation en immobilization; mechanical restraint; restraint de Immobilisation; Immobilisierung Terpia consistent en la supressi de tota possibilitat de moviment d'una part mbil de l'organisme o de la seva totalitat per afavorir-ne la guarici, utilitzada en l'agitaci psicomotora o en el control dels impulsos.
202
conducta f
veg. comportament m
203
conductisme m
es fr en de conductismo bhaviorisme behaviorism [US]; behaviourism [GB] Behaviorismus
Teoria segons la qual l'estudi cientfic dels fenmens psicolgics i del funcionament psquic hum noms pot basar-se en les dades observables del comportament exterior.
208
control cognitiu de l'ansietat m

es control cognitivo de la ansiedad fr contrle cognitif de l'anxit en cognitive control of anxiety Terpia cognitivoconductual consistent en un entrenament per a substituir els pensaments que un individu t abans i durant l'estat d'ansietat per uns altres pensaments que haur de repetir contnuament quan es trobi en les mateixes circumstncies.
204
confabulaci f
veg. fabulaci f
205
confrontaci f
es fr en de confrontacin confrontation confrontation Konfrontation
209
control dels impulsos m

es fr en de control de los impulsos contrle des impulsions impulse control Impulskontrolle
Terpia cognitivoconductual consistent a cridar l'atenci de l'individu respecte a afirmacions o accions contradictries.
26
214
crisi f
es fr en de crisis crise crisis Krise
Capacitat de resistir l'impuls de dur a terme actes perjudicials per a un mateix o per a d'altri.
210
convicci delirant f
es fr en de conviccin delirante conviction dlirante delusional conviction wahnhafte berzeugung Estat de desequilibri psicolgic agut de qualsevol naturalesa.
215
crisi d'angoixa f sin. compl. atac de pnic f

es ataque de pnico; crisis de angustia fr attaque de panique; crise aigu d'angoisse en anxiety crisis; panic attack de Angstanfall; Panickattacke Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en qu es manifesta un estat d'intensa aprensi, por o pnic, associat a un sentiment de catstrofe imminent.
Nota: La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de smptomes variats i manifestacions psicosomtiques: opressi precordial, ofec, taquicrdia, palpitacions, sudoraci freda, sensaci de calor o fred, sequedat de boca, dolors abdominals, nusees, vmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visi borrosa, acfens, parestsies, cefallgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o ms, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
Convicci parcial o total de la realitat d'un deliri.
211
convulsi f
es fr en de convulsin convulsion convulsion Konvulsion
Contracci violenta, involuntria i patolgica dels msculs esqueltics, que determina moviments irregulars localitzats en un o en diversos grups musculars o b generalitzats per tot el cos.
212
coprofgia f
es fr en de coprofagia coprophagie coprophagia; coprophagy Koprophagie
216
Impuls morbs d'ingerir excrements.
crisi de clera f sin. accs de clera m
213
coprollia f
217
crisi de l'edat madura f

es fr en de crisis de la edad madura crise de l'ge mr midlife crisis Midlife Crisis
es fr en de
coprolalia coprolalie coprolalia Koprolalie
Impuls morbs d'utilitzar paraules obscenes, freqentment relacionades amb els excrements.
Crisi que es produeix entre els quaranta i els cinquanta anys caracteritzada per una sndrome que inclou depressi, abs de substncies, preocupaci per l'envelliment
27
i por de la mort. es fr en de apetencia tat de besoin; tat de manque craving Craving
218
crisi nerviosa f
es fr en de crisis nerviosa crise nerveuse nervous crisis Nervenkrise
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substncia a la qual es t addicci.
Crisi en qu l'individu perd el control de les emocions com a conseqncia d'un esdeveniment traumtic.
223
deliri m sin. compl. ideaci delirant f

es fr en de delirio; ideacin delirante dlire delusion; delusional ideation Wahn
219
debrfing m
es fr en de debriefing bilan post-traumatique; dbriefing debriefing Debriefing
Intervenci psicoeducativa breu i estructurada, individual o collectiva, que es presta de manera immediata als individus que han viscut una catstrofe o un altre esdeveniment traumtic, o que n'han estat testimonis, a fi d'estabilitzarlos emocionalment i reduir-ne les possibles seqeles psicolgiques.
Creena falsa, basada en una interpretaci errnia i personal de la realitat externa, incompatible amb la intelligncia i el nivell cultural de l'individu, persistent, que no es pot corregir amb el raonament lgic i que no s compartida per cap tradici cultural o religiosa.
224
deliri compartit m sin. compl. deliri indut m

es delirio compartido; delirio inducido fr dlire induit; dlire partag; folie deux en folie deux; induced delusion; shared delusion de Folie deux; induzierter Wahn Deliri desenvolupat per un individu arran de l'estreta relaci amb un altre, del qual adopta la mateixa simptomatologia delirant.
220
deficincia mental f
veg. retard mental m
221
dj vu [fr] m
es fr en de dj vu dj vu dj vu Dj-vu
225
Paramnsia consistent a reconixer all que s vist per primera vegada com si hagus estat vist anteriorment.
Nota: El fenomen del dj vu pot aparixer en individus sans o b associat a un trastorn mental.
deliri congruent amb l'estat d'nim m

es delirio congruente con el estado de nimo fr dlire congruent l'humeur en mood-congruent delusion de stimmungskongruenter Wahn Deliri el contingut del qual s'ajusta a un estat d'nim determinat, que pot ser
222
deler m
28
depressiu o eufric.
231
deliri de gelosia m sin. compl. sndrome d'Otello f

es fr en de delirio celotpico; sndrome de Otelo dlire de jalousie; syndrome d'Othello delusional jealousy; Othello syndrome Eifersuchtswahn; Othello-Syndrom
226
deliri d'autoacusaci m
es delirio de autoacusacin fr dlire d'auto-accusation en self-accusation delusion Deliri en qu l'individu t idees delirants que expressen remordiment i culpa.
Deliri en qu l'individu t la convicci que la parella li s infidel.

Nota: La denominaci sndrome d'Otello s ms habitual en contextos de divulgaci.
227
deliri d'emmetzinament m
es fr en de delirio de envenenamiento dlire d'empoisonnement toxic poisoning delusion Vergiftungswahn
232
deliri de grandesa m sin. deliri expansiu m

es delirio de grandeza; delirio expansivo fr dlire de grandeur; dlire expansif en delusion of grandeur; expansive delusion; grandiose delusion de expansiver Wahn; Grssenwahn Deliri en qu l'individu t idees delirants que expressen grandiositat.
Deliri en qu l'individu t la convicci d'estar patint un enverinament.
228
deliri d'influncia m
veg. deliri de control m
229
deliri de control m
sin. compl. deliri d'influncia m es delirio de control; delirio de influencia fr dlire d'influence; dlire de contrle en delusion of control; delusion of influence de Gedankenentzug Deliri en qu l'individu t la convicci que la seva voluntat, pensaments o sentiments sn controlats per forces externes.
233
deliri de negaci m sin. compl. deliri nihilista m; sndrome de Cotard f

es delirio de negacin; delirio nihilista; sndrome de Cotard fr dlire de ngation; syndrome de Cotard en Cotard's syndrome; delusion of negation; nihilistic delusion de Cotard-Syndrom; Devitalisierungswahn; nihilistischer Wahn Deliri en qu l'individu t idees delirants que expressen una intensa sensaci de mort o de desintegraci d'ell mateix, d'una part d'ell mateix o de l'entorn propi.
230
deliri de culpabilitat m
es fr en de delirio de culpa dlire de culpabilit delusion of culpability Versndigunswahn
234
deliri de perjudici m
es fr en de delirio de perjuicio dlire de prjudice damage delusion Beeintrchtigungswahn
Deliri en qu l'individu t la convicci de ser responsable d'esdeveniments negatius.
29
Deliri en qu les idees delirants expressen la convicci de l'individu de ser objecte de dany per part d'altri.
ser tractat injustament per la seva famlia, els seus superiors o les institucions, de manera que tendeix a plantejar constantment queixes, reclamacions o plets.
235
deliri de persecuci m
es fr en de delirio de persecucin dlire de perscution delusion of persecution Verfolgungswahn
239
deliri de runa m
es fr en de delirio de ruina dlire de ruine ruin delusion Verarmungswahn
Deliri en qu les idees delirants expressen la convicci de l'individu de ser perseguit per persones o organitzacions.
Deliri en qu l'individu t la convicci de ser desposset de tots els seus bns materials.
236
deliri de referncia m
es delirio de referencia fr dlire de rfrence; dlire de relation en delusion of reference; reference delusion; self-referential delusion de Beziehungswahn Deliri en qu l'individu t la convicci que els objectes i els esdeveniments del mn exterior, i les paraules i les conductes dels altres, tenen una relaci directa amb ell, generalment negativa.
241 240
deliri depressiu m
es fr en de delirio depresivo dlire dpressif depressive delusion depressiver Wahn
Deliri en qu l'individu t idees delirants que expressen sentiments depressius, d'inutilitat i de desesperana.
deliri encapsulat m
es delirio encapsulado fr dlire encapsul en encapsulated delusion Deliri en qu les idees delirants no envaeixen la vida emocional ni el pensament de l'individu.
Nota: El deliri encapsulat pot ser primari o conseqncia d'un tractament antipsictic.
237
deliri de referncia corporal m

sin. compl. deliri somtic m es delirio de referencia corporal; delirio somtico fr dlire somatique en somatic delusion Deliri en qu l'individu t la convicci de patir algun defecte fsic o una malaltia.
238
deliri de reivindicaci m
sin. deliri querulant m es delirio de reivindicacin; delirio querulante fr dlire de revendication en claim delusion Deliri en qu l'individu t la convicci de
242
deliri erotomanac m
es fr en de delirio erotomanaco dlire rotomaniaque erotomanic delusion Liebeswahn
Deliri en qu l'individu t la convicci de
30
ser estimat o protegit per una altra persona, en general d'un estatus superior, la qual ha d'ocultar la relaci per convencionalismes socials.
sin. compl. deliri insistematitzat m es delirio insistematizado; delirio polimorfo fr dlire non systmatis; dlire polymorphe en polymorphous delusion; unsystematized delusion de unsystematisierter Wahn Deliri desorganitzat el contingut del qual es manifesta amb una barreja fragmentada i una successi desordenada d'idees delirants de temtica diversa.
243
deliri expansiu m
sin. deliri de grandesa m
244
deliri extravagant m
es fr en de delirio extravagante dlire extravagant bizarre delusion bizarrer Wahn
251
deliri primari m
es delirio primario fr dlire primaire en primary delusion Deliri incomprensible psicolgicament i no derivat d'altres smptomes psquics ni d'esdeveniments en la vida de l'individu, que n'envaeix la personalitat i es converteix en el seu eix vital.
Deliri el contingut del qual s clarament absurd i sense base real possible.
245
deliri indut m
veg. deliri compartit m
246
deliri insistematitzat m
veg. deliri polimorf m
252
247
deliri mstic m
veg. deliri religis m
253
deliri querulant m sin. deliri de reivindicaci m
248
deliri nihilista m
veg. deliri de negaci m
deliri religis m sin. compl. deliri mstic m

es fr en de delirio mstico; delirio religioso dlire mystique; dlire religieux mystical delusion; religious delusion religiser Wahn
249
deliri no congruent amb l'estat d'nim

m es delirio no congruente con el estado de nimo fr dlire non congruent l'humeur en mood-incongruent delusion de stimmungsinkongruenter Wahn Deliri el contingut del qual no s'ajusta a un estat d'nim determinat, que pot ser depressiu o eufric.
254
Deliri en qu l'individu t idees delirants entorn de creences relacionades amb la religi, la divinitat o la transcendncia vital.
Nota: En el deliri religis l'individu es creu un du o un elegit amb poders i responsabilitats messiniques.
deliri secundari m
es delirio secundario
250
deliri polimorf m
31
fr dlire secondaire en secondary delusion Deliri comprensible psicolgicament i derivat d'altres smptomes psquics o d'esdeveniments en la vida de l'individu.
alcohlica ingerida o per una privaci brusca de l'alcohol.
259
demncia f
es fr en de demencia dmence dementia Demenz
255
deliri sistematitzat m
es fr en de delirio sistematizado dlire systmatis systematized delusion systematisierter Wahn
Deliri organitzat el contingut del qual encaixa dins d'una construcci global que t una certa lgica, tot i estar basat en assumpcions inicials falses.
260 256
Trastorn mental orgnic, amb tendncia a una evoluci crnica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intellectives, de la memria i de l'adaptaci social de l'individu, sense alteraci del nivell de conscincia.
demncia de tipus Alzheimer f

sin. malaltia d'Alzheimer f
deliri somtic m
veg. deliri de referncia corporal m es demencia de tipo Alzheimer; enfermedad de Alzheimer fr dmence de type Alzheimer; maladie d'Alzheimer en Alzheimer type dementia; Alzheimer's disease de Alzheimer-Krankheit; Alzheimersche Krankheit Demncia progressiva caracteritzada per un dficit de memria que evoluciona cap a un deteriorament cognitiu global de les funcions superiors.
257
delrium m
sin. sndrome confusional f es fr en de delirium; sndrome confusional delirium; syndrome confusionnel aigu acute confusion syndrome; delirium Delir; Delirium
Trastorn mental orgnic caracteritzat per un deteriorament de la conscincia que acostuma a aparixer de manera sobtada, amb un curs breu i fluctuant.
261 Nota: En el delrium es presenten canvis en el cicle son-viglia, anomalies en l'activitat psicomotora i afectaci de la memria, l'orientaci, la percepci i la parla.
demncia vascular f
es fr en de demencia vascular dmence vasculaire vascular dementia vaskulre Demenz
258
delrium trmens m
es fr en de delirium tremens delirium tremens delirium tremens Delirium tremens
Demncia de causa vascular deguda a infarts cerebrals repetits.
262
dendrita f
es dendrita; dendrn fr dendrite en dendrite; dendron
Delrium propi de l'alcoholisme crnic, causat per un augment de la dosi
32
de Dendrit Prolongaci arboriforme del cos d'algunes neurones, que pot ser nica o mltiple.
fr dpendance psychique; psychodpendance en psychological dependence de psychische Abhngigkeit Dependncia de substncies o d'una prctica, sense dependncia fsica.
263
dependncia f
es fr en de dependencia dpendance dependence Abhngigkeit
267
depot adj
es fr en de de depsito; depot de dpt; dpt; retard depot Depot
Necessitat excessiva que altres persones s'ocupin d'un mateix, que comporta submissi, adhesi i temor a la separaci.
264
dependncia de substncies f
es fr en de dependencia de sustancias dpendance de substances substance dependence Substanzabhngigkeit
Dit del frmac d'administraci parenteral, generalment intramuscular, que queda dipositat a la zona on ha estat injectat o implantat i es va alliberant lentament.
268
depressi f sin. trastorn depressiu m

es fr en de depresin; trastorno depresivo dpression; trouble dpressif depression; depressive disorder Depression
Necessitat de consumir una substncia psicoactiva de manera peridica per a experimentar-ne els efectes o per a evitar la sndrome d'abstinncia.
Nota: La dependncia de substncies es diferencia de l'abs de substncies per la gravetat i persistncia dels smptomes fisiolgics i de comportament i per les conseqncies socials negatives que comporta.
265
dependncia fsica f
es dependencia fsica fr depndance physique; physicodpendance en physical dependence de physische Abhngigkeit Dependncia de substncies caracteritzada per l'aparici de tolerncia i de sndrome d'abstinncia.
Trastorn de l'estat d'nim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminuci de les forces anmiques, intellectuals i fins i tot fsiques de l'individu, que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperana i solitud.
Nota: La denominaci depressi inclou, entre d'altres, les depressions majors i el trastorn distmic.
269
depressi atpica f
es fr en de depresin atpica dpression atypique atypical depression atypische Depression
266
dependncia psquica f
es dependencia psquica
Depressi caracteritzada per una simptomatologia atpica, com ara un augment significatiu del pes o la gana,
33
hipersmnia o cansament, que provoca un deteriorament social o laboral significatiu.
270
depressi delirant f veg. depressi psictica f
es depresin mayor; trastorno depresivo mayor fr dpression majeure; trouble dpressif majeur en major depression; major depressive disorder de Depression Depressi caracteritzada per la prdua d'inters o plaer en la majoria d'activitats durant un perode mnim de dues setmanes, acompanyada d'altres smptomes com ara canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora, falta d'energia, infravaloraci o culpa, dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees, plans i intents sucides.
Nota: Els episodis de depressi major es classifiquen com a nics o recurrents.
271
depressi doble f
es fr en de depresin doble dpression double double depression Doppeldepression
Depressi caracteritzada per la coexistncia d'un trastorn distmic i un episodi de depressi major.
272
depressi endgena f
sin. compl. malenconia f es fr en de depresin endgena; melancola dpression endogne; mlancolie endogenous depression; melancholy endogene Depression; Melancholie
275
depressi postpart f
es depresin posparto; depresin puerperal fr dpression du post-partum en postnatal depression; postpartum depression de pospartale Depression; Wochenbettdepression Depressi que es produeix durant el perode que succeeix al part.
Nota: La depressi postpart afecta el 10% de les dones que han donat a llum. Aquest trastorn t una probable causa hormonal, ja que en el postpart es produeix la major disminuci de les concentracions d'estrgens i de progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida, la qual cosa podria induir-la a un estat depressiu.
Depressi major que es produeix sense desencadenant psquic o ambiental, amb smptomes d'anhedonia, falta de reactivitat, ritmicitat circadiria, desvetllament preco, inhibici o agitaci psicomotores, anorxia i culpabilitat excessiva o inadequada.
273
depressi involutiva f
es fr en de depresin involutiva dpression involutive involutional depression involutive Depression
276
Depressi caracteritzada per agitaci psicomotora intensa i alteracions de la percepci, que acostuma a aparixer en la vellesa.
depressi psictica f sin. compl. depressi delirant f

es depresin delirante; depresin psictica fr dpression dlirante; dpression psychotique en delusional depression; psychotic depression
274
depressi major f
sin. trastorn depressiu major m
34
de psychotische Depression Depressi caracteritzada per la combinaci de smptomes depressius amb smptomes psictics, amb una alteraci greu del sentit de la realitat, allucinacions i deliris, que poden ser congruents o no amb l'estat d'nim.
d'experincia en l'entorn de l'individu.
282
desenvolupament psicosexual m
es fr en de desarrollo psicosexual dveloppement psychosexuel psychosexual development psychosexuelle Entwicklung
277
depressi reactiva f
es depresin reactiva fr dpression ractionnelle; dpression situationelle en depressive reaction; reactive depression de reaktive Depression Depressi motivada per alguna situaci externa, caracteritzada per l'alleujament quan l'agent causant desapareix.
Procs maduratiu de l'esfera de la sexualitat individual, influt per factors biolgics, culturals i emocionals, que t lloc durant tot el cicle vital.
283
desenvolupament psicosocial m
es fr en de desarrollo psicosocial dveloppement psychosocial psychosocial development psychosozialle Entwicklung
278
depressiu -iva adj

es fr en de depresivo dpressif depressing depressiv
Procs maduratiu global de la personalitat individual amb l'objectiu d'adquirir actituds socials, que t lloc de la infncia a la maduresa.
284
desesperana f
es fr en de desesperanza dsespoir hopelessness Hoffnungslosigkeit
Relatiu o pertanyent a la depressi.
279
dereisme m
veg. pensament derestic m
280
descarrilament m
veg. associaci laxa f
Tendncia afectiva, motivacional i cognitiva que comporta en l'individu una perspectiva negativa del futur.
Nota: La desesperana pot ser un predictor de risc sucida.
281
desenvolupament cognoscitiu m
es fr en de desarrollo cognoscitivo dveloppement cognitif cognitive development kognitive Entwicklung
285
deshabituaci f
es deshabituacin fr dshabituation en deshabituation Eliminaci per mitjans teraputics d'un hbit o un costum que es considera perjudicial.
Procs maduratiu en qu s'adquireixen habilitats complexes i intelligncia, el pensament conscient i aptituds per a solucionar problemes a travs del bagatge
35
Nota: La deshabituaci es fa servir com a tractament de la toxicomania, juntament amb la desintoxicaci.
en detoxification; disintoxication de Desintoxikation Eliminaci de les substncies txiques de l'organisme mitjanant processos naturals o teraputics.
Nota: La desintoxicaci es fa servir com a tractament de la toxicomania, juntament amb la deshabituaci.
286
desig sexual hipoactiu m

es fr en de deseo sexual hipoactivo dsir sexuel hypoactif hypoactive sexual desire disorder hypoaktives sexuelles Verlangen
290
desorganitzaci de la parla f
veg. incoherncia f
Trastorn del desig sexual caracteritzat per una disminuci o absncia de fantasies o desitjos de l'acte sexual, sense arribar a l'aversi al sexe.
291
desorientaci f
es fr en de desorientacin dsorientation disorientation Desorientierheit
287
desinhibici f
es fr en de desinhibicin dsinhibition disinhibition Enthemmung
Estat de confusi mental caracteritzat per una percepci inadequada o incorrecta de l'espai, el temps o la identitat.
Actuaci d'acord amb els impulsos o sentiments interns, sense cap limitaci imposada per les exigncies reals o convencionals.
Nota: La desinhibici pot ser deguda a trastorns mentals o al consum de substncies.
292
despersonalitzaci f
es fr en de despersonalizacin dpersonnalisation depersonalization Depersonalisation
288
desinstitucionalitzaci f
es desinstitucionalizacin fr dsinstitutionalisation en deinstitutionalization Conjunt de mesures que t per objectiu suprimir les institucions psiquitriques tradicionals tancades i substituir-les per serveis assistencials basats en la comunitat teraputica i en unitats hospitalries obertes.
Sentiment patolgic en qu l'individu sent la prdua de la identitat prpia i es nota diferent, estrany o irreal.
Nota: La despersonalitzaci s'experimenta amb lucidesa i com una experincia molt desagradable.
293
desplaament m
es fr en de desplazamiento dplacement displacement Verschiebung
289
desintoxicaci f
es desintoxicacin fr dsintoxication
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu pot aconseguir que una crrega
36
afectiva passi del seu objecte real a un element substitutiu menys important.
298
deteriorament cognitiu m
es fr en de deterioro cognitivo dtrioration cognitive cognitive deterioration kognitive Verschlechterung
294
desrealitzaci f
es fr en de desrealizacin dralisation derealization Derealisation
Deteriorament que afecta les funcionalitats bsiques de la cognici.
Alteraci de la conscincia del mn circumdant caracteritzada per la vivncia que la realitat externa s'ha transformat qualitativament i ha adquirit una dimensi estranya, irreal o llunyana.
Nota: La desrealitzaci s'experimenta amb lucidesa i com una experincia molt desagradable.
299
diagnosi f veg. diagnstic m
300
diagnstic m sin. compl. diagnosi f

es fr en de diagnosis; diagnstico diagnose; diagnostic diagnosis; diagnostic Diagnose; Diagnosis
295
dessensibilitzaci sistemtica f
es fr en de desensibilizacin sistemtica dsensibilisation systmatique systematic desensitization systematische Desensibilisierung
Terpia cognitivoconductual basada en la inhibici recproca consistent a instruir el pacient perqu, en un estat de relaxaci, imagini progressivament els estmuls que li causen ansietat, que s'utilitza en el tractament de les fbies.
Determinaci de la naturalesa de la malaltia d'un pacient per mitj de l'estudi dels seus smptomes i signes i de la realitzaci d'exploracions complementries.
301
diagnstic multiaxial m
es fr en de diagnstico multiaxial diagnostic multiaxial multiaxial diagnostic multiaxiale Diagnostik
296
deterioraci f veg. deteriorament m
Diagnstic obtingut per l'avaluaci conjunta de diferents eixos d'informaci.

Nota: En el diagnstic multiaxial dels trastorns mentals, el sistema del DSM-IV-TR distingeix cinc eixos; l'Eix I: trastorns mentals que presenta l'individu en el moment de l'avaluaci; l'Eix II: determinants de llarga durada difcils de modificar a curt termini (caracterstiques de la personalitat, nivell intellectual); l'Eix III: problemes mdics presents en el moment de l'avaluaci que poden afectar o no l'evoluci del diagnstic de l'eix I; l'Eix IV: factors d'estrs psicosocial durant l'any anterior que poden ser responsables de l'evoluci del quadre de l'eix I o que podrien afectar-ne l'evoluci, i l'Eix V:
297
deteriorament m
sin. compl. deterioraci f es fr en de deterioro dtrioration deterioration; impairment Verschlechterung
Procs pel qual un individu perd progressivament les facultats psquiques o fsiques o ambdues alhora.
37
avaluaci del funcionament en l'rea interpersonal, acadmica, laboral i social.
escolars o en la preparaci de professions en qu el rendiment es basa en activitats d'influncia social i de contactes humans.
302
dileg allucinatori m
veg. soliloqui m
306
disrtria f
es fr en de disartria dysarthrie dysarthria Dysarthrie
303
dietilamida de l'cid d-lisrgic f

sigla LSD f es dietilamida del cido lisrgico; LSD fr dithylamide de l'acide d-lysergique ; LSD en lysergic acid diethylamide; LSD de Lysergid; Lysergsuredithylamid; LSD Substncia semisinttica derivada de l'alcaloide extret de la banya del sgol, que produeix un gran efecte psicomimtic i allucinogen.
Nota: 1. L's de l'LSD est associat especialment a la contracultura dels anys 60. 2. La sigla LSD prov de la denominaci alemanya Lysergsuredithylamid. 307
Alteraci del llenguatge caracteritzada per la dificultat per articular els sons que formen les paraules, sense que hi hagi cap problema de comprensi ni de comunicaci per un mitj escrit o mmic.
Nota: La disrtria es pot manifestar com a reacci adversa associada al tractament amb alguns frmacs o en estats d'intoxicaci.
discapacitat f
es fr en de discapacidad incapacit disability Behinderung
304
difusi del pensament f

es difusin del pensamiento fr diffusion de la pense en thought broadcasting Idea delirant constituda per la convicci que els pensaments privats sn coneguts pels altres.
308
Reducci o absncia de la capacitat fsica o mental d'un individu per a dur a terme una activitat dins dels lmits que es consideren normals, a causa d'una deficincia.
discinsia f
es fr en de discinesia dyscinsie; dyskinsie dyscinesia; dyskinesia Dyskinesie
305
dinmica de grup f
es fr en de dinmica de grupo dynamique de groupe group dynamics Gruppendynamik
Anlisi de les interaccions que s'estableixen entre els membres d'un grup i l'efecte d'aquestes interaccions sobre el funcionament del grup en el seu conjunt.
Nota: Les tcniques de dinmica de grup utilitzades actualment s'apliquen, per exemple, al tractament de determinades inadaptacions
Alteraci dels moviments voluntaris o aparici de moviments involuntaris anormals.
309
discinsia aguda f
es discinesia aguda fr dyskinsie aigu
38
en acute dyskinesia de akute Dyskinesie Discinsia caracteritzada per un quadre agut de moviments involuntaris, generalment provocat per antipsictics.
fr dysfonctionnement rectile; impuissance; trouble de l'rection chez l'homme en erectile dysfunction; impotence; male erectile disorder de Erektionsstrung; Impotenz Trastorn de l'excitaci sexual caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent de l'home per a obtenir una erecci o mantenir-la durant el temps necessari per aconseguir una relaci sexual satisfactria, malgrat que existeixi desig sexual i els rgans genitals estiguin inalterats.
Nota: La disfunci erctil pot tenir una causa orgnica, farmacolgica o psicolgica.
310
discinsia tardana f
es fr en de discinesia tarda dyskinsie tardive tardive dyskinesia Sptdiskinesie
Discinsia caracteritzada per moviments bucofacials continuats, conjuntament amb altres tics i gesticulacions, que apareix com a reacci adversa, especialment de tractaments continuats amb frmacs antipsictics.
314
disfunci sexual f veg. trastorn sexual m
311
disfria f
es fr en de disforia dysphorie dysphoria Dysphorie
315
disgregaci mental f
es fr en de disgregacin mental dsagrgation mentale absentmindedness; mental deterioration Zerfahrenheit
Alteraci de l'estat d'nim caracteritzada per depressi, malestar fsic o psquic i sentiment general d'insatisfacci d'un mateix.
316 312
Alteraci del curs del pensament caracteritzada per una manca d'estructuraci i de coherncia mentals.
dismnia f
es fr en de disomnia dyssomnie dyssomnia Dyssomnie
disfunci f
es fr en de disfuncin dysfonctionnement dysfunction Funktionsstrung
Alteraci o deficincia funcional d'un rgan.
Trastorn primari del son caracteritzat per una alteraci en la quantitat, la qualitat o l'horari del son.
313
disfunci erctil f
sin. compl. impotncia f; trastorn de l'erecci m es disfuncin erctil; impotencia; trastorno de la ereccin en el hombre
317
disparunia f
es fr en de dispareunia dyspareunie dyspareunia Algopareunie; Dyspareunie
39
Trastorn sexual per dolor caracteritzat per molsties genitals associades a la relaci sexual, tant en l'home com en la dona.
Resposta emocional previsible a la mort d'un sser estimat.

Nota: La simptomatologia del dol gaireb sempre est afavorida per una predisposici de la personalitat de base, unida a les condicions de vida. Si els smptomes del dol es mantenen dos mesos desprs de la prdua, es pot considerar que l'individu pateix una depressi major.
318
distmia f
veg. trastorn distmic m
319
distonia f
es fr en de distona dystonie dystonia Dystonie
323
dol patolgic m
es fr en de duelo patolgico deuil pathologique pathological grief pathologische Trauer
Alteraci del to d'algun rgan o teixit.
320
distonia aguda f
es distona aguda fr dystonie aigu en acute dystonia Distonia consistent en un espasme muscular breu o sostingut, sovint amb moviments anormals lents, que afecta habitualment els msculs facials, i apareix com una reacci adversa aguda d'alguns frmacs antipsictics.
Dol normal transformat en altres formes de dol per distorsi o per endarreriment del procs, amb conseqncies per a la salut fsica i emocional de l'individu.
Nota: El dol patolgic pot manifestar-se com a dol absent, dol tard o dol excessivament intens i perllongat associat a idees sucides o smptomes psictics.
324
dopamina f
es fr en de dopamina dopamine dopamine Dopamin
321
distractibilitat f
es fr en de distractibilidad; distraibilidad distractibilit; distractivit distractibility Ablenkbarkeit
325
Neurotransmissor present en el sistema nervis central que actua com a precursor immediat de la norepinefrina.
Incapacitat per a mantenir l'atenci, com a conseqncia de la dificultat de seleccionar els estmuls rellevants d'una situaci.
dopaminrgic -a adj
es dopaminrgico fr dopaminergique en dopaminergic Que actua mitjanant la dopamina o com la dopamina.
322
dol m
es fr en de duelo deuil; endeuillement grief; mourning Trauer
326
droga f
40
es fr en de
droga drogue drug Droge

330
denominaci anglesa Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders ['Manual diagnstic i estadstic dels trastorns mentals', quarta edici revisada], que correspon al ttol de l'obra, editada per l'American Psychiatric Association.
Substncia, teraputica o no, que en ser introduda en un organisme s capa d'actuar sobre el sistema nervis central i provocar-li una alteraci fsica o psquica, l'experimentaci de noves sensacions o la modificaci de l'estat anmic, de manera que predisposa a l's reiterat del producte.
ecmnsia f
es fr en de ecmnesia ecmnsie ecmnesia Ekmnesie
327
drogoaddicci f sin. drogodependncia f; toxicomania f

es drogadiccin; drogodependencia; toxicomana fr toxicomanie en drug addiction; drug dependence de Drogenabhngigkeit; Rauschgiftsucht Conjunt de signes i smptomes cognitius, conductuals i fisiolgics que indiquen que l'individu ha perdut el control sobre l's d'una o ms substncies psicoactives i i no pot evitar-ne el consum malgrat les conseqncies adverses que li comporta.
Amnsia que afecta els esdeveniments recents per no altera la memria dels fets remots de gran crrega emocional, de manera que de vegades l'individu els reviu amb gran vivesa i implicaci emocional.
331
eco del pensament m

sin. compl. sonoritzaci del pensament f es eco del pensamiento; sonorizacin del pensamiento fr cho de la pense; sonorisation de la pense en audition of thoughts; thought echoing; thought hearing de Gedankenhorn; Gedankenlautwerden Allucinaci auditiva en qu el malalt sent els seus pensaments i pot creure que sn sentits tamb per altres persones.
328
drogodependncia f
sin. drogoaddicci f
329
DSM-IV-TR m
es fr en de DSM-IV-TR DSM-IV-TR DSM-IV-TR DSM-IV-TR
332
ecollia f
es fr en de ecolalia cholalie echolalia Echolalie
Manual en qu es difon un sistema categorial de classificaci i nomenclatura dels trastorns mentals basat en un diagnstic multiaxial, que t com a objectiu proporcionar descripcions clares de les categories en els trastorns mentals, que permetin diagnosticar-los, estudiar-los i tractar-los adequadament.
Nota: La sigla DSM-IV-TR prov de la
Repetici automtica de les paraules o de les frases pronunciades per l'interlocutor.
333
ecommia f veg. ecoprxia f
334
ecoprxia f
41
sin. compl. ecommia f es fr en de ecomimia; ecopraxia chomimie; chopraxie echomimia; echopraxia Echokinese; Echomimie; Echopraxie
339
egodistnic -a adj
es fr en de egodistnico godystonique ego-dystonic ich-dyston
Repetici imitativa automtica dels moviments d'una altra persona, no voluntria i de carcter incontrolable.
Dit de qualsevol idea, impuls o acte incompatible amb la valoraci d'un mateix.
335
edat mental f
340
egosintnic -a adj
es fr en de egosintnico gosyntonique ego-syntonic egosynton; ich-synton
es fr en de
edad mental ge mental mental age Intelligenzalter
Grau de desenvolupament intellectual d'un individu, fixat per proves d'avaluaci de la intelligncia, amb referncia a un individu normal de desenvolupament equivalent.
341 336
Dit de qualsevol idea, impuls o acte compatible amb la valoraci d'un mateix.
ejaculaci preco f sin. compl. ejaculaci rpida f

es eyaculacin precoz; eyaculacin rpida fr jaculation prcoce en ejaculatio praecox; premature ejaculation de Ejaculatio praecox Trastorn sexual caracteritzat per l'absncia de control de l'ejaculaci.
EEG m
veg. electroencefalograma m
337
efecte placebo m
es fr en de efecto placebo effet placebo placebo effect Placebo-Effekt
342
Conjunt de canvis que es manifesten en l'estat de salut d'un individu i que es relacionen amb la presa d'un placebo.
ejaculaci rpida f veg. ejaculaci preco f
343 338
electroencefalograma m
sigla EEG m es fr en de electroencefalograma; EEG lectroencphalogramme; EEG electroencephalogram; EEG Elektroenzephalogramm; EEG
egocentrisme m
es fr en de egocentrismo gocentrisme egocentrism Egozentrik
Actitud psicolgica que porta a constituirse un mateix en el centre de l'univers i a considerar les coses en tant que sn d'alguna utilitat prpia.
Enregistrament grfic de l'activitat elctrica cerebral, constituda per oscillacions complexes i irregulars que sn el resultat de la suma integrada de les
42
variacions elctriques de les neurones.
fr motion en emotion de Emotion Procs i estat afectiu originat per una situaci, un pensament o una imatge, que transforma de manera momentnia per brusca l'estat psicofsic de l'individu.
Nota: Per exemple, l'alegria, la tristesa, la por o la clera.
344
electromiograma m
sigla EMG m es fr en de electromiograma; EMG lectromyogramme; EMG electromyogram; EMG Elektromyogramm; EMG
Enregistrament grfic dels canvis de potencial elctric que es produeixen en la contracci muscular.
350
empatia f
es fr en de empata empathie empathy Empathie
345
electrooculograma m
sigla EOG m es fr en de electrooculograma; EOG lectrooculogramme; EOG electrooculogram; EOG Elektrookulogramm; EOG
Capacitat de percebre i comprendre el comportament, les emocions i els sentiments d'una altra persona o d'un grup de persones.
Enregistrament grfic dels canvis de potencial produts durant els moviments oculars, l'adaptaci dels ulls a la claror, etc.
351
encefalopatia f
es fr en de encefalopata encphalopathie encephalopathy Enzephalopathie
346
electroxoc m
veg. terpia electroconvulsiva f
347
embars fals m
es fr en de embarazo falso grossesse nerveuse false pregnancy Scheinschwangerschaft
352
Malaltia cerebral degenerativa difusa deguda a una causa orgnica.
encopresi f
es fr en de encopresis encoprsie encopresis Enkopresis
Creena, delirant o no delirant, d'estar embarassada sense estar-ne.
348
EMG m
veg. electromiograma m
Trastorn de l'eliminaci caracteritzat per una defecaci involuntria, durant el dia o la nit, per causes no relacionades amb cap defecte orgnic.
349
emoci f
es emocin
353
endevinaci del pensament f

veg. lectura del pensament f
43
354
endorfina f
358
enuresi f
es fr en de enuresis nursie aconuresis; enuresis Enuresis
es fr en de
endorfina endorphine endorphin Endorphin
Neurotransmissor que actua modulant la percepci del dolor i la resposta de l'estat d'nim a l'estrs.
Trastorn de l'eliminaci caracteritzat per una emissi involuntria d'orina, durant el dia o la nit, per causes no relacionades amb cap defecte orgnic.
355
engrama m
es fr en de engrama engramme engram; memory trace Engramm
359
EOG m veg. electrooculograma m
360
epidemiologia psiquitrica f
es fr en de epidemiologa psiquitrica pidmiologie psychiatrique psychiatric epidemiology psychiatrische Epidemiologie
Empremta hipottica en el sistema nervis central que constitueix la base de les manifestacions de la memria i de l'aprenentatge.
356
entrenament en assertivitat m
es fr en de entrenamiento en asertividad entranement a l'assertivit assertiveness training Selbstsicherheitstraining
361
Estudi de la relaci entre els trastorns mentals que afecten l'individu i els factors socials, ambientals o conjunturals que els poden afavorir o provocar.
epilpsia f
es fr en de epilepsia pilepsie epilepsy Epilepsie
Terpia cognitivoconductual que t com a objectiu aprendre a expressar adequadament les vivncies del dolor i les seves implicacions per a contribuir a una millor comunicaci interpersonal.
Nota: L'entrenament en assertivitat s'acostuma a realitzar en grup.
357
entrenament en habilitats socials m

es entrenamiento en habilidades sociales fr entranement aux habilits sociales en social capacity building Terpia cognitivoconductual que t com a objectiu adquirir o millorar els comportaments necessaris per a una actuaci social competent.
Alteraci orgnica especfica d'expressi clnica variada, caracteritzada per l'aparici de fenmens paroxismals, transitoris, amb prdua de conscincia o sense, que s'esdevenen en forma de crisis, amb tendncia a la repetici.
362
epinefrina f veg. adrenalina f
363
episodi m
44
sin. compl. fase f es fr en de episodio; fase pisode; phase episode Episode es fr en de escopofilia; voyeurismo scopophilie; voyeurisme scopophilia; voyeurism Skopophilie; Voyerismus
Esdeveniment individual i independent que s'enllaa ms o menys amb uns altres que formen un tot o un conjunt.
Nota: El sinnim fase s'utilitza sobretot en el context dels trastorns bipolars. 370
Paraflia caracteritzada pel desig fort o l'habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
esquizofsia f
es fr en de esquizofasia schizophasie schizophasia Schizophasie
364
episodi hipomanac m
veg. hipomania f
365
episodi manac m
veg. mania f
Alteraci de la producci del llenguatge caracteritzada per un discurs incoherent i incomprensible, prpia d'algunes formes d'esquizofrnia.
366
episodi mixt m
371
esquizofrnia f
es fr en de esquizofrenia schizophrnie schizophrenia Schizophrenie
es fr en de
episodio mixto pisode mixte mixed episode gemischte Episode
Trastorn de l'estat d'nim caracteritzat per la presentaci simultnia d'un episodi manac i d'un episodi de depressi major.
Psicosi caracteritzada per un conjunt de signes i smptomes associats a una prdua de contacte amb la realitat i un deteriorament de l'activitat laboral o social.
Nota: L'esquizofrnia s el trastorn mental crnic ms freqent. La simptomatologia s variada i pot incloure deliris, allucinacions, llenguatge i comportament desorganitzat o catatonia, aplanament afectiu, algia i ablia.
367
ereutofbia f sin. eritrofbia f

es fr en de ereutofobia; eritrofobia reutophobie; rythrophobie ereutophobia; erytrophobia Erythrophobie
372
Fbia a ruboritzar-se, acompanyada d'una gran facilitat per a fer-ho.
esquizofrnia catatnica f
es fr en de esquizofrenia catatnica schizophrnie catatonique catatonic schizophrenia katatone Schizophrenie
368
eritrofbia f
sin. ereutofbia f
369
escopoflia f
sin. compl. voyeurisme [fr] m
Esquizofrnia en qu predominen els smptomes relacionats amb la psicomotricitat, des de l'estupor catatnic
45
fins a l'agitaci psicomotora.
373
esquizofrnia crnica f
es fr en de esquizofrenia crnica schizophrnie chronique chronic schizophrenia chronische Schizophrenia
378
es fr en de
esquizofrenia negativa schizophrnie ngative negative schizophrenia negative Schizophrenie
Esquizofrnia caracteritzada per un predomini dels smptomes negatius.
esquizofrnia paranoide f
es fr en de esquizofrenia paranoide schizophrnie paranode paranoid schizophrenia paranoide Schizophrenie
Esquizofrnia de llarga evoluci i amb tendncia al deteriorament.
374
esquizofrnia desorganitzada f
sin. compl. esquizofrnia hebefrnica f es esquizofrenia desorganizada; esquizofrenia hebefrnica fr schizophrnie de type dsorganis; schizophrnie hbphrnique en disorganized schizophrenia; hebephrenic schizophrenia de desorganisierte Schizophrenie; hebephrene Schizophrenie Esquizofrnia caracteritzada per desorganitzaci de la parla i del comportament i per aplanament i inadequaci afectius.
Esquizofrnia caracteritzada per deliris o allucinacions auditives, sense que es produeixi desorganitzaci de la parla, catatonia o aplanament afectiu.
379
esquizofrnia positiva f
es fr en de esquizofrenia positiva schizophrnie positive positive schizophrenia positive Schizophrenie
Esquizofrnia caracteritzada per un predomini dels smptomes positius.
375
esquizofrnia hebefrnica f veg. esquizofrnia desorganitzada f
380
esquizofrnia residual f
es fr en de esquizofrenia residual schizophrnie rcurrente residual schizophrenia residuale Schizophrenie
376
esquizofrnia indiferenciada f
es fr en de esquizofrenia indiferenciada schizophrnie indiffrencie undifferentiated schizophrenia undifferenzierte Schizofrenie
Esquizofrnia en qu el conjunt de smptomes satisf les pautes generals de diagnstic del trastorn mental, per no s'ajusta a cap dels tipus descrits o presenta trets de ms d'un d'aquests tipus.
Esquizofrnia caracteritzada per un estat crnic, sense manifestacions productives per amb smptomes de deteriorament persistent.
381
esquizofrnia simple f
es fr en de esquizofrenia simple schizophrnie simple simple schizophrenia Schizophrenie simplex
377
esquizofrnia negativa f
46
Esquizofrnia caracteritzada per sociabilitat reduda, manca de deliris i allucinacions, que va acompanyada de trastorns afectius de carcter inhibidor.
Emoci sostinguda i persistent experimentada i expressada de forma subjectiva per l'individu i observada pels altres.
382
estabilitzador de l'estat d'nim m

sin. compl. eutimitzant m es fr en de eutimizante psychorgulateur mood stabilizer Stimmungsstabilisierer
386
estereotpia f
es fr en de estereotipia strotypie stereotypy Stereotypie
Psicofrmac utilitzat per a prevenir l'aparici de noves fases en el tractament del trastorn bipolar.
387 383
Repetici persistent de paraules o actes sense sentit aparent.
estereotpia motora f
es estereotipia motora fr strotypie motrice en motor stereotypy de Bewegungsstereotypie; motorische Stereotypie Estereotpia caracteritzada per la repetici d'una o ms seqncies de moviment.
estadi m
es fr en de estadio stade stage Stadium
Perode en el desenvolupament intellectual i afectiu de l'sser hum o en el curs d'un trastorn mental o d'un tractament.
388 384
estereotpia verbal f sin. compl. verbigeraci f

es fr en de estereotipia verbal; verbigeracin strotypie verbale; verbigration verbal stereotypy; verbigeration Verbigeration
estat crepuscular m
es fr en de estado crepuscular tat crpusculaire twilight state Dmmerzustand
Estat caracteritzat per la prdua transitria de la conscincia, tot i que es mant la capacitat d'efectuar involuntriament accions coordinades, que l'individu desprs no recorda.
Estereotpia caracteritzada per la repetici d'una paraula o frase al llarg del discurs.
389
estmul fbic m
es fr en de estmulo fbico stimulus phobique phobic stimulus Angstreiz
385
estat d'nim m
sin. humor m es fr en de estado de nimo; humor humeur humour; mood Stimmung
390
Objecte, activitat o situaci temuda d'una manera persistent i irracional.
estimulaci magntica transcranial f
47
veg. factor d'estrs m es fr en de estimulacin magntica transcraneal stimulation magntique transcrnienne transcranial magnetic stimulation transkranielle Magnetstimulation
395
estupor m i f
es fr en de estupor stupeur stupor Stupor
Terpia biolgica consistent a estimular o inhibir neurones de percepci situades a l'escora cerebral mitjanant un camp magntic, utilitzada en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memria.
Estat d'inconscincia total o parcial sense moviments i sense reacci als estmuls.
Nota: L'estupor es considera l'antecedent immediat del coma i correspon al grau mxim d'alentiment psicomotor.
391
estimulant m
es fr en de estimulante stimulant stimulant Stimulans
396
estupor catatnic -a m i f
es fr en de estupor catatnico stupeur catatonique catatonic stupor katatoner Stupor
Substncia que augmenta o fa ms activa una determinada funci o activitat fisiolgica.
392
estrs m
es fr en de estrs stress stress Stress
397
Estupor caracteritzat per rigidesa muscular o per flexibilitat cria.
etnopsiquiatria f sin. psiquiatria cultural f

es fr en de etnopsiquiatra; psiquiatra cultural ethnopsychiatrie; psychiatrie culturelle cultural psychiatry; ethnopsychiatry Etnopsychiatrie
Estat de tensi de l'organisme provocat per una situaci d'amenaa o d'agressi fisiolgica, psquica, etc.
Nota: En plural, estressos.
Branca de la psiquiatria social que estudia la relaci entre els trastorns mentals i l'ambient cultural.
393
estrs psicosocial m
es fr en de estrs psicosocial stress psychosocial psychosocial stress psychosozialer Stress
398
eufria f
es fr en de euforia euphorie euphoria Euphorie
Conjunt de situacions psquiques i socials que demanen una resposta que amenaa d'excedir els recursos de l'individu.
Estat d'nim elevat, amb sensaci de benestar fsic i emocional.
394
estressor m
48
399
euforitzant adj
es euforizante fr euphorisant en euphoretic; euphoriant Que provoca eufria.
404
expansivitat f
es expansividad fr expansivit en expansiveness Manca de control dels sentiments i les emocions, amb loquacitat i sobrevaloraci dels mrits propis.
400
eutmia f
es fr en de eutimia euthymie euthymia Euthymie
405
expectaci aprensiva f
es fr en de expectacin aprensiva attente craintive apprehensive expectation furchtsame Erwartung
Condici normal de l'estat d'nim, que implica l'absncia d'eufria o d'estat d'nim depressiu.
Preocupaci excessiva respecte a situacions o activitats del present o del futur immediat.
401
eutimitzant m
veg. estabilitzador de l'estat d'nim m
406
exploraci psiquitrica f
es fr en de exploracin psiquitrica examen de l'tat mental mental status exam psychiatrische Untersuchung
402
excitaci catatnica f
es fr en de excitacin catatnica excitation catatonique catatonic excitement katatone Erregung
Valoraci i sntesi transversal de les funcions psquiques bsiques del pacient.
Excitaci de l'activitat motora, sense propsit aparent i no influda pels estmuls externs, associada amb hipercinsia, estereotpies i impulsivitat.
407
exposici f
es fr en de terapia de exposicin thrapie d'exposition exposure therapy Exposition
403
exhibicionisme m
es fr en de exhibicionismo exhibitionnisme exhibitionism Exhibitionismus
Paraflia caracteritzada per fantasies, impulsos i comportaments sexuals recurrents i altament excitants, en qu s'exposen els propis genitals a una persona estranya.
Terpia cognitivoconductual consistent a exposar progressivament un individu a l'estmul que li desencadena un comportament inadaptat per tal de suprimir-lo, utilitzada per a reduir l'ansietat.
408
xtasi m
es xtasis fr extase
49
en ecstasy de Ekstase Estat de trnsit amb ideaci religiosa prominent.

413 409
de amimische Facies Absncia d'expressi facial.
factor d'estrs m sin. compl. estressor m

es fr en de estresor; factor de estrs facteur de stress; stresseur stressing factor; stressor Stressor
extinci f
es fr en de extincin extinction extinction Extinktion
Mtode del condicionament operant en qu es provoca la disminuci de la freqncia d'una resposta mitjanant l'eliminaci dels reforos que prviament han estimulat aquesta resposta.
Esdeveniment o canvi vital que pot estar associat en el temps amb l'aparici o exacerbaci d'un trastorn mental.
414
fanatisme m
es fr en de fanatismo fanatisme fanaticism Fanatismus
410
extraversi f
es fr en de extraversin extraversion extroversion Extraversion
Zel o entusiasme excessius i irracionals aplicats a qualsevol creena o opini.
Tret bsic de la personalitat relacionat amb la tendncia a orientar l'energia psquica vers els fenmens naturals i socials externs a un mateix.
415
fantasia f
es fr en de fantasa fantaisie fantasy Phantasie
411
fabulaci f
sin. compl. confabulaci f es fr en de confabulacin; fabulacin confabulation; fabulation confabulation; fabulation Fabulieren; Konfabulation
416
Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents o de concebre combinacions que no forneix la realitat.
Paramnsia en qu les llacunes en la memria s'omplen, amb convicci i lucidesa, amb experincies imaginades o falses que no tenen cap base real.
fase f veg. episodi m
417 412
fenciclidina f
sigla PCP f
fcies ammica f
es facies ammica fr facies amimique en amimic facies es fr en de fenciclidina; PCP phencyclidine; PCP phencyclidine; PCP Phencyclidin; PCP
50
Substncia allucingena que provoca desorganitzaci del pensament i prdua del sentit de la realitat i que actua addicionalment com a analgsic.
Nota: 1. La fenciclidina s ms efectiva que l'LSD en l'alteraci del pensament i la conscincia. 2. La sigla PCP prov de la denominaci anglesa de la IUPAC 1-(1phenylcycloxyl)piperidine.
es fr en de
fobia; neurosis fbica nvrose phobique; phobie phobia; phobic neurosis Phobie
Trastorn d'ansietat caracteritzat per una por patolgica, persistent, irracional i excessiva a un estmul provinent d'un objecte o situaci que, com a resultat, provoca la necessitat imperiosa d'evitar l'exposici a aquest estmul.
418
fetitxisme m
es fr en de fetichismo ftichisme fetichism; fetishism Fetischismus
422
fbia d'impulsi f sin. compl. obsessi impulsiva f

es fobia de impulsin; obsesin impulsiva fr obsession impulsive; phobie d'impulsion en impulsion phobia; impulsive obsession Obsessi caracteritzada pel temor angoixant a l'execuci impulsiva d'algun acte, generalment agressiu, no desitjat.
Paraflia caracteritzada per la satisfacci dels impulsos sexuals mitjanant l's d'objectes no animats.
419
fetitxisme transvestista m
es fr en de fetichismo travestista transvestisme ftichiste transvestic fetishism Transvestitischer Fetischismus
423
fbia social f
es fr en de fobia social phobie sociale social phobia soziale Phobie
Fetitxisme caracteritzat per la necessitat de vestir-se amb roba del sexe contrari per a obtenir l'excitaci sexual.
420
flexibilitat cria f
es fr en de flexibilidad crea flexibilit creuse flexibilitas cerea Flexibilitas cerea
Trastorn d'ansietat caracteritzat pel temor acusat i persistent a una o ms situacions socials o actuacions en pblic a causa de la por de passar-ho malament o de no actuar correctament.
424
formaci reactiva f
es fr en de formacin reactiva formation ractionnelle reaction formation Reaktionsbildung
Alteraci motora de tipus catatnic en qu l'individu mant de forma anormal, durant un temps perllongat, una posici qualsevol en qu hagi estat collocat.
421
fbia f
sin. neurosi fbica f
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu substitueix de forma inconscient els comportaments, els pensaments o els sentiments que no s capa d'acceptar per d'altres diametralment oposats.
51
429 425
fuga d'idees f
es fr en de fuga de ideas fuite de ides flight of ideas Ideenflucht
formicaci f
es fr en de formicacin fourmillement formication Ameisenlaufen
Allucinaci tctil en qu l'individu t la percepci que hi ha aranyes o insectes, sobretot formigues, caminant per sobre o per sota de la seva pell.
Alteraci del pensament consistent en una taquipsquia que afecta l'estructuraci de les idees, caracteritzada per logorrea, amb salts sobtats d'un tema a un altre, basada generalment en associacions laxes, distraccions fcils o jocs de paraules.
426
fototerpia f
430
fuga dissociativa f
es fr en de fuga disociativa fugue dissociative dissociative fugue dissoziative Fugue
es fr en de
fototerapia photothrapie phototherapy Lichttherapie
Terpia biolgica consistent en l's de l'acci de la llum natural o artificial, particularment de raigs lluminosos d'unes longituds d'ona determinades, utilitzada bsicament en el trastorn afectiu estacional.
Trastorn dissociatiu caracteritzat per la realitzaci de viatges sobtats i inesperats lluny de la llar o del lloc de treball, en qu l'individu assumeix una identitat nova i s incapa de recordar la seva identitat prvia.
Nota: Clssicament, la fuga dissociativa es designava amb la denominaci fuga psicgena.
427
fricoflia f
es frotteurismo fr frotteurisme en frottage Paraflia en qu un individu s'excita tocantse o fregant-se amb una altra persona que no hi consent, especialment en llocs concorreguts, com ara en els transports pblics.
431
GABA m veg. cid g-aminobutric m
432
gentica psiquitrica f
es fr en de gentica psiquitrica gntique psychiatrique psychiatric genetics psychiatrische Genetik
428
frustraci f
es fr en de frustracin frustration frustration; thwarting Frustration
Branca de la psiquiatria que estudia les bases gentiques del comportament.

Nota: La tendncia actual en gentica psiquitrica s considerar que tant el factor gentic com l'ambiental es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinaci del grau de contribuci de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament.
Estat de decepci resultant de la insatisfacci d'un impuls o d'un desig.
52
433
gest sucida m
es gesto suicida fr geste suicidaire en suicide gesture Comportament limitat a l'expressi de la intencionalitat sucida, que no arriba a temptativa de sucidi.
437
fr glossolalie en glosolalia de Glossolalie Alteraci del llenguatge caracteritzada per l'emissi de fonemes sense significat.
glutamat m
es fr en de glutamato glutamate glutamate Glutamat
434
gestaltisme m sin. compl. psicologia de la forma f; psicologia de la Gestalt f

es gestaltismo; psicologa de la forma; psicologa de la Gestalt fr gestaltisme; thorie de la forme; thorie de la Gestalt en Gestalt psychology; Gestalt theory; Gestaltism de Gestaltpsychologie Teoria de la psicologia que concep els processos psquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.
Aminocid que actua com a neurotransmissor amb acci excitadora sobre el sistema nervis central.
438
grandiositat f sin. megalomania f

es fr en de grandiosidad; megalomana grandiosit; mgalomanie grandiosity; megalomania Megalomanie
Concepci exagerada del valor, el poder, els coneixements, la importncia social o la identitat personal prpies.
435
gesti de casos f
es gestin de casos; gestin por casos; manejo de casos fr gestion de cas; prise en charge en case management de Fallmanagement Mtode de gesti que consisteix a agrupar els pacients, generalment els qui pateixen malalties crniques o complexes, segons la seva problemtica, i a crear equips multidisciplinaris i coordinats de professionals que en facin el seguiment, a fi d'atendre de manera ms eficient les necessitats individuals del malalt i d'oferirli una atenci integral.
440 439
grup d'ajuda mtua m

es grupo de ayuda mutua fr groupe d'aide mutuelle; groupe d'entraide en self-help group de Selbsthilfegruppe Grup d'individus amb un mateix problema o que viuen una mateixa situaci, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situaci social i personal.
haixix m
es hachs; haschs fr charas; haschisch en hasheesh; hashish
436
glossollia f
es glosolalia
53
de Haschisch Mescla de parts de la planta del cnem indi, especialment la resina, que en ser fumada o ingerida produeix una sensaci euforitzant i d'alteraci de la percepci.
Nota: L'haixix i la marihuana, pels seus efectes txics i la capacitat de crear addicci, es consideren drogues. El seu principi actiu, el cnnabis, es troba en una concentraci ms elevada en l'haixix que en la marihuana.
caracteritzada per un discurs abstracte i vague.
446
hiperactivitat f
es fr en de hiperactividad hyperactivit hyperactivity Hyperaktivitt
441
hermetisme m
es hermetismo fr hermtisme en hermetism Expressi individual de les emocions, sentiments o afectes d'una manera tal que impedeix que les altres persones puguin arribar a interpretar-los.
Augment de l'activitat motora que pot respondre a causes psicolgiques o patolgiques, les quals poden tenir relaci amb trastorns mentals o amb lesions neurolgiques.
447
hiperactivitat vegetativa f
es fr en de hiperactividad vegetativa hyperactivit neurovgtative neurovegetative hyperactivity vegetative Hyperaktivitt
442
herona f
es fr en de herona hrone heroin Heroin
448
Hiperactivitat del sistema nervis vegetatiu, que inclou una gran diversitat de smptomes, com ara sensaci d'ofec, palpitacions, sudoraci, insensibilitat, vmits o diarrees.
Droga opioide semisinttica en forma de pols blanca i amarga, amb propietats sedants i narctiques.
hiperemotivitat f
es fr en de hiperemotividad hypermotivit hyperemotivity Hyperemotivitt
443
5-hidroxitriptamina f
veg. serotonina f
444
higiene mental f veg. salut mental f

449
Sensibilitat emotiva superior a la normal, amb reaccions emocionals exagerades als estmuls afectius.
hiperfgia f
es fr en de hiperfagia hyperphagie hyperphagia Hyperphagie
445
hiperabstracci f
es hiperabstraccin fr hyperabstraction en hyperabstraction Alteraci del curs del pensament
Ingesti excessiva de menjar per manca de sensaci de sacietat.
54
450
hipermmia f
es fr en de hipermimia hypermimie hypermimia Hypermimie
fr hyperthymie en hyperthymia de Hyperthymie Estat d'nim anormalment elevat.
455
hipervigilncia f
es fr en de hipervigilancia hypervigilance hypervigilance Hypervigilanz
s excessiu de gestos o de moviments mmics, especialment facials, en parlar.
451
hipermnsia f
es fr en de hipermnesia hypermnsie hypermnesia Hypermnesie Intensificaci de l'alerta amb una exageraci de la resposta d'alarma, caracteritzada per una sensaci subjectiva de claredat mental i acompanyada d'un increment en l'activitat motora i verbal.
Capacitat exagerada de recuperar o de retenir informaci.
456
hipnosedant m
es fr en de hipnosedante hypnosdatif hypnosedative Hypnosedativa
452
hipersmnia f
es fr en de hipersomnia hypersomnie hypersomia Hypersomnie
Prolongaci patolgica del son, b per una marcada dificultat per desvetllar-se o b per la irrupci de perodes de son lleuger durant la viglia.
Psicofrmac amb acci combinada hipntica i sedant que s'utilitza tant en el tractament de l'ansietat com en el de l'insomni.
457
hipnosi f
es fr en de hipnosis hypnose hypnosis Hypnose
453
hipersmnia primria f
es fr en de hipersomnia primaria hypersomnie primaire primary hypersomnia primre Hypersomnie
Dismnia caracteritzada per una excessiva somnolncia dirna o per la presncia d'accessos de son durant un perode mnim d'un mes.
458 454
Estat de son profund produt artificialment durant el qual es presenten modificacions de l'atenci, de la memria o un augment de la susceptibilitat a la suggesti, que s'utilitza amb finalitats teraputiques.
hipntic m
es hipntico fr hypnotique en hypnotic
hipertmia f
es hipertimia
55
de Hypnotika Psicofrmac o agent que actua com a depressor del sistema nervis central i que provoca el son mitjanant la disminuci de l'activitat de l'escora cerebral.
463 459
en hypomimia de Hypomimie s escs de gestos o de moviments mmics, especialment facials, en parlar.
hipomnsia f
es fr en de hipomnesia hypomnsie hypomnesia Hypomnesie
hipoactivitat f
es fr en de hipoactividad hypoactivit hypoactivity Hypoaktivitt
Disminuci persistent de l'activitat motora.
Capacitat disminuda de recuperar o de retenir informaci.
460
hipocondria f
es fr en de hipocondra hypocondrie hypochondriasis Hypochondrie
464
hipotmia f
es hipotimia fr hypothymie en hypothymia de Emotionsschwche; Hypothymie; Verstimmung Estat d'nim anormalment baix.
Trastorn somatomorf caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut prpia i per la tendncia a exagerar els sofriments reals o imaginaris, que no respon a una patologia orgnica real sin a interpretacions poc realistes i exagerades de les sensacions o els signes fsics.
465
hipovigilncia f
es fr en de hipovigilancia hypovigilance hypovigilance Hypovigilanz
461
hipomania f
sin. compl. episodi hipomanac m
Descens del nivell de conscincia. es fr en de episodio hipomanaco; hipomana pisode hipomaniaque; hypomanie hypomania; hypomanic episode Hypomanie
466
histria f
es fr en de histeria hystrie hysteria Hysterie
Trastorn de l'estat d'nim de caracterstiques manaques que no arriba a la gravetat clnica d'una mania ni a tenir conseqncies negatives en la vida familiar, social o laboral.
462
hipommia f
es hipomimia fr hypomimie
Trastorn caracteritzat per una estretor del camp de la conscincia o per una alteraci de la funci motora o sensorial, el motiu de les quals l'individu no coneix, que semblen presentar un valor simblic o un avantatge psicolgic.
56
Nota: Els trastorns de conversi i els trastorns dissociatius tenen una base d'histria.
467
histria de conversi f
veg. trastorn de conversi m
es fr en de
hospitalismo hospitalisme hospitalism Hospitalismus
468
histria dissociativa f
veg. trastorn dissociatiu m
473
Dependncia de l'hbitat hospitalari sense que hi hagi una necessitat clnica objectiva.
hostilitat f
es fr en de hostilidad hostilit hostility Feindseligkeit
469
histric -a m i f
sin. compl. pititic -a m i f es fr en de histrico; pititico hystrique; pithiatique hysterical; pithiatic hysterisch
Contacte agressiu, consumat o amenaant, amb intenci destructiva.

Nota: L'hostilitat es pot mostrar amb expressions verbals o no verbals d'ira i ressentiment i, en casos extrems, amb clera excessiva i falta absoluta de cooperaci amb els altres.
Afectat d'histria.
470
histric -a adj
es fr en de histrico histrique hysterical hysterisch
474
5-HT f veg. serotonina f
Relatiu o pertanyent a la histria.

475 471
hospital de dia m
es fr en de hospital de da hpital de jour day hospital Tagesklinik
476
humor m sin. estat d'nim m
humor delirant m
es fr en de humor delirante humeur dlirante delusional mood Wahnstimmung
Servei sanitari en qu el pacient roman nicament durant el dia i se'n va a dormir a casa.
Nota: Els hospitals de dia permeten un control continuat dels smptomes del pacient, amb ajustaments rpids de la medicaci, s de tcniques de modificaci del comportament i de tallers de memria, i prctica d'activitats de la vida diria.
Estat d'nim que precedeix l'aparici del deliri caracteritzat pel pressentiment que un esdeveniment important i imprevisible s a punt de succeir.
477
iatrognia f
es iatrogenia; yatrogenia fr iatrognse
472
hospitalisme m
57
en iatrogenesis de Iatrogenesis
482
idea hipocondraca f
es fr en de idea hipocondraca ide hypochondriaque hypochondriac idea hypochondrische Idee
Complicacions mdiques degudes a l'efecte txic o nociu d'una terpia o d'una prova diagnstica determinada.
478
idea f
es fr en de idea ide idea Idee Idea, delirant o no delirant, de preocupaci per la salut prpia.
483
idea obsessiva f
veg. obsessi f
Representaci mental d'una cosa real o imaginria.

484 479
idea paranoide f
es fr en de idea paranoide ide paranode paranoid idea paranoide Idee
idea autoltica f veg. idea sucida f
480
idea de referncia f
es fr en de idea de referencia ide de rfrence idea of reference; referential idea Beziehungsidee
485
Idea que implica suspiccia o convenciment de ser humiliat, perseguit o tractat incorrectament.
idea sobrevalorada f
es fr en de idea sobrevalorada ide surestime overvalued idea berwertige Idee
Idea basada en la creena errnia que els objectes i els esdeveniments del mn exterior, i les paraules i accions dels altres, tenen una relaci directa amb un mateix, generalment negativa.
Nota: Les idees de referncia poden desembocar en deliris de referncia si se sistematitzen i esdevenen especialment freqents i intenses.
Idea persistent i poc raonable, tot i que pot ser comprensible i acceptable, sostinguda amb cert grau de convicci per l'individu.
Nota: La idea sobrevalorada no arriba a la convicci delirant i, per tant, l'individu s capa d'acceptar la possibilitat que la seva creena pot no ser certa.
481
idea delirant f
es fr en de idea delirante ide dlirante delusional idea Wahnidee
486
idea sucida f sin. compl. idea autoltica f

es fr en de idea autoltica; idea suicida ide autolytique; ide suicidaire autolytic ideation; suicidal ideation Suizidgedanke
Idea que constitueix el nucli d'un deliri i que pot ser de tipologia i contingut variats.
Nota: Les idees delirants es classifiquen segons el seu contingut.
58
Idea constituda per pensaments o plans de sucidi, que poden ser transitoris o vagues en grau divers.
492 487
Dit de la malaltia o del trastorn mental la causa dels quals s desconeguda.
illusi f
es fr en de ilusin illusion illusion Illusion
ideaci f
es fr en de ideacin idation ideation Ideation
Activitat o producte final del procs de formaci de les idees.
Percepci errnia o falsa interpretaci d'un estmul extern real.

Nota: Les illusions s'han de distingir de les allucinacions, en qu es percep o s'interpreta com a real un estmul inexistent.
488
ideaci delirant f
veg. deliri m
493
489
identificaci f
es fr en de identificacin identification identification Identifizierung
illusi dels dobles f sin. sndrome de Capgras f

es ilusin de los dobles; sndrome de Capgras fr illusion des doubles; syndrome de Capgras en Capgras syndrome; illusion of doubles de Capgras-Syndrom Creena delirant en qu l'individu pensa que els familiars i coneguts han estat substituts per impostors idntics.
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu es modela o configura a si mateix segons el model d'algun altre individu.
490
identitat f
es fr en de identidad identit identity Identitt
494
imatge eidtica f
es fr en de imagen eidtica image eidtique eidetic image Anschauungsbilder
Experimentaci estable al llarg del temps de la personalitat prpia i les seves qualitats, com a entitat nica i cohesionada amb les idees i els valors del grup social al qual pertany un individu.
495
Imatge mental extraordinriament vvida i aparentment exacta, que pot correspondre a un record, un somni o una fantasia.
491
idioptic -a adj
es fr en de idioptico idiopathique idiopathic idiopathisch
immobilitzaci f veg. contenci mecnica f
496
implosi f
59
es fr en de
implosin immersion; implosion; inondation flooding; implosion Flooding; Reizberflutung
impulsos, amb el resultat d'actes sobtats no planificats, inesperats, realitzats sense reflexi i sense tenir en compte les possibles conseqncies.
Terpia cognitivoconductual basada en la inhibici recproca consistent a instruir el pacient perqu, en un estat de relaxaci, imagini massivament els estmuls que li causen ansietat, utilitzada en el tractament de les fbies.
501
imputabilitat f
es fr en de imputabilidad imputabilit imputability Imputabilitt
497
impotncia f
veg. disfunci erctil f
Grau de normalitat psquica d'un individu que resulti tributari d'una sanci penal ordinria en el cas de ser l'autor d'un fet delictiu.
498
impuls m
es fr en de impulso lan impulse Impuls
502
inadequaci afectiva f
es inadecuacin afectiva fr discordance affective en affective inappropriateness; inappropriateness of affect Discordana entre l'expressi emocional i el contingut del discurs o del pensament.
Necessitat imperiosa d'actuar que escapa al control voluntari de l'individu.
499
impuls nervis m
es fr en de impulso nervioso impulsion nerveuse nerve impulse Nervenimpuls
503
inatenci f
es fr en de inatencin inattention inattention Unaufmerksamkeit
Conjunt de processos fisicoqumics extremadament breus que caracteritzen l'estadi inicial de l'activitat funcional elemental d'un nervi, d'una neurona o d'una de les seves parts, i a travs dels quals s'efectuen els fenmens de conducci i transmissi en el sistema nervis.
504 500
Alteraci de l'atenci consistent en la incapacitat de concentrar-se i de mobilitzar l'atenci o canviar-ne el focus davant estmuls externs.
incapacitaci f
es fr en de incapacitacin incapacitation incapacitation Entmndigung
impulsivitat f
es fr en de impulsividad impulsivit impulsiveness Impulsivitt
Patr conductual en qu s'obeeixen els
Resultat d'un acte jurdic que t per objectiu protegir l'individu de la possible o probable administraci inadequada dels
60
seus bns, mitjanant el nomenament d'una tutoria sotmesa al control de l'autoritat judicial.
Estat emocional caracteritzat per la incapacitat de controlar les manifestacions afectives, que s'expressen de manera brusca i exagerada.
505
incoherncia f
sin. compl. desorganitzaci de la parla f es desorganizacin del habla; incoherencia fr dsorganisation du langage; incohrence en incoherence; speech disorganization de Inkohrenz Agrupaci de pensaments i paraules que no comparteixen cap lligam lgic i que produeixen una parla inconnexa i inintelligible.
Nota: En la incoherncia, la manca de relaci lgica afecta l'estructura interna de les oracions, a diferncia de l'associaci laxa, en qu resulten alterats els lligams lgics entre les diferents oracions que conformen el discurs. 508
inrcia motora f
es inercia motora fr inertie motrice en motor inertia Tendncia a mantenir repetidament la mateixa resposta motora o verbal, independentment de l'estmul rebut.
509
inestabilitat f
es fr en de inestabilidad instabilit instability Instabilitt
506
incompliment m
es fr en de incumplimiento; no adherencia non-observance; non-respect non-adherence; non-compliance Non-Compliance
Qualitat d'una estructura, d'un rgan o d'una actitud que no sn fermament establerts i que poden canviar, amb menor o major facilitat, de posici o d'estat.
510
influncia f veg. passivitat f
Seguiment inadequat que fa un pacient del tractament mdic que se li ha prescrit, especialment pel que fa a la medicaci.
Nota: Les causes de l'incompliment poden ser variades: les molsties que provoca el tractament, el seu cost elevat, judicis de valor personals o creences religioses o culturals sobre els avantatges i inconvenients d'aquest tractament, trets de personalitat, estils anmals d'afrontament de la malaltia, o la presncia d'un trastorn mental.
511
inhalant m
es fr en de inhalante inhalant inhalant Inhalat
Substncia que pot ser aspirada.

Nota: Els inhalants sn emprats habitualment amb finalitats teraputiques, per alguns s'usen com a drogues.
507
incontinncia afectiva f
es fr en de incontinencia afectiva incontinence affective affective incontinence Affektinkontinenz
512
inhibici f
es inhibicin fr inhibition en inhibition
61
de Hemmung Supressi parcial o completa de l'activitat espontnia o condicionada d'un sistema excitable.
fr inhibition ractive en reactive inhibition de reaktive Hemmung Inhibici mesurable quantitativament per la fatiga especfica que s'acumula en un organisme cada vegada que dna una resposta determinada.
Nota: La inhibici reactiva fa que l'organisme disminueixi o elimini completament aquesta resposta davant l'estmul.
513
inhibici f
es fr en de inhibicin inhibition inhibition Hemmung
518
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu intenta reprimir o suprimir determinades formes d'expressi que podrien revelar pblicament el seu carcter o els seus pensaments i exposar-lo a ser rebutjat pel seu context social.
inhibici recproca f
es fr en de inhibicin recproca inhibition rciproque reciprocal inhibition reziproke Hemmung
514
inhibici per retroacci f

es fr en de inhibicin por retroaccin inhibition par rtroaction feedback inhibition Rckkopplungshemmung
Inhibici de la fora d'una resposta mitjanant la provocaci d'una resposta simultnia que la interfereix, disminuint-la o suprimint-la.
Nota: La inhibici recproca s el mecanisme en qu es basen la dessensibilitzaci sistemtica i la implosi.
Inhibici d'una activitat mitjanant l'acci del producte final d'aquesta mateixa activitat.
519
inhibici reflexa f
es fr en de inhibicin refleja inhibition rflexe reflex inhibition Reflexhemmung
515
inhibici proactiva f
es fr en de inhibicin proactiva inhibition proactive proactive inhibition proaktive Hemmung
520
Inhibici d'un reflex mitjanant l'acci del producte final d'aquest mateix reflex.
Inhibici de la capacitat d'aprenentatge d'un coneixement nou per la interferncia d'un coneixement previ.
inhibici retroactiva f
es fr en de inhibicin retroactiva inhibition rtroactive retroactive inhibition retroaktive Hemmung
516
inhibici psicomotora f sin. alentiment psicomotor m
517
inhibici reactiva f
es inhibicin reactiva
Inhibici de la memria dels coneixements adquirits per la interferncia d'un aprenentatge nou.
62
521
inquietud f
es fr en de inquietud inquitude worry Unruhe
526
insomni inicial m sin. compl. insomni proximal m

es fr en de insomnio inicial; insomnio proximal insomnie initiale; insomnie proximal initial insomnia; proximal insomnia Einschlafstrung
Sentiment d'aprensi degut a l'anticipaci d'un perill intern o extern, amb manifestacions somtiques i motores.
Insomni que es manifesta com a dificultat per a adormir-se.
522
inserci del pensament f

es insercin del pensamiento fr insertion de la pense en thought insertion Deliri de control en qu l'individu t la creena que alguns dels seus pensaments no sn propis, sin que han estat introduts en la ment per persones o forces externes.
527
insomni intermedi m
es fr en de insomnio intermedio insomnie intermdiaire intermediate insomnia Durchschlafstrung
Insomni que es manifesta com a dificultat per a tornar a adormir-se quan es produeix un o ms despertars en les hores centrals del son.
523
insomni m
es fr en de insomnio insomnie insomnia Insomnie
528
insomni primari m
es fr en de insomnio primario insomnie primaire primary insomnia primre Insomnie
Experincia d'inadequaci o de baixa qualitat del son que es pot manifestar com a dificultat per a iniciar o mantenir el son, com a desvetllament preco o com a descans no reparador.
529 524
Dismnia que es manifesta com a dificultat crnica per a iniciar o mantenir el son, o per a tenir un descans reparador, durant un perode mnim d'un mes.
insomni distal m
veg. insomni terminal m
530
insomni proximal m veg. insomni inicial m
525
insomni global m
es fr en de insomnio global insomnie globale total insomnia totale Schlaflosigkeit
insomni terminal m sin. compl. insomni distal m

es fr en de insomnio distal; insomnio terminal insomnie terminale terminal insomnia Frherwachen
Insomni que afecta totes les fases del son.
Insomni que es manifesta com a desvetllament preco o dificultat per a
63
tornar a adormir-se en les darreres hores del cicle de son.
evidncia, explcita o implcita, que l'individu tenia intenci de matar-se.
531
instint m
es fr en de instinto instinct instinct Instinkt
535
intercepci f veg. bloqueig del pensament m
536
internament m
es fr en de internamiento internement confinement Einweisung
Capacitat que tenen els ssers vius d'actuar d'una manera adequada a cada situaci sense haver de recrrer a l'experincia, l'educaci o la reflexi.
Ingrs d'un malalt mental en un hospital perqu segueixi un tractament.

532
intelligncia f
es fr en de inteligencia intelligence intelligence Intelligenz
537
intoxicaci f
es fr en de intoxicacin intoxication intoxication Intoxikation
Capacitat de comprendre, recordar, mobilitzar i integrar de manera constructiva l'aprenentatge previ, a l'hora d'enfrontar-se a situacions noves.
Trastorn mental orgnic que resulta de l'exposici sobtada a quantitats txiques d'una substncia psicoactiva.
533
intelligncia emocional f
538
introjecci f
es fr en de introyeccin introjection introjection Introjektion
es fr en de
inteligencia emocional intelligence motionnelle emotional intelligence emotionale Intelligenz
Capacitat d'un individu de reconixer i entendre els estats anmics propis i aliens, que n'afavoreix l'automotivaci, el treball en equip i l'adaptaci al medi.
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu absorbeix simblicament de manera conscient o inconscient els objectes externs estimats o odiats.
Nota: La introjecci expressa un procs oposat a la projecci, ja que implica assimilaci, mentre que la projecci, en canvi, implica desassimilaci.
534
intent de sucidi m
sin. compl. temptativa de sucidi f es fr en de intento de suicidio; tentativa de suicidio tentative de suicide attempted suicide Suizidversuch
539
introspecci f
es introspeccin fr introspection
Comportament potencialment autolesiu sense resultat letal en qu hi ha alguna
64
en insight; self-analysis de Introspektion Acci d'examinar-se a si mateix i inspeccionar els propis sentiments i pensaments, amb capacitat de comprendre'ls.
Paramnsia consistent a reconixer com a estranys o irreals llocs i situacions que, en realitat, sn familiars.
544
jargonafsia f
es fr en de jargonafasia; jergafasia jargonaphasie jargonaphasia Jargonaphasie
540
introversi f
es fr en de introversin introversion introversion Introversion
Afsia en qu el pacient interposa sllabes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.
Tret bsic de la personalitat relacionat amb la tendncia a orientar l'energia psquica vers els processos interns de l'individu.
545
joc patolgic m
sin. compl. ludopatia f
541
intuci f
es fr en de intuicin intuition intuition Intuition
es juego patolgico; ludopata fr jeu pathologique; ludopathie en gambling addiction; pathological gambling de pathologisches Spielen Trastorn del control dels impulsos altament incapacitant caracteritzat pel fracs crnic i progressiu a resistir la necessitat de jugar, amb l'aparici consegent d'un comportament que desestructura l'entorn personal, professional i social de l'individu afectat.
Capacitat de percebre i avaluar la realitat exterior basada prioritriament en l'experincia i el bagatge personal per damunt de dades objectives.
542
irritabilitat f
es fr en de irritabilidad irritabilit irritability Irritabilitt
546
jocositat f
es jocosidad fr drlerie en humour Tendncia a parlar de forma divertida o graciosa, que es dna en els estats manacs.
Sensibilitat exagerada als estmuls exteriors negatius, amb tendncia a les reaccions agressives contra els altres o contra un mateix.
543
jamais vu [fr] m
es fr en de jamais vu jamais vu jamais vu Jamais-vu
547
judici m
es fr en de juicio jugement judgement Urteil
65
Capacitat d'avaluar una situaci correctament i d'actuar de manera adequada en aquesta situaci.
552 548
Tcnica psicoquirrgica consistent a seccionar un o ms tractes nerviosos del cervell.
llenguatge corporal m
es fr en de lenguaje corporal langage du corps body language Krpersprache
labilitat afectiva f
es fr en de labilidad afectiva labilit affective affective lability; lability of the affect Affektlabilitt
Propensi a canviar de manera repetida, rpida i brusca els signes d'expressi emocional, independentment dels esdeveniments o dels estmuls externs.
553 549
Comunicaci no verbal constituda per qualsevol moviment, postura o gest voluntari o involuntari que fa servir l'individu per a expressar-se.
llenguatge farfalls m
es farfulleo; lenguaje confuso fr bredouillement en cluttering Llenguatge caracteritzat per un discurs errtic i una parla disrtmica i espasmdica, que resulta difcilment intelligible.
laconisme m
es fr en de laconismo laconisme laconism Lakonismus
Parla caracteritzada per l'expressi del pensament amb molt poques paraules.
554 550
lectura del pensament f

sin. compl. endevinaci del pensament f es adivinacin del pensamiento; lectura del pensamiento fr divination de la pense; lecture de la pense en thought divination; thought reading de Gedankenlesen Creena delirant en qu el pacient pensa que els altres poden llegir els seus pensaments.
556 555
lobotomia f sin. leucotomia f
logoclnia f
es fr en de logoclona logoclonie logoclonia Logoklonie
Repetici espasmdica reiterativa de les ltimes sllabes de les paraules.
551
leucotomia f
sin. lobotomia f es fr en de leucotoma; lobotoma leucotomie; lobotomie leukotomy; lobotomy Leukotomie; Lobotomie
logorrea f sin. compl. verborrea f

es fr en de logorrea; verborrea logorrhe; verbomanie logorrhea; verbomania Logorrhoe
Parla incontrolable i excessiva, coherent i
66
lgica, que es presenta en certs trastorns mentals.
557
LSD f
veg. dietilamida de l'cid d-lisrgic f
Somni vvid associat a una activitat moderada del sistema nervis, amb sudoraci, taquicrdia i altres smptomes vegetatius, que deixa en l'individu afectat un record pens i angoixant del seu contingut.
558
lucidesa f
565
malsons m pl
es fr en de pesadillas cauchemars nightmares Alptrume
es fr en de
lucidez lucidit lucidity Klarheit
Qualitat per comprendre les coses mitjanant la ra.
559
lucidesa f
es fr en de lucidez lucidit lucidity Klarheit
566
Parasmnia caracteritzada per l'aparici repetida de malsons que desperten totalment l'individu i li deixen un record pens i angoixant, i que pot crear un malestar clnic i un deteriorament social o laboral significatius a causa de la por i de la interrupci sistemtica del descans nocturn.
Interval de temps en qu una persona que pateix un trastorn mental gaudeix de ra.
mania f sin. compl. episodi manac m

es fr en de episodio manaco; mana pisode maniaque; manie mania; manic episode Manie
560
ludopatia f
veg. joc patolgic m
561
malaltia d'Alzheimer f
sin. demncia de tipus Alzheimer f
562
malaltia mental f
veg. trastorn mental m
563
malenconia f
veg. depressi endgena f
567
Trastorn de l'estat d'nim caracteritzat per un perode d'estat d'nim elevat, expansiu o irritable, acompanyat d'altres smptomes com ara augment de l'autoestima o grandiositat, menor necessitat de son, logorrea, fuga d'idees, distractibilitat, agitaci psicomotora, hiperactivitat i implicaci en activitats plaents potencialment negatives per a l'individu.
manierisme m
es fr en de manierismo manirisme mannerism Manieriertheit
564
malson m
es fr en de pesadilla cauchemar nightmare Alptraum
Conjunt de moviments extravagants,
67
persistents i involuntaris, propi d'alguns tipus d'esquizofrnia.
en sexual masochism de sexueller Masochismus Paraflia caracteritzada per l'obtenci de plaer sexual mitjanant el masoquisme.
568
marcador biolgic m
es fr en de marcador biolgico marqueur biologique biological marker Biomarker
572
mecanisme de defensa m
es fr en de mecanismo de defensa mcanisme de dfense defense mechanism Abwehrmechanismus
Parmetre mesurable i quantificable que reflecteix una alteraci en un sistema biolgic i s til per al diagnstic diferencial d'un trastorn.
569
marihuana f
es fr en de mariguana; marihuana marijuana marihuana; marijouana; marijuana Marihuana
Procs intrapsquic inconscient que serveix per a alleugerir el conflicte i l'ansietat emocional que sorgeixen dels impulsos i els instints.
573
megalomania f sin. grandiositat f
Mescla de parts de la planta del cnem indi, especialment les fulles assecades i les flors, que en ser fumada o ingerida produeix una sensaci euforitzant i d'alteraci de la percepci.
Nota: L'haixix i la marihuana, pels seus efectes txics i la capacitat de crear addicci, es consideren drogues. El seu principi actiu, el cnnabis, es troba en una concentraci ms elevada en l'haixix que en la marihuana.
574
melatonina f
es fr en de melatonina mlatonine melatonin Melatonin
Neurotransmissor secretat per l'epfisi durant les primeres fases del son, que t mltiples funcions, entre les quals destaca la regulaci de les funcions endocrines i dels ritmes biolgics.
570
masoquisme m
es fr en de masoquismo masochisme masochism Masochismus
575
memria f
es fr en de memoria mmoire memory Gedchtnis
Actitud de l'individu a qui provoquen plaer el sofriment fsic o moral o la humiliaci que s'infligeix a si mateix o que rep d'altri.
571
masoquisme sexual m
es masoquismo sexual fr masochisme sexuel
Capacitat de recordar una informaci concreta, emmagatzemada en el cervell, sobre una cosa apresa o una vivncia experimentada anteriorment, en qu intervenen mecanismes de fixaci, conservaci, evocaci i reconeixement d'aquesta informaci.
68
sin. compl. psique f

576
memria immediata f
es fr en de memoria inmediata mmoire immdiate immediate memory unmittelbares Gedchtnis es fr en de mente; psique esprit; psych mind; psyche Psyche
Memria de les informacions emmagatzemades durant els segons previs a l'instant de referncia.
581 Nota: La memria immediata es relaciona amb les funcions de percepci, atenci i conscincia.
Facultat cognoscitiva del conjunt de les funcions psquiques.
mentisme m
es fr en de mentismo mentisme mentism Mentismus
577
memria recent f
es fr en de memoria reciente mmoire rcente recent memory Frischgedchtnis
Fenomen vinculat a la fatiga i l'ansietat i sovint concomitant amb l'insomni, caracteritzat per una successi rpida d'imatges i idees, sense que sigui possible fixar l'atenci en cap d'elles.
Memria de les informacions emmagatzemades durant les hores o els dies previs a l'instant de referncia.
Nota: La memria recent reflecteix la capacitat d'adquirir i retenir informaci nova.
582
mescalina f
es fr en de mescalina mescaline mescaline Mescalin
578
memria remota f
es fr en de memoria remota mmoire lointaine remote memory Altgedchtnis
Memria de les informacions emmagatzemades en un passat distant.

583 579
Substncia nitrogenada d'origen vegetal allada de les flors del peiot, que provoca efectes allucingens semblants als de l'LSD, com ara canvis en la percepci i intoxicaci del sistema nervis central, del sistema nervis autnom i del fetge.
mimetisme m
es mimetismo fr mimtisme en mimicry Disposici d'un individu a canviar les opinions i el comportament per a adaptarse als d'alg a qui vol complaure.
mendacitat f
es fr en de mendacidad mendacit; penchant au mensonage mendacity Verlogenheit
Hbit patolgic de mentir.

584
580
ment f
mioclnia f
69
es fr en de
mioclona myoclonie myoclonia Myoklonus
es fr en de
morboso morbide morbid morbid
Alteraci caracteritzada per contraccions musculars clniques, no sistematitzades, que es repeteixen a intervals variables, causada per un augment de l'excitabilitat de les neurones motores.
Nota: La mioclnia es pot manifestar com a reacci adversa associada al tractament amb alguns frmacs.
Que s indici o efecte de malaltia.
589
mria f
es fr en de moria moria moria Moria
585
mitomania f
es fr en de mitomana mythomanie mythomania Mythomanie
Hbit morbs de mentir o d'inventar histries fantstiques, que busca l'empatia de l'interlocutor i l'augment de l'autoestima.
Alteraci del comportament caracteritzada per una barreja d'eufria, jocositat i lleugeresa excessives, que s'acompanya de prdua de les inhibicions, de descurana de la higiene personal, de procacitat i d'alliberament dels instints sexuals.
590
mussitaci f
es musitacin fr mussitation en mussitation Moviment dels llavis, que simula la parla per sense emetre cap so o emetent-ne de molt febles, suggestiu d'activitat allucinatria.
586
modelatge m
es fr en de modelado modelage learning by observation; modelling Modellierung
Procs d'adquisici d'un comportament a partir de l'observaci d'un model.
591
mutisme m
es fr en de mutismo mutisme mutism Mutismus
587
monomania f
es fr en de monomana monomanie monomania Monomanie
Entusiasme extrem, de carcter intellectual, afectiu o sensorial, per una sola idea o un sol ordre d'idees.
592 588
Absncia temporal o permanent de parla ben estructurada en un individu que l'havia adquirida, tot i que mant inalterada la capacitat d'expressi oral.
mutisme selectiu m
es mutismo selectivo
morbs -osa adj
70
fr mutisme slectif en selective mutism de selektiver Mutismus Trastorn de la infncia o l'adolescncia caracteritzat per un rebuig persistent a parlar en situacions socials concretes o davant de determinades persones, malgrat que es tingui la capacitat de fer-ho.
Nota: Clssicament, el mutisme selectiu es designava amb la denominaci mutisme electiu. 597 593
es fr en de
negativismo ngativisme negativism Negativismus
Comportament patolgic caracteritzat per una resposta o un comportament contraris als que es podria esperar a partir dels estmuls presentats.
negativisme actiu m
es fr en de negativismo activo ngativisme actif active negativism aktiver Negativismus
narcolpsia f
es fr en de narcolepsia narcolepsie narcolepsy Narkolepsie
Comportament patolgic en qu el pacient fa el contrari del que se li demana.
Dismnia caracteritzada per accessos de somnolncia dirna sobtats i incontrolables, de durada breu i amb possibilitat de produir-se en intervals ms o menys seguits.
598
negativisme catatnic m
es fr en de negativismo catatnico ngativisme catatonique catatonic negativism katatoner Negativismus
594
narctic m
es fr en de narctico narcotique narcotic Narkotikum
599
Negativisme, sense cap motiu aparent, a moure's o a ser mogut.
Frmac depressor de l'activitat del sistema nervis que indueix al son.
negativisme intern m
es fr en de negativismo interno ngativisme interne internal negativism innerer Negativismus
595
negaci f
es fr en de negacin ngation negation Verneinung
Comportament patolgic en qu el pacient nega les funcions internes del seu organisme i intenta alterar-les.
Nota: Per exemple, el pacient es nega a menjar o ret la femta o l'orina.
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu nega la realitat quan s'enfronta a situacions desagradables o a tendncies inacceptables.
600
negativisme passiu m
es negativismo pasivo fr ngativisme passif
596
negativisme m
71
en passive negativism de passiver Negativismus Comportament patolgic en qu el pacient es nega a fer el que se li demana.
es fr en de
neuroendocrinologa neuroendocrinologie neuroendocrinology Neuroendokrinologie
601
neologisme m
es fr en de neologismo nologisme neologism Neologismus
Estudi del sistema endocr com a localitzaci probable per a la manifestaci d'anomalies bioqumiques que produeixen trastorns mentals.
605
neuroimatge f
es fr en de neuroimagen neuroimagerie neuroimaging Neuroimaging
Paraula nova o creada a partir de la combinaci condensada de diverses paraules, inventada per un individu per a expressar una idea complexa, que resulta generalment incomprensible per als altres.
602
neurocincia f
es fr en de neurociencia neurosciences neurosciences Neurowissenschaften
Conjunt de tcniques radiolgiques i de medicina nuclear que permeten obtenir, en forma d'imatges, informaci in vivo de l'estructura i el funcionament del sistema nervis central.
606
neuroimatge estructural f
es fr en de neuroimagen estructural neuroimagerie structurelle structural neuroimaging strukturelles Neuroimaging
Conjunt multidisciplinari de cincies experimentals que tenen com a objectiu l'estudi del sistema nervis, des dels seus aspectes ms bsics, moleculars i cellulars, fins als de major complexitat, com els processos mentals o el comportament.
Branca de la neuroimatge que estudia l'estructura del sistema nervis central.

Nota: Les tcniques ms utilitzades de la neuroimatge estructural sn la tomografia computada i la ressonncia magntica nuclear.
603
neurocincia cognitiva f
es fr en de neurociencia cognitiva neuroscience cognitive cognitive neuroscience kognitive Neurowissenschaft
607
neuroimatge funcional f
es fr en de neuroimagen funcional neuroimagerie fonctionnelle functional neuroimaging funktionelles Neuroimaging
Branca de la neurocincia que estudia les bases neurolgiques de les capacitats cognitives.
Nota: La neurocincia cognitiva juga un paper important en l'estudi del llenguatge.
604
neuroendocrinologia f
Branca de la neuroimatge que estudia parmetres d'activitat del sistema nervis central, el consum d'oxigen, la neurotransmissi o diversos processos metablics, amb un objectiu diagnstic,
72
teraputic o de recerca.
611 Nota: Les tcniques ms utilitzades de la neuroimatge funcional sn la tomografia per emissi de positrons, la tomografia computada per emissi de fotons simples i la ressonncia magntica funcional.
neurosi d'ansietat f
es fr en de neurosis de ansiedad nvrose d'angoisse anxiety neurosis Angstneurose
608
neurolptic m veg. antipsictic m

612
Neurosi caracteritzada per una disposici a l'ansietat i a les crisis d'angoixa.
609
neurona f
es fr en de neurona neurone neuron Neuron
neurosi fbica f
sin. fbia f
613
neurtic -a m i f
es fr en de neurtico nvrotique neurotic neurotisch
Cllula prpia del teixit nervis que consisteix en un cos cellular del qual es ramifiquen diverses dendrites i un ax, i que constitueix la unitat funcional del sistema nervis.
Nota: La neurona s la unitat funcional bsica del cervell i el sistema nervis.
Afectat de neurosi.
614
neurtic -a adj
es fr en de neurtico nvrotique neurotic neurotisch
610
neurosi f
es fr en de neurosis nvrose neurosis Neurose
615
Relatiu o pertanyent a la neurosi.
Trastorn emocional de qualsevol tipus que no impedeixi el pensament racional de l'individu.

Nota: El terme clssic neurosi ha estat abandonat per la psicologia cientfica i la psiquiatria, ja que els trastorns que abastava es classifiquen actualment com a trastorns d'ansietat, somatomorfs, dissociatius i depressius. Les manifestacions ms freqents d'aquest tipus de trastorns sn l'ansietat, les obsessions, les fbies, l'estat de tensi i irritabilitat, les dificultats d'adaptaci a les exigncies del medi i de les relacions interpersonals, les pertorbacions de l'autoestima, la inseguretat i els trastorns somtics funcionals.
neuroticisme m
es fr en de neuroticismo nvrosisme neuroticism Neurotizismus
Tret bsic de la personalitat relacionat amb la tendncia a presentar ansietat i inestabilitat emocional i a tenir una percepci estressant del mn.
Nota: El neuroticisme est determinat per factors gentics i constitucionals.
616
neurotransmissor m
73
es fr en de
neurotransmisor neurotransmetteur neurotransmitter Neurotransmitter
efecte rellevant sobre l'atenci i els mecanismes de resposta a l'estrs.
621
nosofbia f
es fr en de nosofobia nosophobie nosophobia Nosophobie
Agent qumic que t per funci transmetre l'impuls nervis a travs de la sinapsi neuronal.
617
nicotina f
es fr en de nicotina nicotine nicotine Nicotin
Fbia a les malalties, que comporta l'evitaci de situacions de contagi imaginari o molt remot.
622
obnubilaci f
es fr en de obnubilacin obnubilation clouding of consciousness; obnubilation Benommenheit
Substncia nitrogenada d'origen vegetal molt txica, que s el principi actiu del tabac i que actua sobre el sistema nervis central, principalment sobre el centre respitatori, amb una acci inicial estimulant i una acci posterior depressora.
Estat de claredat de conscincia disminuda, amb capacitats redudes en l'atenci, el pensament i el comportament.
618
nivell de conscincia m
623
es nivel de conciencia fr tat de conscience en state of consciousness Qualsevol dels diferents estrats en qu es mesura la lucidesa de la conscincia, que van des de la hipervigilncia fins al coma.
obsessi f sin. compl. idea obsessiva f

es fr en de idea obsesiva; obsesin ide obsessive; obsession obsession; obsessive idea fixe Idee; Obsession
619
noradrenalina f veg. norepinefrina f
Idea, imatge o impuls persistents que penetren en la conscincia, sovint de forma irresistible i no desitjada, i provoquen ansietat.
Nota: Les obsessions poden ser de diferents temtiques: somtiques, agressives, sexuals, religioses, d'ordre, de contaminaci, de simetria i precisi, etc.
620
norepinefrina f
sin. compl. noradrenalina f es fr en de noradrenalina; norepinefrina noradrnaline; norpinphrine noradrenaline; norepinephrine Noradrenalin; Norepinephrin
624
obsessi fbica f
es obsesin fbica fr obsession phobique en phobic obsession
Neurotransmissor que exerceix una influncia important sobre l'activitat del sistema nervis central i perifric, amb un
74
Obsessi caracteritzada pel temor especfic a un objecte, que es manifesta sense necessitat de la presncia d'aquest objecte fbic.
630
opiaci m
es fr en de opiceo opiac opiate Opiat
625
obsessi ideativa f
es fr en de obsesin ideativa folie du doute doubting mania; folie du doute Zwangsvorstellung Compost que cont opi o s derivat de l'opi.
631
opioide m
es fr en de opioide opiode opioid Opioid
Obsessi de carcter interrogatori o de dubte sobre una idea concreta, una idea abstracta referent a temes metafsics o sobre el propi comportament.
626
obsessi impulsiva f
veg. fbia d'impulsi f
Narctic sinttic que t una activitat semblant a la de l'opi, per no n's derivat.
627
oligofrnia f
veg. retard mental m
632
oposicionisme m
es oposicionismo fr oppositionnisme en oppositionism Hbit de comportament caracteritzat per l'hostilitat i l'oposici provocativa a les figures que representen autoritat.
628
onicofgia f
es fr en de onicofagia onychophagie nail-biting; onychophagia Onychophagie
633
Hbit de rosegar-se o menjar-se les ungles compulsivament, que acostuma a ser una forma de descrrega motora de tensi interna.
ordalia f
es ordala fr ordalie en ordeal Obsessi de carcter supersticis basada en el pensament mgic, en qu l'individu creu que els seus pensaments, paraules o accions poden provocar o prevenir un determinat esdeveniment.
629
opi m
es fr en de opio opium opium Opium
634
Substncia resinosa extreta de la cpsula del cascall, que cont diferents substncies psicoactives, amb propietats narctiques i analgsiques addicionals.
orgasme m
es fr en de orgasmo orgasme orgasm Orgasmus
75
Punt culminant de la resposta psicofisiolgica a l'estimulaci sexual.
639
orientaci temporal f
es fr en de orientacin temporal orientation temporelle temporal orientation zeitliche Orientierung
635
orientaci f
es fr en de orientacin orientation orientation Orientierung
Orientaci referida a la capacitat que t un individu de saber les coordenades temporals en qu es troba en un moment determinat.
Conscincia i coneixement de la situaci d'un mateix en relaci a un parmetre de referncia.
640
paidopsiquiatria f veg. psiquiatria infantil i juvenil f
636
orientaci allopsquica f
641
palillia f
es fr en de palilalia palilalie palilalia Palilalie
es fr en de
orientacin alopsquica orientation allopsychique allopsychic orientation allopsychische Orientierung
Orientaci referida a la capacitat que t un individu d'identificar els altres.
637
orientaci autopsquica f
es fr en de orientacin autopsquica orientation autopsychique autopsychic orientation autopsychische Orientierung
Alteraci del llenguatge caracteritzada per la repetici involuntria, amb rapidesa creixent, de l'ltim mot o sllaba d'una frase.
642
pnic m
es fr en de pnico panique panic Panik
Orientaci referida a la capacitat que t un individu d'identificar-se a si mateix i de posar ordre respecte al seu esquema corporal.
Por extrema, sobtada i irresistible, de presentaci aguda, que produeix terror, angoixa i canvis fisiolgics considerables.
638
orientaci espacial f
es fr en de orientacin espacial orientation spatiale spatial orientation rumliche Orientierung
643
pantofbia f
es fr en de pantofobia pantophobie pantophobia Panphobie
Orientaci referida a la capacitat que t un individu de saber el lloc que ocupa quant a la situaci en l'espai en un moment determinat.
Fbia global, que comporta un estat d'aprensi generalitzada.
76
644
parafsia f
es fr en de parafasia paraphasie paraphasia Paraphasie
Expressi mmica incongruent amb els afectes, el discurs i la situaci.
648
paramnsia f
es fr en de paramnesia paramnsie paramnesia Paramnesie
Alteraci del llenguatge caracteritzada per la substituci d'una lletra, una sllaba o una paraula per una altra.
Alteraci de la memria deguda a una distorsi del record o del reconeixement.

645
paraflia f
es fr en de parafilia paraphilie paraphilia Paraphilie
Nota: La paramnsia pot aparixer en individus sans o b associada a un trastorn mental.
649
paranoia f veg. trastorn delirant m
Comportament caracteritzat per la tria preferent i repetitiva d'objectes, rituals o situacions atpiques com a mitj d'excitaci i d'obtenci de la satisfacci sexual, que s considerat moralment ofensiu o legalment prohibit.
Nota: Fins fa pocs anys, les paraflies rebien denominacions ms connotades moralment, com perversions o aberracions sexuals, actualment en dess.
650
paranoide adj
es fr en de paranoide paranode paranoid paranoid
Que tendeix a la ideaci centrada en deliris de perjudici.
646
parafrnia f
es fr en de parafrenia paraphrnie paraphrenia Paraphrenie
651
pararesposta f
es pararespuesta fr rponse ct en approximate answer Resposta incongruent amb la pregunta formulada.
Trastorn caracteritzat per quadres de deliri crnic d'aparici tardana, de gran riquesa productiva delirant i allucinatria i de temtica fantstica i imaginativa.
652
parasmnia f
es fr en de parasomnia parasomnie parasomnia Parasomnie
647
parammia f
es fr en de paramimia paramimie paramimia Paramimie
Trastorn primari del son associat a fenmens fsics atpics no desitjats que es produeixen durant el son, sense que
77
comportin alteracions del ritme circadiari ni dels processos fisiolgics del son i del despertar.
Nota: Les parasmnies constitueixen un grup heterogeni de trastorns del son, entre els quals hi ha el somnambulisme, els terrors nocturns o els malsons. 657 653
fr passivit en passivity de Passivitt Qualitat de qui deixa obrar els altres sense fer res o sense donar-se nsia de res.
paratmia f
es fr en de paratimia parathymie parathymia Parathymie
passivitat f sin. compl. influncia f

es fr en de influencia; pasividad influence; passivit influence; passivity Passivitt
Condici anormal de l'estat d'nim caracteritzada per la inadequaci afectiva respecte a l'emoci expressada o a la vivncia de l'afecte.
658 654
Experincia delirant en qu l'individu creu que existeixen altres persones o forces externes que l'influeixen.
pareidolia f
es fr en de paraeidolia; pareidolia paridolie paraeidolia; pareidolia Pareidolie
659
PCP f veg. fenciclidina f
pedoflia f
es fr en de paidofilia; pedofilia pdophilie pedophilia Pdophilie
Illusi consistent a percebre de forma clara un estmul sensorial vague, generalment una imatge o un so, i atribuirli un significat.
Paraflia caracteritzada per necessitats o fantasies sexuals intenses i recurrents que impliquen activitat sexual amb impbers.
655
parkinsonisme m
es fr en de parkinsonismo parkinsonisme parkinsonism Parkinsonismus
660
pedopsiquiatria f veg. psiquiatria infantil i juvenil f
661
pensament m
es fr en de pensamiento pense thinking; thought Denken
Conjunt d'alteracions neurolgiques caracteritzades per bradicinsia o acinsia, tremolor rpid, expressi facial de mscara, baveig, rigidesa muscular i inestabilitat postural.
656
passivitat f
es pasividad
Activitat o producte final d'un procs mental complex, que necessita la participaci de prcticament totes les funcions psquiques, especialment, la conscincia, l'afectivitat, la memria, la
78
percepci i la voluntat.
Nota: El pensament serveix, entre d'altres funcions, per a la resoluci de problemes, l'adopci de decisions i la representaci de la realitat externa.
literalitat, amb poc s de metfores i generalitzacions.
666
pensament derestic m sin. compl. dereisme m

es deresmo; pensamiento derestico en dereism; dereistic thinking de Dereismus Pensament en qu l'activitat mental es desvia de la lgica i l'experincia i no pren en consideraci els fets reals.
662
pensament abstracte m
sin. compl. pensament categric m es pensamiento abstracto; pensamiento categrico fr pense abstraite; pense catgorique en abstract thinking; categorical thinking de abstraktes Denken Pensament en qu l'activitat mental es caracteritza per la presncia de generalitzacions i abstraccions, amb un s apropiat de metfores i hiptesis.
667
pensament illgic m
es fr en de pensamiento ilgico pense illogique illogical thinking; illogical thought unlogisches Denken
663
pensament automtic m
es fr en de pensamiento automtico pense automatique automatic thought automatisches Denken
668
Pensament en qu l'activitat mental i el producte final presenten contradiccions internes o condueixen a conclusions errnies, ateses les premisses inicials.
Pensament produt en un estat emocional intens, viscut com un dileg amb un mateix, de carcter involuntari i que suposa una interpretaci d'all que est passant.
Nota: Els pensaments automtics sn objecte de la terpia cognitiva.
pensament mgic m
es fr en de pensamiento mgico pense magique magical thinking; magical thought magisches Denken
664
pensament categric m veg. pensament abstracte m

669
Pensament en qu l'activitat mental i el producte final es fonamenten en raonaments que queden fora de la lgica i de les lleis cientfiques de causa i efecte.
pensament preoperacional m
es fr en de pensamiento preoperacional pense proprationelle preoperational thinking properationales Denken
665
pensament concret m
es fr en de pensamiento concreto pense concrte concrete thinking konkretes Denken
Pensament en qu l'activitat mental es caracteritza per l'experincia immediata i la
Pensament en qu l'activitat mental permet el desenvolupament gradual del llenguatge i de la capacitat de raonament simblic.
79
670
pensament rgid m
es pensamiento rgido fr pense rigide en rigid thinking Pensament en qu l'activitat mental es caracteritza per una adhesi ferma i permanent a una determinada idea directriu que es fa fixa, persistent i immutable.
Informe elaborat per un psiquiatre per a assessorar els professionals aliens a la medicina en els punts bsics de relaci entre l'estat mental i el fet objecte de valoraci jurdica.
Nota: El peritatge psiquitric pot ser necessari, per exemple, quan es tracta de determinar l'estat mental en casos de separaci amb vista a la custdia dels fills, en dret de famlia, o en casos d'incapacitat, en l'mbit del dret laboral.
674
personalitat f
es fr en de personalidad personnalit personality Persnlichkeit
671
percepci f
es fr en de percepcin perception perception Perzeption
Procs mental mitjanant el qual l'individu interpreta els estmuls sensorials atorgantlos significat i organitzaci.
Nota: La percepci comprn, com a mnim, quatre processos: recepci, registre, processament (en funci de records, afectes, necessitats, etc.) i realimentaci.
Patr persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals.
Nota: Els trets de personalitat noms constitueixen un trastorn de personalitat quan sn inflexibles i desadaptatius i provoquen a l'individu un malestar subjectiu o un dficit funcional significatiu.
672
prdua de conscincia f
es fr en de prdida de conciencia perte de conscience loss of consciousness Bewusstseinsverlust
675
personalitat premrbida f
es personalidad premrbida fr personnalit premorbide en premorbid personality Personalitat els trets caracterstics de la qual sn anteriors a la manifestaci d'un trastorn mental.
Disfunci aguda del sistema nervis central que provoca en l'individu una prdua sobtada del coneixement de si mateix i de l'entorn i la incapacitat de mantenir el to postural.
676
PET f veg. tomografia per emissi de positrons f
673
peritatge psiquitric m
es fr en de peritaje psiquitrico expertise psychiatrique psychiatric report psychiatrisches Gutachten
677
pica f
es fr en de pica pica pica Pica
80
Ingesti repetida de matries no comestibles.
fr polysomnographie en polysomnography de Polisomnographie Tcnica que permet observar i enregistrar diverses activitats fisiolgiques que s'esdevenen durant el son.
678
piromania f
es fr en de piromana pyromanie pyromania Pyromanie
684
por f
es fr en de miedo peur fear Angst
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la necessitat morbosa de provocar incendis o presenciar-los.
679
pititic -a m i f
veg. histric -a m i f
Aprensi, tensi o inquietud com a resposta a un perill o una amenaa externa conscientment recognoscible.
680
placebo m
es fr en de placebo placebo placebo Placebo
685
potomania f
es fr en de potomana potomanie potomania Potomanie
Substncia farmacolgicament inerta capa de produir un efecte positiu en certs pacients si creuen que t eficcia.
Ingesti compulsiva de grans quantitats d'aigua, sense que hi hagi cap lesi orgnica demostrable.
681
pobresa de la parla f
veg. algia f
686
presbiofrnia f
es fr en de presbiofrenia presbyophrnie presbyophrenia Presbyophrenie
682
pobresa del pensament f

es pobreza del pensamiento fr pauvret de la pense en poverty of thought Trastorn del contingut del pensament caracteritzat per un discurs vague, repetitiu i buit, que proporciona molt poca informaci.
Demncia senil caracteritzada per amnsia antergrada, fabulaci i desorientaci.
687
privaci del son f

es fr en de privacin de sueo privation de sommeil sleep deprivation Schlafentzug
683
polisomnografia f
es polisomnografa
Terpia biolgica consistent a impedir la consumaci del son, totalment o
81
selectivament, utilitzada sobretot en el tractament de les depressions.
693
pseudoallucinaci f sin. allucinaci psquica f
688
prodigalitat f
694
pseudodemncia f
es fr en de pseudodemencia pseudo-dmence pseudodementia Pseudodemenz
es fr en de
prodigalidad prodigalit prodigality Verschwendung
Tendncia reiterada i desmesurada de regalar coses, que es dna en els estats manacs.
Trastorn caracteritzat per un quadre clnic similar al de la demncia degut a un trastorn depressiu greu.
Nota: La pseudodemncia suposa un dficit cerebral funcional, per sense una base estructural orgnica, com ocorre en les demncies.
689
projecci f
es fr en de proyeccin projection projection Projektion
695
psicoanlisi f
es fr en de psicoanlisis psychanalyse psychoanalysis Psychoanalyse
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu atribueix a un altre individu un impuls, un sentiment o un desig que li resulten inacceptables.
690
prolixitat f
veg. circumstancialitat f
691
pronstic m
es fr en de pronstico pronostic prognosis Prognose
696
Teoria desenvolupada per Sigmund Freud, que estableix que mitjanant l'exploraci de la part inconscient del psiquisme es pot arribar a descobrir els conflictes interns que sn la causa dels trastorns mentals.
psicocirurgia f
es fr en de psicociruga psychochirurgie psychosurgery Psychochirurgie
Previsi de la durada, l'evoluci i el desenlla d'una malaltia.
692
propedutica psiquitrica f
es propedutica psiquitrica fr propdeutique psychiatrique en psychiatric propedeutics Conjunt de coneixements imprescindibles per a l'exploraci psiquitrica.
Intervenci quirrgica consistent a seccionar les fibres que connecten una part del cervell amb una altra o a eliminar o destruir teixit cerebral, amb la intenci de modificar o alterar els trastorns greus de comportament.
Nota: Per exemple, la lobotomia o la cingulotomia i la talamotomia, que es fan amb abordatges quirrgics o, actualment, amb cirurgia estereotctica.
82
697
psicodlic -a adj
es fr en de psicodlico psychdlique psychedelic psychedelisch
701
Nota: En el psicodrama, els psicoterapeutes participen habitualment en el joc dramtic analitzant-lo i orientant-lo.
psicoeducaci f
es fr en de psicoeducacin psychoducation psychoeducation Psychoedukation
Dit de l'estat o del fenomen que, provocat per certes drogues, comporta una particular exaltaci de la conscincia, allucinacions i estats mentals alterats.
698
psicodiagnstic m
es fr en de psicodiagnstico psychodiagnostic psychodiagnosis Psychodiagnose
702
Intervenci teraputica consistent a proporcionar al pacient i als seus familiars informaci especfica sobre la malaltia i entrenament en tcniques per a afrontarla.
Nota: La psicoeducaci t per objectiu que el pacient adquireixi conscincia de la malaltia i millori el compliment teraputic.
s de tests psicolgics per a diagnosticar un trastorn mental o estudiar la personalitat.
psicoestimulant m
es fr en de psicoestimulante psychostimulant psychostimulant Psychostimulanzien
699
psicodinmica f
es fr en de psicodinmica psychodynamique psychodynamics Psychodynamik
Frmac amb propietats estimulants de l'activitat cognitiva, de l'alerta i de l'activitat motora, potencialment euforitzant.
Branca de la psicologia que s'ocupa dels processos mentals, especialment de l'estudi sistemtic i de la teoria del comportament hum, amb un mfasi particular en les motivacions inconscients i la significaci funcional de les emocions.
703
psicofrmac m sin. compl. psictrop m

es fr en de psicofrmaco; psicotrpico; psictropo psychotrope psychotropic Psychopharmakon; psychotrop
700
psicodrama m
es fr en de psicodrama psychodrame psychodrama Psychodrama
704
Substncia psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en qu estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
Psicoterpia consistent en la representaci teatral improvisada, per part del pacient, de temes suggerits pel psicoterapeuta.
psicofarmacologia f
es psicofarmacologa
83
fr psychopharmacologie en psychopharmacology de Psychopharmakologie Branca de la farmacologia que estudia els efectes de les substncies qumiques sobre els processos psquics.
709 705
de Psychogenie Disciplina que estudia la influncia dels factors psquics en la gnesi d'un determinat trastorn.
psicogeriatria f
es fr en de psicogeriatra psychogriatrie psychogeriatrics Psychogeriatrie
psicofisiologia f
es fr en de psicofisiologa psychophysiologie psychophysiology Psychophysiologie
Branca de la psiquiatria que s'ocupa dels trastorns mentals propis de la gent gran.
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mtodes de la fisiologia per a estudiar els fenmens psquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
710
psicografia f
es fr en de psicografa psychographie psychography Psychographie
706
psicogen -gena adj

es fr en de psicgeno psychogne psychogenic psychogen
Part de la histria clnica que s'ocupa del desenvolupament psicolgic i emocional de l'individu en relaci amb els smptomes que manifesta.
Dit de l'element, factor o situaci que determinen la psicognesi.
711
psicoimmunologia f
es fr en de psicoinmunologa psychoimmunologie psychoimmunology Psychoimmunologie
707
psicognesi f
es fr en de psicognesis psychogense psychogenesis Psychogenese
Estudi de la relaci entre les respostes immunitries i els fenmens cerebrals i psicolgics.
Gnesi i formaci de la ment, a partir dels esdeveniments psquics, la influncia dels quals determina les formes i manifestacions psquiques normals o patolgiques de l'individu.
712
psicolingstica f
es fr en de psicolingstica psycholinguistique psycholinguistics Psycholinguistik
708
psicognia f
es psicogenia fr psychognie en psychogeny
Estudi dels factors mentals, intellectuals i relacionals, que influeixen en la gnesi, l'estructuraci, l'expressi i la comprensi
84
del llenguatge.
718
psicologia humanista f
es fr en de psicologa humanista psychologie humaniste humanist psychology humanistische Psychologie
713
psicologia f
es fr en de psicologa psychologie psychology Psychologie
Cincia que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels ssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
719 714
Corrent de la psicologia que integra el pensament dels clssics nord-americans amb l'avantguarda cientfica europea i la filosofia existencialista, i que es presenta com un enfocament alternatiu a la psicoanlisi i al conductisme.
psicologia mdica f
es fr en de psicologa mdica psychologie mdicale medical psychology medizinische Psychologie
psicologia aplicada f
es fr en de psicologa aplicada psychologie applique applied psychology angewandte Psychologie
Branca de la psicologia aplicada a la medicina en tots els seus camps.
Psicologia que utilitza el coneixement i els mtodes psicolgics per a estudiar el comportament de l'individu o de la societat en un mbit concret i amb una finalitat especfica.
720
psicologia positiva f
es fr en de psicologa positiva psychologie positive positive psychology positive Psychologie
715
psicologia clnica f
es fr en de psicologa clnica psychologie clinique clinical psychology klinische Psychologie
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
Branca de la psicologia que t per objecte l'estudi de la diagnosi, el tractament i la prevenci dels trastorns mentals, a partir de l'observaci i anlisi de casos individuals, tant normals com patolgics.
721
psicologia transpersonal f
es fr en de psicologa transpersonal psychologie transpersonnelle transpersonal psychology transpersonale Psychologie
716
psicologia de la forma f
veg. gestaltisme m
717
psicologia de la Gestalt f
veg. gestaltisme m
722
Corrent de la psicologia que integra la psicologia humanista, les filosofies orientals i la dimensi mstica de l'individu.
psicometria f
85
es fr en de
psicometra psychomtrie psychometrics Psychometrie
en psychopath; sociopath de Psychopath; Soziopath Afectat per un trastorn antisocial de la personalitat.
Branca de la psicologia que s'ocupa dels tests psicomtrics i de qualsevol test psicolgic que mesuri quantitativament trets o actituds individuals o collectives.
727
psicopatia f veg. trastorn antisocial de la personalitat m
728 723
psicopatologia f
es fr en de psicopatologa psychopathologie psychopathology Psychopathologie
psicomimtic m
es fr en de psicomimtico psychomimtique psychotomimetic Psychotomimetika
Substncia qumica capa de provocar en la funcionalitat psquica modificacions similars als smptomes psictics.
729 724
Disciplina que descriu i sistematitza els smptomes i signes que sn propis dels trastorns mentals.
psicopedagogia f
es fr en de psicopedagoga psychopdagogie psychopedagogy Psychopdagogik
psicomotricitat f
es fr en de psicomotricidad psychomotricit psychomotor activity Psychomotorik
Activitat motriu de l'individu considerada en relaci amb la intencionalitat.
Branca de la psicologia que s'ocupa dels fenmens d'ordre psicolgic per arribar a una formulaci ms adequada dels mtodes didctics i pedaggics.
725
psicomotricitat f
730
es fr en de
psicomotricidad psychomotricit psychomotility Psychomotorik
psicosi f veg. trastorn psictic m
731
psicosi alcohlica f
es fr en de psicosis alcohlica psychose alcoolique psychosis due to alcoholism Alkoholpsychose
Conjunt de tcniques psicoteraputiques i d'estmul a l'evoluci i maduraci psquica que tenen com a base la motricitat i l'exploraci a travs del cos.
726
psicpata m i f
sin. socipata m i f es psicpata; socipata fr psychopathe; sociopathe
Psicosi en qu el factor etiolgic principal s l'alcoholisme crnic.

Nota: La psicosi alcohlica inclou l'allucinosi alcohlica, el delrium trmens i la sndrome de Korsakov.
86
732
psicosi cicloide f
es fr en de psicosis cicloide psychose cyclode cycloid psychosis zykloide Psychose
Psicosi secundria deguda a una causa orgnica identificada, com ara una malaltia sistmica o cerebral.
737
psicosi primria f
es psicosis primaria fr psychose primaire en primary psychosis Psicosi que es produeix sense cap desencadenant orgnic o txic.
Nota: Les psicosis primries ms caracterstiques sn l'esquizofrnia i el trastorn bipolar.
Psicosi entre l'esquizofrnia i el trastorn bipolar, caracteritzada per un inici sobtat i un curs evolutiu de tipus episdic, amb smptomes psictics i afectius que desapareixen totalment entre crisis.
733
psicosi delirant crnica f

es psicosis delirante crnica fr psychose dlirante chronique en chronic delusional disorder Psicosi caracteritzada per la presncia de deliris permanents, la conservaci de l'afecte, una evoluci no deficitria i una relativa bona conservaci de la personalitat.
738
psicosi puerperal f
es fr en de psicosis puerperal psychose puerprale puerperal psychosis Wochenbettpsychose
734
psicosi empeltada f
es psicosis injertada fr psychose greffe en grafted psychosis Psicosi que es manifesta en el context d'un retard mental.
739
Psicosi aguda que es presenta durant el perode que suceeix el part, caracteritzada per la prdua del sentit de la realitat, allucinacions, alteracions del curs i contingut del pensament i alteracions greus del comportament.
psicosi reactiva breu f sin. trastorn psictic breu m

es psicosis reactiva breve; trastorno psictico breve fr psychose ractionnelle brve; trouble psychotique bref en brief psychotic disorder; brief reactive psychosis Trastorn psictic agut desencadenat per un o ms factors d'estrs.
Nota: El trastorn psictic breu acostuma a tenir un desencadenant i un millor pronstic que altres trastorns psictics.
735
psicosi maniacodepressiva f
veg. trastorn bipolar m
736
psicosi orgnica f
sin. compl. psicosi simptomtica f es psicosis orgnica; psicosis sintomtica fr psychose organique; psychose symptomatique en organic psychosis; symptomatic psychosis de organische Psychose; symptomatische Psychose
87
740
psicosi secundria f
es psicosis secundaria fr psychose secondaire en secondary psychosis Psicosi de causa orgnica o txica.
745
psicoterpia de grup f
es fr en de psicoterapia de grupo psychothrapie de groupe group psychotherapy Gruppentherapie
741
psicosi simptomtica f
veg. psicosi orgnica f
Psicoterpia consistent en interaccions emocionals entre els membres d'un grup per a proporcionar alleujament del malestar i modificar el comportament.
742
psicosi txica f
es fr en de psicosis txica psychose toxique toxic psychosis toxische Psychose
746
psicoterpia de suport f
es psicoterapia de apoyo fr psychothrapie de soutien en supportive psychotherapy Psicoterpia de curta durada consistent en el consell i ajuda del psicoterapeuta a l'individu, especialment durant perodes difcils en el curs de la terpia, utilitzada en persones en situaci de gran fragilitat psicolgica.
Psicosi secundria causada per la ingesti d'agents txics.
743
psicoterapeuta m i f
es fr en de psicoterapeuta psychothrapeute psychotherapist Psychotherapeut
747
psicoterpia interpersonal f
es fr en de psicoterapia interpersonal psychothrapie interpersonnelle interpersonal psychotherapy interpersonale Psychotherapie
Professional que practica la psicoterpia.
744
psicoterpia f
es fr en de psicoterapia psychothrapie psychotherapy Psychotherapie
Psicoterpia semiestructurada de durada breu en qu l'atenci se centra en els smptomes i les relacions del pacient amb els amics i els membres de la famlia consistent a ajudar a entendre i solucionar problemes interpersonals i utilitzada bsicament en trastorns de l'estat d'nim.
Tractament dels trastorns mentals, emocionals i adaptatius mitjanant mtodes psicolgics basats en la relaci interpersonal.
Nota: Els diversos tipus d'entrenament del psicoterapeuta, les finalitats proposades i les tcniques especfiques de relaci social usades generen un ventall molt ampli de formes de psicoterpia.
748
psicoterpia introspectiva f
es fr en de psicoterapia introspectiva psychologie introspective introspective psychology introspektive Psychologie
Psicoterpia basada en l'anlisi de la conscincia individual centrada en la realitat quotidiana, que busca la resoluci
88
de conflictes psicolgics inconscients que generen malestar i alteracions psicopatolgiques.
754
psique f veg. ment f
755 749
psiquiatre -a m i f
es fr en de psiquiatra psychiatre psychiatrist Psychiater
psictic -a m i f
es fr en de psictico psychotique psychotic psychotisch
Afectat de trastorn psictic.
Metge especialitzat en l'estudi, el diagnstic, el tractament i la prevenci dels trastorns mentals.
750
psictic -a adj
756
psiquiatria f
es fr en de psiquiatra psychiatrie psychiatry Psychiatrie
es fr en de
psictico psychotique psychotic psychotisch
Relatiu o pertanyent al trastorn psictic. Branca de la medicina que s'ocupa de l'etiologia, el diagnstic, la prevenci i el tractament dels trastorns mentals.
751
psicoticisme m
es fr en de psicoticismo psychosisme psychoticism Psychotizismus
757
psiquiatria biolgica f
es fr en de psiquiatra biolgica psychiatrie biologique biologic psychiatry biologische Psychiatrie
Tret bsic de la personalitat relacionat amb la tendncia a presentar hostilitat i allament social, amb un major risc de desenvolupar un trastorn psictic.
Branca de la psiquiatria en qu es posa l'mfasi en els fonaments biolgics dels trastorns mentals.
752
psicotoxicitat f
es psicotoxicidad fr psychotoxicit en psychotoxicity Propietat d'una droga d'induir trastorns mentals.
758
psiquiatria comunitria f
es psiquiatra comunitaria fr psychiatrie communautaire; psychiatrie dans la communaut en community psychiatry Model d'organitzaci de l'assistncia psiquitrica basat en la gesti conjunta dels recursos en salut mental d'una comunitat, amb finalitat preventiva, teraputica i de rehabilitaci.
753
psictrop m
veg. psicofrmac m
89
759
psiquiatria cultural f
sin. etnopsiquiatria f
763
trastorns mentals en la infncia i l'adolescncia.
760
psiquiatria de consulta i enlla f

es psiquiatra de consulta y enlace; psiquiatra de enlace fr psychiatrie de liaison en consultation-liaison psychiatry; liaison psychiatry de Konsiliar-Liaison-Psychiatrie; Liaisonpsychiatrie Branca de la psiquiatria que s'ocupa dels trastorns psiquitrics en pacients d'altres mbits de la medicina i de les alteracions emocionals que sorgeixen en relaci amb les malalties i els tractaments mdics, i que dna suport als professionals de les diferents especialitats de l'assistncia mdica.
psiquiatria legal f veg. psiquiatria forense f
764
psiquiatria preventiva f
es psiquiatra preventiva fr psychiatrie prventive en preventive psychiatry Conjunt de coneixements i habilitats per reduir, en una comunitat concreta, la freqncia i la durada dels trastorns mentals, o l'aparici de seqeles o deteriorament.
765
psiquiatria social f sin. compl. sociognia f

es fr en de psiquiatra social; sociogenia psychiatrie sociale social psychiatry Sozialpsychiatrie
761
psiquiatria forense f
sin. compl. psiquiatria legal f es psiquiatra forense; psiquiatra jurdica; psiquiatra legal fr psychiatrie lgale en forensic psychiatry; legal psychiatry de forensische Psychiatrie Branca de la psiquiatria relacionada amb procediments legals penals, civils o laborals.
Branca de la psiquiatria que investiga la significaci dels factors socials en la gnesi i persistncia dels trastorns mentals.
766
psiquiatria transcultural f
es fr en de psiquiatra transcultural psychiatrie transculturelle transcultural psychiatry transkulturelle Psychiatrie
762
psiquiatria infantil i juvenil f

sin. compl. paidopsiquiatria f; pedopsiquiatria f es paidopsiquiatra; psiquiatra infantil y juvenil fr pdopsychiatrie; psychiatrie de l'enfant et de l'adolescent en child and adolescent psychiatry de Kinder-und Jugendpsychiatrie; Pdopsychiatrie Branca de la psiquiatria que t per objecte l'estudi, el diagnstic i el tractament dels
Branca de la psiquiatria dedicada a l'estudi comparatiu de la salut i dels trastorns mentals entre diferents societats, nacions i cultures.
767
psiquisme m
es psiquismo fr psychisme en psychism
90
Conjunt dels trets caracterstics de la ment d'un individu o d'un grup social.
consideren propis de retard mental i els valors per sobre de 130, propis d'intelligncia superior.
768
psitacisme m
es fr en de psitacismo psittacisme psyttacism Psittazismus
772
reacci adversa f
es fr en de reaccin adversa raction dfavorable adverse drug reaction unerwnschte Arzneimittelwirkung
Alteraci del llenguatge consistent en la pronncia de paraules o frases sense comprendre'n el significat.
Efecte no desitjat atribuble a l'administraci d'un frmac a les dosis establertes o a l'aplicaci de qualsevol tipus de tractament.
769
QI m veg. quocient intellectual m
773
reactivitat emocional f
es fr en de reactividad emocional ractivit motionnelle emotional reactivity emotionale Reaktivitt
770
quequesa f
sin. tartamudesa f es fr en de tartamudez bgaiement stammering; stuttering Stottern
774
Manifestaci del grau en qu un individu se sent afectat pels esdeveniments.
Trastorn de la comunicaci caracteritzat per la repetici o el bloqueig espasmdic d'un so, una sllaba o una paraula.
recaiguda f
es fr en de recada rechute relapse Relaps
771
quocient intellectual m
sigla QI m es cociente intelectual; coeficiente intelectual; CI fr quotient intellectuel; QI en intelligence quotient; IQ de Intelligenzquotient; IQ Quocient entre la intelligncia d'un individu, mesurada amb una srie de proves, i el nivell mitj corresponent a la seva edat i grup social.
Nota: El quocient intellectual acostuma a mantenir-se relativament estable al llarg dels anys. Abasta una escala quantitativa de valors, en la qual la intelligncia mitjana se situa en el 100, mentre que els valors per sota de 70 es
Reaparici en un pacient en fase aguda o de continuaci del tractament d'un trastorn mental que era aparentment en via de curaci.
775
recaptaci f
es recaptacin fr recaptage en reuptake Mecanisme de la sinapsi neuronal que retorna un neurotransmissor a la neurona que l'havia alliberat.
91
776
receptor m
es fr en de receptor rcepteur receptor Rezeptor
780
beta-adrenergic receptor Receptor adrenrgic que respon en particular a l'adrenalina i que s blocat per algunes substncies antiadrenrgiques.
Estructura especialitzada de l'organisme que rep estmuls mecnics, trmics, qumics o elctrics i els transmet als rgans nerviosos corresponents.
recidiva f
es fr en de recidiva rcidive recidivation; recidivism Rezidiv
777
receptor adrenrgic m sin. compl. adrenoreceptor m

es adrenoceptor; adrenorreceptor; receptor adrenrgico fr adrno-rcepteur; rcepteur adrnergique en adrenergic receptor; adrenoceptor; adrenoreceptor Receptor cellular que pot ser activat per l'adrenalina, la norepinefrina i altres substncies adrenrgiques.
781
Reaparici en un individu sa d'un trastorn mental que l'ha afectat temps abans i per al qual ja no rep tractament.
Nota: La recidiva inclou un interval de salut perfecta entre dues aparicions d'un mateix trastorn.
recurrncia f
es fr en de recurrencia rcurrence recurrence Wiedererkrankung
778
receptor adrenrgic
m sin. compl. adrenoreceptor
es receptor -adrenrgico; receptor adrenrgico fr alpha-rcepteur adrnergique; rcepteur adrnergique ; rcepteur alphaadrnergique en -adrenergic receptor; -adrenoceptor; alpha-adrenergic receptor Receptor adrenrgic que respon en particular a la norepinefrina i que s blocat per algunes substncies antiadrenrgiques.
Recaiguda en la fase de manteniment del tractament d'un trastorn mental.
782
reestructuraci cognitiva f
es fr en de reestructuracin cognitiva restructuration cognitive cognitive restructuring kognitive Umstrukturierung
779
receptor adrenrgic m sin. compl. adrenoreceptor m

es receptor -adrenrgico; receptor adrenrgico fr bta-rcepteur adrnergique; rcepteur adrnergique ; rcepteur btaadrnergique en -adrenergic receptor; -adrenoceptor;
Terpia cognitivoconductual consistent a identificar d'una manera sistemtica i realista pensaments, creences, prediccions o interpretacions negatives, irracionals i depressives, i a substituir-les per supsits racionals alternatius.
783
reflex m
es reflejo fr rflexe
92
en reflex de Reflex Activitat involuntria, automtica i estereotipada del sistema nervis, que determina una resposta sensorial o motora, a travs d'un rgan, a un impuls que t l'origen en un receptor extern o intern.
788 784
es fr en de
refuerzo positivo renforcement positif positive reinforcement positive Verstrkung
Refor basat en la presentaci d'un estmul plaent associat a una resposta.
reforament m
sin. refor m
reflexologia f
es fr en de reflexologa rflexologie reflexology Reflexologie
789
rehabilitaci f sin. compl. terpia rehabilitadora f

es fr en de rehabilitacin; terapia rehabilitadora radaptation; thrapie de radaptation rehabilitation; rehabilitation therapy Rehabilitation
Corrent psicolgic que intenta explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nervis, considerant que aquest comportament pot ser redut a diversos reflexos i mecanismes cerebrals.
785
refor m
sin. reforament m es fr en de refuerzo renforcement reinforcement Verstrkung
790
Conjunt de mtodes i tcniques utilitzats per a aconseguir el millor funcionament i adaptaci del pacient i per a prevenir recaigudes de la malaltia.
reinserci f
es fr en de reinsercin rinsertion rehabilitation Resocializierung
Mtode del condicionament operant en qu es provoca l'augment de la freqncia d'una resposta mitjanant la presentaci d'un estmul plaent o la desaparici d'un estmul aversiu associats a aquesta resposta.
Acci i efecte d'integrar un individu o un grup d'individus en una collectivitat de la qual han estat separats temporalment a causa d'algun problema social o d'un trastorn mental.
786
refor negatiu m
791
reinserci laboral f
es reinsercin laboral; reinsercin profesional fr rinsertion professionnelle en professional reintegration Reinserci d'individus amb trastorn mental a una activitat laboral desprs o durant un procs teraputic.
es fr en de
refuerzo negativo renforcement ngatif negative reinforcement negative Verstrkung
Refor basat en la desaparici de l'estmul aversiu associat a una resposta.
787
refor positiu m
93
792
relaxaci f
es fr en de relajacin relaxation relaxation Relaxation
796
ressonncia afectiva f
es fr en de resonancia afectiva rsonance affective affective resonance affektive Resonanz
Tcnica cognitivoconductual per a l'entrenament en el control de l'activaci de l'organisme que la major part de les vegades inclou l'aprenentatge en la relaxaci muscular.
797 793
Mobilitzaci de l'estat d'nim en qu se sintonitza amb els sentiments i emocions de l'interlocutor.
ressonncia magntica espectroscpica f

sigla RME f es resonancia magntica espectroscpica; RME fr rsonance magntique spectroscopique; RMS en spectroscopic magnetic resonance; SMR Procediment de diagnstic per la imatge basat en la propietat d'alguns nuclis atmics d'absorbir una radiaci d'una freqncia apropiada quan sn sotmesos a un camp magntic intens, que proporciona informaci sobre l'estructura molecular i la composici qualitativa i quantitativa de les substncies presents als teixits.
remissi f
es fr en de remisin rmission remission Nachlassen
Desaparici o disminuci de la intensitat dels smptomes d'una malaltia o d'un trastorn mental.
794
repressi f
es fr en de represin refoulement repression Verdrngung
798
Mecanisme de defensa mitjanant el qual resten fora de la conscincia els desigs, pensaments o impulsos que pertorben l'individu perqu li resulten penosos o perillosos o entren en conflicte amb els costums del seu entorn social.
ressonncia magntica nuclear f

sigla RMN f es fr en de resonancia magntica nuclear; RMN rsonance magntique nuclaire; RMN nuclear magnetic resonance; NMR Kernspinresonanz
795
resilincia f
es resiliencia fr rsilience en resilience Aptitud per a afrontar amb xit una situaci d'estrs intens i per a aconseguir una adaptaci positiva a les circumstncies desfavorables que se'n deriven.
Procediment de diagnstic per la imatge basat en la propietat d'alguns nuclis atmics d'absorbir una radiaci d'una freqncia apropiada quan sn sotmesos a un camp magntic intens, que permet obtenir imatges tomogrfiques d'un organisme i reconstruir-les a travs d'un ordinador.
Nota: La ressonncia magntica nuclear t utilitat en l'estudi de lesions del sistema nervis central.
94
799
retard mental m sin. compl. deficincia mental f; oligofrnia f

802
Acci d'apartar-se de la societat i de les relacions interpersonals, normalment per a recloure's en un mn propi.
es deficiencia mental; oligofrenia; retraso mental fr arriration mentale; dficience mentale; oligophrnie en mental deficiency; mental retardation; oligophrenia de geistige Behinderung; Oligophrenie Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per un funcionament intellectual significativament per sota del normal a una edat determinada.
Nota: El retard mental pot ser lleu, amb un quocient intellectual entre 70 i 50-55; moderat, entre 50-55 i 35-40; greu, entre 35-40 i 20-25, i profund, inferior a 20-25.
retroacci biolgica f veg. bioretroalimentaci f
803
retroalimentaci f
es fr en de retroalimentacin rtroalimentation feedback Feedback; Rckkopplung
Informaci que es dna al pacient sobre la naturalesa i efectes del seu comportament perqu el pugui corregir.
804
reviviscncia f
es fr en de flash-back rcurrence flash-back Wiedererleben
800
retrament afectiu m
es embotamiento afectivo; retraimiento afectivo fr moussement affectif; retraite affective en affective blunting; affective constriction; constriction of the affect de Affektabstumpfung; Affektminderung Minva ms o menys important dels signes d'expressi emocional.
Nota: Alguns autors distingeixen entre les persones que presenten una minva considerable dels signes d'expressi emocional (en angls, affective blunting 'esmussament afectiu') i aquelles en qu aquesta minva s ms lleu (en angls, affective constriction 'constricci afectiva' o 'restricci afectiva'). Generalment, per, aquesta distinci s irrellevant. 806 805
Experimentaci de smptomes perceptius propis de l's d'allucingens durant un perode de temps en qu no se n'han consumit.
rigidesa catatnica f
es rigidez catatnica fr rigidit catatonique en catatonic rigidity Alteraci motora en qu l'individu mant una postura rgida, malgrat els esforos per modificar-la.
risc sucida m
es fr en de riesgo suicida risque suicide suicidal risk Suizidrisiko
801
retrament social m
es retraimiento social fr retraite sociale en social withdrawal
Probabilitat de dur a terme un
95
comportament autolesiu amb finalitats sucides.

Nota: L'avaluaci del risc sucida es fa en funci de diversos factors individuals, com ara el diagnstic psiquitric, l'existncia d'antecedents familiars o d'intents de sucidi previs, o la falta de suport social.
Ritual caracteritzat per l'evitaci d'una suposada contaminaci en contacte amb alguna persona, animal o cosa.
811
ritual de neteja m
es ritual de limpieza fr rituel de nettoyage en cleaning ritual Ritual caracteritzat per la necessitat imperiosa de mantenir nets el cos o l'espai propis.
807
ritme circadiari m
es fr en de ritmo circadiano rythme circadien circadian rhythm Tagesrhytmus
812
Conjunt de variacions ccliques en els parmetres fisiolgics, bioqumics i emocionals produdes pel rellotge biolgic intern, que es presenten amb una periodicitat de 24 hores.
ritual de verificaci m
es ritual de verificacin fr rituel de vrification en verification ritual Ritual caracteritzat per la necessitat de comprovar reiteradament que s'han dut a terme determinades accions rutinries.
808
ritual m
es fr en de ritual rituel ritual Ritual
813
Compulsi mental o conductual formalment complexa que generalment correspon a una elaboraci distorsionada o estereotipada d'alguna rutina de la vida diria, emprada per a alleugerir l'ansietat.
RME f veg. ressonncia magntica espectroscpica f
814
RMN f veg. ressonncia magntica nuclear f
809
ritual d'ordre-rutina m
es ritual de orden-rutina fr rituel d'ordre-routine en routine-order ritual Ritual caracteritzat per la necessitat de mantenir un ordre o rutina preestablerts.
815
robatori del pensament m

es robo del pensamiento fr vol de la pense en thought withdrawal Deliri de control en qu es creu que els pensaments han estat robats de la ment de l'individu per altres persones o forces externes.
810
ritual de contaminaci m
es ritual de contaminacin fr rituel de pollution en pollution ritual
816
rumiament m
es rumiacin
96
fr rumination en rumination Persistncia de continguts mentals molt carregats emocionalment que tendeixen a ocupar l'activitat mental de l'individu.
820
sedant m
es fr en de sedante sdatif sedative Beruhigungsmittel
817
sadisme m
es fr en de sadismo sadisme sadism Sadismus
Substncia que disminueix l'excitaci del sistema nervis central.
821
sensori m
es fr en de sensorio sensorium sensorium Sensorium
Tendncia a establir relacions interpersonals regides pel sofriment fsic o psquic infligit a altri.
818
sadisme sexual m
es fr en de sadismo sexual sadisme sexuel sexual sadism sexueller Sadismus
Focus intellectual i centre de les sensacions, identificable anatmicament amb el cervell.
822
sentiment m
es fr en de sentimiento sentiment feeling Gefhl
Paraflia caracteritzada per l'obtenci de plaer sexual mitjanant el sadisme.
819
salut mental f
sin. compl. higiene mental f es fr en de higiene mental; salud mental hygine mentale; sant mentale mental health; mental hygiene Psychohygiene; seelische Gesundheit
Experincia subjectiva de l'emoci, estable i ms o menys duradora, que no va acompanyada de smptomes somtics emocionals.
823
sentit de la realitat m
es fr en de sentido de la realidad sens de ralit sense of reality Realittssinn
Estat d'equilibri psquic en qu l'individu s capa d'usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
Nota: No hi ha una nica definici de salut mental, ja que aquesta noci depn de patrons culturals, de judicis subjectius i d'enfocaments terics i professionals diferents. Tanmateix, hi ha consens general entre els especialistes a considerar que salut mental i trastorn mental no sn conceptes oposats.
Procs cognitiu d'avaluaci i judici mitjanant el qual l'individu discerneix les percepcions externes objectives de les que procedeixen d'estmuls o fantasies internes subjectives.
824
serotonina f sin. compl. 5-hidroxitriptamina f sigla 5-HT f
97
es fr en de
5-hidroxitriptamina; serotonina; 5-HT 5-hydroxytryptamine ; srotonine; 5-HT 5-hydroxytryptamine ; serotonin; 5-HT 5-Hydroxytryptamin; Serotonin; 5-HT
Smptoma d'esquizofrnia que representa una deficincia en les funcions psquiques normals relacionades amb el contingut del pensament, la percepci, els processos del llenguatge i el comportament.
Nota: Per exemple, l'algia, l'ablia, l'apatia o el retrament afectiu.
Neurotransmissor que interv en la regulaci de l'estat d'nim, la son, el desig sexual, la gana, la temperatura corporal o la memria i que exerceix un paper important en alguns trastorns mentals.
829 825
smptoma positiu m
es fr en de sntoma positivo symptme positif positive symptom positives Symptom
serotoninrgic -a f
es serotoninrgico fr srotoninergique en serotoninergic Qua actua mitjanant la serotonina o com la serotonina.
826
signe m
es fr en de signo signe sign Zeichen
830
Smptoma d'esquizofrnia que representa un excs o una distorsi de les funcions psquiques normals relacionades amb el contingut del pensament, la percepci, els processos del llenguatge i el comportament.
Nota: Per exemple, les allucinacions, la ideaci delirant, l'alteraci formal del pensament o el comportament desorganitzat.
Manifestaci o troballa objectiva que evidencia una malaltia o un trastorn mental.
simulaci f
es fr en de simulacin simulation malingering Simulation
827
smptoma m
es fr en de sntoma symptme symptom Symptom
Producci deliberada de smptomes fsics o psquics falsos o exagerats motivada per la consecuci d'algun benefici.
Nota: Es pot fer una simulaci, per exemple, per cobrar alguna prestaci econmica o per deslliurar-se d'algun deure moral o professional.
Fenomen subjectiu anormal, funcional o sensitiu, indicador de l'existncia d'una patologia.

831 828
sinapsi f
es fr en de sinapsis synapse synapse Synapse
smptoma negatiu m
es fr en de sntoma negativo symptme ngatif negative symptom negatives Symptom
Regi de comunicaci i transmissi
98
d'impulsos nerviosos entre l'ax d'una neurona i les dendrites d'una altra neurona, o entre les terminacions nervioses d'una neurona motora i el mscul.
quemado fr syndrome d'puisement professionnel en burnout syndrome de burnout-Syndrom Sndrome originada com a resposta a una situaci d'estrs psicosocial crnic, que es dna especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relaci constant i directa amb el pblic, i que es manifesta en forma d'esgotament fsic i psquic i un sentiment de manca de realitzaci personal.
832
sndrome f
es fr en de sndrome syndrome syndrome Syndrom
Conjunt de smptomes fsics o psquics que defineixen clnicament una patologia.
837
sndrome d'Otello f veg. deliri de gelosia m
833
sndrome amotivacional f
838
sndrome de Capgras f
sin. illusi dels dobles f
es fr en de
sndrome amotivacional syndrome amotivationnel amotivational syndrome amotivationales Syndrom
839
sndrome de Clrambault f veg. trastorn delirant erotomanac m
Sndrome caracteritzada per passivitat, indiferncia general i falta d'iniciativa, de concentraci i d'atenci.
840
sndrome de Cotard f veg. deliri de negaci m
834
sndrome confusional f
sin. delrium m
841
sndrome de Down f
es fr en de sndrome de Down syndrome de Down Down syndrome Down-Syndrom
835
sndrome d'abstinncia f
es fr en de sndrome de abstinencia syndrome de sevrage substance withdrawal syndrome Entzugssyndrom
Sndrome que apareix en interrompre l'administraci d'una determinada substncia, a la qual, per un s repetitiu, un individu havia desenvolupat dependncia fsica.
Sndrome deguda a la trisomia del cromosoma 21, en qu els individus afectats presenten un crani petit i aplanat i altres anomalies fsiques, juntament amb un retard mental de moderat a greu.
842
sndrome de Fregoli f
es fr en de sndrome de Fregoli syndrome de Fregoli Fregoli syndrome Fregoli-Syndrom
836
sndrome d'esgotament professional f

sin. compl. sndrome del cremat f es sentimiento de quemado; sndrome de desgaste profesional; sndrome de estar
99
Sndrome caracteritzada per la creena delirant que alg conegut, que actua com a perseguidor, adopta aspectes fsics diferents.
847
sndrome de Meadow f sin. sndrome de Mnchhausen per poders f

es sndrome de Meadow; sndrome de Mnchhausen por poderes fr syndrome de Meadow; syndrome de Mnchhausen par procuration; syndrome de Polle en factitious disorder by proxy; Meadow syndrome; Mnchhausen syndrome by proxy; Polle syndrome de Mnchhausen-by-proxy-Syndrom; Mnchhausen-Stellvertreter-Syndrom Sndrome que presenta la persona que provoca l'aparici de smptomes, generalment fsics, en una altra persona que t al seu crrec, sovint un fill, o que s'inventa que aquesta persona t aquests smptomes.
Nota: La denominaci sndrome de Meadow prov del nom del pediatre britnic Samuel Roy Meadow, que va identificar aquest tipus d'afecci.
843
sndrome de Ganser f
es fr en de sndrome de Ganser syndrome de Ganser Ganser syndrome Ganser-Syndrom
Sndrome caracteritzada per respostes aproximades, amnsia, desorientaci, alteracions sensorials i perceptives, fuga d'idees i smptomes de conversi.
844
sndrome de Kanner f
veg. trastorn autista m
845
sndrome de Kleine-Levin f
es fr en de sndrome de Kleine-Levin syndrome de Kleine-Levin Kleine-Levin syndrome Kleine-Levin-Syndrom
848
sndrome de Mnchhausen f
es sndrome de Mnchhausen fr syndrome de Mnchhausen en Mnchhausen syndrome; Mnchhausen's syndrome de Mnchhausen-Syndrom Trastorn factici en qu els smptomes que es provoca el pacient sn nicament de carcter fsic.
Nota: La denominaci sndrome de Mnchhausen prov del nom del militar alemany Karl Friedrich Hieronymus von Mnchhausen (1720-1797), bar de Mnchhausen, que es fu fams per les seves histries fabuloses.
Sndrome de causa desconeguda, caracteritzada per hipersmnia, bulmia, alteracions afectives i del comportament, que es presenta preferentment en adolescents del sexe mascul.
846
sndrome de Korsakov f
sin. compl. trastorn amnsic alcohlic m es sndrome de Korsakov; trastorno amnsico alcohlico fr syndrome de Korsakoff; trouble amnsique alcoolique en alcohol amnesic disorder; Korsakoff syndrome de Korsakow-Syndrom
849
sndrome de Mnchhausen per poders

f sin. sndrome de Meadow f
Sndrome causada per l'alcohol, caracteritzada per amnsia antergrada, fabulaci, allucinacions, apatia, passivitat i alteraci inflamatria de mltiples nervis.
850
sndrome del conill f
100
es sndrome del conejo fr syndrome du lapin en rabbit syndrome Alteraci extrapiramidal perioral associada amb l's perllongat d'antipsictics, caracteritzada per moviments regulars i rpidament alternants de llavis i musculatura perioral.
855
caracteritzada per febre, rigidesa extrapiramidal, deteriorament cognitiu, confusi i mutisme.
sndrome orgnica de l'estat d'nim f

es sndrome del humor orgnico en organic mood syndrome Sndrome de causa orgnica caracteritzada pel predomini d'un estat d'nim deprimit, eufric o expansiu, tant en forma d'episodi manac com d'episodi de depressi major greu.
851
sndrome del cremat f

veg. sndrome d'esgotament professional f
852
sndrome delirant orgnica f

856
sndrome orgnica de la personalitat f

es sndrome orgnico de personalidad fr psycho-syndrome organique en organic personality syndrome Sndrome caracteritzada per una alteraci significativa i persistent de la personalitat, de forma global o per una accentuaci de caracterstiques prvies, deguda a una causa orgnica especfica, per malaltia o induda per substncies.
es sndrome delirante orgnico fr syndrome dlirant organique en organic delusional syndrome Sndrome de causa orgnica caracteritzada per la presncia d'idees delirants, sense alteraci del nivell de conscincia.
853
sndrome extrapiramidal f
es fr en de sndrome extrapiramidal syndrome extrapyramidal extrapyramidal syndrome extrapyramidales Syndrom
857
sndrome serotoninrgica f
es fr en de sndrome serotoninrgico syndrome srotoninergique serotoninergic syndrome Serotonin-Syndrom
Sndrome caracteritzada per una srie de signes i smptomes que inclouen rigidesa muscular, tremolors, parkinsonisme, acatsia i altres trastorns neurolgics.
Nota: La sndrome extrapiramidal es pot manifestar com a reacci adversa associada al tractament amb alguns psicofrmacs, com ara els antipsictics i els antidepressius.
Sndrome caracteritzada per confusi mental, tremolor, nusees, hipertensi, hipertrmia i irritabilitat neuromuscular, deguda a una estimulaci excessiva dels receptors serotoninrgics.
Nota: En casos ms greus, la sndrome serotoninrgica pot provocar fracs renal i mort.
854
sndrome neurolptica maligna f

es fr en de sndrome neurolptico maligno syndrome neuroleptique malin malignant neuroleptic syndrome malignes neuroleptisches Syndrom
858
sinestsia f
es sinestesia fr synesthsie en synesthesia
Sndrome induda per l's d'antipsictics
101
de Synsthesie Sensaci subjectiva per la qual la percepci sensorial prpia d'un sentit s'acompanya de la percepci amb un sentit diferent.
Nota: Per exemple, una sensaci auditiva experimentada tamb com a visual.
Part del sistema nervis independent del control voluntari, que regula el funcionament dels rgans interns, bsicament controlant l'activitat dels msculs llisos i de les glndules.
Nota: El sistema nervis autnom est format pel sistema nervis simptic i el sistema nervis parasimptic.
859
sistema extrapiramidal m
es fr en de sistema extrapiramidal systme extrapyramidal extrapyramidal system extrapyramidales System
862
sistema nervis central m

sigla SNC m es fr en de sistema nervioso central; SNC systme nerveux central; SNC central nervous system; CNS Zentralnervensystem; ZNS
Sistema format per un conjunt de nuclis cerebrals la funci principal del qual s regular el to muscular, tant en reps com en moviment, i la motilitat automtica.
860
sistema lmbic m
es fr en de sistema lmbico systme limbique limbic system limbisches System
Part del sistema nervis formada pel conjunt de l'encfal i la medulla espinal, que controla l'activitat de la resta d'estructures neurolgiques, s'encarrega de regular el funcionament dels diversos rgans i aparells del cos, i s el lloc on es localitzen les funcions psquiques superiors prpies de l'sser hum.
863
sistema nervis parasimptic m

es fr en de sistema nervioso parasimptico systme nerveux parasympathique parasympathetic nervous system parasympathisches Nervensystem
Sistema format pel conjunt d'estructures nervioses situades a la zona profunda dels lbuls temporals, que formen un cercle al voltant dels ganglis de la base del cervell i del tronc enceflic, corresponent a la part ms primitiva del cervell, que regula l'estat emocional, l'aprenentatge i la memria.
Part del sistema nervis autnom que regula les activitats reparadores i que utilitza com a neurotransmissor l'acetilcolina.
861
sistema nervis autnom m

sin. compl. sistema nervis vegetatiu m sigla SNA m; SNV m es sistema nervioso autnomo; sistema nervioso vegetativo; SNA; SNV fr systme nerveux autonome; systme nerveux vgtatif; SNA; SNV en ANS; autonomic nervous system; vegetative nervous system; VNS de autonomes Nervensystem; vegetatives Nervensystem; ANS; VNS
864
sistema nervis perifric m

es fr en de sistema nervioso perifrico systme nerveux priphrique peripheral nervous system peripheres Nervensystem; PNS
Part del sistema nervis formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l'encfal i la medulla espinal.
102
865
sistema nervis simptic m

es fr en de sistema nervioso simptico systme nerveux sympathique sympathetic nervous system Sympathikus
partir dels condicionants socials de l'individu.
872
sociognia f veg. psiquiatria social f
Part del sistema nervis autnom que regula les activitats que necessiten despesa energtica i que utilitza com a neurotransmissor la norepinefrina.
873
socipata m i f sin. psicpata m i f
874 866
socioterpia f
es fr en de socioterapia sociothrapie sociotherapy Soziotherapie
sistema nervis vegetatiu m veg. sistema nervis autnom m
867
SNA m
veg. sistema nervis autnom m Psicoterpia consistent en l's de les relacions d'un individu amb el seu medi social, normal o modificat artificialment, per a finalitats teraputiques.
868
SNC m
veg. sistema nervis central m
875
sofrologia f
es fr en de sofrologa sophrologie sophrology Sophrologie
869
SNV m
veg. sistema nervis autnom m
870
socialitzaci f
es fr en de socializacin socialisation socialization Sozialisation
Prctica clnica que utilitza tcniques de relaxaci inspirades en la hipnosi i en doctrines orientals amb la finalitat d'aconseguir l'equilibri psicosomtic de l'individu.
Procs pel qual un individu, de manera conscient o inconscient, adquireix la sensibilitat suficient per a rebre estmuls socials procedents del medi en qu viu, especialment en les diferents etapes del desenvolupament, i s'hi adapta.
876
soliloqui m sin. compl. dileg allucinatori m

es fr en de dilogo alucinatorio; soliloquio dialogue hallucinatoire; soliloque hallucinatory dialogue; soliloquy Selbstgesprch
871
sociognesi f
es sociognesis fr sociogense en sociogenesis Gnesi i desenvolupament d'un trastorn a
877
Fet de parlar sol, generalment en forma de dileg amb allucinacions auditives.
somatitzaci f
103
es fr en de
somatizacin somatisation somatization Somatisierung
en sublimation de Sublimation; Sublimierung Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu orienta cap a activitats compensadores, com ara la cincia o l'art, conflictes emocionals que el pertorben.
Expressi d'una alteraci psicolgica a travs de smptomes fsics, els quals no poden explicar-se per una causa orgnica.
883 878
subliminar adj
es fr en de subliminal subliminal subliminal subliminal
somnambulisme m
es fr en de sonambulismo somnambulisme somnambulism Schlafwandeln
Parasmnia que es presenta durant el primer ter del son, caracteritzada per episodis en qu l'individu es lleva i camina uns quants minuts amb expressi buida i reactivitat mnima.
884 Nota: El somnambulisme acostuma a donar-se en infants i adolescents, i sovint desapareix amb l'edat.
Dit de l'estmul d'una intensitat ms dbil que la requerida pel llindar establert en una percepci, d'una feblesa i brevetat que impedeixen que un individu en sigui conscient.
substncia psicoactiva f
es fr en de sustancia psicoactiva substance psychoactive psychoactive substance psychoaktive Substanz
879
somnolncia f
es fr en de somnolencia; soolencia somnolence somnolence Somnolenz
885
Substncia l'activitat farmacolgica de la qual incideix sobre les funcions mentals i afectives.
Estat de qui t molta son i no pot llevar-sela.
substituci progressiva f
en cross-taper; cross-tapering Prctica teraputica consistent a disminuir gradualment la dosi d'un medicament i a incrementar alhora la dosi d'un altre medicament de propietats similars.
880
sonoritzaci del pensament f

veg. eco del pensament m
881
SPECT f
veg. tomografia computada per emissi de fot simple f
886
suggesti f
es fr en de sugestin suggestion suggestion Suggestion
882
sublimaci f
es sublimacin fr sublimation
Procs psquic pel qual l'individu accepta
104
una idea, creena o actitud proposada per una altra persona.

Nota: La suggesti es fa servir sovint amb finalitats teraputiques.
fortutes que l'interfereixen o l'interrompen.
891
suport social m
es fr en de soporte social soutien social social support soziale Unterstutzung
887
sucidi m
es fr en de suicidio suicide suicide Suizid
Interacci social i comunicativa amb individus significatius o molt propers en situacions d'estrs.
Acci de llevar-se la prpia vida intencionadament.

892 888
supressi f
es fr en de supresin suppression suppression Suppression
sucidi ampliat m
es suicidio ampliado fr homicide-suicide en homicide suicide de erweiteter Selbstmord; erweiteter Suizid; Mitnahmeselbstmord Sucidi coms desprs d'haver matat una o ms persones, normalment de parentiu proper.
893
Mecanisme de defensa mitjanant el qual l'individu elimina intencionadament els records dolorosos i els fa inaccessibles a la conscincia, tot i que poden persistir a la ment.
889
sucidi collectiu m
es suicidio colectivo; suicidio en grupo fr suicide collectif en cluster suicide; collective suicide; mass suicide de Massenselbstmord; Massenselbstttung Sucidi simultani que duen a terme un nombre considerable d'individus pertanyents a un mateix grup.
894
susceptibilitat f
es fr en de susceptibilidad susceptibilit susceptibility Reizbarkeit
Tendncia a sentir-se ofs fcilment.
susceptibilitat f
es fr en de susceptibilidad susceptibilit susceptibility Suszeptibilitt
890
sucidi frustrat m
es suicidio frustrado fr suicide manqu; suicide rat en frustrated suicide Sucidi no consumat a causa de circumstncies imprevistes, casuals o
895
Tendncia o predisposici a ser afectat per una determinada patologia.
suspiccia f
105
es fr en de
suspicacia mfiance distrust; suspicion Argwohn
901
tartamudesa f sin. quequesa f
902
Propensi a concebre sospites i tenir desconfiana.

903 896
TC f veg. tomografia computada f
tangencialitat f
es tangencialidad fr tangentialit en tangentiality Alteraci del curs del pensament en qu les associacions d'idees sn irrellevants i poden donar com a resultat un discurs incomprensible.
TDAH m veg. trastorn per dficit d'atenci amb hiperactivitat m
904
TEC m veg. terpia electroconvulsiva f
905
temperament m
es fr en de temperamento temprament temperament Temperament
897
taquifmia f
sin. compl. taquillia f es fr en de taquifemia; taquilalia tachylalie; tachyphmie tachylalia; tachyphemia Poltern; Tachyphemie
906
Conjunt de caracterstiques innates de la personalitat regulades per factors constitucionals.
Rapidesa exagerada en enraonar.
temptativa de sucidi f
veg. intent de sucidi m
898
taquifrnia f
veg. taquipsquia f
907
tensi motora f
es fr en de tensin motora tension motrice motor tension motorische Spannung
899
taquillia f
veg. taquifmia f
900
taquipsquia f sin. compl. taquifrnia f

es taquifrenia; taquipsquia fr tachyphrnie; tachypsychie en tachyphrenia; tachypsychia Acceleraci del curs del pensament.
Nota: En el grau mxim, la taquipsquia constitueix la fuga d'idees.
Conjunt de smptomes que comprenen tremolor, contraccions, batzegades, dolors musculars, inquietud i fatiga excessiva.
908
teoria del rol f

es teora del rol fr technique du jeu de rle en role-playing method Tcnica utilitzada en la simulaci de
106
situacions reals, concebuda per a promoure el coneixement dels problemes explcits i implcits d'aquestes situacions.
en cognitive therapy de kognitive Therapie Psicoterpia consistent a modificar pensaments relacionats amb smptomes especfics.
909
teraputica f veg. terpia f

914
terpia cognitivoconductual f
es fr en de psicoterapia cognitivoconductual thrapie cognitivo-comportementale cognitive behavior therapy kognitive Verhaltenstherapie
910
terpia f
sin. compl. teraputica f es fr en de teraputica; terapia thrapeutique; thrapie therapeutics; therapy Therapie
Conjunt de preceptes destinats al tractament d'un trastorn mental.

Nota: En el context de la psiquiatria les denominacions terpia i tractament s'utilitzen sovint com a sinnimes. 915
Terpia cognitiva basada en els comportaments observables i en l'exploraci dels pensaments com a element determinant en les reaccions emotives i la tria de les estratgies d'acci, dirigida a la millora simptomtica i funcional.
911
terpia aversiva f
es fr en de terapia aversiva thrapie par aversion aversion therapy Aversionstherapie
terpia conductual f
es fr en de terapia conductual thrapie comportementale behavior therapy Verhaltenstherapie
Terpia conductual consistent a associar un estmul desagradable a l'estmul plaent que afavoreix un comportament addictiu o inadaptat per tal de suprimir-lo.
912
terpia biolgica f
es terapia biolgica fr thrapie biologique en biological therapy
916
Psicoterpia basada en els principis del condicionament i en l'anlisi experimental de l'aprenentatge, que t per objectiu ajudar l'individu en la modificaci del comportament patolgic observable i quantificable i ensenyar-lo a detectar les circumstncies que en provoquen l'aparici, per mitj de la manipulaci sistemtica de l'ambient i les variables d'aquest comportament.
terpia de parella f
es fr en de terapia de pareja thrapie de couple marital therapy Paartherapie
Terpia basada en l's d'agents biolgics, com ara els psicofrmacs, que provoquen una reacci en l'organisme.
913
terpia cognitiva f
es terapia cognitiva fr thrapie cognitive Psicoterpia conjunta consistent a millorar la interrelaci entre els membres d'una parella quan es produeix un conflicte en
107
qualsevol dels mbits que comparteixen.
comicials, utilitzada en el tractament de certs trastorns mentals, com ara la depressi, la mania i l'esquizofrnia.
917
terpia de resoluci de problemes f

es psicoterapia de resolucin de problemas fr thrapie de rsolution de problmes en problem-solving therapy de Problemlsetherapie Terpia cognitivoconductual de durada breu consistent a facilitar a l'individu o al grup mitjans efectius per a fer front als problemes de la vida diria, utilitzada en una gran varietat de trastorns mentals.
Nota: La terpia de resoluci de problemes inclou les fases segents: orientaci cap al problema, definici i formulaci, generaci de solucions alternatives, presa de decisions i execuci-verificaci de la soluci. 921 920
terpia familiar f
es fr en de terapia familiar thrapie familiale family therapy Familientherapie
Psicoterpia grupal consistent a focalitzar la intervenci en la comunicaci entre els membres d'una famlia.
Nota: En la terpia familiar es pressuposa que el trastorn d'un membre de la famlia reflecteix una dificultat ms general en les interaccions familiars.
terpia ocupacional f
es fr en de terapia ocupacional ergothrapie occupational therapy Beschftigungstherapie
918
terpia dialctica conductual f

es fr en de terapia dialctica conductual thrapie comportementale dialectique dialectical behavior therapy Dialektisch-Behaviorale Therapie
Terpia cognitivoconductual individual o en grup consistent a reduir el comportament autodestructiu d'individus amb trastorn lmit de la personalitat.
Terpia basada en la planificaci de les activitats fsiques i mentals per a utilitzarles amb finalitat teraputica.
922
terpia rehabilitadora f
veg. rehabilitaci f
919
terpia electroconvulsiva f
sin. compl. electroxoc m sigla TEC m es electrochoque; terapia electroconvulsiva; TEC fr lectrochoc; thrapie lectroconvulsive; TEC en electroconvulsive therapy; electroshock; ECT de Elektrokrampftherapie; Elektroschock Terpia biolgica consistent en descrregues elctriques a travs del cervell que provoquen en l'individu crisis convulsives semblants a les crisis
923
terpia sistmica f
es fr en de terapia sistmica thrapie systmique systemic therapy Systemtherapie
Psicoterpia consistent a ampliar la visi ms enll de l'organisme individual cap a fluxos relacionals entre dos o ms individus que constitueixen un sistema.
924
terrors nocturns m pl
108
es fr en de
terrores nocturnos terreurs nocturnes night terrors Pavor nocturnus
928
test psicomtric m
es test psicomtrico fr test psychomtrique en psychometric test Test en qu es mesuren un o ms parmetres del comportament i la capacitat psquica de l'individu amb vista a l'orientaci diagnstica i teraputica.
Nota: Per administrar correctament un test psicomtric cal que ho faci un professional capacitat, que el pacient hi collabori i que les condicions de l'entorn fsic i el marc assistencial siguin les adequades.
Parasmnia caracteritzada per episodis repetits de despertars freqents, que normalment comencen amb un crit de por.
925
test m
es test fr test en test Prova mitjanant la qual s'avalua el comportament i la capacitat psquica d'un individu i se'n pot preveure, amb un grau de probabilitat, les accions i el comportament futurs.
929
tic m
es fr en de tic tic tic Tic
926
test projectiu m
es fr en de test proyectivo test projectif projective test projektiver Test
Test en qu l'individu estudiat reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretaci que dna a un estmul ambigu que se li presenta.
Nota: El test projectiu ms representatiu s el test de Rorschach.
Moviment o vocalitzaci involuntari, sobtat, rpid, recurrent, estereotipat i no rtmic, degut a un conflicte emocional, a un trastorn neurolgic o a l'efecte d'una substncia.
Nota: Els tics poden accentuar-se per situacions d'estrs o durant activitats absorbents, com ara llegir o dibuixar, i desapareixen durant el son.
930
TLP m veg. trastorn lmit de la personalitat m
927
test psicolgic m
es fr en de test psicolgico test psychologique psychological test psychologischer Test
931
tolerncia f
es fr en de tolerancia tolrance tolerance Toleranz
Test en qu es parteix d'una situaci experimental estandarditzada que funciona com a estmul a un comportament, el qual s'avalua a travs d'una comparaci estadstica amb el d'altres individus sotmesos a les mateixes condicions.
Disminuci gradual de la resposta habitual a la mateixa quantitat de substncia, amb la consegent necessitat d'incrementar-ne la dosi per a obtenir els mateixos efectes.
109
932
tomografia computada f
sigla TC f es tomografa computadorizada; TC fr tomographie assiste par ordinateur en computed tomography; computerized tomography; CT de Computertomographie; CT Exploraci radiolgica basada en la informaci obtinguda a partir d'una font de raigs X que efectua una rotaci al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.
mesurament local de les concentracions d'emissi de positrons de l'rgan estudiat, desprs de l'administraci d'un radioistop emissor de positrons.
Nota: 1. La tomografia per emissi de positrons s'utilitza en diversos trastorns del sistema nervis central. 2. La sigla PET prov de la denominaci anglesa positron emission tomography.
935
toxicomania f sin. drogoaddicci f
936 933
tractament m
es fr en de tratamiento traitement treatment Behandlung
tomografia computada per emissi de fot simple f

sigla SPECT f es tomografa computadorizada por emisin de fotn nico; SPECT fr gammatomographie; tomographie d'mission photon unique; tomographie d'mission monophotonique; TEMP en single-photon emission computed tomography; SPECT de Single-PhotonEmissionscomputertomographie; SPECT Tcnica de medicina nuclear basada en la detecci de la radiaci gamma emesa per un radioistop, que permet obtenir imatges tomogrfiques funcionals del cervell.
Nota: La sigla SPECT prov de la denominaci anglesa single-photon emission computed tomography.
Conjunt de mitjans que es posen en prctica per a guarir o alleujar un trastorn mental.
Nota: En un tractament psiquitric poden tenir cabuda mitjans farmacolgics, psicoteraputics, quirrgics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn del pacient. En el context de la psiquiatria les denominacions terpia i tractament s'utilitzen sovint com a sinnimes.
937
trnsit m
es fr en de trance transe trance Trance
934
tomografia per emissi de positrons f

sigla PET f es tomografa por emisin de positrones; PET fr tomographie par mission de positons; TEP en positron emission tomography; PET de Positronen-Emissions-Tomographie; PET Tcnica de medicina nuclear basada en el Estat psicofisiolgic passatger en qu hi ha atenci molt focalitzada, alteraci de la conscincia i disminuci de l'activitat motora.
938
transportador m
es transportador fr transporteur en carrier
110
de Carrier Protena transmembrana que permet el pas de molcules de mida mitjana i petita, com ara la glucosa, els aminocids o els neurotransmissors, cap a l'interior de la cllula a travs de la membrana cellular.
Nota: El bloqueig dels transportadors de serotonina i norepinefrina constitueix el principal mecanisme d'acci dels frmacs antidepressius.
smptomes atpics, com ara la hipersmnia i la hiperfgia.
944
trastorn amnsic m
es fr en de trastorno amnsico trouble amnsique amnestic disorder amnestische Strung
939
transsexualitat f
veg. trastorn de la identitat sexual m
940
trastorn m
veg. trastorn mental m
Trastorn caracteritzat per una alteraci progressiva de la memria que es manifesta com a dficit en la capacitat d'aprendre informaci nova o com a incapacitat de recordar informaci apresa prviament, i que provoca un deteriorament significatiu de l'activitat laboral o social de l'individu.
941
trastorn adaptatiu m
es fr en de trastorno adaptativo trouble de l'adaptation adjustment disorder Anpassungsstrung
945
trastorn amnsic alcohlic m

veg. sndrome de Korsakov f
946
trastorn antisocial de la personalitat m

sin. compl. psicopatia f es psicopata; trastorno antisocial de la personalidad fr psychopathie; trouble de la personnalit antisociale en antisocial personality disorder; psycopathy de antisoziale Persnlichkeitsstrung; Psychopathie Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
Trastorn caracteritzat per una reacci desadaptativa davant un estrs psicosocial identificable, que pot manifestar-se en forma de smptomes depressius ansiosos, conductuals o combinats.
942
trastorn afectiu m
veg. trastorn de l'estat d'nim m
943
trastorn afectiu estacional m

es trastorno afectivo estacional fr dpression saisonnire; trouble affectif saisonnier en seasonal affective disorder; winter blues de saisonale affektive Strung Trastorn de l'estat d'nim caracteritzat per l'aparici d'una depressi major en certes poques de l'any, preferentment a l'inici de la tardor o de l'hivern, coincidint amb la disminuci de llum ambiental, i per
947
trastorn autista m sin. compl. autisme m; sndrome de Kanner f

es autismo; sndrome de Kanner; trastorno autista fr autisme; syndrome de Kanner; trouble autistique
111
en autism; autistic disorder; Kanner syndrome de Autismus; Kanner-Syndrom Trastorn generalitzat del desenvolupament que apareix abans dels tres anys d'edat i es manifesta en forma d'alteraci de la comunicaci i la interacci social en graus diversos, amb comportaments estereotipats i llenguatge idiosincrtic.
951
trastorn d'ansietat m
es fr en de trastorno de ansiedad trouble anxieux anxiety disorder Angststrung
Trastorn caracteritzat per respostes inadequades a la percepci d'amenaces internes o externes que es tradueixen en episodis persistents i recurrents d'ansietat.
948
trastorn bipolar m
sin. compl. psicosi maniacodepressiva f
952
trastorn d'ansietat generalitzada m

es fr en de trastorno de ansiedad generalizada trouble d'anxit gnralis generalized anxiety disorder generalisierte Angststrung
es psicosis maniacodepresiva; trastorno bipolar fr psychose maniacodpressive; trouble bipolaire en bipolar disorder; manic-depressive psychosis de bipolare Strung; manisch-depressive Erkrankung Trastorn de l'estat d'nim caracteritzat per l'alternana de fases manaques i fases depressives.
953 949
Trastorn d'ansietat caracteritzat per expectaci aprensiva i manifestacions ansioses diverses que es manifesta de forma persistent en una mplia varietat de situacions i circumstncies vitals.
trastorn d'ansietat per separaci m

es fr en de trastorno de ansiedad por separacin trouble d'anxit de sparation separation anxiety disorder Strung mit Trennungsangst
trastorn ciclotmic m
es fr en de trastorno ciclotmico trouble cyclothymique cyclothymic disorder Zyklothyme Strung
Trastorn bipolar que comporta fluctuacions de l'estat d'nim amb perodes de smptomes hipomanacs i perodes de smptomes depressius que no arriben a la intensitat d'un episodi de depressi major.
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per la presncia d'ansietat per separaci.
954
trastorn d'Asperger m
es fr en de trastorno de Asperger trouble d'Asperger Asperger's disorder Asperger-Strung
950
trastorn cognitiu m
es fr en de trastorno cognoscitivo trouble cognitif cognitive disorder kognitive Strung
Trastorn que afecta les funcions cognitives superiors.
Trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat per una alteraci greu de la interacci social i per unes pautes de comportament, uns interessos i unes activitats restrictius i repetitius, sense alteraci significativa del llenguatge.
112
958 955
trastorn de l'aprenentatge m
es fr en de trastorno del aprendizaje trouble d'apprentissage learning disorder Lernstrung
trastorn d'identitat dissociatiu m

es fr en de trastorno de identidad disociativo trouble dissociatif de l'identit dissociative identity disorder dissoziative Identittsstrung
Trastorn dissociatiu caracteritzat per la presncia de dues o ms identitats o estats de personalitat que controlen de manera recurrent el comportament de l'individu, no atribuble als efectes de cap substncia ni de cap altre trastorn mental.
Nota: 1. El trastorn d'identitat dissociatiu suposa la incapacitat de recordar informaci personal important. 2. Clssicament, el trastorn d'identitat dissociatiu es designava amb la denominaci personalitat mltiple. 959
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, clcul o expressi escrita, susbtancialment inferior a l'esperat per l'edat, l'escolaritzaci i el nivell d'intelligncia.
trastorn de l'eliminaci m
es fr en de trastorno de la eliminacin trouble de l'limination elimination disorder Strung der Ausscheidung
956
trastorn de conversi m sin. compl. histria de conversi f

es histeria de conversin; trastorno de conversin fr hystrie de conversion; trouble de conversion en conversion disorder; conversion hysteria de Konversionsstrung Trastorn somatomorf caracteritzat per smptomes o dficits que afecten les funcions motores o sensorials, com ara parlisi, tremolor, ceguesa i episodis compulsius, suggestius d'un trastorn neurolgic o d'alguna altra malaltia.
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia relacionat amb alteracions en l'eliminaci de femta i orina de l'organisme.
960
trastorn de l'erecci m
veg. disfunci erctil f
961
trastorn de l'estat d'nim m sin. compl. trastorn afectiu m

es de fr en de trastorno afectivo; trastorno del estado nimo trouble affectif; trouble de l'humeur affective disorder; mood disorder affektive Strung; Affektstrung
957
trastorn de despersonalitzaci m
es fr en de trastorno de despersonalizacin trouble de dpersonnalisation depersonalization disorder Depersonalisationsstrung
Trastorn caracteritzat per una alteraci de l'estat d'nim, ja sigui en el sentit de la depressi o en el de l'eufria.
Nota: Els trastorns de l'estat d'nim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
Trastorn dissociatiu caracteritzat per episodis persistents o recurrents de despersonalitzaci.
962
trastorn de l'excitaci sexual m

es trastorno de la excitacin sexual
113
fr trouble de l'excitation sexuelle en sexual arousal disorder de Strung der sexuellen Erregung Trastorn sexual persistent o recurrent que es manifesta en la fase d'excitaci de la resposta sexual.
966
trastorn de la conducta alimentria m

es fr en de trastorno de la conducta alimentaria trouble alimentaire eating disorder Essstrung
963
trastorn de l'excitaci sexual en la dona m

es trastorno de la excitacin sexual en la mujer fr trouble de l'excitation sexuelle chez la femme en female sexual arousal disorder de Strung der sexuellen Erregung bei der Frau Trastorn de l'excitaci sexual caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent d'obtenir o mantenir la resposta de lubricaci prpia de la fase d'excitaci en la dona, malgrat que existeixi desig sexual i els rgans sexuals estiguin inalterats.
Trastorn caracteritzat per alteracions persistents de les pautes de comportament saludables en relaci amb l'alimentaci.
967
trastorn de la identitat sexual m

sin. compl. transsexualitat f es transexualidad; trastorno de la identidad sexual fr transsexualit; trouble de l'identit sexuelle en gender identity disorder; transsexuality de Geschlechtsidentittsstrung; Transsexualitt Trastorn caracteritzat per la identificaci amb el sexe contrari i per un sentiment de malestar amb el propi, que no pot ser atribut a cap malaltia intersexual.
964
trastorn de l'expressi escrita m

es fr en de trastorno de la expresin escrita trouble de l'expression crite disorder of written expression Strung des schriftlichen Ausdrucks
968
trastorn de la ingesti i de la conducta alimentria de la infncia m

es trastorno de la ingestin y de la conducta alimentaria de la infancia o la niez fr trouble de l'alimentation ou trouble des conduites alimentaires de la premire ou de la deuxime enfance en feeding and eating disorder of infancy or early childhood de Ftter- und Essstrung im Suglingsoder Kleinkindalter Trastorn d'inici en la infncia caracteritzat per alteracions persistents de les pautes de comportament saludables en relaci amb la ingesti i l'alimentaci.
Trastorn de l'aprenentatge caracteritzat per un retard en les habilitats d'escriptura que no pot ser explicat per un retard mental ni per una escolaritzaci insuficient.
965
trastorn de la comunicaci m
es fr en de trastorno de la comunicacin trouble de la communication communication disorder Kommunikationsstrung
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per la incapacitat de l'individu per a entendre i utilitzar el llenguatge com a mitj de relaci amb l'entorn social.
969
trastorn de la lectura m
114
es trastorno de la lectura fr trouble de la lecture en developmental reading disorder; reading disorder de Lesestrung Trastorn de l'aprenentatge caracteritzat per un marcat dficit en les habilitats per a reconixer les paraules i comprendre un text.
es trastorno de la personalidad del grupo B fr trouble de la personnalit du groupe B en type B personality disorder Grup de trastorns de la personalitat que inclou individus amb una pauta de comportament caracteritzada per labilitat afectiva, inestabilitat i una emotivitat peculiar que va acompanyada d'un comportament descontrolat i socialment inconvenient.
Nota: Els individus que pateixen un trastorn de la personalitat del grup B solen rebre els qualificatius de immadurs, capritxosos o dspotes. Aquest grup inclou el trastorn histrinic de la personalitat, el trastorn narcisista, el trastorn antisocial i el trastorn lmit de la personalitat.
970
trastorn de la personalitat m
es fr en de trastorno de personalidad trouble de la personnalit personality disorder Persnlichkeitsstrung
Trastorn caracteritzat per un patr de personalitat estable, persistent i rgid, amb unes caracterstiques tals que causa un dficit significatiu en la capacitat d'adaptaci o un sentiment subjectiu de malestar.
973
trastorn de la personalitat del grup C m

es trastorno de la personalidad del grupo C fr trouble de la personnalit du groupe C en type C personality disorder Grup de trastorns de la personalitat que inclou individus amb una pauta de comportament caracteritzada per una sensibilitat extrema als senyals de desaprovaci, als quals responen amb reaccions emocionals intenses que arriben a interferir en els seus aprenentatges i a desorganitzar-los el comportament.
Nota: Els individus que pateixen un trastorn de la personalitat del grup C solen rebre els qualificatius de temerosos o ansiosos. Aquest grup inclou el trastorn per evitaci, el trastorn per dependncia i el trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat.
971
trastorn de la personalitat del grup A

m es trastorno de la personalidad del grupo A fr trouble de la personnalit du groupe A en type A personality disorder Grup de trastorns de la personalitat que inclou individus amb una pauta de comportament caracteritzada per la incapacitat d'establir i mantenir relacions interpersonals a causa de la introversi, la falta d'empatia i de calidesa i la dificultat per aprendre les habitlitats socials ms elementals.
Nota: Els individus que pateixen un trastorn de la personalitat del grup A solen rebre els qualificatius de rars o excntrics. Aquest grup inclou el trastorn paranoide de la personalitat, el trastorn esquizoide i el trastorn esquizotpic. 974
trastorn de la personalitat per dependncia m

es trastorno de la personalidad por dependencia fr trouble de la personnalit dpendante en dependent personality disorder de dependente Persnlichkeitsstrung
972
trastorn de la personalitat del grup B m
115
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de comportament dependent i subms.
Nota: El trastorn de la personalitat per dependncia es diagnostica en individus amb por de la solitud, hipersensibles a la desaprovaci i amb una autoestima nulla.
978
trastorn de moviments estereotipats m

es trastorno de movimientos estereotipados fr trouble des mouvements strotyps en stereotypic movement disorder de stereotype Bewegungsstrung Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per un comportament motor repetitiu, intencionat i potencialment autolesiu que no t una base funcional.
975
trastorn de la personalitat per evitaci

m es trastorno de la personalidad por evitacin fr trouble de la personnalit vitante en avoidant personality disorder de vermeiden-selbstunsichere Persnlichkeitsstrung Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de malestar i desinters en el context social, acompanyada d'una por persistent d'una avaluaci negativa.
979
trastorn de Rett m
es fr en de trastorno de Rett syndrome de Rett Rett disorder Rett-Strung
976
trastorn de La Tourette m
es trastorno de la Tourette fr syndrome de Gilles de la Tourette en Gilles de la Tourette syndrome; Tourette disorder de Tourette-Strung Trastorn de tics d'aparici en la infncia caracteritzat per l'ocurrncia de tics motors i vocals mltiples juntament amb un o ms tics verbals.
980
Trastorn generalitzat del desenvolupament que afecta habitualment el sexe femen, caracteritzat per la desacceleraci del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb smptomes d'autisme i amb prdua progressiva del llenguatge.
trastorn de somatitzaci m
es fr en de trastorno de somatizacin trouble de somatisation somatization disorder Somatisierungsstrung
977
trastorn de les habilitats motores m

es fr en de trastorno de las habilidades motoras trouble des habilets motrices motor skills disorder Strung der motorischen Fertigkeiten
Trastorn somatomorf caracteritzat per mltiples smptomes fsics sense base orgnica que obliguen a cercar atenci mdica o provoquen un deteriorament social o laboral significatiu de l'individu.
Nota: Clssicament, el trastorn de somatitzaci es designava amb la denominaci sndrome de Briquet.
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia de causa neurolgica caracteritzat per dificultats en la coordinaci motora que afecten la vida diria de l'individu.
981
trastorn de tics m
116
es fr en de
trastorno de tics trouble de tics tic disorder Ticstrung

985
motora, que no pot ser explicat per un retard mental ni per un trastorn fsic conegut.
trastorn del desig sexual m

es trastorno del deseo sexual fr trouble du dsir sexuel en sexual desire disorder Trastorn sexual persistent o recurrent que es manifesta en la fase de desig de la resposta sexual.
Trastorn d'inici en la infncia o l'adolescncia caracteritzat per tics motors o vocals crnics o transitoris no atribubles als efectes de cap substncia ni de cap altre trastorn mental.
982
trastorn del clcul m

es fr en de trastorno del clculo trouble du calcul mathematics disorder Rechenstrung
986
trastorn del llenguatge expressiu m

es fr en de trastorno del lenguaje expresivo trouble du langage de type expressif expressive language disorder expressive Sprachstrung
Trastorn de l'aprenentatge caracteritzat per un marcat dficit en les habilitats aritmtiques, que no pot ser explicat per un retard mental ni per una escolaritzaci insuficient.
983
trastorn del control dels impulsos m

es fr en de trastorno del control de los impulsos trouble du contrle des impulsions impulse-control disorder Strung der Impulskontrolle
Trastorn de la comunicaci caracteritzat per un marcat dficit en el desenvolupament de les habilitats expressives del llenguatge que no pot ser explicat per un retard mental ni per una escolaritzaci insuficient.
Nota: Alguns dels smptomes del trastorn del llenguatge expressiu sn: vocabulari extremament limitat, errors de conjugaci verbal, dificultats en la memoritzaci de paraules o problemes per a produir frases de longitud o complexitat prpies del nivell evolutiu de l'individu.
Trastorn caracteritzat pel fracs de resistir l'impuls d'executar alguna acci perjudicial per a un mateix o per als altres.
987
984
trastorn del desenvolupament de la coordinaci m

es trastorno del desarrollo de la coordinacin fr trouble du dveloppement de la coordination en developmental coordination disorder de entwicklungsbezogene Koordinationsstrung Trastorn de les habilitats motores caracteritzat per un marcat dficit en el desenvolupament de la coordinaci
trastorn del pensament m

es fr en de trastorno del pensamiento trouble de la pense thought disorder Denkstrung
Trastorn del llenguatge, la comunicaci o el contingut del pensament caracteritzat per smptomes com ara deliris, idees de referncia o pobresa de pensament.
988
trastorn del ritme circadiari m
117
es fr en de
trastorno del ritmo circadiano trouble du rythme veille-sommeil circadian rhythm sleep disorder Strung des zirkadianen Rhythmus
Trastorn caracteritzat per deliris de gelosia.
992
trastorn delirant de grandiositat m

es trastorno delirante de grandiosidad fr trouble dlirant de type mgalomaniaque en grandiose delusional disorder Trastorn caracteritzat per deliris de grandesa.
Dismnia caracteritzada per la presncia persistent o recurrent d'un patr de son desestructurat que obeeix a una mala sincronitzaci entre el ritme circadiari endogen de son-viglia i les exigncies exgenes d'espai i durada del son.
Nota: Clssicament, el trastorn del ritme circadiari es designava amb la denominaci trastorn del ritme son-viglia.
993
trastorn delirant de persecuci m

es fr en de trastorno delirante persecutorio trouble dlirant de type prsecutoire persecutory delusional disorder Verfolgungswahn
989
trastorn del son relacionat amb la respiraci m

es trastorno del sueo relacionado con la respiracin fr trouble du sommeil li la respiration en breathing-related sleep disorder de atmungsgebundene Schlafstrung Disomnia caracteritzada per una desestructuraci del son que provoca somnolncia excessiva o insomni, considerada secundria a una patologia respiratria relacionada amb el son.
994
Trastorn caracteritzat per deliris de persecuci.
trastorn delirant erotomanac m

sin. compl. sndrome de Clrambault f es sndrome de Clrambault; trastorno delirante erotomanaco fr syndrome de Clrambault; trouble dlirant de type rotomaniaque en Clrambault syndrome; erotomanic delusional disorder de De-Clrambault-Syndrom Trastorn caracteritzat per deliris erotomanacs.
990
trastorn delirant m sin. compl. paranoia f

es fr en de paranoia; trastorno delirante paranoa; trouble dlirant delusional disorder; paranoia Paranoia; wahnhafte Strung
995
Trastorn psictic caracteritzat per la presncia d'un deliri crnic, sistematitzat, irrebatible a l'argumentaci lgica, que t una durada mnima d'un mes.
trastorn delirant mixt m

es trastorno delirante mixto fr trouble dlirant de type mixte en mixed delusional disorder Trastorn caracteritzat per deliris caracterstics de ms d'un tipus de trastorn delirant, per sense predomini de cap tema.
991
trastorn delirant de gelosia m

es trastorno delirante celotpico fr trouble dlirant de jalousie en jealous delusional disorder
118
996
trastorn delirant somtic m

es trastorno delirante somtico fr trouble dlirant de type somatique en somatic delusional disorder Trastorn caracteritzat per deliris de referncia corporal.
bei Schizophrenie Trastorn caracteritzat per un episodi de depressi major que es manifesta durant la fase residual de l'esquizofrnia.
1002
trastorn desintegratiu infantil m

es fr en de trastorno desintegrativo infantil trouble dsintgratif de l'enfance childhood disintegrative disorder desintegrative Strung im Kindesalter
997
trastorn depressiu m
sin. depressi f
998
trastorn depressiu breu recurrent m

es trastorno depresivo breve recidivante en recurrent brief depressive disorder de rezidivierende kurze depressive Strung Trastorn depressiu caracteritzat per episodis depressius d'una durada d'entre dos dies i dues setmanes, que es manifesten com a mnim una vegada al mes durant dotze mesos.
Trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat la interrupci de la progressi i el creixement aparentment normals fins els dos anys de vida, que deriven cap a una prdua clnicament significativa d'habilitats psicomotores, adaptatives i de control dels esfnters prviament adquirides.
1003
trastorn disfric premenstrual m

es fr en de trastorno disfrico premenstrual trouble dysphorique prmenstruel premenstrual dysphoric disorder prmenstruelle dysphorische Strung
999
trastorn depressiu de la personalitat m

es trastorno depresivo de la personalidad en depressive personality disorder de depressive Persnlichkeitsstrung Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patr permanent de funcions cognitives i comportaments depressius, que comena a l'inici de l'edat adulta i es manifesta en diferents contextos.
Trastorn que es manifesta en la fase premenstrual caracteritzat per un estat d'nim deprimit, irritabilitat, ansietat i labilitat afectiva.
1004
trastorn dismrfic corporal m

es fr en de trastorno dismrfico corporal trouble dysmorphique du corps body dysmorphic disorder krperdysmorphe Strung
1000
trastorn depressiu major m

sin. depressi major f
1001
trastorn depressiu postpsictic en l'esquizofrnia m

es trastorno depresivo postpsictico en la esquizofrenia en postpsychotic depressive disorder of schizophrenia de postpsychotische depressive Strung
Trastorn somatomorf caracteritzat per una preocupaci obsessiva i patolgica per la imatge prpia, que l'individu percep com a anormal, ridcula o afectada per alguna deformitat fsica.
1005
trastorn dissocial m
119
es fr en de
trastorno disocial trouble des conduites conduct disorder Strung des Sozialverhaltens
es fr en de
trastorno esquizoafectivo trouble schizoaffectif schizoaffective disorder schizoaffektive Strung
Trastorn que s'inicia abans dels quinze anys caracteritzat per un patr persistent de comportament pertorbador en qu es violen els drets bsics dels altres i les normes socials apropiades a l'edat.
Nota: Si el trastorn dissocial persisteix ms enll dels divuit anys es converteix en un trastorn dissocial de la personalitat. 1009
Trastorn psictic caracteritzat per la coexistncia de smptomes psictics amb un episodi de depressi major, un episodi manac o un episodi mixt.
trastorn esquizofreniforme m
es fr en de trastorno esquizofreniforme trouble schizophrniforme schizophreniform disorder schizophreniforme Strung
1006
trastorn dissociatiu m sin. compl. histria dissociativa f

es histeria disociativa; trastorno disociativo fr hystrie dissociative; trouble dissociatif en dissociative disorder; dissociative hysteria de dissoziative Strung Trastorn caracteritzat per una alteraci temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memria o la conscincia, sense causa orgnica.
Trastorn psictic caracteritzat per una simptomatologia idntica a la de l'esquizofrnia amb una durada inferior a sis mesos.
1010
trastorn esquizoide de la personalitat

m es fr en de trastorno esquizoide de la personalidad trouble de la personnalit schizode schizoid personality disorder schizoide Persnlichkeitsstrung
1007
trastorn distmic m sin. compl. distmia f

es fr en de distimia; trastorno distmico dysthymie; trouble dysthymique dysthymia; dysthymic disorder dysthyme Strung; Dysthymie
1011
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferncia a les relacions socials i un marc restringit d'experincia i expressi emocional, com ara timidesa, introversi i sentiments d'allament social i solitud.
Trastorn depressiu de carcter crnic caracteritzat per una autoestima baixa, prdua o augment de la gana, insomni o hipersmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperana.
Nota: Clssicament, el trastorn distmic es designava amb la denominaci depressi neurtica.
trastorn esquizotpic de la personalitat

m es trastorno esquizotpico de la personalidad fr trouble de la personnalit schizotypique en schizotypal personality disorder de schizotypische Persnlichkeitsstrung Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patr general de dficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduda per a la
1008
trastorn esquizoafectiu m
120
interrelaci personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
1015
trastorn generalitzat del desenvolupament m

es fr en de trastorno generalizado del desarrollo trouble envahissant du dveloppement pervasive developmental disorder tiefgreifende Entwicklungsstrung
1012
trastorn explosiu intermitent m

es fr en de trastorno explosivo intermitente trouble explosif intermittent intermittent explosive disorder intermittierende explosible Strung
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l'aparici recurrent d'episodis sobtats i allats d'agressivitat desproporcionada respecte de l'esdeveniment desencadenant, amb atacs verbals i fsics o amb comportaments destructius.
Trastorn d'inici en la infncia caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacci social i de les habilitats comunicatives.
1016
trastorn histrinic de la personalitat m

es fr en de trastorno histrinico de la personalidad trouble de la personnalit histrionique histrionic personality disorder histrionische Persnlichkeitsstrung
1013
trastorn factici m
es fr en de trastorno facticio trouble factice factitious disorder vorgetuschte Strung Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'hiperreactivitat emocional, una cerca d'atenci exagerada i l'aparici de canvis bruscos en l'estat d'nim.
Trastorn en qu el pacient es provoca de manera intencionada i repetida l'aparici de smptomes fsics o psicolgics de carcter aparentment greu, que comporten nombroses consultes mdiques, ingressos hospitalaris o, fins i tot, intervencions quirrgiques, amb l'nic objectiu d'assumir el paper de malalt.
1017
trastorn lmit de la personalitat m

sigla TLP m es trastorno lmite de la personalidad; TLP fr trouble de la personnalit borderline; trouble de la personnalit limite; TPL en borderline personality disorder; BPD de Borderline-Persnlichkeitsstrung; BPS Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivncia de la prpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament sucida i per una sensaci de buidor crnica.
1014
trastorn fonolgic m
es fr en de trastorno fonolgico trouble phonologique phonological disorder phonologische Strung
Trastorn de la comunicaci caracteritzat per un fracs persistent en l'articulaci correcta dels sons del llenguatge oral.
Nota: Clssicament, el trastorn fonolgic es designava amb la denominaci trastorn del desenvolupament en l'articulaci.
1018
trastorn mental m sin. compl. malaltia mental f; trastorn m

es trastorno; enfermedad mental; trastorno mental fr maladie mentale; trouble; trouble mental
121
en disorder; mental disorder; mental illness de Geisteskrankheit; seelische Strung; Strung Alteraci conductual o psicolgica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biolgiques, socials, psicolgiques o gentiques.
1022
trastorn negativista desafiant m

es trastorno negativista desafiante fr trouble oppositionnel avec provocation en oppositional defiant disorder de Strung mit oppositionellem Trotzverhalten Trastorn d'inici en la infncia o el comenament de l'adolescncia caracteritzat per un patr persistent de comportament d'oposici, provocaci, hostilitat i desobedincia envers l'autoritat.
1019
trastorn mental orgnic m

es trastorno mental orgnico fr trouble mental organique en organic mental disorder Trastorn caracteritzat per una disfunci identificable transitria o permanent del teixit cerebral.
Nota: Per exemple, el delrium o la demncia. 1023
trastorn obsessivocompulsiu m
es trastorno obsesivo-compulsivo fr trouble obsessionnel-compulsif en obsessive-compulsive disorder Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presncia d'idees obsessives i compulsions.
1020
trastorn mixt del llenguatge receptivoexpressiu m

es trastorno mixto del lenguaje receptivoexpresivo fr trouble du langage de type mixte rceptif-expressif en mixed receptive-expressive language disorder de kombinierte rezeptiv-expressive Sprachstrung Trastorn de la comunicaci caracteritzat per dificultats en el desenvolupament del llenguatge receptiu i expressiu que interfereixen significativament el rendiment acadmic o laboral o la comunicaci social.
1024
trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat m

es trastorno obsesivo-compulsivo de la personalidad fr trouble de la personnalit obsessionnelle-compulsive en obsessive-compulsive personality disorder de zwanghafte Persnlichkeitsstrung Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de perfeccionisme i inflexibilitat, amb presncia d'idees obsessives i compulsions.
1021
trastorn narcisista de la personalitat m

es fr en de trastorno narcisista de la personalidad trouble de la personnalit narcissique narcissistic personality disorder narzisstische Persnlichkeitsstrung
1025
trastorn orgstic m sin. compl. anorgsmia f

es fr en de anorgasmia; trastorno orgsmico anorgasmie; trouble de l'orgasme anorgasmia; orgasmic disorder Anorgasmie; Orgasmusstrung
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'autoimportncia, necessitat d'admiraci i falta d'empatia.
122
Trastorn sexual caracteritzat pel retard persistent o l'absncia d'orgasme com a clmax de l'excitaci sexual, malgrat l'existncia d'una estimulaci fsica prou llarga i intensa.
hiperactivitat m
sigla TDAH m es trastorno por dficit de atencin con hiperactividad; TDAH fr trouble dficitaire de l'attention avec hyperactivit en attention deficit hyperactivity disorder Trastorn d'inici en la infncia i l'adolescncia que es manifesta abans del set anys, caracteritzat per inatenci, hiperactivitat i impulsivitat, que es presenten amb una intensitat desadaptativa i incoherent amb el nivell de desenvolupament de l'individu.
1026
trastorn paranoide de la personalitat m

es fr en de trastorno paranoide de la personalidad trouble de personnalit paranoaque paranoid personality disorder paranoide Persnlichkeitsstrung
Trastorn de la personalitat caracteritzat per rigidesa de pensament, incapacitat d'autocrtica i una tendncia generalitzada a la desconfiana i a interpretar injustificadament les accions dels altres com a deliberadament agressives o amenaants.
1030
trastorn per dolor m

es fr en de trastorno por dolor trouble douloureux pain disorder Schmerzstrung
1027
trastorn passivoagressiu de la personalitat m

es trastorno pasivo-agresivo de la personalidad fr trouble de la personnalit passiveagressive en passive-aggressive personality disorder. de passiv-agressive Persnlichkeitsstrung Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de resistncia passiva o b de reaccions agressives a les demandes raonades de rendiment social i laboral.
1031
Trastorn somatomorf caracteritzat per un dolor localitzat en una o ms zones de l'organisme, sense cap base orgnica que el justifiqui, que provoca un malestar clnic significatiu o un deteriorament social o laboral de l'individu.
trastorn per estrs agut m

es fr en de trastorno por estrs agudo tat de stress aigu acute stress disorder akute Belastungsstrung
1028
trastorn per aversi al sexe m

es fr en de trastorno por aversin al sexo aversion sexuelle sexual aversion disorder Strung mit sexueller Aversion
1032
Trastorn d'ansietat que es presenta en el mes segent d'haver estat exposat a un factor d'estrs extremament traumtic, caracteritzat per smptomes dissociatius o d'ansietat diversos.
Trastorn del desig sexual caracteritzat per un desig sexual hipoactiu extrem en forma de rebuig persistent cap al sexe.
trastorn per estrs posttraumtic m

es fr en de trastorno por estrs postraumtico tat de stress post-traumatique post-traumatic stress disorder posttraumatische Belastungsstrung
1029
trastorn per dficit d'atenci amb
123
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la reexperimentaci angoixosa d'un fet d'alta intensitat emocional viscut per l'individu.
es fr en de
trastorno primario del sueo trouble primaire du sommeil primary sleep disorder primre Schlafstrung
1033
trastorn per ruminaci m

es fr en de trastorno por rumiacin trouble de la rumination rumination disorder Ruminationsstrung
1037
Trastorn caracteritzat per una alteraci persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuble a cap malaltia fsica o trastorn mental ni indut per substncies.
Trastorn de la ingesti i la conducta alimentria en la infncia caracteritzat per la regurgitaci del menjar fins a la cavitat bucal per tornar-lo a mastegar i engolir.
trastorn psictic m sin. compl. psicosi f

es fr en de psicosis; trastorno psictico psychose; trouble psychotique psychosis; psychotic disorder Psychose; psychotische Strung
1034
trastorn per trnsit dissociatiu m

es trastorno por trance disociativo en dissociative trance disorder de dissoziative Trancestrung Trastorn caracteritzat per un estat de trnsit involuntari no acceptat per la cultura de l'individu.
Nota: El trastorn per trnsit dissociatiu no s'ha d'aplicar a individus que entren en estat de trnsit de manera voluntria i sense patiment en el context de prctiques religioses i culturals mpliament acceptades pel grup cultural de l'individu. 1038
Trastorn greu caracteritzat per la prdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganitzaci de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l'estat d'nim i la presncia de deliris i allucinacions.
trastorn psictic breu m sin. psicosi reactiva breu f
1039
trastorn psictic compartit m

es trastorno psictico compartido fr folie deux; trouble psychotique partag en folie deux; shared psychotic disorder de Folie deux; gemeinsame psychotische Strung Trastorn psictic caracteritzat pel desenvolupament d'un deliri compartit.
Nota: Clssicament, el trastorn psictic compartit es designava amb la denominaci folie deux.
1035
trastorn postcommocional m
es trastorno postconmocional fr syndrome postcommotionnel en postconcussional disorder Trastorn caracteritzat per un conjunt de dficits cognitius i smptomes neurolgics i comportamentals que apareixen desprs d'un traumatisme cranioenceflic tancat d'una gravetat suficient per a produir una commoci cerebral important.
1040
1036
trastorn primari del son m
trastorn psictic indut per substncia

m
124
es trastorno psictico inducido por sustancia fr trouble psychotique induit par une substance en substance-induced psychotic disorder de substanzinduzierte psychotische Strung Trastorn psictic agut amb allucinacions o idees delirants que apareix com a resultat de la intoxicaci o de l'abstinncia de substncies com ara allucingens, cnnabis, simpaticomimtics o cocana.
realitzaci de l'acte sexual, no atribuble als efectes fisiolgics directes d'una substncia ni a una malaltia.
1044
trastorn somatomorf m
es fr en de trastorno somatomorfo trouble somatoforme somatoform disorder somatoforme Strung
Trastorn caracteritzat per smptomes fsics per als quals no es troba cap explicaci d'origen orgnic.
1041
trastorn reactiu de la vinculaci m

es fr en de trastorno reactivo de la vinculacin trouble ractionnel de l'attachement reactive attachment disorder reaktive Bindungsstrung
1045
trastorn somatomorf indiferenciat m

es fr en de trastorno somatomorfo indiferenciado trouble somatoforme indiffrenci undifferentiated somatoform disorder undifferenzierte somatoforme Strung
Trastorn de la infncia o l'adolescncia caracteritzat per una marcada alteraci en les relacions socials en diferents contextos.
1042
trastorn sexual m
sin. compl. disfunci sexual f es disfuncin sexual; trastorno sexual fr dysfonctionnement sexuel; trouble sexuel en sexual disorder; sexual dysfunction de Sexualstrung; sexuelle Dysfunktion Trastorn d'ndole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteraci repetida del desenvolupament normal d'una o ms fases del cicle de resposta sexual humana.
Trastorn somatomorf caracteritzat per un o ms smptomes fsics d'una durada superior a sis mesos, que provoquen un malestar clnic significatiu o un deteriorament social o laboral.
Nota: Els smptomes del trastorn somatomorf indiferenciat sn menys nombrosos que els del trastorn per somatitzaci.
1046
trauma m
es fr en de trauma traumatisme trauma Trauma
1043
trastorn sexual per dolor m

es trastorno sexual por dolor fr trouble sexuel avec douleur en sexual pain disorder de Strung mit sexuell bedingten Schmerzen Trastorn sexual caracteritzat per la manifestaci de dolor associat amb la
Experincia d'un esdeveniment extern o intern d'una magnitud tal que sobrepassa la capacitat d'un individu per a enfrontars'hi i li suposa una mobilitzaci emocional i dificultats d'adaptaci.
1047
tremolor postural m
es temblor postural fr tremblement postural
125
en postural tremor de Haltetremor Srie de petites oscillacions uniformes i rtmiques que mouen involuntriament un o ms segments de l'organisme, caracteritzades per l'intent de mantenir una postura contra la gravetat.
1052 1048
fr tristesse pathologique en pathological sadness Alteraci de l'afectivitat en qu es produeix un descens de l'estat d'nim, que pot incloure tamb pessimisme, desesperana i disminuci de la motivaci.
urgncia psiquitrica f
es fr en de urgencia psiquitrica urgence psychiatrique psychiatric emergency psychiatrischer Notfall
tret m
es fr en de rasgo trait feature Merkmal
Caracterstica fsica o psicolgica, relativament estable, que varia d'un individu a un altre.
Situaci en qu uns smptomes psicopatolgics o un trastorn mental sn percebuts com a pertorbadors o amenaadors pel mateix individu, la famlia o altres elements socials.
1049
triatge f
1053
vaginisme m
es fr en de vaginismo vaginisme vaginismus Vaginismus
es fr en de
triage triage sorting; triage Triage
Procediment de classificaci d'accidentats o de malalts que ingressen en el servei d'urgncies d'un hospital d'acord amb la gravetat de les seves lesions i la disponibilitat assistencial a fi que puguin rebre el tractament ms adequat.
1054 1050
Trastorn sexual per dolor de causa no orgnica que impedeix el coit, caracteritzat per la contracci involuntria dels msculs perineals.
tricotillomania f
es fr en de tricotilomana trichotillomanie trichotillomania Trichotillomanie
verbigeraci f veg. estereotpia verbal f
1055
verborrea f veg. logorrea f
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la tendncia morbosa a arrencar-se els cabells del cap, i sovint els pls de les celles, les pestanyes i la barba.
1056
visi borrosa f
es fr en de visin borrosa vision floue blurred vision Verschwommensehen
1051
tristesa patolgica f
es tristeza patolgica Disminuci transitria de l'agudesa visual produda per alguns psicofrmacs.
126
1057
vivncia del temps f

es fr en de vivencia del tiempo vcu du temps time experience Zeiterleben
1060
voyeurisme [fr] m
veg. escopoflia f
1061
vulnerabilitat f
es fr en de vulnerabilidad vulnrabilit vulnerability Vulnerabilitt
Experincia del pas del temps tal com s viscuda per un individu.
1058
volici f
es fr en de volicin volition volition Volition
Propensi a rebre un dany o un perjudici, sobretot moral, o a patir un determinat trastorn mental.
1062
zopsia f
es fr en de zoopsia zoopsie zoopsia Zoopsie
Acte de voluntat.
1059
voluntat f
es fr en de voluntad volont will Wille
Allucinaci caracteritzada per la visi d'insectes o altres animals, sovint de carcter terrorfic.
Facultat de decidir i ordenar el comportament propi.
127
ndex castell
abreaccin, 1 abulia, 3 abuso de sustancias, 4 acalculia, 5 acatisia, 6 acceso de clera, 7 acetilcolina, 8 ACh, 8 cido g-aminobutrico, 10 acinesia, 11 acoso laboral, 120 acoso moral, 120 acoso psicolgico, 120 acrofobia, 12 activacin, 14 activacin propagada, 2 acto suicida, 13 actuacin, 15 adaptacin, 16 adaptacin social, 17 adiccin, 18 adivinacin del pensamiento, 550 adrenalina, 19 adrenrgico, 20 adrenoceptor, 777 adrenorreceptor, 777 afasia, 25 afectividad, 32 afecto, 26, 27 afecto aplanado, 28 afecto constreido, 31 afecto embotado, 31 afecto inadecuado, 29 afecto inapropiado, 29 afecto lbil, 30 afecto plano, 28 afecto restringido , 31 afliccin, 33 afrontamiento, 34 agitacin, 36 agitacin psicomotora, 36 agnosia, 37 agonista, 38 agonista parcial, 39 agorafobia, 40 agresividad, 41 aislamiento, 42
aislamiento social, 43 alcohol, 44 alcoholismo, 45 alegra patolgica, 46 alerta, 48 alexitimia, 49 alogia, 69 alucinacin, 50 alucinacin auditiva, 51 alucinacin cinestsica, 53 alucinacin congruente con el estado de nimo, 54 alucinacin corporal, 63 alucinacin gustativa, 55 alucinacin hptica, 64 alucinacin hipnoggica, 57 alucinacin hipnopmpica, 58 alucinacin imperativa, 59 alucinacin no congruente con el estado de nimo, 60 alucinacin olfativa, 61 alucinacin psquica, 62 alucinacin somtica, 63 alucinacin tctil, 64 alucinacin visual, 65 alucingeno, 66 alucinosis, 67 alucinosis alcohlica, 68 ambivalencia, 70 amimia, 72 amnesia, 73 amnesia alcohlica, 74 amnesia antergrada, 75 amnesia de evocacin, 83 amnesia de fijacin, 75 amnesia disociativa, 78 amnesia global transitoria, 79 amnesia lacunar, 80 amnesia localizada, 80 amnesia postraumtica, 82 amnesia retrgrada, 83 amnesia selectiva, 84 anamnesia, 85 anamnesis, 85 anancstico, 86 anergia, 87 anfetamina, 71
128
angustia, 88 anhedonia, 89 anhedona, 89 anomia, 90 anorexia nerviosa, 91 anorgasmia, 1025 ansiedad, 93 ansiedad anticipatoria, 94 ansiedad endgena, 95 ansiedad exgena, 96 ansiedad flotante, 97 ansiedad por separacin, 98 ansiedad situacional, 99 ansioltico, 100 antagonista, 101 antiadrenrgico, 102 anticolinrgico, 103 anticomicial, 104 antidepresivo, 105 antidopaminrgico, 106 antiparkinsoniano, 107 antipsictico, 108 antipsictico atpico, 109 antipsiquiatra, 110 antiserotoninrgico, 111 anulacin, 112 apata, 114 apetencia, 222 aplanamiento afectivo, 115 aplanamiento de afecto, 115 aprosexia, 116 aprosodia, 117 aritmomania, 118 asertividad, 119 asistencia gestionada, 121 asociacin laxa, 123 asociacin sonora, 122 astenia, 124 ataque de pnico, 215 atencin, 126 atencin dirigida, 121 atencin gestionada, 121 autismo, 129, 947 autoacusacin, 130 autoestima, 131 autoimagen, 132 automatismo, 133 autoreceptor, 134 autoscopia, 135 aversin, 136 axn, 137 belle indiffrence, 139 beneficio primario, 140
beneficio secundario, 141 biodisponibilidad, 142 bioretroalimentacin, 143 biotipo, 144 biotipo atltico, 145 biotipo leptosomtico, 146 biotipo pcnico, 147 bloqueador , 150 bloqueador , 151 bloqueante , 150 bloqueante , 151 bloqueante -adrenrgico, 150 bloqueante -adrenrgico, 151 bloqueo del pensamiento, 152 bradicinesia, 153 bradilalia, 154 bradipsiquia, 155 bulimia, 156 bulimia nerviosa, 157 cafena, 158 cannabis, 159 capacidad de juicio, 160 capacidad intelectual lmite, 161 carcter, 162 carencia afectiva, 163 castigo, 164 catalepsia, 165 catapleja, 166 catatonia, 167 catatona, 167 catecolamina, 168 centro de da, 169 centro de salud mental, 170 cerebro, 171 CI, 771 ciencias de la conducta, 172 cingulotoma, 173 circunstancialidad, 174 clangor, 122 claustrofobia, 175 cleptomana, 176 clinofilia, 177 clownismo, 178 cocana, 179 cociente intelectual, 771 coeficiente intelectual, 771 cognicin, 180 cognitivo, 181 cognoscitivo, 182 colinrgico, 183 coma, 184 comicial, 185 comorbididad, 186

129
comportamiento, 188 comportamiento adaptativo, 189 comportamiento agresivo, 190 comportamiento anormal, 191 comportamiento de alto riesgo, 192 comportamiento de evitacin, 193 comportamiento instintivo, 194 compulsin, 195 comunidad teraputica, 196 conacin, 197 conciencia, 206 condicionamiento, 198 condicionamiento clsico, 199 condicionamiento instrumental, 201 condicionamiento operante, 201 conducta, 188 conductismo, 203 confabulacin, 411 confrontacin, 205 contencin mecnica, 207 control cognitivo de la ansiedad, 208 control de los impulsos, 209 conviccin delirante, 210 convulsin, 211 coprofagia, 212 coprolalia, 213 crisis, 214 crisis de angustia, 215 crisis de clera, 7 crisis de la edad madura, 217 crisis nerviosa, 218 cumplimiento, 187 de depsito, 267 debriefing, 219 deficiencia mental, 799 dj vu, 221 delirio, 223 delirio celotpico, 231 delirio compartido, 224 delirio congruente con el estado de nimo, 225 delirio de autoacusacin, 226 delirio de control, 229 delirio de culpa, 230 delirio de envenenamiento, 227 delirio de grandeza, 232 delirio de influencia, 229 delirio de negacin, 233 delirio de perjuicio, 234 delirio de persecucin, 235 delirio de referencia, 236 delirio de referencia corporal, 237 delirio de reivindicacin, 238 delirio de ruina, 239
delirio depresivo, 240 delirio encapsulado, 241 delirio erotomanaco, 242 delirio expansivo, 232 delirio extravagante, 244 delirio inducido, 224 delirio insistematizado, 250 delirio mstico, 253 delirio nihilista, 233 delirio no congruente con el estado de nimo, 249 delirio polimorfo, 250 delirio primario, 251 delirio querulante, 238 delirio religioso, 253 delirio secundario, 254 delirio sistematizado, 255 delirio somtico, 237 delirium, 257 delirium tremens, 258 demencia, 259 demencia de tipo Alzheimer, 260 demencia vascular, 261 dendrita, 262 dendrn, 262 dependencia, 263 dependencia de sustancias, 264 dependencia fsica, 265 dependencia psquica, 266 depot, 267 depresin, 268 depresin atpica, 269 depresin delirante, 276 depresin doble, 271 depresin endgena, 272 depresin involutiva, 273 depresin mayor, 274 depresin posparto, 275 depresin psictica, 276 depresin puerperal, 275 depresin reactiva, 277 depresivo, 278 deresmo, 666 desarrollo cognoscitivo, 281 desarrollo psicosexual, 282 desarrollo psicosocial, 283 descarrilamiento, 123 desensibilizacin sistemtica, 295 deseo sexual hipoactivo, 286 desesperanza, 284 deshabituacin, 285 desinhibicin, 287 desinstitucionalizacin, 288
130
desintoxicacin, 289 desorganizacin del habla, 505 desorientacin, 291 despersonalizacin, 292 desplazamiento, 293 desrealizacin, 294 deterioro, 297 deterioro cognitivo, 298 diagnosis, 300 diagnstico, 300 diagnstico multiaxial, 301 dilogo alucinatorio, 876 dietilamida del cido lisrgico, 303 difusin del pensamiento, 304 dinmica de grupo, 305 disartria, 306 discapacidad, 307 discinesia, 308 discinesia aguda, 309 discinesia tarda, 310 disforia, 311 disfuncin, 312 disfuncin erctil, 313 disfuncin sexual, 1042 disgregacin mental, 315 disomnia, 316 dispareunia, 317 distimia, 1007 distona, 319 distona aguda, 320 distractibilidad, 321 distraibilidad, 321 dopamina, 324 dopaminrgico, 325 droga, 326 drogadiccin, 327 drogodependencia, 327 DSM-IV-TR, 329 duelo, 322 duelo patolgico, 323 ecmnesia, 330 eco del pensamiento, 331 ecolalia, 332 ecomimia, 334 ecopraxia, 334 edad mental, 335 EEG, 343 efecto placebo, 337 egocentrismo, 338 egodistnico, 339 egosintnico, 340 electrochoque, 919 electroencefalograma, 343
electromiograma, 344 electrooculograma, 345 embarazo falso, 347 embotamiento afectivo, 800 EMG, 344 emocin, 349 empata, 350 encefalopata, 351 encopresis, 352 endorfina, 354 enfermedad de Alzheimer, 260 enfermedad mental, 1018 engrama, 355 entrenamiento en asertividad, 356 entrenamiento en habilidades sociales, 357 enuresis, 358 EOG, 345 epidemiologa psiquitrica, 360 epilepsia, 361 epinefrina, 19 episodio, 363 episodio hipomanaco, 461 episodio manaco, 566 episodio mixto, 366 ereutofobia, 367 eritrofobia, 367 escopofilia, 369 esquizofasia, 370 esquizofrenia, 371 esquizofrenia catatnica, 372 esquizofrenia crnica, 373 esquizofrenia desorganizada, 374 esquizofrenia hebefrnica, 374 esquizofrenia indiferenciada, 376 esquizofrenia negativa, 377 esquizofrenia paranoide, 378 esquizofrenia positiva, 379 esquizofrenia residual, 380 esquizofrenia simple, 381 estadio, 383 estado crepuscular, 384 estado de nimo, 385 estereotipia, 386 estereotipia motora, 387 estereotipia verbal, 388 estimulacin magntica transcraneal, 390 estimulante, 391 estmulo fbico, 389 estrs, 392 estrs psicosocial, 393 estresor, 413 estupor, 395 estupor catatnico, 396
131
etnopsiquiatra, 397 euforia, 398 euforizante, 399 eutimia, 400 eutimizante, 382 excitacin catatnica, 402 exhibicionismo, 403 expansividad, 404 expectacin aprensiva, 405 exploracin psiquitrica, 406 xtasis, 408 extincin, 409 extraversin, 410 eyaculacin precoz, 341 eyaculacin rpida, 341 fabulacin, 411 facies ammica, 412 factor de estrs, 413 fanatismo, 414 fantasa, 415 farfulleo, 553 fase, 363 fenciclidina, 417 fetichismo, 418 fetichismo travestista, 419 flash-back, 804 flexibilidad crea, 420 fobia, 421 fobia de impulsin, 422 fobia social, 423 formacin reactiva, 424 formicacin, 425 fototerapia, 426 frotteurismo, 427 frustracin, 428 fuga de ideas, 429 fuga disociativa, 430 GABA, 10 ganancia primaria, 140 ganancia secundaria, 141 gentica psiquitrica, 432 gestaltismo, 434 gestin de casos, 435 gestin por casos, 435 gesto suicida, 433 glosolalia, 436 glutamato, 437 grandiosidad, 438 grupo de ayuda mutua, 439 hachs, 440 haschs, 440 hermetismo, 441 herona, 442
5-hidroxitriptamina, 824 higiene mental, 819 hiperabstraccin, 445 hiperactividad, 446 hiperactividad vegetativa, 447 hiperemotividad, 448 hiperfagia, 449 hipermimia, 450 hipermnesia, 451 hipersomnia, 452 hipersomnia primaria, 453 hipertimia, 454 hipervigilancia, 455 hipnosedante, 456 hipnosis, 457 hipntico, 458 hipoactividad, 459 hipocondra, 460 hipomana, 461 hipomimia, 462 hipomnesia, 463 hipotimia, 464 hipovigilancia, 465 histeria, 466 histeria de conversin, 956 histeria disociativa, 1006 histrico, 469, 470 hospital de da, 471 hospitalismo, 472 hostilidad, 473 5-HT, 824 humor, 385 humor delirante, 476 iatrogenia, 477 idea, 478 idea autoltica, 486 idea de referencia, 480 idea delirante, 481 idea hipocondraca, 482 idea obsesiva, 623 idea paranoide, 484 idea sobrevalorada, 485 idea suicida, 486 ideacin, 487 ideacin delirante, 223 identidad, 490 identificacin, 489 idioptico, 491 ilusin, 492 ilusin de los dobles, 493 imagen eidtica, 494 implosin, 496 impotencia, 313
132
impulsividad, 500 impulso, 498 impulso nervioso, 499 imputabilidad, 501 inadecuacin afectiva, 502 inatencin, 503 incapacitacin, 504 incoherencia, 505 incontinencia afectiva, 507 incumplimiento, 506 inercia motora, 508 inestabilidad, 509 influencia, 657 inhalante, 511 inhibicin, 512, 513 inhibicin por retroaccin, 514 inhibicin proactiva, 515 inhibicin psicomotora, 47 inhibicin reactiva, 517 inhibicin recproca, 518 inhibicin refleja, 519 inhibicin retroactiva, 520 inmovilizacin, 207 inquietud, 521 insercin del pensamiento, 522 insomnio, 523 insomnio distal, 530 insomnio global, 525 insomnio inicial, 526 insomnio intermedio, 527 insomnio primario, 528 insomnio proximal, 526 insomnio terminal, 530 instinto, 531 inteligencia, 532 inteligencia emocional, 533 intento de suicidio, 534 interceptacin, 152 internamiento, 536 interrupcin del pensamiento, 127 intoxicacin, 537 introspeccin, 539 introversin, 540 introyeccin, 538 intuicin, 541 irritabilidad, 542 jamais vu, 543 jargonafasia, 544 jergafasia, 544 jocosidad, 546 juego patolgico, 545 juicio, 547 kindling, 2
labilidad afectiva, 548 laconismo, 549 laguna alcohlica, 74 lectura del pensamiento, 550 lenguaje confuso, 553 lenguaje corporal, 552 leucotoma, 551 lobotoma, 551 logoclona, 555 logorrea, 556 LSD, 303 lucidez, 558, 559 ludopata, 545 manejo de casos, 435 mana, 566 manierismo, 567 marcador biolgico, 568 mariguana, 569 marihuana, 569 masoquismo, 570 masoquismo sexual, 571 mecanismo de defensa, 572 megalomana, 438 melancola, 272 melatonina, 574 memoria, 575 memoria inmediata, 576 memoria reciente, 577 memoria remota, 578 mendacidad, 579 mente, 580 mentismo, 581 mescalina, 582 miedo, 684 mimetismo, 583 mioclona, 584 mitomana, 585 modelado, 586 monomana, 587 morboso, 588 moria, 589 musitacin, 590 mutismo, 591 mutismo selectivo, 592 narcolepsia, 593 narctico, 594 negacin, 595 negativismo, 596 negativismo activo, 597 negativismo catatnico, 598 negativismo interno, 599 negativismo pasivo, 600 neologismo, 601
133
neurociencia, 602 neurociencia cognitiva, 603 neuroendocrinologa, 604 neuroimagen, 605 neuroimagen estructural, 606 neuroimagen funcional, 607 neurolptico, 108 neurona, 609 neurosis, 610 neurosis de ansiedad, 611 neurosis fbica, 421 neuroticismo, 615 neurtico, 613, 614 neurotransmisor, 616 nicotina, 617 nivel de conciencia, 618 no adherencia, 506 noradrenalina, 620 norepinefrina, 620 nosofobia, 621 obnubilacin, 622 obsesin, 623 obsesin fbica, 624 obsesin ideativa, 625 obsesin impulsiva, 422 oligofrenia, 799 onicofagia, 628 opiceo, 630 opio, 629 opioide, 631 oposicionismo, 632 ordala, 633 orgasmo, 634 orientacin, 635 orientacin alopsquica, 636 orientacin autopsquica, 637 orientacin espacial, 638 orientacin temporal, 639 paidofilia, 659 paidopsiquiatra, 762 palilalia, 641 pnico, 642 pantofobia, 643 paraeidolia, 654 parafasia, 644 parafilia, 645 parafrenia, 646 paramimia, 647 paramnesia, 648 paranoia, 990 paranoide, 650 pararespuesta, 651 parasomnia, 652
paratimia, 653 pareidolia, 654 parkinsonismo, 655 pasividad, 656, 657 PCP, 417 pedofilia, 659 pensamiento, 661 pensamiento abstracto, 662 pensamiento automtico, 663 pensamiento categrico, 662 pensamiento concreto, 665 pensamiento derestico, 666 pensamiento ilgico, 667 pensamiento mgico, 668 pensamiento preoperacional, 669 pensamiento rgido, 670 percepcin, 671 prdida de conciencia, 672 peritaje psiquitrico, 673 personalidad, 674 personalidad premrbida, 675 pesadilla, 564 pesadillas, 565 PET, 934 pica, 677 piromana, 678 pititico, 469 placebo, 680 pobreza del habla, 69 pobreza del pensamiento, 682 polisomnografa, 683 potomana, 685 presbiofrenia, 686 privacin de sueo, 687 prodigalidad, 688 prolijidad, 174 pronstico, 691 propedutica psiquitrica, 692 proyeccin, 689 pseudoalucinacin, 62 pseudodemencia, 694 psicoanlisis, 695 psicociruga, 696 psicodlico, 697 psicodiagnstico, 698 psicodinmica, 699 psicodrama, 700 psicoeducacin, 701 psicoestimulante, 702 psicofrmaco, 703 psicofarmacologa, 704 psicofisiologa, 705 psicognesis, 707
134
psicogenia, 708 psicgeno, 706 psicogeriatra, 709 psicografa, 710 psicoinmunologa, 711 psicolingstica, 712 psicologa, 713 psicologa aplicada, 714 psicologa clnica, 715 psicologa de la forma, 434 psicologa de la Gestalt, 434 psicologa humanista, 718 psicologa mdica, 719 psicologa positiva, 720 psicologa transpersonal, 721 psicometra, 722 psicomimtico, 723 psicomotricidad, 724, 725 psicpata, 726 psicopata, 946 psicopatologa, 728 psicopedagoga, 729 psicosis, 1037 psicosis alcohlica, 731 psicosis cicloide, 732 psicosis delirante crnica, 733 psicosis injertada, 734 psicosis maniacodepresiva, 948 psicosis orgnica, 736 psicosis primaria, 737 psicosis puerperal, 738 psicosis reactiva breve, 739 psicosis secundaria, 740 psicosis sintomtica, 736 psicosis txica, 742 psicoterapeuta, 743 psicoterapia, 744 psicoterapia cognitivoconductual, 914 psicoterapia de apoyo, 746 psicoterapia de grupo, 745 psicoterapia de resolucin de problemas, 917 psicoterapia interpersonal, 747 psicoterapia introspectiva, 748 psicoticismo, 751 psictico, 749, 750 psicotoxicidad, 752 psicotrpico, 703 psictropo, 703 psique, 580 psiquiatra, 755 psiquiatra, 756 psiquiatra biolgica, 757 psiquiatra comunitaria, 758
psiquiatra cultural, 397 psiquiatra de consulta y enlace, 760 psiquiatra de enlace, 760 psiquiatra forense, 761 psiquiatra infantil y juvenil, 762 psiquiatra jurdica, 761 psiquiatra legal, 761 psiquiatra preventiva, 764 psiquiatra social, 765 psiquiatra transcultural, 766 psiquismo, 767 psitacismo, 768 rasgo, 1048 reaccin adversa, 772 reactividad emocional, 773 recada, 774 recaptacin, 775 receptor, 776 receptor -adrenrgico, 778 receptor -adrenrgico, 779 receptor adrenrgico, 777 receptor adrenrgico , 778 receptor adrenrgico , 779 recidiva, 780 recurrencia, 781 reestructuracin cognitiva, 782 reflejo, 783 reflexologa, 784 refuerzo, 785 refuerzo negativo, 786 refuerzo positivo, 787 rehabilitacin, 789 reinsercin, 790 reinsercin laboral, 791 reinsercin profesional, 791 relajacin, 792 remisin, 793 represin, 794 resiliencia, 795 resonancia afectiva, 796 resonancia magntica espectroscpica, 797 resonancia magntica nuclear, 798 retraimiento afectivo, 800 retraimiento social, 801 retraso mental, 799 retraso psicomotor, 47 retroaccin biolgica, 143 retroalimentacin, 803 riesgo suicida, 806 rigidez catatnica, 805 ritmo circadiano, 807 ritual, 808 ritual de contaminacin, 810

135
ritual de limpieza, 811 ritual de orden-rutina, 809 ritual de verificacin, 812 RME, 797 RMN, 798 robo del pensamiento, 815 rumiacin, 816 sadismo, 817 sadismo sexual, 818 salud mental, 819 sedante, 820 sensorio, 821 sentido de la realidad, 823 sentimiento, 822 sentimiento de quemado, 836 serotonina, 824 serotoninrgico, 825 signo, 826 simulacin, 830 sinapsis, 831 sndrome, 832 sndrome amotivacional, 833 sndrome confusional, 257 sndrome de abstinencia, 835 sndrome de Capgras, 493 sndrome de Clrambault, 994 sndrome de Cotard, 233 sndrome de desgaste profesional, 836 sndrome de Down, 841 sndrome de estar quemado, 836 sndrome de Fregoli, 842 sndrome de Ganser, 843 sndrome de Kanner, 947 sndrome de Kleine-Levin, 845 sndrome de Korsakov, 846 sndrome de Meadow, 847 sndrome de Mnchhausen, 848 sndrome de Mnchhausen por poderes, 847 sndrome de Otelo, 231 sndrome del conejo, 850 sndrome del humor orgnico, 855 sndrome delirante orgnico, 852 sndrome extrapiramidal, 853 sndrome neurolptico maligno, 854 sndrome orgnico de personalidad, 856 sndrome serotoninrgico, 857 sinestesia, 858 sntoma, 827 sntoma negativo, 828 sntoma positivo, 829 sistema extrapiramidal, 859 sistema lmbico, 860 sistema nervioso autnomo, 861
sistema nervioso central, 862 sistema nervioso parasimptico, 863 sistema nervioso perifrico, 864 sistema nervioso simptico, 865 sistema nervioso vegetativo, 861 SNA, 861 SNC, 862 SNV, 861 socializacin, 870 sociognesis, 871 sociogenia, 765 socipata, 726 socioterapia, 874 sofrologa, 875 soliloquio, 876 somatizacin, 877 somnolencia, 879 sonambulismo, 878 sonorizacin del pensamiento, 331 soolencia, 879 soporte social, 891 SPECT, 933 sublimacin, 882 subliminal, 883 sugestin, 886 suicidio, 887 suicidio ampliado, 888 suicidio colectivo, 889 suicidio en grupo, 889 suicidio frustrado, 890 supresin, 892 susceptibilidad, 893, 894 suspicacia, 895 sustancia psicoactiva, 884 tangencialidad, 896 taquifemia, 897 taquifrenia, 900 taquilalia, 897 taquipsquia, 900 tartamudez, 770 TC, 932 TDAH, 1029 TEC, 919 temblor postural, 1047 temperamento, 905 tensin motora, 907 tentativa de suicidio, 534 teora del rol, 908 teraputica, 910 terapia, 910 terapia aversiva, 911 terapia biolgica, 912 terapia cognitiva, 913
136
terapia conductual, 915 terapia de exposicin, 407 terapia de pareja, 916 terapia dialctica conductual, 918 terapia electroconvulsiva, 919 terapia familiar, 920 terapia ocupacional, 921 terapia rehabilitadora, 789 terapia sistmica, 923 terrores nocturnos, 924 test, 925 test proyectivo, 926 test psicolgico, 927 test psicomtrico, 928 tic, 929 TLP, 1017 tolerancia, 931 tomografa computadorizada, 932 tomografa computadorizada por emisin de fotn nico, 933 tomografa por emisin de positrones, 934 toxicomana, 327 trance, 937 transexualidad, 967 transportador , 938 trastorno, 1018 trastorno adaptativo, 941 trastorno afectivo, 961 trastorno afectivo estacional, 943 trastorno amnsico, 944 trastorno amnsico alcohlico, 846 trastorno antisocial de la personalidad, 946 trastorno autista, 947 trastorno bipolar, 948 trastorno ciclotmico, 949 trastorno cognoscitivo, 950 trastorno de ansiedad, 951 trastorno de ansiedad generalizada, 952 trastorno de ansiedad por separacin, 953 trastorno de Asperger, 954 trastorno de conversin, 956 trastorno de despersonalizacin, 957 trastorno de identidad disociativo, 955 trastorno de la comunicacin, 965 trastorno de la conducta alimentaria, 966 trastorno de la eliminacin, 959 trastorno de la ereccin en el hombre, 313 trastorno de la excitacin sexual, 962 trastorno de la excitacin sexual en la mujer, 963 trastorno de la expresin escrita, 964 trastorno de la identidad sexual, 967 trastorno de la ingestin y de la conducta alimentaria de la infancia o la niez, 968
trastorno de la lectura, 969 trastorno de la personalidad del grupo A, 971 trastorno de la personalidad del grupo B, 972 trastorno de la personalidad del grupo C, 973 trastorno de la personalidad por dependencia, 974 trastorno de la personalidad por evitacin, 975 trastorno de la Tourette, 976 trastorno de las habilidades motoras, 977 trastorno de movimientos estereotipados, 978 trastorno de personalidad, 970 trastorno de Rett, 979 trastorno de somatizacin, 980 trastorno de tics, 981 trastorno del aprendizaje, 958 trastorno del clculo, 982 trastorno del control de los impulsos, 983 trastorno del desarrollo de la coordinacin, 984 trastorno del deseo sexual, 985 trastorno del estado de nimo, 961 trastorno del lenguaje expresivo, 986 trastorno del pensamiento, 987 trastorno del ritmo circadiano, 988 trastorno del sueo relacionado con la respiracin, 989 trastorno delirante, 990 trastorno delirante celotpico, 991 trastorno delirante de grandiosidad, 992 trastorno delirante erotomanaco, 994 trastorno delirante mixto, 995 trastorno delirante persecutorio, 993 trastorno delirante somtico, 996 trastorno depresivo, 268 trastorno depresivo breve recidivante, 998 trastorno depresivo de la personalidad, 999 trastorno depresivo mayor, 274 trastorno depresivo postpsictico en la esquizofrenia, 1001 trastorno desintegrativo infantil, 1002 trastorno disfrico premenstrual, 1003 trastorno dismrfico corporal, 1004 trastorno disocial, 1005 trastorno disociativo, 1006 trastorno distmico, 1007 trastorno esquizoafectivo, 1008 trastorno esquizofreniforme, 1009 trastorno esquizoide de la personalidad, 1010 trastorno esquizotpico de la personalidad, 1011 trastorno explosivo intermitente, 1012 trastorno facticio, 1013 trastorno fonolgico, 1014 trastorno generalizado del desarrollo, 1015 trastorno histrinico de la personalidad, 1016
137
trastorno lmite de la personalidad, 1017 trastorno mental, 1018 trastorno mental orgnico, 1019 trastorno mixto del lenguaje receptivo-expresivo, 1020 trastorno narcisista de la personalidad, 1021 trastorno negativista desafiante, 1022 trastorno obsesivo-compulsivo, 1023 trastorno obsesivo-compulsivo de la personalidad, 1024 trastorno orgsmico, 1025 trastorno paranoide de la personalidad, 1026 trastorno pasivo-agresivo de la personalidad, 1027 trastorno por atracn, 24 trastorno por aversin al sexo, 1028 trastorno por dficit de atencin con hiperactividad, 1029 trastorno por dolor, 1030 trastorno por estrs agudo, 1031 trastorno por estrs postraumtico, 1032 trastorno por rumiacin, 1033 trastorno por trance disociativo, 1034 trastorno postconmocional, 1035 trastorno primario del sueo, 1036 trastorno psictico, 1037 trastorno psictico breve, 739
trastorno psictico compartido, 1039 trastorno psictico inducido por sustancia, 1040 trastorno reactivo de la vinculacin, 1041 trastorno sexual, 1042 trastorno sexual por dolor, 1043 trastorno somatomorfo, 1044 trastorno somatomorfo indiferenciado, 1045 tratamiento, 936 trauma, 1046 triage, 1049 tricotilomana, 1050 tristeza patolgica, 1051 urgencia psiquitrica, 1052 vaginismo, 1053 verbigeracin, 388 verborrea, 556 visin borrosa, 1056 vivencia del tiempo, 1057 volicin, 1058 voluntad, 1059 voyeurismo, 369 vulnerabilidad, 1061 yatrogenia, 477 zoopsia, 1062
138
ndex francs
aboulie, 3 abraction, 1 abus de substances, 4 acalculie, 5 accs de rage, 7 actylcholine, 8 ACh, 8 acide g-aminobutyrique , 10 acinsie, 11 acrophobie, 12 acte suicide, 13 acting out, 15 activation, 14 adaptation, 16 adaptation sociale, 17 addiction, 18 adrnaline, 19 adrnergique, 20 adrno-rcepteur, 777 affect, 26, 27 affect aplati, 28 affect mouss, 31 affect inappropri, 29 affect labile, 30 affect plat, 28 affectivit, 32 affliction, 33 affrontement, 34 ge mental, 335 agent bta-adrnolytique, 151 agissement, 15 agitation, 36 agitation psychomoteur, 36 agnosie, 37 agoniste, 38 agoniste partiel, 39 agoraphobie, 40 agressivit, 41 akathisie, 6 akinsie, 11 alcool, 44 alcoolisme, 45 alexithymie, 49 alogie, 69 alpha-bloquant, 150 alpha-bloqueur, 150 alpha-rcepteur adrnergique, 778
ambivalence, 70 amimie, 72 amnsie, 73 amnsie alcoolique, 74 amnsie antrograde, 75 amnsie d'vocation, 83 amnsie de fixation, 75 amnsie dissociative, 78 amnsie globale transitoire, 79 amnsie lacunaire, 80 amnsie localise, 80 amnsie posttraumatique, 82 amnsie rtrograde, 83 amnsie slective, 84 amphtamine, 71 anamnse, 85 anancastique, 86 anergie, 87 angoisse, 88 angoisse d'attente, 94 angoisse diffuse, 97 anhdonie, 89 annulation, 112 anomie, 90 anorxie mentale, 91 anorgasmie, 1025 antagoniste, 101 antiadrnergique, 102 anticholinergique, 103 anticonvulsivant, 104 antidpresseur, 105 antidopaminergique, 106 antiparkinsonien, 107 antipsychiatrie, 110 antipsychotique, 108 antipsychotique atypique, 109 antiserotoninergique, 111 anxit, 93 anxit de sparation, 98 anxit de situation, 99 anxit endogne, 95 anxit exogne, 96 anxiolytique, 100 apathie, 114 aphasie, 25 aprosexie, 116 aprosodie, 117
139
arithmomanie, 118 arousal, 48 arrt des penses, 127 arriration mentale, 799 assertivit, 119 association lche, 123 association par assonances, 122 asthnie, 124 attaque de panique, 215 attente craintive, 405 attention, 126 autisme, 129, 947 auto-accusation, 130 auto-image, 132 automatisme, 133 autorcepteur, 134 autoscopie, 135 aversion, 136 aversion sexuelle, 1028 axone, 137 bgaiement, 770 bhaviorisme, 203 belle indiffrence, 139 bnfice primaire, 140 bnfice secondaire, 141 bta-bloquant, 151 bta-bloqueur, 151 bta-rcepteur adrnergique, 779 bilan post-traumatique, 219 biodisponibilit, 142 biofeedback, 143 biotype, 144 blocage de la pense, 152 bloqueur des rcepteurs alpha-adrnergiques, 150 bloqueur des rcepteurs bta-adrnergiques, 151 boulimie, 156 boulimie mentale, 157 boulimie nerveuse, 157 bradycinsie, 153 bradylalie, 154 bradypsychie, 155 bredouillement, 553 cafine, 158 cannabis, 159 capacit de jugement, 160 caractre, 162 carence affective, 163 catalepsie, 165 cataplexie, 166 catatonie, 167 catcholamine, 168 cauchemar, 564 cauchemars, 565
centre de jour, 169 centre de sant mentale, 170 cerveau, 171 charas, 440 chtiment, 164 cholinergique, 183 cingulectomie, 173 claustrophobie, 175 clinophilie, 177 clownisme, 178 cocane, 179 cognitif, 181, 182 cognition, 180 coma, 184 comitial, 185 communaut thrapeutique, 196 comorbidit, 186 comportement, 188 comportement haut risque, 192 comportement adapt, 189 comportement agressif, 190 comportement anormal, 191 comportement d'adaptation, 189 comportement d'vitement, 193 comportement instinctif, 194 compulsion, 195 conation, 197 conditionnement, 198 conditionnement classique, 199 conditionnement oprant, 201 confabulation, 411 confrontation, 205 conscience, 206 contention, 207 contention mcanique, 207 contrle cognitif de l'anxit, 208 contrle des impulsions, 209 conviction dlirante, 210 convulsion, 211 coprolalie, 213 coprophagie, 212 crise, 214 crise aigu d'angoisse, 215 crise de colre, 7 crise de l'ge mr, 217 crise nerveuse, 218 de dpt, 267 dbriefing, 219 dficience mentale, 799 dj vu, 221 dlire, 223 dlire congruent l'humeur, 225 dlire d'auto-accusation, 226
140
dlire d'empoisonnement, 227 dlire d'influence, 229 dlire de contrle, 229 dlire de culpabilit, 230 dlire de grandeur, 232 dlire de jalousie, 231 dlire de ngation, 233 dlire de perscution, 235 dlire de prjudice, 234 dlire de rfrence, 236 dlire de relation, 236 dlire de revendication, 238 dlire de ruine, 239 dlire dpressif, 240 dlire encapsul, 241 dlire rotomaniaque, 242 dlire expansif, 232 dlire extravagant, 244 dlire induit, 224 dlire mystique, 253 dlire non congruent l'humeur, 249 dlire non systmatis, 250 dlire partag, 224 dlire polymorphe, 250 dlire primaire, 251 dlire religieux, 253 dlire secondaire, 254 dlire somatique, 237 dlire systmatis, 255 delirium, 257 delirium tremens, 258 dmence, 259 dmence de type Alzheimer, 260 dmence vasculaire, 261 dendrite, 262 dpendance, 263 dpendance de substances, 264 depndance physique, 265 dpendance psychique, 266 dpersonnalisation, 292 dplacement, 293 dpt, 267 dpressif, 278 dpression, 268 dpression atypique, 269 dpression dlirante, 276 dpression double, 271 dpression du post-partum, 275 dpression endogne, 272 dpression involutive, 273 dpression majeure, 274 dpression psychotique, 276 dpression ractionnelle, 277
dpression saisonnire, 943 dpression situationelle, 277 draillement, 123 dralisation, 294 dsagrgation mentale, 315 dsensibilisation systmatique, 295 dsespoir, 284 dshabituation, 285 dsinhibition, 287 dsinstitutionalisation, 288 dsintoxication, 289 dsir sexuel hypoactif, 286 dsorganisation du langage, 505 dsorientation, 291 dtrioration, 297 dtrioration cognitive, 298 deuil, 322 deuil pathologique, 323 dveloppement cognitif, 281 dveloppement psychosexuel, 282 dveloppement psychosocial, 283 diagnose, 300 diagnostic, 300 diagnostic multiaxial, 301 dialogue hallucinatoire, 876 dithylamide de l'acide d-lysergique , 303 diffusion de la pense, 304 discordance affective, 502 distractibilit, 321 distractivit, 321 divination de la pense, 550 dopamine, 324 dopaminergique, 325 drogue, 326 drlerie, 546 DSM-IV-TR, 329 dynamique de groupe, 305 dysarthrie, 306 dyscinsie, 308 dysfonctionnement, 312 dysfonctionnement rectile, 313 dysfonctionnement sexuel, 1042 dyskinsie, 308 dyskinsie aigu, 309 dyskinsie tardive, 310 dyspareunie, 317 dysphorie, 311 dyssomnie, 316 dysthymie, 1007 dystonie, 319 dystonie aigu, 320 cho de la pense, 331 cholalie, 332
141
chomimie, 334 chopraxie, 334 ecmnsie, 330 EEG, 343 effet placebo, 337 gocentrisme, 338 godystonique, 339 gosyntonique, 340 jaculation prcoce, 341 lan, 498 lectrochoc, 919 lectroencphalogramme, 343 lectromyogramme, 344 lectrooculogramme, 345 embrasement, 2 EMG, 344 motion, 349 moussement affectif, 800 empathie, 350 encphalopathie, 351 encoprsie, 352 endeuillement, 322 endorphine, 354 engramme, 355 entranement a l'assertivit, 356 entranement aux habilits sociales, 357 nursie, 358 EOG, 345 pidmiologie psychiatrique, 360 pilepsie, 361 pinphrine, 19 pisode, 363 pisode hipomaniaque, 461 pisode maniaque, 566 pisode mixte, 366 reutophobie, 367 ergothrapie, 921 rythrophobie, 367 esprit, 580 estime de soi, 131 tat crpusculaire, 384 tat de besoin, 222 tat de conscience, 618 tat de manque, 222 tat de stress aigu, 1031 tat de stress post-traumatique, 1032 ethnopsychiatrie, 397 euphorie, 398 euphorisant, 399 euthymie, 400 veil, 48 examen de l'tat mental, 406 excitation catatonique, 402
exhibitionnisme, 403 expansivit, 404 expertise psychiatrique, 673 extase, 408 extinction, 409 extraversion, 410 fabulation, 411 facies amimique, 412 facteur de stress, 413 fanatisme, 414 fantaisie, 415 ftichisme, 418 flexibilit creuse, 420 folie deux, 224, 1039 folie du doute, 625 fonctionnement intellectuel limite, 161 formation ractionnelle, 424 fourmillement, 425 frotteurisme, 427 frustration, 428 fugue dissociative, 430 fuite de ides, 429 GABA, 10 gammatomographie, 933 gntique psychiatrique, 432 gestaltisme, 434 geste suicidaire, 433 gestion de cas, 435 glossolalie, 436 glutamate, 437 grandiosit, 438 grossesse nerveuse, 347 groupe d'aide mutuelle, 439 groupe d'entraide, 439 hallucination, 50 hallucination auditive, 51 hallucination congruente l'humeur, 54 hallucination du got, 55 hallucination hypnagogique, 57 hallucination hypnopompique, 58 hallucination imprative, 59 hallucination kinesthsique, 53 hallucination non congruente l'humeur, 60 hallucination olfactive, 61 hallucination psychique, 62 hallucination somatique, 63 hallucination tactile, 64 hallucination visuelle, 65 hallucinogne, 66 hallucinose, 67 hallucinose des buveurs, 68 harclement moral au travail, 120 harclement professionnel, 120
142
harclement psychologique, 120 haschisch, 440 hermtisme, 441 hrone, 442 histrique, 470 homicide-suicide, 888 hpital de jour, 471 hospitalisme, 472 hostilit, 473 5-HT, 824 humeur, 385 humeur dlirante, 476 5-hydroxytryptamine , 824 hygine mentale, 819 hyperabstraction, 445 hyperactivit, 446 hyperactivit neurovgtative, 447 hypermotivit, 448 hypermimie, 450 hypermnsie, 451 hyperphagie, 449 hyperphagie boulimique, 24 hypersomnie, 452 hypersomnie primaire, 453 hyperthymie, 454 hypervigilance, 455 hypnose, 457 hypnosdatif, 456 hypnotique, 458 hypoactivit, 459 hypocondrie, 460 hypomanie, 461 hypomimie, 462 hypomnsie, 463 hypothymie, 464 hypovigilance, 465 hystrie, 466 hystrie de conversion, 956 hystrie dissociative, 1006 hystrique, 469 iatrognse, 477 idation, 487 ide, 478 ide autolytique, 486 ide de rfrence, 480 ide dlirante, 481 ide hypochondriaque, 482 ide obsessive, 623 ide paranode, 484 ide suicidaire, 486 ide surestime, 485 identification, 489 identit, 490
idiopathique, 491 illusion, 492 illusion des doubles, 493 image eidtique, 494 immersion, 496 immobilisation, 207 implosion, 496 impuissance, 313 impulsion nerveuse, 499 impulsivit, 500 imputabilit, 501 inattention, 503 incapacitation, 504 incapacit, 307 incohrence, 505 incontinence affective, 507 indiffrence affective, 115 inertie motrice, 508 influence, 657 inhalant, 511 inhibition, 512, 513 inhibition par rtroaction, 514 inhibition proactive, 515 inhibition psychomotrice, 47 inhibition ractive, 517 inhibition rciproque, 518 inhibition rflexe, 519 inhibition rtroactive, 520 inondation, 496 inquitude, 521 insertion de la pense, 522 insomnie, 523 insomnie globale, 525 insomnie initiale, 526 insomnie intermdiaire, 527 insomnie primaire, 528 insomnie proximal, 526 insomnie terminale, 530 instabilit, 509 instinct, 531 intelligence, 532 intelligence motionnelle, 533 internement, 536 interruption de la pense, 127 intoxication, 537 introjection, 538 introspection, 539 introversion, 540 intuition, 541 irritabilit, 542 isolation, 42 isolement social, 43 jamais vu, 543
143
jargonaphasie, 544 jeu pathologique, 545 joie pathologique, 46 jugement, 547 kindling, 2 kleptomanie, 176 labilit affective, 548 laconisme, 549 langage du corps, 552 lecture de la pense, 550 leucotomie, 551 lobotomie, 551 logoclonie, 555 logorrhe, 556 LSD, 303 lucidit, 558, 559 ludopathie, 545 maladie d'Alzheimer, 260 maladie mentale, 1018 manie, 566 manirisme, 567 marijuana, 569 marqueur biologique, 568 masochisme, 570 masochisme sexuel, 571 mcanisme de dfense, 572 mfiance, 895 mgalomanie, 438 mlancolie, 272 mlatonine, 574 mmoire, 575 mmoire immdiate, 576 mmoire lointaine, 578 mmoire rcente, 577 mendacit, 579 mentisme, 581 mescaline, 582 mimtisme, 583 modelage, 586 monomanie, 587 morbide, 588 moria, 589 mussitation, 590 mutisme, 591 mutisme slectif, 592 myoclonie, 584 mythomanie, 585 narcolepsie, 593 narcotique, 594 ngation, 595 ngativisme, 596 ngativisme actif, 597 ngativisme catatonique, 598
ngativisme interne, 599 ngativisme passif, 600 nologisme, 601 neuroendocrinologie, 604 neuroimagerie, 605 neuroimagerie fonctionnelle, 607 neuroimagerie structurelle, 606 neuroleptique, 108 neurone, 609 neuroscience cognitive, 603 neurosciences, 602 neurotransmetteur, 616 nvrose, 610 nvrose d'angoisse, 611 nvrose phobique, 421 nvrosisme, 615 nvrotique, 613, 614 nicotine, 617 nivellement de l'affect, 115 non-observance, 506 non-respect, 506 noradrnaline, 620 norpinphrine, 620 nosophobie, 621 obnubilation, 622 observance, 187 obsession, 623 obsession impulsive, 422 obsession phobique, 624 oligophrnie, 799 onychophagie, 628 opiac, 630 opiode, 631 opium, 629 oppositionnisme, 632 ordalie, 633 orgasme, 634 orientation, 635 orientation allopsychique, 636 orientation autopsychique, 637 orientation spatiale, 638 orientation temporelle, 639 palilalie, 641 panique, 642 pantophobie, 643 paramimie, 647 paramnsie, 648 paranoa, 990 paranode, 650 paraphasie, 644 paraphilie, 645 paraphrnie, 646 parasomnie, 652
144
parathymie, 653 paridolie, 654 parkinsonisme, 655 passivit, 656, 657 pauvret de la pense, 682 pauvret du langage, 69 PCP, 417 pdophilie, 659 pdopsychiatrie, 762 peine, 33 penchant au mensonage, 579 pense, 661 pense abstraite, 662 pense automatique, 663 pense catgorique, 662 pense concrte, 665 pense illogique, 667 pense magique, 668 pense proprationelle, 669 pense rigide, 670 perception, 671 personnalit, 674 personnalit premorbide, 675 perte de conscience, 672 peur, 684 phase, 363 phencyclidine, 417 phobie, 421 phobie d'impulsion, 422 phobie sociale, 423 photothrapie, 426 physicodpendance, 265 pica, 677 pithiatique, 469 placebo, 680 polysomnographie, 683 potomanie, 685 presbyophrnie, 686 prise en charge, 435 privation de sommeil, 687 prodigalit, 688 projection, 689 prolixit, 174 pronostic, 691 propdeutique psychiatrique, 692 pseudo-dmence, 694 psittacisme, 768 psychanalyse, 695 psych, 580 psychdlique, 697 psychiatre, 755 psychiatrie, 756 psychiatrie biologique, 757
psychiatrie communautaire, 758 psychiatrie culturelle, 397 psychiatrie dans la communaut, 758 psychiatrie de l'enfant et de l'adolescent, 762 psychiatrie de liaison, 760 psychiatrie lgale, 761 psychiatrie prventive, 764 psychiatrie sociale, 765 psychiatrie transculturelle, 766 psychisme, 767 psycho-syndrome organique, 856 psychochirurgie, 696 psychodpendance, 266 psychodiagnostic, 698 psychodrame, 700 psychodynamique, 699 psychoducation, 701 psychogne, 706 psychogense, 707 psychognie, 708 psychogriatrie, 709 psychographie, 710 psychoimmunologie, 711 psycholinguistique, 712 psychologie, 713 psychologie applique, 714 psychologie clinique, 715 psychologie humaniste, 718 psychologie introspective, 748 psychologie mdicale, 719 psychologie positive, 720 psychologie transpersonnelle, 721 psychomtrie, 722 psychomimtique, 723 psychomotricit, 724, 725 psychopathe, 726 psychopathie, 946 psychopathologie, 728 psychopdagogie, 729 psychopharmacologie, 704 psychophysiologie, 705 psychorgulateur, 382 psychose, 1037 psychose alcoolique, 731 psychose cyclode, 732 psychose dlirante chronique, 733 psychose greffe, 734 psychose maniacodpressive, 948 psychose organique, 736 psychose primaire, 737 psychose puerprale, 738 psychose ractionnelle brve, 739 psychose secondaire, 740
145
psychose symptomatique, 736 psychose toxique, 742 psychosisme, 751 psychostimulant, 702 psychothrapeute, 743 psychothrapie, 744 psychothrapie de groupe, 745 psychothrapie de soutien, 746 psychothrapie interpersonnelle, 747 psychotique, 749, 750 psychotoxicit, 752 psychotrope, 703 pyromanie, 678 QI, 771 quotient intellectuel, 771 raction dfavorable, 772 ractivit motionnelle, 773 radaptation, 789 recaptage, 775 rcepteur, 776 rcepteur adrnergique, 777 rcepteur adrnergique , 778 rcepteur adrnergique , 779 rcepteur alpha-adrnergique, 778 rcepteur bta-adrnergique, 779 rechute, 774 rcidive, 780 rcurrence, 781, 804 rflexe, 783 rflexologie, 784 refoulement, 794 rinsertion, 790 rinsertion professionnelle, 791 relaxation, 792 rmission, 793 renforcement, 785 renforcement ngatif, 786 renforcement positif, 787 rponse ct, 651 rsilience, 795 rsonance affective, 796 rsonance magntique nuclaire, 798 rsonance magntique spectroscopique, 797 respect, 187 restructuration cognitive, 782 retard, 267 retard psychomoteur, 47 retraite affective, 800 retraite sociale, 801 rtroaction biologique, 143 rtroalimentation, 803 rigidit catatonique, 805 risque suicide, 806
rituel, 808 rituel d'ordre-routine, 809 rituel de nettoyage, 811 rituel de pollution, 810 rituel de vrification, 812 RMN, 798 RMS, 797 rumination, 816 rythme circadien, 807 sadisme, 817 sadisme sexuel, 818 sant mentale, 819 schizophasie, 370 schizophrnie, 371 schizophrnie catatonique, 372 schizophrnie chronique, 373 schizophrnie de type dsorganis, 374 schizophrnie hbphrnique, 374 schizophrnie indiffrencie, 376 schizophrnie ngative, 377 schizophrnie paranode, 378 schizophrnie positive, 379 schizophrnie rcurrente, 380 schizophrnie simple, 381 sciences du comportement, 172 scopophilie, 369 sdatif, 820 sens de ralit, 823 sensorium, 821 sentiment, 822 srotonine, 824 srotoninergique, 825 signe, 826 simulation, 830 SNA, 861 SNC, 862 SNV, 861 socialisation, 870 sociogense, 871 sociopathe, 726 sociothrapie, 874 soins grs, 121 soins intgrs, 121 soliloque, 876 somatisation, 877 somnambulisme, 878 somnolence, 879 sonorisation de la pense, 331 sophrologie, 875 soutien social, 891 stade, 383 strotypie, 386 strotypie motrice, 387
146
strotypie verbale, 388 stimulant, 391 stimulation magntique transcrnienne, 390 stimulus phobique, 389 stress, 392 stress psychosocial, 393 stresseur, 413 stupeur, 395 stupeur catatonique, 396 sublimation, 882 subliminal, 883 substance psychoactive, 884 suggestion, 886 suicide, 887 suicide collectif, 889 suicide manqu, 890 suicide rat, 890 suppression, 892 susceptibilit, 893, 894 symptme, 827 symptme ngatif, 828 symptme positif, 829 synapse, 831 syndrome, 832 syndrome amotivationnel, 833 syndrome confusionnel aigu, 257 syndrome d'puisement professionnel, 836 syndrome d'Othello, 231 syndrome de Capgras, 493 syndrome de Clrambault, 994 syndrome de Cotard, 233 syndrome de Down, 841 syndrome de Fregoli, 842 syndrome de Ganser, 843 syndrome de Gilles de la Tourette, 976 syndrome de Kanner, 947 syndrome de Kleine-Levin, 845 syndrome de Korsakoff, 846 syndrome de Meadow, 847 syndrome de Mnchhausen, 848 syndrome de Mnchhausen par procuration, 847 syndrome de Polle, 847 syndrome de Rett, 979 syndrome de sevrage, 835 syndrome dlirant organique, 852 syndrome du lapin, 850 syndrome extrapyramidal, 853 syndrome neuroleptique malin, 854 syndrome postcommotionnel, 1035 syndrome srotoninergique, 857 synesthsie, 858 systme extrapyramidal, 859 systme limbique, 860
systme nerveux autonome, 861 systme nerveux central, 862 systme nerveux parasympathique, 863 systme nerveux priphrique, 864 systme nerveux sympathique, 865 systme nerveux vgtatif, 861 tachylalie, 897 tachyphmie, 897 tachyphrnie, 900 tachypsychie, 900 tangentialit, 896 TEC, 919 technique du jeu de rle, 908 TEMP, 933 temprament, 905 tension motrice, 907 tentative de suicide, 534 TEP, 934 terreurs nocturnes, 924 test, 925 test projectif, 926 test psychologique, 927 test psychomtrique, 928 thorie de la forme, 434 thorie de la Gestalt, 434 thrapeutique, 910 thrapie, 910 thrapie biologique, 912 thrapie cognitive, 913 thrapie cognitivo-comportementale, 914 thrapie comportementale, 915 thrapie comportementale dialectique, 918 thrapie d'exposition, 407 thrapie de couple, 916 thrapie de radaptation, 789 thrapie de rsolution de problmes, 917 thrapie lectroconvulsive, 919 thrapie familiale, 920 thrapie par aversion, 911 thrapie systmique, 923 tic, 929 tolrance, 931 tomographie assiste par ordinateur, 932 tomographie d'mission photon unique, 933 tomographie d'mission monophotonique, 933 tomographie par mission de positons, 934 toxicomanie, 327 TPL, 1017 trait, 1048 traitement, 936 transe, 937 transporteur , 938 transsexualit, 967
147
transvestisme ftichiste, 419 traumatisme, 1046 tremblement postural, 1047 triage, 1049 trichotillomanie, 1050 tristesse pathologique, 1051 trouble, 1018 trouble affectif, 961 trouble affectif saisonnier, 943 trouble alimentaire, 966 trouble amnsique, 944 trouble amnsique alcoolique, 846 trouble anxieux, 951 trouble autistique, 947 trouble bipolaire, 948 trouble cognitif, 950 trouble cyclothymique, 949 trouble d'anxit de sparation, 953 trouble d'anxit gnralis, 952 trouble d'apprentissage, 958 trouble d'Asperger, 954 trouble de conversion, 956 trouble de dpersonnalisation, 957 trouble de l'adaptation, 941 trouble de l'alimentation ou trouble des conduites alimentaires de la premire ou de la deuxime enfance, 968 trouble de l'limination, 959 trouble de l'rection chez l'homme, 313 trouble de l'excitation sexuelle, 962 trouble de l'excitation sexuelle chez la femme, 963 trouble de l'expression crite, 964 trouble de l'humeur, 961 trouble de l'identit sexuelle, 967 trouble de l'orgasme, 1025 trouble de la communication, 965 trouble de la lecture, 969 trouble de la pense, 987 trouble de la personnalit, 970 trouble de la personnalit antisociale, 946 trouble de la personnalit borderline, 1017 trouble de la personnalit dpendante, 974 trouble de la personnalit du groupe A, 971 trouble de la personnalit du groupe B, 972 trouble de la personnalit du groupe C, 973 trouble de la personnalit vitante, 975 trouble de la personnalit histrionique, 1016 trouble de la personnalit limite, 1017 trouble de la personnalit narcissique, 1021 trouble de la personnalit obsessionnellecompulsive, 1024 trouble de la personnalit passive-agressive,
1027 trouble de la personnalit schizode, 1010 trouble de la personnalit schizotypique, 1011 trouble de la rumination, 1033 trouble de personnalit paranoaque, 1026 trouble de somatisation, 980 trouble de tics, 981 trouble dficitaire de l'attention avec hyperactivit, 1029 trouble dlirant, 990 trouble dlirant de jalousie, 991 trouble dlirant de type rotomaniaque, 994 trouble dlirant de type mgalomaniaque, 992 trouble dlirant de type mixte, 995 trouble dlirant de type prsecutoire, 993 trouble dlirant de type somatique, 996 trouble dpressif, 268 trouble dpressif majeur, 274 trouble des conduites, 1005 trouble des habilets motrices, 977 trouble des mouvements strotyps, 978 trouble dsintgratif de l'enfance, 1002 trouble dissociatif, 1006 trouble dissociatif de l'identit, 955 trouble douloureux, 1030 trouble du calcul, 982 trouble du contrle des impulsions, 983 trouble du dsir sexuel, 985 trouble du dveloppement de la coordination, 984 trouble du langage de type expressif, 986 trouble du langage de type mixte rceptifexpressif, 1020 trouble du rythme veille-sommeil, 988 trouble du sommeil li la respiration, 989 trouble dysmorphique du corps, 1004 trouble dysphorique prmenstruel, 1003 trouble dysthymique, 1007 trouble envahissant du dveloppement, 1015 trouble explosif intermittent, 1012 trouble factice, 1013 trouble mental, 1018 trouble mental organique, 1019 trouble obsessionnel-compulsif, 1023 trouble oppositionnel avec provocation, 1022 trouble phonologique, 1014 trouble primaire du sommeil, 1036 trouble psychotique, 1037 trouble psychotique bref, 739 trouble psychotique induit par une substance, 1040 trouble psychotique partag, 1039 trouble ractionnel de l'attachement, 1041 trouble schizoaffectif, 1008
148
trouble schizophrniforme, 1009 trouble sexuel, 1042 trouble sexuel avec douleur, 1043 trouble somatoforme, 1044 trouble somatoforme indiffrenci, 1045 type athltique, 145 type leptosomatique, 146 type pycnique, 147 urgence psychiatrique, 1052 vaginisme, 1053 vcu du temps, 1057 verbigration, 388
verbomanie, 556 vision floue, 1056 vol de la pense, 815 volition, 1058 volont, 1059 voyeurisme, 369 vulnrabilit, 1061 zoopsie, 1062
149
ndex angls
abnormal behavior, 191 abreaction, 1 absentmindedness, 315 abstract thinking, 662 abulia, 3 acalculia, 5 acetylcholine, 8 ACh, 8 aconuresis, 358 acrophobia, 12 acting out, 15 activation, 14 active negativism, 597 acute confusion syndrome, 257 acute dyskinesia, 309 acute dystonia, 320 acute stress disorder, 1031 adaptation, 16 adaptive behavior, 189 addiction, 18 adherence, 187 adjustment disorder, 941 adrenaline, 19 adrenergic, 20 adrenergic receptor, 777 -adrenergic receptor, 778 -adrenergic receptor, 779 adrenoceptor, 777 -adrenoceptor, 778 -adrenoceptor, 779 adrenoreceptor, 777 adverse drug reaction, 772 affect, 26, 27 affective blunting, 800 affective constriction, 800 affective disorder, 961 affective flattening, 115 affective inappropriateness, 502 affective incontinence, 507 affective lability, 548 affective lack, 163 affective resonance, 796 affectivity, 32 affliction, 33 aggressive behavior, 190 aggressiveness, 41 aggressivity, 41
agitation, 36 agnosia, 37 agonist, 38 agoraphobia, 40 akathisia, 6 akinesia, 11 alcohol, 44 alcohol amnesic disorder, 846 alcoholic hallucinosis, 68 alcoholism, 45 alexithymia, 49 allopsychic orientation, 636 alogia, 69 alpha adrenergic blocking agent, 150 alpha blocker, 150 alpha-adrenergic receptor, 778 alpha-receptor blocking agent, 150 Alzheimer type dementia, 260 Alzheimer's disease, 260 ambivalency, 70 amimia, 72 amimic facies, 412 g-aminobutyric acid, 10 amnesia, 73 amnestic disorder, 944 amotivational syndrome, 833 amphetamine, 71 anamnesis, 85 anankastic, 86 anergia, 87 anergy, 87 anhedonia, 89 anhedonism, 89 anomia, 90 anorexia nervosa, 91 anorgasmia, 1025 ANS, 861 antagonist, 101 anterograde amnesia, 75 antiadrenergic, 102 anticholinergic, 103 anticipatory anxiety, 94 anticonvulsant, 104 anticonvulsive, 104 antidepressant, 105 antidopaminergic, 106 antiparkinsonian, 107
150
antipsychiatry, 110 antipsychotic, 108 antiserotoninergic, 111 antisocial personality disorder, 946 anxiety, 88, 93 anxiety crisis, 215 anxiety disorder, 951 anxiety neurosis, 611 anxiolytic, 100 apathy, 114 aphasia, 25 applied psychology, 714 apprehensive expectation, 405 approximate answer, 651 aprosexia, 116 aprosodia, 117 aprosody, 117 arithmomania, 118 arousal, 48 Asperger's disorder, 954 assertiveness, 119 assertiveness training, 356 asthenia, 124 athletic type, 145 attempted suicide, 534 attention, 126 attention deficit hyperactivity disorder, 1029 atypical antipsychotic, 109 atypical depression, 269 audition of thoughts, 331 auditory hallucination, 51 autism, 129, 947 autistic disorder, 947 autolytic ideation, 486 automatic thought, 663 automatism, 133 autonomic nervous system, 861 autopsychic orientation, 637 autoreceptor, 134 autoscopy, 135 aversion, 136 aversion therapy, 911 avoidance behavior, 193 avoidant personality disorder, 975 awareness, 206 axon, 137 BED, 24 behavior [US], 188 behavior therapy, 915 behavioral sciences, 172 behaviorism [US], 203 behaviour [GB], 188 behaviourism [GB], 203
belle indiffrence, 139 bereavement, 33 beta adrenergic blocking agent, 151 beta adrenergic receptor blocking agent, 151 beta blocker, 151 beta-adrenergic receptor, 779 beta-blocker, 151 beta-blocking agent, 151 beta-receptor blocking agent, 151 binge-eating disorder, 24 bioavailability, 142 biofeedback, 143 biologic psychiatry, 757 biological marker, 568 biological therapy, 912 biotype, 144 bipolar disorder, 948 bizarre delusion, 244 black out, 74 blunt affect, 31 blunted affect, 31 blurred vision, 1056 body dysmorphic disorder, 1004 body language, 552 borderline intellectual capacity, 161 borderline intellectual functioning, 161 borderline personality disorder, 1017 BPD, 1017 bradycinesia, 153 bradylalia, 154 bradypsychia, 155 brain, 171 breathing-related sleep disorder, 989 brief psychotic disorder, 739 brief reactive psychosis, 739 bulimia, 156 bulimia nervosa, 157 burnout syndrome, 836 caffeine, 158 cannabis, 159 Capgras syndrome, 493 carrier, 938 case management, 435 catalepsy, 165 cataplexy, 166 catatonia, 167 catatonic excitement, 402 catatonic negativism, 598 catatonic rigidity, 805 catatonic schizophrenia, 372 catatonic stupor, 396 catecholamine, 168 categorical thinking, 662
151
cenesthesic hallucination, 63 central nervous system, 862 character, 162 child and adolescent psychiatry, 762 childhood disintegrative disorder, 1002 cholinergic, 183 chronic delusional disorder, 733 chronic schizophrenia, 373 cingulectomy, 173 cingulotomy, 173 circadian rhythm, 807 circadian rhythm sleep disorder, 988 circumstantiality, 174 claim delusion, 238 clang association, 122 clanging, 122 classical conditioning, 199 claustrophobia, 175 cleaning ritual, 811 Clrambault syndrome, 994 clinical psychology, 715 clinophilia, 177 clouding of consciousness, 622 clownism, 178 cluster suicide, 889 cluttering, 553 CNS, 862 cocaine, 179 cognition, 180 cognitive, 181, 182 cognitive behavior therapy, 914 cognitive control of anxiety, 208 cognitive deterioration, 298 cognitive development, 281 cognitive disorder, 950 cognitive neuroscience, 603 cognitive restructuring, 782 cognitive therapy, 913 collective suicide, 889 coma, 184 communication disorder, 965 community psychiatry, 758 comorbidity, 186 compliance, 187 compulsion, 195 compulsive overeating, 24 computed tomography, 932 computerized tomography, 932 conation, 197 concrete thinking, 665 conditioning, 198 conduct disorder, 1005 confabulation, 411
confinement, 536 confrontation, 205 consciousness, 206 constricted affect, 31 constriction of the affect, 800 consultation-liaison psychiatry, 760 conversion disorder, 956 conversion hysteria, 956 convulsion, 211 coping, 34 coprolalia, 213 coprophagia, 212 coprophagy, 212 Cotard's syndrome, 233 craving, 222 crisis, 214 cross-taper, 885 cross-tapering, 885 CT, 932 cultural psychiatry, 397 cycloid psychosis, 732 cyclothymic disorder, 949 damage delusion, 234 day care centre, 169 day center, 169 day hospital, 471 debriefing, 219 defense mechanism, 572 deinstitutionalization, 288 dj vu, 221 delirium, 257 delirium tremens, 258 delusion, 223 delusion of control, 229 delusion of culpability, 230 delusion of grandeur, 232 delusion of influence, 229 delusion of negation, 233 delusion of persecution, 235 delusion of reference, 236 delusional conviction, 210 delusional depression, 276 delusional disorder, 990 delusional idea, 481 delusional ideation, 223 delusional jealousy, 231 delusional mood, 476 dementia, 259 dendrite, 262 dendron, 262 dependence, 263 dependent personality disorder, 974 depersonalization, 292
152
depersonalization disorder, 957 depot, 267 depressing, 278 depression, 268 depressive delusion, 240 depressive disorder, 268 depressive personality disorder, 999 depressive reaction, 277 derailment, 123 derealization, 294 dereism, 666 dereistic thinking, 666 deshabituation, 285 deterioration, 297 detoxification, 289 developmental coordination disorder, 984 developmental reading disorder, 969 diagnosis, 300 diagnostic, 300 dialectical behavior therapy, 918 disability, 307 disinhibition, 287 disintoxication, 289 disorder, 1018 disorder of written expression, 964 disorganized schizophrenia, 374 disorientation, 291 displacement, 293 dissociative amnesia, 78 dissociative disorder, 1006 dissociative fugue, 430 dissociative hysteria, 1006 dissociative identity disorder, 955 dissociative trance disorder, 1034 distractibility, 321 distrust, 895 dopamine, 324 dopaminergic, 325 double depression, 271 doubting mania, 625 Down syndrome, 841 drug, 326 drug addiction, 327 drug dependence, 327 DSM-IV-TR, 329 dysarthria, 306 dyscinesia, 308 dysfunction, 312 dyskinesia, 308 dyspareunia, 317 dysphoria, 311 dyssomnia, 316 dysthymia, 1007
dysthymic disorder, 1007 dystonia, 319 eating disorder, 966 echolalia, 332 echomimia, 334 echopraxia, 334 ecmnesia, 330 ecstasy, 408 ECT, 919 EEG, 343 ego-dystonic, 339 ego-syntonic, 340 egocentrism, 338 eidetic image, 494 ejaculatio praecox, 341 electroconvulsive therapy, 919 electroencephalogram, 343 electromyogram, 344 electrooculogram, 345 electroshock, 919 elimination disorder, 959 EMG, 344 emotion, 32, 349 emotional intelligence, 533 emotional reactivity, 773 empathy, 350 encapsulated delusion, 241 encephalopathy, 351 encopresis, 352 endogenous anxiety, 95 endogenous depression, 272 endorphin, 354 engram, 355 enuresis, 358 EOG, 345 epilepsy, 361 epinephrine, 19 episode, 363 erectile dysfunction, 313 ereutophobia, 367 erotomanic delusion, 242 erotomanic delusional disorder, 994 erytrophobia, 367 ethnopsychiatry, 397 euphoretic, 399 euphoria, 398 euphoriant, 399 euthymia, 400 evocation amnesia, 83 exhibitionism, 403 exogenous anxiety, 96 expansive delusion, 232 expansiveness, 404
153
exposure therapy, 407 expressive language disorder, 986 extinction, 409 extrapyramidal syndrome, 853 extrapyramidal system, 859 extroversion, 410 fabulation, 411 factitious disorder, 1013 factitious disorder by proxy, 847 false pregnancy, 347 family therapy, 920 fanaticism, 414 fantasy, 415 fear, 684 feature, 1048 feedback, 803 feedback inhibition, 514 feeding and eating disorder of infancy or early childhood, 968 feeling, 822 female sexual arousal disorder, 963 fetichism, 418 fetishism, 418 fit of rage, 7 fixation amnesia, 75 flash-back, 804 flat affect, 28 flattened affect, 28 flattening of affect, 115 flexibilitas cerea, 420 flight of ideas, 429 flooding, 496 folie deux, 224, 1039 folie du doute, 625 forensic psychiatry, 761 formication, 425 free-floating anxiety, 97 Fregoli syndrome, 842 frottage, 427 frustrated suicide, 890 frustration, 428 functional neuroimaging, 607 GABA, 10 gambling addiction, 545 Ganser syndrome, 843 gender identity disorder, 967 generalized anxiety disorder, 952 Gestalt psychology, 434 Gestalt theory, 434 Gestaltism, 434 Gilles de la Tourette syndrome, 976 glosolalia, 436 glutamate, 437
grafted psychosis, 734 grandiose delusion, 232 grandiose delusional disorder, 992 grandiosity, 438 grief, 322 group dynamics, 305 group psychotherapy, 745 hallucination, 50 hallucinatory dialogue, 876 hallucinogen, 66 hallucinosis, 67 haptic hallucination, 64 hasheesh, 440 hashish, 440 hebephrenic schizophrenia, 374 hermetism, 441 heroin, 442 high-risk behavior, 192 histrionic personality disorder, 1016 homicide suicide, 888 hopelessness, 284 hospitalism, 472 hostility, 473 5-HT, 824 humanist psychology, 718 humour, 385, 546 5-hydroxytryptamine , 824 hyperabstraction, 445 hyperactivity, 446 hyperemotivity, 448 hypermimia, 450 hypermnesia, 451 hyperphagia, 449 hypersomia, 452 hyperthymia, 454 hypervigilance, 455 hypnagogic hallucination, 57 hypnopompic hallucination, 58 hypnosedative, 456 hypnosis, 457 hypnotic, 458 hypoactive sexual desire disorder, 286 hypoactivity, 459 hypochondriac idea, 482 hypochondriasis, 460 hypomania, 461 hypomanic episode, 461 hypomimia, 462 hypomnesia, 463 hypothymia, 464 hypovigilance, 465 hysteria, 466 hysterical, 469, 470
154
iatrogenesis, 477 idea, 478 idea of reference, 480 ideation, 487 identification, 489 identity, 490 idiopathic, 491 illogical thinking, 667 illogical thought, 667 illusion, 492 illusion of doubles, 493 immediate memory, 576 immobilization, 207 impairment, 297 imperative hallucination, 59 implosion, 496 impotence, 313 impulse, 498 impulse control, 209 impulse-control disorder, 983 impulsion phobia, 422 impulsive obsession, 422 impulsiveness, 500 imputability, 501 inappropriate affect, 29 inappropriateness of affect, 502 inattention, 503 incapacitation, 504 incoherence, 505 induced delusion, 224 influence, 657 inhalant, 511 inhibition, 512, 513 initial insomnia, 526 insight, 539 insomnia, 523 instability, 509 instinct, 531 instinctive behavior, 194 instrumental conditioning, 201 intelligence, 532 intelligence quotient, 771 intermediate insomnia, 527 intermittent explosive disorder, 1012 internal negativism, 599 interpersonal psychotherapy, 747 intoxication, 537 introjection, 538 introspective psychology, 748 introversion, 540 intuition, 541 involutional depression, 273 IQ, 771
irritability, 542 isolation, 42 jamais vu, 543 jargonaphasia, 544 jealous delusional disorder, 991 judgement, 547 judgment ability, 160 Kanner syndrome, 947 kindling, 2 kinesthetic hallucination, 53 Kleine-Levin syndrome, 845 kleptomania, 176 Korsakoff syndrome, 846 labile affect, 30 lability of the affect, 548 laconism, 549 lacunar amnesia, 80 learning by observation, 586 learning disorder, 958 legal psychiatry, 761 leptosomatic type, 146 leukotomy, 551 liaison psychiatry, 760 limbic system, 860 lobotomy, 551 logoclonia, 555 logorrhea, 556 loose association, 123 loss of consciousness, 672 LSD, 303 lucidity, 558, 559 lysergic acid diethylamide, 303 magical thinking, 668 magical thought, 668 major depression, 274 major depressive disorder, 274 male erectile disorder, 313 malignant neuroleptic syndrome, 854 malingering, 830 managed care, 121 mania, 566 manic episode, 566 manic-depressive psychosis, 948 mannerism, 567 marihuana, 569 marijouana, 569 marijuana, 569 marital therapy, 916 masochism, 570 mass suicide, 889 mathematics disorder, 982 Meadow syndrome, 847 mechanical restraint, 207
155
medical psychology, 719 megalomania, 438 melancholy, 272 melatonin, 574 memory, 575 memory trace, 355 mendacity, 579 mental age, 335 mental deficiency, 799 mental deterioration, 315 mental disorder, 1018 mental health, 819 mental health center, 170 mental hygiene, 819 mental illness, 1018 mental retardation, 799 mental status exam, 406 mentism, 581 mescaline, 582 midlife crisis, 217 mimicry, 583 mind, 580 mixed delusional disorder, 995 mixed episode, 366 mixed receptive-expressive language disorder, 1020 mobbing, 120 modelling, 586 monomania, 587 mood, 385 mood disorder, 961 mood stabilizer, 382 mood-congruent delusion, 225 mood-congruent hallucination., 54 mood-incongruent delusion, 249 mood-incongruent hallucination., 60 morbid, 588 moria, 589 motor inertia, 508 motor skills disorder, 977 motor stereotypy, 387 motor tension, 907 mourning, 322 multiaxial diagnostic, 301 Mnchhausen syndrome, 848 Mnchhausen syndrome by proxy, 847 Mnchhausen's syndrome, 848 mussitation, 590 mutism, 591 myoclonia, 584 mystical delusion, 253 mythomania, 585 nail-biting, 628
narcissistic personality disorder, 1021 narcolepsy, 593 narcotic, 594 negation, 595 negative reinforcement, 786 negative schizophrenia, 377 negative symptom, 828 negativism, 596 neologism, 601 nerve impulse, 499 nervous crisis, 218 neuroendocrinology, 604 neuroimaging, 605 neuroleptic, 108 neuron, 609 neurosciences, 602 neurosis, 610 neurotic, 613, 614 neuroticism, 615 neurotransmitter, 616 neurovegetative hyperactivity, 447 nicotine, 617 night terrors, 924 nightmare, 564 nightmares, 565 nihilistic delusion, 233 NMR, 798 non-adherence, 506 non-compliance, 506 noradrenaline, 620 norepinephrine, 620 nosophobia, 621 nuclear magnetic resonance, 798 obnubilation, 622 obsession, 623 obsessive idea, 623 obsessive-compulsive disorder, 1023 obsessive-compulsive personality disorder, 1024 occupational therapy, 921 olfactory hallucination, 61 oligophrenia, 799 onychophagia, 628 operant conditioning, 201 opiate, 630 opioid, 631 opium, 629 oppositional defiant disorder, 1022 oppositionism, 632 ordeal, 633 organic delusional syndrome, 852 organic mental disorder, 1019 organic mood syndrome, 855 organic personality syndrome, 856
156
organic psychosis, 736 orgasm, 634 orgasmic disorder, 1025 orientation, 635 Othello syndrome, 231 overvalued idea, 485 pain disorder, 1030 palilalia, 641 panic, 642 panic attack, 215 pantophobia, 643 paraeidolia, 654 paramimia, 647 paramnesia, 648 paranoia, 990 paranoid, 650 paranoid idea, 484 paranoid personality disorder, 1026 paranoid schizophrenia, 378 paraphasia, 644 paraphilia, 645 paraphrenia, 646 parasomnia, 652 parasympathetic nervous system, 863 parathymia, 653 pareidolia, 654 parkinsonism, 655 partial agonist, 39 passive negativism, 600 passive-aggressive personality disorder., 1027 passivity, 656, 657 patchy amnesia, 80 pathological gambling, 545 pathological grief, 323 pathological happiness, 46 pathological sadness, 1051 PCP, 417 pedophilia, 659 perception, 671 peripheral nervous system, 864 persecutory delusional disorder, 993 personality, 674 personality disorder, 970 pervasive developmental disorder, 1015 PET, 934 phencyclidine, 417 phobia, 421 phobic neurosis, 421 phobic obsession, 624 phobic stimulus, 389 phonological disorder, 1014 phototherapy, 426 physical dependence, 265
pica, 677 pithiatic, 469 placebo, 680 placebo effect, 337 Polle syndrome, 847 pollution ritual, 810 polymorphous delusion, 250 polysomnography, 683 positive psychology, 720 positive reinforcement, 787 positive schizophrenia, 379 positive symptom, 829 positron emission tomography, 934 post-traumatic amnesia., 82 post-traumatic stress disorder, 1032 postconcussional disorder, 1035 postnatal depression, 275 postpartum depression, 275 postpsychotic depressive disorder of schizophrenia, 1001 postural tremor, 1047 potomania, 685 poverty of speech, 69 poverty of thought, 682 premature ejaculation, 341 premenstrual dysphoric disorder, 1003 premorbid personality, 675 preoperational thinking, 669 presbyophrenia, 686 preventive psychiatry, 764 primary delusion, 251 primary gain, 140 primary hypersomnia, 453 primary insomnia, 528 primary psychosis, 737 primary sleep disorder, 1036 proactive inhibition, 515 problem-solving therapy, 917 prodigality, 688 professional reintegration, 791 prognosis, 691 projection, 689 projective test, 926 prolixity, 174 proximal insomnia, 526 pseudodementia, 694 pseudohallucination, 62 psyche, 580 psychedelic, 697 psychiatric emergency, 1052 psychiatric epidemiology, 360 psychiatric genetics, 432 psychiatric propedeutics, 692
157
psychiatric report, 673 psychiatrist, 755 psychiatry, 756 psychical hallucination, 62 psychism, 767 psychoactive substance, 884 psychoanalysis, 695 psychodiagnosis, 698 psychodrama, 700 psychodynamics, 699 psychoeducation, 701 psychogenesis, 707 psychogenic, 706 psychogeny, 708 psychogeriatrics, 709 psychography, 710 psychoimmunology, 711 psycholinguistics, 712 psychological dependence, 266 psychological test, 927 psychology, 713 psychometric test, 928 psychometrics, 722 psychomotility, 725 psychomotor activity, 724 psychomotor agitation, 36 psychomotor inhibition, 47 psychomotor retardation, 47 psychopath, 726 psychopathology, 728 psychopedagogy, 729 psychopharmacology, 704 psychophysiology, 705 psychosexual development, 282 psychosis, 1037 psychosis due to alcoholism, 731 psychosocial development, 283 psychosocial stress, 393 psychostimulant, 702 psychosurgery, 696 psychotherapist, 743 psychotherapy, 744 psychotic, 749, 750 psychotic depression, 276 psychotic disorder, 1037 psychoticism, 751 psychotomimetic, 723 psychotoxicity, 752 psychotropic, 703 psycopathy, 946 psyttacism, 768 puerperal psychosis, 738 punishment, 164
pyknic type, 147 pyromania, 678 rabbit syndrome, 850 reaction formation, 424 reactive attachment disorder, 1041 reactive depression, 277 reactive inhibition, 517 reading disorder, 969 recent memory, 577 receptor, 776 recidivation, 780 recidivism, 780 reciprocal inhibition, 518 recurrence, 781 recurrent brief depressive disorder, 998 reference delusion, 236 referential idea, 480 reflex, 783 reflex inhibition, 519 reflexology, 784 rehabilitation, 789, 790 rehabilitation therapy, 789 reinforcement, 785 relapse, 774 relaxation, 792 religious delusion, 253 remission, 793 remote memory, 578 repression, 794 residual schizophrenia, 380 resilience, 795 restraint, 207 restricted affect, 31 retroactive inhibition, 520 retrograde amnesia, 83 Rett disorder, 979 reuptake, 775 rigid thinking, 670 ritual, 808 role-playing method, 908 routine-order ritual, 809 ruin delusion, 239 rumination, 816 rumination disorder, 1033 sadism, 817 schizoaffective disorder, 1008 schizoid personality disorder, 1010 schizophasia, 370 schizophrenia, 371 schizophreniform disorder, 1009 schizotypal personality disorder, 1011 scopophilia, 369 seasonal affective disorder, 943
158
secondary delusion, 254 secondary gain, 141 secondary psychosis, 740 sedative, 820 selective amnesia, 84 selective mutism, 592 self-accusation, 130 self-accusation delusion, 226 self-analysis, 539 self-esteem, 131 self-help group, 439 self-image, 132 self-referential delusion, 236 self-worth, 131 sense of reality, 823 sensorium, 821 separation anxiety, 98 separation anxiety disorder, 953 serotonin, 824 serotoninergic, 825 serotoninergic syndrome, 857 sexual arousal disorder, 962 sexual aversion disorder, 1028 sexual desire disorder, 985 sexual disorder, 1042 sexual dysfunction, 1042 sexual masochism, 571 sexual pain disorder, 1043 sexual sadism, 818 shared delusion, 224 shared psychotic disorder, 1039 sign, 826 simple schizophrenia, 381 single-photon emission computed tomography, 933 situational anxiety, 99 sleep deprivation, 687 SMR, 797 social adoption, 17 social capacity building, 357 social isolation, 43 social phobia, 423 social psychiatry, 765 social support, 891 social withdrawal, 801 socialization, 870 sociogenesis, 871 sociopath, 726 sociotherapy, 874 soliloquy, 876 somatic delusion, 237 somatic delusional disorder, 996 somatic hallucination, 63
somatization, 877 somatization disorder, 980 somatoform disorder, 1044 somnambulism, 878 somnolence, 879 sophrology, 875 sorting, 1049 spatial orientation, 638 SPECT, 933 spectroscopic magnetic resonance, 797 speech disorganization, 505 stage, 383 stammering, 770 state of consciousness, 618 stereotypic movement disorder, 978 stereotypy, 386 stimulant, 391 stress, 392 stressing factor, 413 stressor, 413 structural neuroimaging, 606 stupor, 395 stuttering, 770 sublimation, 882 subliminal, 883 substance abuse, 4 substance dependence, 264 substance withdrawal syndrome, 835 substance-induced psychotic disorder, 1040 suggestion, 886 suicidal act, 13 suicidal ideation, 486 suicidal risk, 806 suicide, 887 suicide gesture, 433 supportive psychotherapy, 746 suppression, 892 susceptibility, 893, 894 suspicion, 895 sympathetic nervous system, 865 symptom, 827 symptomatic psychosis, 736 synapse, 831 syndrome, 832 synesthesia, 858 systematic desensitization, 295 systematized delusion, 255 systemic therapy, 923 tachylalia, 897 tachyphemia, 897 tachyphrenia, 900 tachypsychia, 900 tactile hallucination, 64
159
tangentiality, 896 tardive dyskinesia, 310 taste hallucination, 55 temperament, 905 temporal orientation, 639 terminal insomnia, 530 test, 925 therapeutic community, 196 therapeutics, 910 therapy, 910 thinking, 661 thought, 661 thought block, 152 thought broadcasting, 304 thought disorder, 987 thought divination, 550 thought echoing, 331 thought hearing, 331 thought insertion, 522 thought reading, 550 thought stopping, 127 thought withdrawal, 815 thwarting, 428 tic, 929 tic disorder, 981 time experience, 1057 tolerance, 931 total insomnia, 525 Tourette disorder, 976 toxic poisoning delusion, 227 toxic psychosis, 742 trance, 937 transcranial magnetic stimulation, 390 transcultural psychiatry, 766 transient global amnesia, 79
transpersonal psychology, 721 transsexuality, 967 transvestic fetishism, 419 trauma, 1046 treatment, 936 triage, 1049 trichotillomania, 1050 twilight state, 384 type A personality disorder, 971 type B personality disorder, 972 type C personality disorder, 973 undifferentiated schizophrenia, 376 undifferentiated somatoform disorder, 1045 undoing, 112 unsystematized delusion, 250 vaginismus, 1053 vascular dementia, 261 vegetative nervous system, 861 verbal stereotypy, 388 verbigeration, 388 verbomania, 556 verification ritual, 812 vigilance, 48 visual hallucination, 65 VNS, 861 volition, 1058 voyeurism, 369 vulnerability, 1061 will, 1059 winter blues, 943 worry, 521 zoopsia, 1062
160
ndex alemany
abgestumpfter Affekt, 31 Abhngigkeit, 18, 263 Ablenkbarkeit, 321 Abreagieren, 1 Abreaktion, 1 abstraktes Denken, 662 Abulie, 3 Abwehrmechanismus, 572 Acetylcholin, 8 ACh, 8 adaptives Verhalten, 189 Adrenalin, 19 adrenerg, 20 Affekt, 26, 27 Affektabstumpfung, 800 Affektinkontinenz, 507 affektive Resonanz, 796 affektive Strung, 961 Affektivitt, 32 Affektlabilitt, 548 Affektminderung, 800 Affektstrung, 961 Affektverflachung, 115 aggressives Verhalten, 190 Aggressivitt, 41 Agieren, 15 Agnosie, 37 Agonist, 38 Agoraphobie, 40 Akalkulie, 5 Akathisie, 6 Akinesie, 11 Akrophobie, 12 aktiver Negativismus, 597 Aktivierung, 14 akustische Halluzination, 51 akute Belastungsstrung, 1031 akute Dyskinesie, 309 Alexithymie, 49 Algopareunie, 317 Alkohol, 44 Alkoholhalluzinose, 68 Alkoholismus, 45 Alkoholpsychose , 731 allopsychische Orientierung, 636 Alogie, 69 Alptraum, 564
Alptrume, 565 Altgedchtnis, 578 Alzheimer-Krankheit, 260 Alzheimersche Krankheit, 260 Ambivalenz, 70 Ameisenlaufen, 425 Amimie, 72 amimische Facies, 412 g-Aminobuttersure, 10 Amnesie, 73 amnestische Strung, 944 amotivationales Syndrom, 833 Amphetamin, 71 Anamnese, 85 anankastisch, 86 Anergie, 87 angewandte Psychologie, 714 Angst, 93, 684 Angstanfall, 215 Angstneurose, 611 Angstreiz, 389 Angststrung, 951 Anhedonie, 89 Anorexia nervosa, 91 Anorgasmie, 1025 anormales Verhalten, 191 Anpassung, 16 Anpassungsstrung, 941 ANS, 861 Anschauungsbilder , 494 Anstzustand, 88 Antagonist, 101 anterograde Amnesie, 75 Anticholinergica, 103 Antidepressivum, 105 Antikonvulsivum, 104 Antiparkinsonica, 107 Antipsychiatrie, 110 antisoziale Persnlichkeitsstrung, 946 Anxiolytikum, 100 Apathie, 114 Aphasie, 25 Aprosexie, 116 Aprosodie, 117 Argwohn, 895 Arithmomanie, 118 Asperger-Strung, 954
161
Assertivitt, 119 Asthenie, 124 athletischer Krperbautyp, 145 atmungsgebundene Schlafstrung, 989 atypische Depression, 269 atypisches Neuroleptikum, 109 Aufmerksamkeit, 126 Autismus, 129, 947 automatisches Denken, 663 Automatismen, 133 autonomes Nervensystem, 861 autopsychische Orientierung, 637 Autorezeptor, 134 Autoskopie, 135 Aversion, 136 Aversionstherapie, 911 Axon, 137 Beeintrchtigungswahn, 234 Behandlung, 936 Behaviorismus, 203 Behinderung, 307 Beklemmung, 88 belle indiffrence, 139 Benommenheit, 622 Beruhigungsmittel, 820 Beschftigungstherapie, 921 Bestrafung, 164 Bewegungsstereotypie, 387 Bewusstsein, 206 Bewusstseinsverlust, 672 Beziehungsidee, 480 Beziehungswahn, 236 Binge Eating Strung, 24 Biofeedback, 143 biologische Psychiatrie, 757 biologische Rckkoplung, 143 Biomarker, 568 Biotyp, 144 Bioverfgbarkeit, 142 bipolare Strung, 948 bizarrer Wahn, 244 Blackout, 74 Borderline-Persnlichkeitsstrung, 1017 BPS, 1017 Bradykinesie, 153 Bradylalie, 154 Bradypsychie, 155 Bulimia nervosa, 157 Bulimie, 156 burnout-Syndrom, 836 Cannabis, 159 Capgras-Syndrom, 493 Carrier, 938
Catecholamine, 168 Charakter, 162 Choleraanfall, 7 Cholinergikum, 183 chronische Schizophrenia, 373 Clinomanie, 177 Clownismus, 178 Cocain, 179 Coma, 184 Comorbiditt, 186 Compliance, 187 Computertomographie, 932 coping, 34 Cotard-Syndrom, 233 Craving, 222 CT, 932 Dmmerzustand, 384 De-Clrambault-Syndrom, 994 Debriefing, 219 Dj-vu, 221 Delir, 257 Delirium, 257 Delirium tremens, 258 Demenz, 259 Dendrit, 262 Denken, 661 Denkstrung, 987 dependente Persnlichkeitsstrung, 974 Depersonalisation, 292 Depersonalisationsstrung, 957 Depot, 267 Depression, 268, 274 depressiv, 278 depressive Persnlichkeitsstrung, 999 depressiver Wahn, 240 Derealisation, 294 Dereismus, 666 desintegrative Strung im Kindesalter, 1002 Desintoxikation, 289 desorganisierte Schizophrenie, 374 Desorientierheit, 291 Devitalisierungswahn, 233 Diagnose, 300 Diagnosis, 300 Dialektisch-Behaviorale Therapie, 918 dissoziative Amnesie, 78 dissoziative Fugue, 430 dissoziative Identittsstrung, 955 dissoziative Strung, 1006 dissoziative Trancestrung, 1034 Dopamin, 324 Doppeldepression, 271 Down-Syndrom, 841
162
Droge, 326 Drogenabhngigkeit, 327 Drogenmissbrauch, 4 DSM-IV-TR, 329 Durchschlafstrung, 527 Dysarthrie, 306 Dyskinesie, 308 Dyspareunie, 317 Dysphorie, 311 Dyssomnie, 316 dysthyme Strung, 1007 Dysthymie, 1007 Dystonie, 319 Echokinese, 334 Echolalie, 332 Echomimie, 334 Echopraxie, 334 EEG, 343 egosynton, 340 Egozentrik, 338 Eifersuchtswahn, 231 Einschlafstrung, 526 Einweisung, 536 Ejaculatio praecox, 341 Ekmnesie, 330 Ekstase, 408 Elektroenzephalogramm, 343 Elektrokrampftherapie, 919 Elektromyogramm, 344 Elektrookulogramm, 345 Elektroschock, 919 EMG, 344 Emotion, 349 emotionale Intelligenz, 533 emotionale Reaktivitt, 773 Emotionsschwche, 464 Empathie, 350 endogene Angst, 95 endogene Depression, 272 Endorphin, 354 Engramm, 355 Enkopresis, 352 Entgleisung, 123 Enthemmung, 287 Entmndigung, 504 entwicklungsbezogene Koordinationsstrung, 984 Entzugssyndrom, 835 Enuresis, 358 Enzephalopathie, 351 EOG, 345 Epilepsie, 361 Epinephrin, 19 Episode, 363
Erektionsstrung, 313 Erregung, 36 Erwartungsangst, 94 erweiteter Selbstmord, 888 erweiteter Suizid, 888 Erythrophobie, 367 Essstrung, 966 Etnopsychiatrie, 397 Euphorie, 398 Euthymie, 400 Exhibitionismus, 403 exogene Angst, 96 expansiver Wahn, 232 Exposition, 407 expressive Sprachstrung, 986 Extinktion, 409 extrapyramidales Syndrom, 853 extrapyramidales System, 859 Extraversion, 410 Fabulieren, 411 Fallmanagement, 435 Familientherapie, 920 Fanatismus, 414 Feedback, 803 Feindseligkeit, 473 Fetischismus, 418 fixe Idee, 623 flacher Affekt, 28 Flexibilitas cerea, 420 Flooding, 496 Folie deux, 224, 1039 forensische Psychiatrie, 761 Fregoli-Syndrom, 842 frei flottierende Angst, 97 Frischgedchtnis, 577 Frherwachen, 530 Frustration, 428 funktionelles Neuroimaging, 607 Funktionsstrung, 312 furchtsame Erwartung, 405 Ftter- und Essstrung im Suglings- oder Kleinkindalter, 968 GABA, 10 Ganser-Syndrom, 843 Gedchtnis, 575 Gedankenentzug, 229 Gedankenhorn, 331 Gedankenlautwerden, 331 Gedankenlesen, 550 Gedankenstopp, 127 Gefhl, 822 Gehirn, 171 Geisteskrankheit, 1018
163
geistige Behinderung, 799 gemeinsame psychotische Strung, 1039 gemischte Episode, 366 generalisierte Angststrung, 952 Geruchshalluzination, 61 Geschlechtsidentittsstrung, 967 Geschmackshalluzination, 55 Gestaltpsychologie, 434 Glossolalie, 436 Glutamat, 437 Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfhigkeit, 161 Grssenwahn, 232 Gruppendynamik, 305 Gruppentherapie, 745 Halluzination, 50 Halluzinogen, 66 Halluzinose, 67 Haltetremor, 1047 haptische Halluzination, 64 Haschisch, 440 hebephrene Schizophrenie, 374 Hemmung, 512, 513 Heroin, 442 histrionische Persnlichkeitsstrung, 1016 Hoffnungslosigkeit, 284 Hospitalismus, 472 5-HT, 824 humanistische Psychologie, 718 5-Hydroxytryptamin, 824 Hyperaktivitt, 446 Hyperemotivitt, 448 Hypermimie, 450 Hypermnesie, 451 Hyperphagie, 449 Hypersomnie, 452 Hyperthymie, 454 Hypervigilanz, 455 hypnagoge Halluzination, 57 hypnopompe Halluzination, 58 Hypnose, 457 Hypnosedativa, 456 Hypnotika, 458 hypoaktives sexuelles Verlangen, 286 Hypoaktivitt, 459 Hypochondrie, 460 hypochondrische Idee, 482 Hypomanie, 461 Hypomimie, 462 Hypomnesie, 463 Hypothymie, 464 Hypovigilanz, 465 Hysterie, 466
hysterisch, 469, 470 Iatrogenesis, 477 ich-dyston, 339 ich-synton, 340 Ideation, 487 Idee, 478 Ideenflucht, 429 Identifizierung, 489 Identitt, 490 idiopathisch, 491 Illusion, 492 Immobilisation, 207 Immobilisierung, 207 imperative Halluzination, 59 Impotenz, 313 Impuls, 498 Impulsivitt, 500 Impulskontrolle, 209 Imputabilitt , 501 inadquater Affekt, 29 induzierter Wahn, 224 Inhalat, 511 Inkohrenz, 505 innerer Negativismus, 599 Insomnie, 523 Instabilitt, 509 Instinkt, 531 instinktives Verhalten, 194 instrumentelle Konditionierung, 201 Intelligenz, 532 Intelligenzalter, 335 Intelligenzquotient, 771 intermittierende explosible Strung, 1012 interpersonale Psychotherapie, 747 Intoxikation, 537 Introjektion, 538 Introspektion, 539 introspektive Psychologie, 748 Introversion, 540 Intuition, 541 involutive Depression, 273 IQ, 771 Irritabilitt, 542 Isolation, 42 Jamais-vu, 543 Jargonaphasie, 544 Kanner-Syndrom, 947 Katalepsie, 165 Kataplexie, 166 katatone Erregung, 402 katatone Schizophrenie, 372 katatoner Negativismus, 598 katatoner Stupor, 396
164
Katatonie, 167 Kernspinresonanz, 798 kinsthetische Halluzination, 53 Kinder-und Jugendpsychiatrie, 762 Kindling, 2 Klarheit, 558, 559 klassische Konditionierung, 199 Klaustrophobie, 175 Kleine-Levin-Syndrom, 845 Kleptomanie, 176 klinische Psychologie, 715 Koffein, 158 Kognition, 180 kognitiv, 181, 182 kognitive Entwicklung, 281 kognitive Neurowissenschaft , 603 kognitive Strung, 950 kognitive Therapie, 913 kognitive Umstrukturierung, 782 kognitive Verhaltenstherapie, 914 kognitive Verschlechterung, 298 kombinierte rezeptiv-expressive Sprachstrung, 1020 Kommunikationsstrung, 965 Konation, 197 Konditionierung, 198 Konfabulation, 411 Konfrontation, 205 konkretes Denken, 665 Konsiliar-Liaison-Psychiatrie, 760 Konversionsstrung, 956 Konvulsion, 211 Koprolalie, 213 Koprophagie, 212 krperdysmorphe Strung, 1004 Krperhalluzination, 63 Krpersprache, 552 Korsakow-Syndrom, 846 Krise, 214 Kummer, 33 labiler Affekt, 30 Lakonismus, 549 lakunre Amnesie, 80 leptosomer Krperbautyp, 146 Lernstrung, 958 Lesestrung, 969 Leukotomie, 551 Liaisonpsychiatrie, 760 Lichttherapie, 426 Liebeswahn, 242 limbisches System, 860 Lobotomie, 551 Logoklonie, 555
Logorrhoe, 556 LSD, 303 Lysergid, 303 Lysergsuredithylamid, 303 magisches Denken, 668 malignes neuroleptisches Syndrom, 854 Managed Care, 121 Mangel an Zuwendung, 163 Manie, 566 Manieriertheit, 567 manisch-depressive Erkrankung, 948 Marihuana, 569 Masochismus, 570 Massenselbstmord, 889 Massenselbstttung, 889 medizinische Psychologie, 719 Megalomanie, 438 Melancholie, 272 Melatonin, 574 Mentismus, 581 Merkmal, 1048 Mescalin, 582 Midlife Crisis, 217 Mitnahmeselbstmord, 888 Mobbing, 120 Modellierung, 586 Monomanie, 587 morbid, 588 Moria, 589 motorische Spannung, 907 motorische Stereotypie, 387 multiaxiale Diagnostik, 301 Mnchhausen-by-proxy-Syndrom, 847 Mnchhausen-Stellvertreter-Syndrom, 847 Mnchhausen-Syndrom, 848 Mutismus, 591 Myoklonus, 584 Mythomanie, 585 Nachlassen, 793 Narkolepsie, 593 Narkotikum, 594 narzisstische Persnlichkeitsstrung, 1021 negative Schizophrenie, 377 negative Verstrkung, 786 negatives Symptom, 828 Negativismus, 596 Neologismus, 601 Nervenimpuls, 499 Nervenkrise, 218 Neuroendokrinologie, 604 Neuroimaging, 605 Neuroleptikum, 108 Neuron, 609
165
Neurose, 610 neurotisch, 613, 614 Neurotizismus, 615 Neurotransmitter, 616 Neurowissenschaften, 602 Nicotin, 617 nihilistischer Wahn, 233 Non-Compliance, 506 Noradrenalin, 620 Norepinephrin, 620 Nosophobie, 621 Obsession, 623 Oligophrenie, 799 Onychophagie, 628 operante Konditionierung, 201 Opiat, 630 Opioid, 631 Opium, 629 optische Halluzination, 65 organische Psychose, 736 Orgasmus, 634 Orgasmusstrung, 1025 Orientierung, 635 Othello-Syndrom, 231 Paartherapie, 916 Pdophilie, 659 Pdopsychiatrie, 762 Palilalie, 641 Panickattacke, 215 Panik, 642 Panphobie, 643 Paramimie, 647 Paramnesie, 648 Paranoia, 990 paranoid, 650 paranoide Idee, 484 paranoide Persnlichkeitsstrung, 1026 paranoide Schizophrenie, 378 Paraphasie, 644 Paraphilie, 645 Paraphrenie, 646 Parasomnie, 652 parasympathisches Nervensystem, 863 Parathymie, 653 Pareidolie, 654 Parkinsonismus, 655 Partialagonist, 39 passiv-agressive Persnlichkeitsstrung, 1027 passiver Negativismus, 600 Passivitt, 656, 657 pathologische Freude, 46 pathologische Trauer, 323 pathologisches Spielen, 545
Pavor nocturnus, 924 PCP, 417 peripheres Nervensystem, 864 Persnlichkeit, 674 Persnlichkeitsstrung, 970 Perzeption, 671 PET, 934 Phantasie, 415 Phencyclidin, 417 Phobie, 421 phonologische Strung, 1014 physische Abhngigkeit, 265 Pica, 677 Placebo, 680 Placebo-Effekt, 337 PNS, 864 Polisomnographie, 683 Poltern, 897 positive Psychologie, 720 positive Schizophrenie, 379 positive Verstrkung, 787 positives Symptom, 829 Positronen-Emissions-Tomographie, 934 pospartale Depression, 275 postpsychotische depressive Strung bei Schizophrenie, 1001 posttraumatische Amnesie, 82 posttraumatische Belastungsstrung, 1032 Potomanie, 685 prmenstruelle dysphorische Strung, 1003 properationales Denken, 669 Presbyophrenie, 686 primre Hypersomnie, 453 primre Insomnie, 528 primre Schlafstrung, 1036 primrer Krankheitsgewinn, 140 proaktive Hemmung, 515 Problemlsetherapie, 917 Prognose, 691 Projektion, 689 projektiver Test, 926 Pseudodemenz, 694 Pseudohalluzination, 62 Psittazismus, 768 Psyche, 580 psychedelisch, 697 Psychiater, 755 Psychiatrie, 756 psychiatrische Epidemiologie, 360 psychiatrische Genetik, 432 psychiatrische Untersuchung, 406 psychiatrischer Notfall, 1052 psychiatrisches Gutachten, 673
166
psychische Abhngigkeit, 266 psychische Halluzination, 62 psychoaktive Substanz, 884 Psychoanalyse, 695 Psychochirurgie, 696 Psychodiagnose, 698 Psychodrama, 700 Psychodynamik, 699 Psychoedukation, 701 psychogen, 706 Psychogenese, 707 Psychogenie, 708 Psychogeriatrie, 709 Psychographie, 710 Psychohygiene, 819 Psychoimmunologie, 711 Psycholinguistik, 712 Psychologie, 713 psychologischer Test, 927 Psychometrie, 722 Psychomotorik, 724, 725 psychomotorische Erregung, 36 psychomotorische Retardierung, 47 Psychopdagogik, 729 Psychopath, 726 Psychopathie, 946 Psychopathologie, 728 Psychopharmakologie, 704 Psychopharmakon, 703 Psychophysiologie, 705 Psychose, 1037 psychosexuelle Entwicklung, 282 psychosozialer Stress, 393 psychosozialle Entwicklung, 283 Psychostimulanzien, 702 Psychotherapeut, 743 Psychotherapie, 744 psychotisch, 749, 750 psychotische Depression, 276 psychotische Strung, 1037 Psychotizismus, 751 Psychotomimetika, 723 psychotrop, 703 pyknischer Krperbautyp, 147 Pyromanie, 678 rumliche Orientierung, 638 Rauschgiftsucht, 327 Reaktionsbildung, 424 reaktive Bindungsstrung, 1041 reaktive Depression, 277 reaktive Hemmung, 517 Realittssinn, 823 Rechenstrung, 982
Reflex, 783 Reflexhemmung, 519 Reflexologie, 784 Rehabilitation, 789 Reizbarkeit, 893 Reizberflutung, 496 Relaps, 774 Relaxation, 792 religiser Wahn, 253 residuale Schizophrenie, 380 Resocializierung, 790 retroaktive Hemmung, 520 retrograde Amnesie, 83 Rett-Strung, 979 Rezeptor, 776 Rezidiv, 780 rezidivierende kurze depressive Strung, 998 reziproke Hemmung, 518 Risikoverhalten, 192 Ritual, 808 Rckkopplung, 803 Rckkopplungshemmung, 514 Ruminationsstrung, 1033 Sadismus, 817 saisonale affektive Strung, 943 Scheinschwangerschaft, 347 schizoaffektive Strung, 1008 schizoide Persnlichkeitsstrung, 1010 Schizophasie, 370 Schizophrenie, 371 Schizophrenie simplex, 381 schizophreniforme Strung, 1009 schizotypische Persnlichkeitsstrung, 1011 Schlafentzug, 687 Schlafwandeln, 878 Schmerzstrung, 1030 seelische Gesundheit, 819 seelische Strung, 1018 sekundrer Krankheitsgewinn, 141 Selbstbeschuldigung, 130 Selbstbild, 132 Selbstgesprch, 876 Selbsthilfegruppe, 439 Selbstsicherheitstraining, 356 Selbstwertgefhl, 131 selektive Amnesie, 84 selektiver Mutismus, 592 Sensorium, 821 Serotonin, 824 Serotonin-Syndrom, 857 Sexualstrung, 1042 sexuelle Dysfunktion, 1042 sexueller Masochismus, 571
167
sexueller Sadismus, 818 Simulation, 830 Single-Photon-Emissionscomputertomographie, 933 Situationsangst, 99 Skopophilie, 369 Somatisierung, 877 Somatisierungsstrung, 980 somatoforme Strung, 1044 Somnolenz, 879 Sophrologie, 875 soziale Anpassung, 17 soziale Isolation, 43 soziale Phobie, 423 soziale Unterstutzung, 891 Sozialisation, 870 Sozialpsychiatrie, 765 Soziopath, 726 Soziotherapie, 874 Sptdiskinesie, 310 SPECT, 933 Sperrung, 152 Spracharmut, 69 Stadium, 383 stereotype Bewegungsstrung, 978 Stereotypie, 386 Stimmung, 385 stimmungsinkongruente Halluzination, 60 stimmungsinkongruenter Wahn, 249 stimmungskongruente Halluzination, 54 stimmungskongruenter Wahn, 225 Stimmungsstabilisierer, 382 Stimulans, 391 Strung, 1018 Strung der Ausscheidung, 959 Strung der Impulskontrolle, 983 Strung der motorischen Fertigkeiten, 977 Strung der sexuellen Erregung, 962 Strung der sexuellen Erregung bei der Frau, 963 Strung des schriftlichen Ausdrucks, 964 Strung des Sozialverhaltens, 1005 Strung des zirkadianen Rhythmus, 988 Strung mit oppositionellem Trotzverhalten, 1022 Strung mit sexuell bedingten Schmerzen, 1043 Strung mit sexueller Aversion, 1028 Strung mit Trennungsangst, 953 Stottern, 770 Stress, 392 Stressor, 413 strukturelles Neuroimaging, 606 Stupor, 395 Sublimation, 882 Sublimierung, 882
subliminal, 883 Substanzabhngigkeit, 264 substanzinduzierte psychotische Strung, 1040 Suggestion, 886 Suizid, 887 Suizidgedanke, 486 Suizidhandlung, 13 Suizidrisiko, 806 Suizidversuch, 534 Suppression, 892 Suszeptibilitt, 894 Sympathikus, 865 Symptom, 827 symptomatische Psychose, 736 Synapse, 831 Synsthesie, 858 Syndrom, 832 systematische Desensibilisierung, 295 systematisierter Wahn, 255 Systemtherapie, 923 Tachyphemie, 897 Tagesklinik, 169, 471 Tagesrhytmus, 807 taktile Halluzination, 64 Temperament, 905 therapeutische Gemeinschaft, 196 Therapie, 910 Tic, 929 Ticstrung, 981 tiefgreifende Entwicklungsstrung, 1015 Toleranz, 931 totale Schlaflosigkeit, 525 Tourette-Strung, 976 toxische Psychose, 742 Trance, 937 transiente globale Amnesie, 79 transkranielle Magnetstimulation, 390 transkulturelle Psychiatrie, 766 transpersonale Psychologie, 721 Transsexualitt, 967 Transvestitischer Fetischismus, 419 Trauer, 322 Trauma, 1046 Trennungsangst, 98 Triage, 1049 Trichotillomanie, 1050 berwertige Idee, 485 Umstndlichkeit, 174 Unaufmerksamkeit, 503 undifferenzierte Schizofrenie, 376 undifferenzierte somatoforme Strung, 1045 unerwnschte Arzneimittelwirkung, 772 Ungeschehenmachen, 112
168
unlogisches Denken, 667 unmittelbares Gedchtnis, 576 Unruhe, 521 unsystematisierter Wahn, 250 Urteil, 547 Urteilsfhigkeit, 160 Vaginismus, 1053 vaskulre Demenz, 261 vegetative Hyperaktivitt, 447 vegetatives Nervensystem, 861 Verarmungswahn, 239 Verbigeration, 388 Verdrngung, 794 verflachter Affekt, 28 Verfolgungswahn, 235, 993 Vergiftungswahn, 227 Verhalten, 188 Verhaltenstherapie, 915 Verhaltenswissenschaften, 172 Verlogenheit, 579 vermeiden-selbstunsichere Persnlichkeitsstrung, 975 Vermeidungsverhalten, 193 verminderter Affekt, 31 Verneinung, 595 Verschiebung, 293 Verschlechterung, 297 Verschwendung, 688 Verschwommensehen, 1056 Verstrkung, 785 Verstimmung, 464 Versndigunswahn, 230 Vigilanz, 48 VNS, 861
Volition, 1058 vorgetuschte Strung, 1013 Voyerismus, 369 Vulnerabilitt, 1061 Wahn, 223 wahnhafte Strung, 990 wahnhafte berzeugung, 210 Wahnidee, 481 Wahnstimmung, 476 Wiedererkrankung , 781 Wiedererleben, 804 Wille, 1059 Wochenbettdepression, 275 Wochenbettpsychose, 738 Wortfindungsstrung, 90 Zhlzwang, 118 Zeichen, 826 Zeiterleben, 1057 zeitliche Orientierung, 639 Zentralnervensystem, 862 Zentrum fr psychische Gesundheit, 170 Zerfahrenheit, 315 Zingulektomie, 173 ZNS, 862 znsthetische Halluzination, 63 Zoopsie, 1062 Zwang, 195 zwanghafte Persnlichkeitsstrung, 1024 Zwangsvorstellung, 625 zykloide Psychose, 732 Zyklothyme Strung, 949
169

Diccionari de Psiquiatria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Diccionari de Psiquiatria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Diccionari de psiquiatria

expressada com a incapacitat de prendre decisions i executar-les.

Manca total o parcial de voluntat, sovint

Alteraci caracteritzada per la

impossibilitat de mantenir-se quiet o assegut.

Estat d'alentiment psicomotor o de moviment voluntari redut.

Fbia als llocs elevats.

Preparaci o disposici psicolgica o cognitiva per a l'acci.

adrenalina f sin. compl. epinefrina f

Que actua mitjanant l'adrenalina o com l'adrenalina.

adrenoreceptor m veg. receptor adrenrgic m

m veg. receptor adrenrgic

adrenoreceptor m veg. receptor adrenrgic m afartament compulsiu m

Comportament observable que s l'expressi dels sentiments experimentats per l'individu.

Capacitat natural de l'individu d'experimentar i manifestar afectes.

aislamiento social isolement social social isolation soziale Isolation

considera com a reals.

allucinaci cenestsica f veg. allucinaci somtica f

Allucinaci consistent en la percepci de moviment o de canvis en la posici corporal.

allucinaci congruent amb l'estat d'nim f

Percepci d'un objecte o d'un estmul exterior inexistents, que un individu

resulta irresistible i d'execuci forosa per a l'individu que experimenta l'allucinaci.

alucinacin gustativa hallucination du got taste hallucination Geschmackshalluzination

allucinaci no congruent amb l'estat d'nim f

allucinaci psquica f sin. pseudoallucinaci f

allucinaci somtica f sin. compl. allucinaci cenestsica f

Allucinaci psquica en forma d'ordre, que

fr hallucination somatique en cenesthesic hallucination; somatic hallucination de Krperhalluzination; znsthetische Halluzination

Allucinaci consistent en la percepci d'una sensaci fsica localitzada a l'interior de l'organisme.

algia f sin. compl. pobresa de la parla f

Allucinaci consistent en la percepci de sensacions relacionades amb la vista.

ambivalencia ambivalence ambivalency Ambivalenz

amnsia antergrada f sin. compl. amnsia de fixaci f

amnsia d'evocaci f veg. amnsia retrgrada f

Alteraci motora caracteritzada per l'absncia d'expressi mmica.

amnsia de fixaci f veg. amnsia antergrada f

sin. compl. amnsia d'evocaci f

amnsia global transitria f

amnsia lacunar f sin. compl. amnsia localitzada f

Amnsia circumscrita a un perode de temps concret i a un esdeveniment especfic.

Relatiu o pertanyent a un trastorn

anorexia nerviosa anorxie mentale anorexia nervosa Anorexia nervosa

Prdua o manca d'energia vital, que es tradueix sovint en passivitat.

anorgsmia f veg. trastorn orgstic m

Alteraci de l'afectivitat caracteritzada per la disminuci o la desaparici de la capacitat d'experimentar plaer.

ansiedad situacional anxit de situation situational anxiety Situationsangst

ansioltic m sin. compl. anxioltic m

Ansietat generalitzada i persistent, no adscrita a un objecte o un esdeveniment particular.

ansietat per separaci f

anticolinrgico anticholinergique anticholinergic Anticholinergica

antipsictic m sin. compl. neurolptic m

Que actua com a antagonista de l'acetilcolina.

Frmac o agent que prev, alleuja o elimina les crisis comicials.

Frmac utilitzat per a tractar els smptomes del parkinsonisme.

es antiserotoninrgico fr antiserotoninergique en antiserotoninergic Que actua com a antagonista de la serotonina.

Incapacitat de fixar l'atenci i de concentrar-se prolongadament en una mateixa tasca.

Manca de motivaci, inters i emoci pels estmuls ambientals.

similituds fontiques que presenten entre si i no segons les relacions semntiques.

associaci laxa f sin. compl. descarrilament m

atac de pnic f veg. crisi d'angoixa f

aturada del pensament f

Receptor presinptic que controla la sntesi i alliberament de neurotransmissors.

Concepte que un individu t de si mateix i valor que s'atorga.

Repugnncia o repulsi contra alg o alguna cosa.