LA SEGONA REPBLICA (1931-1936).

- Dimissi de Primo de Rivera (28 de gener de 1930) - Impopularitat dAlfons XIII excessivament lligat a Primo de Rivera - Unitat a les forces antidinstiques. Pacte de Sant Sebasti Objectius.

(1930) - Govern del general Berenguer. Gran conflictivitat social. Vaga general. Insurrecci militar a Jaca.
- Govern dAznar. Convocatria deleccions municipals pel 12 dabril de 1931 - Victria republicana a les principals ciutats i

Proclamaci de la Repblica 1. EL GOVERN PROVISIONAL I EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

1.1. El govern provisional.

- Formaci dun govern provisional (14dabril) presidit per Niceto Alcal Zamora. - Republicans de dretes: Alcal Zamora, M. Maura. -antics monrquics- Republicans Radicals: Alejandro Lerrouux - Republicans desquerra: Manuel Azaa, Marcelino Domingo. - Socialistes: Prieto, Largo Caballero, Fernando de los Ros. - Nacionalistes catalans. - Republicans Galleguistes: Santiago Casares Quiroga - Jornada laboral de 8 hores. - Projecte de reforma agrria. - Reformes a lexrcit. - Ampliaci del nombre de mestres i augment dels seus sous. - Supressi de lobligatorietat de lensenyament religis.

Composici del govern

Primeres mesures reformistes

- Convocatria deleccions legislatives per al dia 28 de juny Primers problemes de la nova Repblica.
a) La qesti catalana: - Victria a les municipals del 12 dabril dEsquerra Republicana de Catalunya (Maci i Company). - Proclamaci de la Repblica Catalana dins la Federaci Ibrica (14 dabril) - Negociacions i establiment dun govern autnom provisional. Generalitat de Catalunya. b) El problema religis. - Oposici frontal duna part de la jerarquia catlica a la Repblica (Cardenal Segura). - Anticlericalisme violent a lesquerra popular (incendi de convents els dies 11 i 12 de maig). c) Oposici radical dempresaris i propietaris agrcoles. - Contraris a les possibles reformes socials i a la reforma agrcola dun govern desquerra. d) Primeres vagues i mobilitzacions de jornalers - Les expectatives generades per la Repblica inciten a jornalers i obrers a exigir reformes immediates.

1.2. LES ELECCIONS DE JUNY I LA CONSTITUCI DE 1931.

Eleccions a una cambra. Sufragi universal mascul a partir dels 23 anys. Les dones podran ser elegides. Victria de la coalici republicanosocialista. Enfonsament de la dreta monrquica i republicana

Resultats.

Creaci duna Comissi constitucional

LA CONSTITUCI DE 1931

Espanya va ser definida com una Repblica democrtica de treballadors de tota classe. Vertebraci territorial: Estat integral, que acceptava la possibilitat de crear regions autnomes. Proclam la sobirania popular, la separaci de poders, el sufragi universal (es conced el vot a la dona) Cambra nica. El president de la Repblica era elegit per les Corts i per compromissaris elegits per sufragi universal. Es reconeixien molt amplis drets poltics i socials. Es proclam la aconfessionalitat de lEstat i la llibertat plena de conscincia. Es prohib als ordres religiosos la prctica de lensenyament, i es dissolgueren els ordres que tenien vot dobedincia a una autoritat diferent que lEstat.

(Greus enfrontaments parlamentaris per la relaci Esglsia Estat i lautonomia de les regions) Aprovada el 9 de desembre de 1931 Niceto Alcal Zamora primer President de la Repblica. Manuel Azaa cap de govern

1.3. EL BIENNI REFORMISTA o republicanosocialista.

LA REFORMA AGRRIA: Llei de Reforma Agrria

(des. 1931 a nov. 1933)

- Expropiaci de propietats latifundistes sense conrear

- Distribuci entre els camperols que les conreessin directament (Andalusia, Extremadura, C. la M....) - Creaci de lInstitut de Reforma Agrria. Encarregat de la distribuci de terres. - Limitaci en el nombre de terres repartides. ( 8.000 dels 60.000 repartiments previstos) - Radical oposici de les forces conservadores i dels propietaris afectats. - Agitaci al camp andals per la lentitud i limitaci de la reforma agrria. (1931 i 1933)

LA QESTI RELIGIOSA.
- matrimoni civil, divorci

- Legislaci secularitzadora: - ensenyament

- llei de congregacions religioses. - Enfrontament poltic i relacions molt negatives entre les autoritats religioses i el govern.

LES REFORMES MILITARS.

- Azaa impuls la depuraci de lexrcit, molt polititzat i amb un excs doficials. Malestar entre els militars - Limitaci dels comandaments a travs de jubilacions anticipades.

LA QESTI SOCIAL.

Llei de contractes de treball, Jurats Mixtes

- Largo Caballero impuls una legislaci laboral avanada.

REFORMES EDUCATIVES.

- 30% danalfabets, escolaritzaci infantil del 50% - Programa de creaci descoles pbliques, ampliaci del nombre de mestres, xarxa de biblioteques...

LA QESTI AUTONMICA.
per a Catalunya amb loposici de la dreta

- El setembre de 1932 saprov lEstatut dAutonomia

- Competncies a la Generalitat en matria de transports, sanitat, dret civil, obres pbliques i rgim local.
- Lensenyament i lordre pblic eren compartits. El catal i el castell eren cooficials. Maci fou nomenat President de la Generalitat. Maci mor el 1933 i Companys ocup el crrec - Al Pas Basc saprov un Projecte destatut lany 1931, per ser rebutjat pel govern central. LEstatut Basc ser aprovat finalment loctubre de 1936. Primer Lehendakari: Jos Antonio de Aguirre PNV - A Galcia, Balears, Andalusia, Valncia i Castella els estatuts no van passar de projectes.

DIFICULTATS I CRISI DE LA REPBLICA DESQUERRES.

- Conflictivitat social per la lentitud de la reforma agrria Aixecament i repressi en Casas Viejas (1933). - Cop militar frustrat. Sanjurjada (10 dagost de 1932) El general Sanjurjo i altres colpistes condemnats a mort. Commutaci de la pena. - Reorganitzaci de les forces de dretes. Catlics conservadors. Revisi constitucional. Progressisme i lacitat. Paralitzaci de la reforma agrria. Amnistia poltica (Sanjurjada) Crisi al govern dAzaa.

La CEDA de Jos Mara Gil Robles:

Jos Antonio Primo de Rivera. Fundaci de Falange Espanyola (10/1933) Autoritarisme feixista. Contrria al marxisme i al capitalisme

- Les dissensions del govern foraren la dimissi dAzaa.

N. Alcal Zamora convoc eleccions per al novembre de 1933.

LAPLICACI DE LA REFORMA AGRRIA DEL 1932

-

Terres expropiables

expropiacions realitzades per

Institut de la Reforma Agrria

Les lliurava a

SEGONS EL TIPUS DE TERRA - Comprades amb fins especulatius. - Les dun sol propietari que representin ms del 20% de la renda municipal - Les incultes o mal conreades. - Les que superin un determinat nombre dhectrees. - Les que sn a menys d1,5 km dalguns pobles.

SEGONS LA PROPIETAT - Senyories - Grans dEspanya - Restants

Comunitats de pagesos

Per dur a terme

Assentaments

2. EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1934-36). Les eleccions de novembre de 1933

Les forces desquerra es presenten per separat La CNT defens labstenci. Derrota de les forces desquerra xit de la dreta CEDA (Gil Robles) Important resultat del PRR (Lerroux)

- Formaci dun govern Radical presidit per Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA. Limitacions en laplicaci de la Llei de Reforma Agrria. - Amnistia per al general Sanjurjo. Mesures dels governs conservadors. - Paralitzaci del procs autonmic. - Revisi de la legislaci religiosa.

La poltica conservadora provoc la protesta dels sectors obrers i desquerra. PSOE: Control del partit per part de Largo Caballero Radicalitzaci de lesquerra Formaci daliances obreres: UGT i CNT.

Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga general revolucionria (octubre de 1934). Situaci internacional dirresistible ascens del feixisme i temor a lextrema dreta espanyola. Lentrada de la CEDA al govern de Lerroux (octubre de 1934) dispar la insurrecci de lesquerra.

LA REVOLUCI DOCTUBRE DE 1934.

A Astries: Triomf la insurrecci armada grcies a la participaci conjunta de lUGT i de la CNT. Al llarg duna setmana es va viure a Astries una situaci de revoluci. Lexrcit (legionaris i regulars comandats per Franco) intervingu practicant una forta repressi. Entre els vaguistes es contaren 1.000 morts, 2.000 ferits i 30.000 detinguts. A Catalunya: Lluis Companys proclam lEstat Catal dins la Repblica Federal. El General Batet declar lestat de guerra i domin la situaci. Lautonomia va ser suspesa i Companys empresonat. A Madrid es van produir greus enfrontaments armats rpidament sufocats.

LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936

- Legislaci agrria, social, estatutria molt criticada

- Degradaci del govern conservador. - Divisi dels Radicals

- Escndols de corrupci (estraperlo) - Reagrupament de lesquerra. - Formaci del Front Popular (gener 1936): Republicans desquerra , PSOE, PCE I POUM. - Presentaci dun programa reformista moderat. - Els anarquistes no van fer campanya a favor de labstenci.

- Victria clara del Front Popular

Front Popular: 257 escons Centre: 57 Dreta: 139 A les Balears guany la dreta

3. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol de 1936).

Formaci dun govern republic desquerra, amb el suport de socialistes i comunistes. Azaa s nomenat president de govern. Les corts destituren a Alcal Zamora i anomenaren a Azaa President de la Repblica. - Conced una amnistia als represaliats pels fets doctubre. Mesures del nou govern - Restabl lEstatut de Catalunya. - Es torn a posar en vigor la Llei de Reforma Agrria. - Largo Caballero des del PSOE opt per la via revolucionria. Radicalitzaci de la vida poltica - Falange i les JONS creixen rpidament (empresonats els seus lders).

Violncia

A les zones agrcoles del sud de la Pennsula. Crema de convents. Assassinats poltics: Tinent del Castilla i J. Calvo Sotelo

A partir de mar primeres conspiracions militars (UME) per preparar un aixecament militar. El govern alluny als militars sospitosos: Goded a Mallorca, Mola a Navarra, Franco a les Canries. Mola prepar el cop per finals de juliol per lassassinat de Calvo Sotelo acceler els esdeveniments. Entre el 17 i el 19 de juliol es va produir el cop destat militar que deriv rpidament en guerra civil.