TRASTORN PER ESTRÉS AGUT-2

Resum

Una nena de deu anys, estudiant de tercer de primària, seguidora de la

religió hindú és portada a urgències pediàtriques a l'Hospital Docent de la
Universitat Tribhuvaa amb la següent simptomatologia: debilitat al costat
dret del cos, disminució de la ingesta d'aliments i de líquids, pèrdua de
parla sortida, trastorn del son i dos episodis d’incontinència d’orina. Tot això
succeeix just després que aquesta hagi sobreviscut un terratrèmol que
tingué lloc a Baisakh. Durant el desastre, la nena va ser enterrada sota una
casa durant 3 hores i mitja. Al llarg dels següents dies va tenir somnis
angoixants i relacionats amb el terratrèmol i va mostrar intens.

La nena sembla trista, temorosa i hipervigilant. També mostra respostes

sorprenents i dificultats en la concentració a la feina. Manté una personalitat
irritable els primers dies i revela explosions de ràbia. L’examen físic resulta
amb una ferida a la regió del sacra i l’examen sobre l’estat mental mostra
una bona higiene però una falta de comunicació i interacció.

El diagnòstic de Trastorn per estrès agut es dona seguint criteris del DSM-V.
Poc després comença una breu teràpia de suport, activitats de teràpia lúdica
dirigides a la millora de la motivació i es comença a implicar en activitats
d'interès, especialment en les de dibuix d’imatges. Gradualment comença a
presentar millores. Un cop acaba la teràpia és seguida, primer cada 15 dies,
després cada mes i finalment cada sis mesos. En la última visita se la veu
interactiva i alegre.

Introducció

Els trastorns per estrès agut tenen una major prevalença en els infants en
comparació amb els adolescents i adults. Acostuma a afectar a aquells al
voltant de sis anys o menys. Les noies tenen un risc més alt de
desenvolupar el trastorn per estrès agut comparat amb els nois, molts dels
quals son a causa de problemes de gènere, com la violació i la
violència/maltractament.
Diversos estudis afirmen que la prevalença d’infants d’estrès adaptatiu agut
és entre el 10-30%. La història prèvia del trastorn mental, alts nivells
d’afectivitat negativa, major grau de percepció severa de l’esdeveniment
traumàtic i un estil d’afrontament evitatiu, les valoracions catastròfiques de
l’experiència traumàtica plantegen un risc del trastorn d’estrès
posttraumàtic. Els símptomes més comuns del TEPT són la re-
experimentació dels esdeveniments, evitar els recordatoris de l’experiència
traumàtica i símptomes de hiperexcitació. L’escala de Child Stress Reaction
Checklist (CSRC) s’utilitza per diagnosticar possibles casos de trastorn
d’estrès agut en infants.

Conclusió

El trastorn per estrès agut és bastant comú en infants. Els símptomes en

infants varien en funció de l’edat. Els psiquiatres han de ser conscients dels
patrons de símptomes que l’infant presenta conjuntament amb l’experiència
traumàtica. Una identificació molt d’hora i una intervenció psico-
farmacològica són les millors solucions per a gestionar l'estrès que alhora
també redueixen una possible inici d'estrès posttraumàtic en un futur.