wuolah-free-TEMA 3 PENSAMENT

TEMA 3 PENSAMENT
Eriketi
Procesos Psicológicos: Pensamiento y Lenguaje
3º Grado en Psicología
Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
PROCESSOS PSICOLOGICS: PENSAMENT I
LLENGUATGE
TEMA 3: PROCESSOS DEDUCTIUS
1. QUÈ ÉS RAONAR?
Seria un procés psicològic superior consistent en produir proposicions noves en base
a informació ja existent. Es generen altres proposicions, de forma que és un procés
diferent a recordar.

Les activitats mentals comunes entre recordar i raonar serien:
- Derivar unes idees d’altres

- Extreure conclusions en base a idees prèvies: inferir, reflexionar, pensar.
Raonar es considera com una de les nostres habilitats mentals més importants, ja
que:
- És essencial en la vida diària: proporciona coneixement nou, el confirma, el

corregeix i permet, per tant, prendre decisions.
- Des de la psicologia, volem saber com raonem.
2. RAONAMENT DEDUCTIU VS INDUCTIU
No totes les inferències són iguals. Algunes resulten en conclusions derivades

necessàriament de les premisses. D’altres donen lloc a conclusions probables... Així,
veiem:
- El raonament deductiu parteix d’informació incompleta i arriba a una conclusió

certa o falsa. És més propi d’uns àmbits que d’altres.
o Els clients podran tornar un producte i recuperar el diners dintre dels 15

dies següents a la compra. Han passat 14 dies. Per tant, li puc retornar
els diners de la compra
- El raonament inductiu parteix d’informació limitada i arriba a una conclusió

probable
o Si un client se’t posa molt pesat podrà aconseguit tornar un producte i

recuperar els seus diners. És bastant pesat. Per tant, podrà recuperar els
diners.
2.1. RAONAMENT DEDUCTIU
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5698087
Les proposicions preexistents són les premisses i la nova és la conclusió. Hem de
interpretar premisses coordinades per produir una nova conclusió. Així, el raonament
implica diverses operacions:
- Interpretar premisses
- Combinar-les
- L’operació d’arribar a una conclusió és la inferència
Un exemple seria:
“Existen persones extrovertidas que son muy equilibradas, y según lo que nos dicen
desde la psicología cualquier persona extrovertida es creativa, por lo que según esto
podemos creer que algunas personas creativas son muy equilibradas”
Les premisses en aquest exemple serien les dues primeres afirmacions marcades en
vermell. Així, coordinant, les premisses, s’arriba a una nova conclusió, marcada en
blau.
2.1.1. LA LÒGICA: LA TEORIA NORMATIVA DEL RAONAMENT

Segons la lògica, si les premisses són certes i el raonament és vàlid, la conclusió ha

de ser necessàriament certa. La lògica accepta que el procés de raonar és
independent del contingut de les premisses i que, per tant, es pot raonar en
abstracte:
- Raonar requereix interpretar el llenguatge natural

- Identificar els elements, que són les premisses i arguments
- Representar l’estructura del raonament
- Valorar la validesa de la conclusió
2.1.2. EL RAONAMENT DEDUCTIU MÉS BÀSIC: RAONAMENT LINEAL

La Laura és més llesta que la Susana. La Susana és més llesta que la Maria. Per tant,
la conclusió que Laura és més llesta que la Susana, i la Susana més llesta que la Maria.
La conclusió no es cap de les dues premisses. És una proposició nova i es basa en

aplicar una propietat lògic – matemàtica, que seria la propietat transitiva. El podria
plantejar en termes formals o abstractes: A>B; B>C, per tant... A>C
Amb l’exemple anterior, el que fem és ordenar i comparar en base a la informació

continguda en les premisses. Podem raonar simbòlicament, encara que no
necessàriament ho fem. Si preguntem si la Maria és més tonta que la Susana, veiem
que es complica el raonament. Hi ha situacions on el raonament lineal és més fàcil de
fer en funció del que es pregunti.
2.1.3. EL RAONAMENT DEDUCTIU MÉS REPRESENTATIU: EL

RAONAMENT CATEGÒRIC (SIL·LOGISME)
¿Seis meses gratis en Netflix, Disney+, Spotify...? ¡Hazte cliente de BBVA!

Aquest tipus de raonament parteix de proposicions categòriques que expressen
relacions lògiques de classe que impliquen inclusió o exclusió de categories. Per
exemple, totes les fruites són dolces. La pera és una fruita. Per tant, com a conclusió, la
pera és dolça. La pera pertany a una categoria superior amb una característica, que
seria que és dolça. Així, com la categoria superior és dolça, la pera, que és una categoria
inferior, també ho és.
ESTRUCTURA FORMAL
Tots els B són C. A és un B. Per tant, A és C. Aquest seria un raonament formal o
abstracte del raonament categòric. En canvi, tenim que els Porsche són fiables. El
Boxtster és un Porsche. Per tant, el Boxtster és fiable. Així, veuríem un raonament
concret, amb contingut.
La estructura formal seria que totes les fruites són dolces (Tot B és A), la pera és una
fruita (tot C és B). La pera es dolça (tot C és A)
Totes les fruites són dolces i La pera és una fruita farien referència a una figura. Les
figures són aplicables a la combinació de els dues premisses inicials del sil·logisme. Per
tant, a cada sil·logisme li correspon una figura.

En canvi, els modes són aplicables, per separat, a cada premissa implicada, i a cada
conclusió també. Per tant, cada premissa és un mode.
Els modes de les proposicions categòriques són les següents:
- Inclusió total: tots els A són B. Universal afirmatiu

- Inclusió parcial: alguns A són B. Particular afirmatiu
- Exclusió total: cap A és B. Universal negatiu
- Exclusió parcial: alguns A no són B. Particular negatiu.
El raonament deductiu no fa suposicions, només fa conclusions sobre les premisses

sense tenir en compte altres aspectes.
RELACIONS ENTRE PROPOSICIONS
La proposició és que:
- Tots els polítics són corruptes. Universal afirmatiu

- Cap polític és corrupte. Universal negatiu
- Alguns polítics són corruptes. Particular afirmatiu
- Alguns no són corruptes. Particular negatiu.
TOTS SÓN CAP ÉS
ALGUNS SÓN ALGUNS NO

SÓN

Les relacions anteriors serien:
- Contràries: les dues no poden ser veritables; les dues poden ser falses.
- Contradictòries: si una és veritable, l’altra és falsa (o a la inversa)
- Subalternes: si la universal és veritable, la particular també; al reves no se sap
- Subcontràries: les dues poden ser veritables; les dues no poden ser falses
COM INTERPRETAR LES PROPOSICIONS CATEGÒRIQUES?
Per poder interpretar les proposicions categòriques, s’ha de tenir en compte el següent:
- Considerar només la informació explicita
- Alguns vol dir almenys un i podria ser que tots
- Ens faciliten el raonament les premisses Universals Afirmatives i les Universals

Negatives
- Costa més raonar les premisses Particulars.
SIL·LOGISMES: COM ES COMBINEN LES PREMISSES PER ARRIBAR A LA

CONCLUSIÓ?
Tots els mamífers són vertebrats. Tots els gats són mamífers. Per tant, tots els gats són
vertebrats.
El terme mig (M) està repetit a les dues premisses, però no forma part de la conclusió.
La conclusió està composta pels dos termes no repetits (extrems) de cada premissa:
- El subjecte (S) de la conclusió és el terme no repetit (extrem) de la segona

premissa
- El predicat (P) de la conclusió és el terme no repetit (extrem) de la primera

premissa
Hi ha certs raonaments categòrics amb figures de sil·logismes que són més difícils a
l’hora de fer una conclusió:
- Figura 1: gat és subjecte i vertebrat el predicat, sent així la figura més fàcil ja
que a l’hora de fer la conclusió, la combinació del sil·logisme és fàcil ja que tant
predicat com subjecte es troben situats dins de les premisses en la posició que
pertoca (gat té posició de subjecte i vertebrat de predicat)
Tots els mamífers són vertebrats,

Tots els gats són mamífers,
Per tant, tots els gats són vertebrats
- Figura 2: animals de sang calenta i insecte tindrien posició de subjecte en

ambdues premisses, complicant la combinació dels sil·logismes ja que a la
conclusió, els animals de sang calenta seria el predicat i insecte el subjecte.

Tots els animals de sang calenta són vertebrats,
Cap insecte és vertebrat
Per tant, cap insecte és de sang calenta
- Figura 3: tant vertebrats com tetràpodes tindrien posició de predicat a les

premisses, de forma que es complica la combinació de sil·logismes ja que
tetràpodes seria el subjecte i vertebrats el predicat a la conclusió.
Tots els mamífers són vertebrats,

Tots els mamífers són tetràpodes,
Per tant, alguns tetràpodes són vertebrats.
- Figura 4: peix tindria posició de subjecte a les premisses i vertebrats posició de

predicat. En canvi, a la conclusió predicat i subjecte es troben a la inversa,

complicant així arribar a les conclusions.
Cap peix té pulmons,

Tots els animal amb pulmons són vertebrats,
Per tant, alguns vertebrats no són peixos.
COM RAONAR LÒGICAMENT? COM DISTINGIR ELS SIL·LOGISMES VÀLIDS?
En realitat, no hi ha un únic mètode per establir la validesa dels arguments. Existeixen

diversos mètodes:
- Conversió
- Memorístic
- Representació gràfica
- Axiomàtic
MÈTODE DE CONVERSIÓ
Aristòtil ensenyava a convertir qualsevol sil·logisme a la figura 1, que és la figura on
no hi ha errors i on és més fàcil combinar informació i arribar a conclusions. Recordem
que això és degut a que subjecte i predicat a les premisses es troben en ordre.
El problema és que per saber convertir sil·logismes en primera figura cal aprendre una
tècnica complexa, no n’hi ha prou amb girar les frases, i també succeeix que, quan els
humans fem conversions ràpides, fem de vegades conversions il·lícites.
MÈTODE MEMORÍSTIC
Per donar per vàlids els sil·logismes, es pot memoritzar la combinació de modes i
figures que donen com a solució una conclusió vàlida.
Hi ha sil·logismes que, necessàriament, són lògics. No fem cas ni al raonament ni al

contingut, sinó que tenim totes les possibilitats de combinacions entre modes i figures.
Hi ha combinacions que sempre són vàlides, i altres que no. Les combinacions vàlides
serien les de la tabla, i són aquelles combinacions que 100% seran certes. Cada
premissa té el seu propi mode (universal afirmatiu, negatiu, etc.) i es construeixen
figures. En funció de la combinació, si compleix amb una de les combinacions que hi
ha a la taula, seran unes premisses que permeten arribar a una conclusió que es
considera 100% certa.
MÈTODE DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Mètode per donar per vàlids els sil·logismes representant les relacions entre
categories mitjançant diagrames d’Euler. Aquest diagrama, per tots els modes,
presenta totes les possibles representacions per així evitar errors causats per no tenir
en compte totes les possibilitats.

Per poder portar a terme el mètode de representació gràfica, es fa:
- Reproduir gràficament totes les possibilitats de representació de cada una

de les premisses
- Fer totes les combinacions possibles entre les diferents possibilitats de la

premissa major i de la premissa menor
- Eliminar la representació del terme mig
- Examinar el resultat i identificar a quin mètode de representació correspon.
De totes les representacions, hem d’acollir aquella que sigui vàlida per totes les
combinacions possibles de representacions. Aquest tipus de mètode supleix la
mancança mental de no poder veure totes les representacions possibles i escollir
aquella més vàlida.
Exemple: cap ateu és cristià (Cap A és B). Tots els cristians són creients. (Tots B són
C). Així, fem totes les combinacions possibles i escollim aquella més vàlida per a totes
les combinacions, que sigui compatible al qualsevol de les possibles combinacions. La
conclusió seria, per tant, que alguns creients no són ateus.

MÈTODE AXIOMÀTIC
Mètode per a donar per vàlid els sil·logismes, emprant una sèrie d’axiomes (o principis)
que ens permeten establir la validesa de la conclusió. Per donar per vàlid un sil·logisme
s’han d’acomplir tots els axiomes. Poden ser:
- Quantitatius
o El terme mitjà ha d’estar distribuït almenys un cop a les premisses.
o Cap terme pot estar distribuït a la conclusió si no ho està (abans) a les
premisses
- Qualitatius:
o Si les dues premisses són negatives no hi ha cap conclusió vàlida
o Si una de les premisses és negativa, la conclusió ha de ser també
negativa
o Si cap de les premisses és negativa, la conclusió ha de ser afirmativa
o De dues premisses particulars no es pot extreure conclusió vàlida
Així, ara parlem de distribució. El primer axioma diu que el terme mig ha d’estar
distribuït almenys un cops a les premisses. Un terme és distribuït en una proposició quan
es refereix a la seva pertinença a tota la classe o categoria corresponent. Per cada
proposició hem de decidir si el terme del subjecte és distribuït i si el terme del predicat

és distribuït.
Exemples:
- Alguns suecs són fusters. Alguns xinesos són pescadors. No hi ha vincle, no hi

ha terme mig
- Alguns xinesos són fusters. Alguns xinesos són pescadors. Hi ha vincle, però és
feble. Xinesos és un conjunts, però quina és la relació entre fusters i pescadors?
No podem connectar ambdós conceptes.
- Alguns xinesos són pescadors. Tots els pescadors porten botes d’aigua. Hi ha
vincle fort. El terme mitjà M està distribuït a la segona premissa. La relació entre
botes de aigua i pescadors hi ha un vincle fort. Hi ha vincle perquè la segona
premissa es troba distribuïda i es pot aplicar a les premisses anteriors.
Allò que es troba distribuït és allò que permet arribar a una conclusió a partir de la
combinació de premisses distribuïdes.
TIPUS EXEMPLE TERMES EXEMPLE

ABSTRACTE DISTRIBUÏTS
Universal Tot S és P S està distribuït Tot espanyol és
Afirmativa P no està distribuït europeu
Universal Negativa Cap S no és P S està distribuït Cap cadernera és
P està distribuït canari
Particular Algun S és P S no està distribuït Alguns nois són
Afirmativa P no està distribuït rossos
Particular Negativa Alguns S no és P S no està distribuït Alguns xinesos no

P està distribuït són pescadors

Totes les persones són futbolistes. Tots els porters són futbolistes. Per tant, tots els
porters són persones. El terme mig no està distribuït en cap de les dues premisses i no
es pot treure una conclusió vàlida. Futbolistes ocupa una posició de predicat a les dues
premisses UA. Per tant, no està distribuït i no es compleix l’axioma de distribució.
EL RENDIMENT HUMÀ EN TASQUES DE RAONAMENT CATEGÒRIC
El formalisme identifica les regles de la lògica amb les regles del pensament humà.
Però el raonament humà no coincideix sempre amb les lleis de la lògica: les
persones mostren tendència a fer inferències no lògiques anomenats errors sistemàtics
o fal·làcies.
Un error és sistemàtic quan la majoria (o una part significativa) de les persones

cometen el mateix error. Per tant, és característic de la forma d’operar dels humans en
tasques de raonament categòric.
RESULTATS DE LA RESOLUCIÓ DE SIL·LOGISMES
Hi ha sil·logismes extremadament senzills, com pot ser la figura 1 amb Universal

Afirmatiu. En canvi, hi ha altres en els quals la major part de la gent s’equivoca, com

pot ser:
- Quan hi ha una premissa PN

- Quan la figura és 4
Tenim dificultats lògiques per les premisses PN i de figura 4 degut a que no podem
portar a terme representacions negatives, com pot ser la representació d’un no
informàtic. Així, es complica el poder resoldre sil·logismes amb característiques
negatives.
Quan no es pot inferir una conclusió vàlida, les persones acostumen a donar una
resposta. Encara que no tinguem una conclusió clara, igualment responem i diem alguna
conclusió. Preferim donar una resposta, encara que ens arrisquem a que no sigui
correcte, a no dir res. La suposició, sense base, ens serveix i és útil per a poder
funcionar. Si no tenim una resposta lògica, escollim aquella més probable i la diem.
Pot ser útil a la vida diària, però en certs contextos que requereixen una lògica poden
portar a resultats negatius.
2.1.4. ERRORS EN EL RAONAMENT

Existeixen dos tipus d’errors:
- Formals → errors independents del contingut, que es donen en el procés

d’interpretar i combinar les estructures de les premisses
- Temàtics o de contingut → apareixen quan es donen per vàlids sil·logismes

només perquè la conclusió és creïble (encaixa amb la nostra representació i

coneixement del món). O donar per no vàlids raonament que sí ho són només
perquè és incoherent amb el que nosaltres creiem
ERRORS FORMALS
ELS PRINCIPIS DE L’EFECTE ATMOSFERA
Les característiques formals de les premisses creen una atmosfera favorable o
l’acceptació de determinades conclusions. Els principis de l’efecte atmosfera són:
- Dues premisses universals: conclusió universal

- Dues premisses afirmatives: conclusió afirmativa
- Almenys una premissa particular: conclusió particular
- Almenys una premissa negativa: conclusió negativa.

Serien premisses molt senzilles que si s’apliquen permeten arribar a conclusions de
forma ràpida, encara que no són lògiques, però no són errors. En fer sil·logismes,
emprem aquests principis, per això ens equivoquem.. Encara així, en alguns casos
s’encerta. De vegades, és millor tenir una resposta provisional abans que no tenir cap
resposta. Així, veiem que:
- Aquests principis de l’efecte atmosfera descriuen millor les inferències que

realitzen les persones que les regles lògiques o els axiomes
- Amb aquests principis no es cometen errors en sil·logismes fàcils
- Amb aquests principi sempre es troba una resposta
- Aplicar aquest principi comporta una càrrega cognitiva petita
LES CONVERSIONS LÍCITES I IL·LÍCITES

Per simplificar el raonament es pot intentar convertir el sil·logisme a la Figura 1, però
hi ha moltes d’aquestes conversions que són il·lícites, és a dir, que donen lloc a
premisses falses.
Aquestes conversions afecten als errors de distribució. En concret, el que trobem seria
el següent:
Si tots A són B, Tots els Il·lícita Universal afirmativa UA

B són A
Si cap B és A, cap A és Lícita Universal negativa UN
B
Si alguns A són B, Lícita Particular afirmativa PA
alguns B són A
Si alguns A no són B, Il·lícita Particular negativa PN
alguns B no són A
Algunes són licites i altres il·lícites degut a que:
- En UA el subjecte està distribuït i P no està distribuït, per tant, no es pot convertir
- En UN el subjecte i predicat estan distribuïts, per tant, es pot convertir
- En PA ni subjecte ni predicat estan distribuïts, de forma que es pot convertir
- En PN el subjecte no esta distribuït i P està distribuït, de forma que no es pot

convertir
Només podem convertir aquelles premisses que es troben en la mateixa condició
de distribució. Així, l’error de distribució faria referencia a confondre la part amb el tot.
ERRORS DE CONTINGUT
Els errors temàtics són deguts a la consistència cognitiva. Validem les conclusions en
funció de les nostres creences o coneixements (principi de l’economia cognitiva). En
alguns casos pot portar a errors però en d’altres els evita.
Quan es fan proves a persones amb sil·logismes experimentals, es poden presentar:
- Abstractes

- Amb mots poc familiars o desconeguts
- Concrets i congruents
- Concrets i no congruents
Els sil·logismes experimentals són més fàcils o més difícils de resoldre en funció del
tipus de sil·logisme experimental que es presenti:
1. Concrets i congruents
2. Concrets i no congruents
3. Abstractes
4. Amb mots poc familiars o desconeguts.
El cervell, amb sil·logismes amb mots poc familiars o desconeguts, entra en bucle,
dificultant la resolució del sil·logisme.
LA CONSISTÈNCIA COGNITIVA
- Tots els P són M. → Tots els xinesos són asiàtics
- Tots els M són S → tots els asiàtics són humans
- Per tant (atmosfera) → Tots els S són P. Tots els humans són xinesos
La conclusió no és valida. Els significat ens ajuda a no caure en una fal·làcia. Així, al
conclusió valida és que alguns humans són xinesos.
- Tots els A són C → Tots els napolitans són europeus

- Tots els B són C → tots els italians són europeus
- Tots els B són A → alguns italians són napolitans
No és correcte la conclusió, ja que en les premisses italians i napolitans són ambdós

subjectes. A més, considerem com correcte la conclusió de Alguns italians són

napolitans degut al contingut de la conclusió, de forma que es porta a terme un
error de contingut.
QUAN EL CONTINGUT NO AJUDA...

- Tot allò que té motor, necessita oli
- Tots els cotxes necessiten oli
- Per tant, tot els cotxes tenen motor.
Error de contingut, ja que tots els cotxes poden necessitar oli però no necessàriament
perquè tingui motor. Nosaltres sabem que els cotxes tenen motors, però això no ho
diuen les premisses, són suposicions que nosaltres fem, de forma que succeeixen
fal·làcies. En aquest cas, el contingut no ajuda. La conclusió és certa però no vàlida per
la falta de distribució en les premisses.
RAONAMENT DEDUCTIU AMB CONTINGUT

- Sil·logisme vàlid → deduïble per regla lògica a partir de les premisses.
- Sil·logisme no vàlid → per regla lògica no pot sortir de les premisses
- Sil·logisme creïble → la conclusió encaixa amb les nostres creences

- Sil·logisme no creïble → la conclusió no encaixa amb les nostres creences.
Així, veiem que els sil·logismes poden ser congruents i incongruents. Els congruents
tenen lloc quan els sil·logismes coincideixen, és a dir, són vàlids i creïbles o no vàlids i
no creïbles. En canvi, els incongruents són aquells on els sil·logismes no coincideixen,
com pot ser un sil·logisme vàlid però no creïble o a l’inrevés.
RESUM
- El contingut del raonament: la consistència cognitiva
La forma habitual de raonar és amb premisses concretes que creiem que són certes.
El raonament fet a partir de material abstracte contempla una càrrega cognitiva molt alta
especialment perquè costa de representar. Per això, quan volem validar o revisar un
raonament abstracte, recorrem a exemples i el raonament amb premisses fictícies
o falses és extraordinàriament difícil i porta a errors.
El coneixement implícit de les premisses concretes s’usa per donar suport al

raonament encara que en ocasions porta a errors.
2.1.5. LA TEORIA PSICOLÒGICA DEL RAONAMENT DEDUCTIU: ELS

MODELS MENTALS
Existeix una teoria pels dos tipus d’errors trobats, que serien els temàtics o de contingut
i els formals. Aquests dos errors tenen a veure amb la distribució.
Johnson – Laird va intentar fer un model que reflectís la forma en que nosaltres
pensem, ja que segons el trobat no pensem de forma lògica. Aquest model s’aplica a

tot el raonament deductiu i aquest es basa en la construcció de models mentals, no
de la lògica mental. L’autor diu és que nosaltres, en tenir informació en forma de
premisses, la representem semànticament.
LA REPRESENTACIÓ SEMÀNTICA
Les premisses representades amb models mentals, que serien representacions de

les premisses, són anàlogues, concretes (i no abstractes) i determinades (no és un
duplicat) que es regeixen pel principi de veritat (representem el que és i el que pensem
que és veritat. Si no creiem que sigui veritat, es dificulta la representació). Si el model
deriva en una conclusió poc creïble, es cerca una altra resposta, és a dir, un
contraexemple
En la representació, tractem de solapar les diferents premisses, és a dir, no

representa-les per separat sinó ajuntar-les d’alguna manera.
Els models poden ser exhaustius (fàcil: un model únic, no afectat pel contingut. Només
es pot representar d’una manera) o no exhaustius (difícil: hi ha models alternatius. Es
pot representar de varies maneres).
Els models poden tenir representacions explicites o implícites.

- Explícit → Si per exemple, si diem que hi ha moltes persones nascudes fora de
la unió europea amb molts negocis, podem pensar en un pakistanès amb un
negoci. En canvi, sabem que, per exemple, a Espanya hi viuen molts migrants.
Sé que hi ha moltes tipologies de migrants dins del país, però representem
aquella que és més explicita o que ens més fàcil representar, que en aquest
exemple serien pakistanesos. Es representaran altres tipus de migrants, com
poden ser xinesos, en el moment en el qual faci falta.
- Implícit → saber que alguna cosa existeix però no la representem
EL PROCÉS SENCER
VALIDACIÓ
COMPRENSIÓ DE
LES PREMISSES No és creïble?
Contraexemples
Representació de
les premisses CONCLUSIÓ
DEFINITIVA
NO S’accepta la
conclusió
CONCLUSIÓ
PUTATIVA
CONSTRUCCIÓ DEL
MODEL És vàlid?
Combinar les premisses SI

en un model

Primer transformem una proposició en una representació. D’aquí, ens construïm el
model i combinem les representacions. El que ens surt és una conclusió putativa
(possible). Si no tenim necessitat de ser molt ajustats, amb la conclusió putativa estem
bé i s’arriba a una conclusió definitiva.
Els filtres que passa la conclusió putativa seria la validació, que fa referencia a analitzar
si al conclusió és o no creïble. En cas de ser creïble, arribem a les conclusions. En cas
de no ser creïble, tornem als models implícits per trobar un contraexemple. Si no
trobem un contraexemple, la conclusió serà certa. En canvi, si es troba un, llavors la
conclusió no serà creïble.
Per poder mirar en els models implícits, és necessari fer un esforç deliberat i controlat,
de forma que s’empra el sistema 2. Es fa sempre i quan tinguem un motiu per fer-ho.
Cada fase de l’esquema té diferents tipus de errors.

Així, per l’autor de la teoria, pensar de forma racional o lògica seria revisar les
diferents conclusions i cercar contraexemples de la mateixa per a confirmar si la
conclusió és o no creïble.
2.2. RAONAMENT PROPOSICIONAL
2.2.1. DEFINICIÓ I ASPECTES NORMATIUS

El raonament proposicional consisteix en inferir la veracitat o falsedat d’una
proposició a partir de dues premisses:
- Premissa major: un enunciat que relaciona dues proposicions (p/q) amb un

connector lògic (regla lògica)
o Si menges, et faràs gran
- Premissa menor: una proposició que afirma o nega la veracitat d’una de les
proposicions de la premissa major (p o q)
o Has menjat
- Així, la conclusió seria “Et fas gran”. Si P és cert, llavors Q també ho ha de ser.
El raonament proposicional permet deduir què serà fals o cert en un cas particular a
partir de la regla general (donada per certa). A més, permet comprovar la veracitat
o falsedat d’una regla a partir d’un cas particular en què s’han combinat les premisses
(Has menjat i no t’has fet gran).
2.2.2. RAONAMENT PROPOSICIONAL AMB CONDICIONALS

Aplicant les regles a casos particulars:
- Premissa major: si algú és cristià, aleshores és creient

- Premissa menor: L’Àlex és cristià
Quina seria la conclusió? Tenim la premissa major, on si P, aleshores Q:
- Antecedent: Ser cristià (p)
- Conseqüent: ser creient (q)
La premissa menor tindria un total de quatre modes en aquest cas:
- És cristià
- No és cristià
- És creient
- No és creient
VERIFICANT REGLES: LES TAULES DE VERITAT
Seguint l’exemple anterior, tenim com a premissa major que si algú és cristià, aleshores
és creient. Així, l’antecedent (p) seria ser cristià i el conseqüent (q) ser creient.
PREMISSA MENOR CONCLUSIÓ CONFIRMA LA REGLA?

AA (Afirmació antecedent) És creient (q) És cristià i és creient =
Veritat. (És p i q)
És cristià (p)
És cristià i no creient =
Fals. (És p i no q).

NA (Negació antecedent) No és creient (no q) Passi el que passi
És creient (q) compliran la regla perquè
No és cristià (no P) totes les combinacions són
AC (Afirmació conseqüent) És cristià (p) possibles. Són casos que
No és cristià (no p) no ens permeten ni
És creient (q) confirmar ni falsar la regla.
NC (Negació conseqüent) No és cristià (no p) No és creient i no és cristià
= veritat (no q i no p)
No és creient (no p)
No és creient i és cristià =
fals (no q i p)
Així, veiem que existeixen casos que confirmen la regla, que serien el AA quan és P
i Q i el NC quan no és P ni Q. En canvi, els casos que falsen la regla són AA i NC quan
és P però no Q.
A continuació, trobem la taula de veracitat per als condicionals:
REGLA EXPRESSIÓ P Q VERACITAT

REGLA?
Condicional Si P és certa, V V V
aleshores Q és V F F
certa F V V
F F V
TASCA DE WASON: COMPROVACIÓ DE REGLES

La comprovació de regles és un altre problema de Wason. Tenim 4 targes davant nostre
sobre la taula, cada tarja té una lletra per costat i un nombre per l’altre. Hem de decidir
si la següent regla és veritat; “Si una tarja té una vocal per una cara, llavors tindrà un
nombre parell per l’altra cara”. Quina tarja o targes necessitem girar per saber si la regla
és veritable o falsa?
Existeixen diverses opcions per a poder comprovar aquesta hipòtesi:
- Girar la tarja amb la lletra A o amb el nombre 4 (p i q; q i p. Biaix

d’emparellament. S’agafa la regla i es comprova el que diu literalment la regla.
S’ha de cercar la negació del conseqüent, no la seva confirmació)
- Girar A (Biaix de verificació)
Ambdues opcions anteriors es fan per confirmar la regla, no la seva falsació.
- Girar-les totes (errada de bicondicionalitat. Error de interpretació)
La solució lògica serien les següents:

- Girar A i 7 (girar p i girar no-q. Es gira A per confirmar l’antecedent i girar el 7
per negar el conseqüent).
El raonament proposicional consisteix en inferir la veracitat o falsedat d’una

proposició a partir de dues premisses:
- Premissa major → un enunciat que relaciona dues proposicions (p/q) amb un

connector lògic (regla lògica)
- Premissa menor: una proposició que afirma o nega la veracitat d’una de les
proposicions de la premissa major (p o q)
Permet decidir què serà cert o fals en un cas particular, a partir de la regla general. A
més, permet comprovar la veracitat o falsedat d’una regla a partir d’un cas particular en
què s’han combinat les premisses.
En canvi, el que trobem aquí és un raonament proposicional condicional o

bicondicional, de forma que s’han d’emprar les característiques del mateix per resoldre
el problema de comprovació de regles de Wason
TASCA DE WASON AMB CONTINGUT
Per beure una cervesa, s’han de tenir almenys 18 anys (si una persona beu cervesa,
llavors té 18 anys). Llavors, quina tarja o targes necessitem girar per saber si hi ha algú
que està bevent sense permís?

- S’ha de girar la tarja de cervesa i comprovar que per darrere estigui major de
18 anys
- S’ha de girar la tarja de menors de 18 anys per veure si per darrere està Coca
– cola o cervesa i així comprovar la negació del conseqüent.
Al final, la estructura és la mateixa que en comprovació de regles amb targes amb lletres
i nombres, però en haver contingut es facilita la confirmació de l’antecedent i la
negació del conseqüent. De fet, amb contingut encerta el 75% de persones mentre
que sense contingut només encerta un 10%. Així, sembla que el contingut facilita la
tasca, però:
- És el fet que coneixem aquesta norma, ens és familiar en el nostre context, allò
que ens facilita la seva aplicació?
- És el contingut en sí mateix? Qualsevol contingut el resoldríem igual de bé?
CONÈIXER AQUESTA NORMA FACILITA LA SEVA APLICACIÓ?
Per comprovar el que facilita la norma emprem l’exemple següent. Tenim les següents
dues situacions:

- “Si un home neu arrel de cassava, aleshores té un tatuatge a la cara?”
- “L’arrel de cassava és un afrodisíac molt preuat i escàs, i només hi poden tenir

accés els homes cassats, que s’identifiquen perquè porten un tatuatge a la cara”
Quan es tracta de cercar aquell subjecte que es salta la norma, és més fàcil portar
a terme la comprovació de regles que amb altres continguts on no s’inclou que es salti
la norma. No és el mateix comprovar si algú es salta la norma que simplement mirar i
és cert un raonament proposicional. Quan ens presenten la tasca en termes de detecció
de vulneracions de la regla, s’activa un esquema pragmàtic adequat, encara que no
es tingui familiaritat amb la regla.
Les persones no pensem igual si comprovem la veracitat de les regles que si cerquem
compliments. D’aquesta constatació, surt el raonament deòntic que fa referència a
l’obligació, la prohibició o la permissió.
Aquest tipus de raonament l’apliquem quan considerem que hauríem o no de fer

quelcom, o si podem o no fer-ho. Segons el raonament deòntic, quan cerquem
incompliment, o saber si es pot fer o no, s’activa l’esquema pragmàtic de raonament.
Així, trobem l’esquema pragmàtic del raonament deòntic: si p aleshores q
- P1: Si es vol fer l’acció, cal satisfer la precondició

o Si vols beure cervesa has de tenir almenys 18 anys
- P2: Si no vols / no has de fer l’acció, no cal satisfer la precondició

o Si no vols beure cervesa no cal que tinguis més de 18 anys
- P3: Si la predicció es compleix, pots der l’acció (però no cal)

o Si tens més de 18 anys, pots beure cervesa (si vols)
- P4: Si la precondició no es satisfà, no es pot fer l’acció
o Si tens menys de 18 anys, no pots beure cervesa
Per tant, si coneixem la norma se’ns facilita la resolució de la tasca, encara que es
presenti en termes de comprovació de regles, perquè el coneixement de la norma ja
activa l’esquema pragmàtic del raonament deòntic.
Per exemple, tenim un joc on tots els ratolins de joguina cridaners han de quedar-se a
casa, perquè el gat ronda i és perillós que surtin. Quins ratolins he d’apretar per veure
si criden, si vull saber si estan trencant la norma? La solució és picar els ratolins fora de
la casa, de forma que trenquen la norma. El 66% dels nens de 3 anys encerten, mentre
que els de 4 anys encerten un 85%.
A partir dels quatre anys, els nens presenten activació d’un esquema pragmàtic senzill

de regles i obligacions, però això no descarta que sigui l’experiència la que està
configurant aquest esquema.
EL CONTINGUT FACILITA L’APLICACIÓ DE LA NORMA?
En relació al contingut, podem veure un exemple on es comparen japonesos i americans

en relació a una regla que té a veure amb el preu de un segell en funció de si el sobre
es deixa obert o tancar. En principi, els japonesos ho fan millor que els americans, ja
que saben detectar més ràpidament que si el sobre porta segell de baixa qualitat, és
obert. En canvi, si s’explica que el sentit de la norma és abaratir els enviaments de
publicitat, que normalment van en sobres oberts, aleshores americans i japonesos
s’igualen molt. Així, en funció del contingut de la norma, descobrir la regla és o
menys fàcil.
Llavors, la facilitació depèn:
- De regles conegudes que hem hagut utilitzar
- D’activació d’esquemes d’obligació/permís, que s’activen pel context

(instruccions)
2.2.3. ERRORS SISTEMÀTICS

DISJUNCIÓ EXCLUSIVA
La disjunció exclusiva té lloc quan P o Q són certes, però no les dues. Per exemple,
una pista de tennis és de ciment o és de terra, però no ambdues.
PROBLEMA THOG
És un problema presentat per Wason. Jo escric dues característiques presents en la

figura per fabricar-me una regla disjuntiva exclusiva. Una figura és un THOG si té una
de les característiques que he pensat, però no les dues. Per exemple, poso com a
exemple de THOG el rombe blanc.
Així, les figures s’hauran de classificar de la següent manera:
- Sens dubte és un THOG

- Sens dubte no és un THOG
- No disposa de suficient informació per decidir
Llavors, la resposta més freqüent és que THOG seria un rombe negre o una rodona
blanca, però mai una rodona negre. Així, s’escull aquelles figures que tenen alguna
característica en comú amb l’exemple. La nostra forma de pensar és cercar la figura
més similar a l’exemple, però justament el menys similar és el que entra dins de la
regla. Quan hi ha una regla, la saltem perquè prima la similitud i ens costa ficar en el
mateix sac el que és diferent.

Realment, la qüestió es troba en que considerem l’exemple de rombe blanc com la
norma, però realment és un exemple de THOG i això implica que la norma és “negre o
rombe, però no ambdues”, o “rodona o blanca, però no ambdues”. Així, la solució lògica
seria escollir com a THOG, que és aquella figura amb una de les característiques de la
norma, la rodona negra.
De l’exemple rombe blanc podem deduir una regla que no coneixem. Llavors, les
regles poden ser:
- La regla no pot ser “és blanc o rombe però no les dues”, perquè l’exemple té
les dues característiques. L’exemple no és la regla.
- La regla no pot ser “és negre o rodona, però no les dues”, perquè l’exemple no
té cap d’aquestes característiques
- La regla pot ser “és negre o rombe, però no les dues”, perquè l’exemple té una
de les dues característiques, però no les dues (rombe)
- La regla pot ser “és blanca o rodona, però no les dues” perquè l’exemple té una
de les dues característiques, però no les dues (blanc).
Si els THOGS tenen representacions de menjar, per exemple, coses que enganxen i
que no enganxen són més fàcils de detectar. Si un THOG és patates i ou fregit, l’altre
THOG seria flam amb nata. És més fàcil de trobar que amb figures geomètriques i colors.

Les dificultats dels problemes serien:
- Confonem al regla amb l’exemple

- Ens costa categoritzar junts elements que precisament no tenen cap
comunalitat l’un amb l’altre.
Entenem la regla lògica, però a l’hora de deduir-la, el 75% de les persones ho fan
malament.
2.2.4. RESUM
El raonament proposicional amb condicional dona errades tant en la deducció d’un
cas particular com en la comprovació de la veracitat d’una regla. Les errades més
habituals són la comprovació AA i tractar el condicional com a bicondicional, o el biaix
d’emparellament.
El contingut i el context faciliten el raonament amb condicionals. La facilitació es
produeix perquè s’activen esquemes pragmàtics relacionats amb el raonament
deòntic:
- El raonament deòntic és la capacitat de raonar en termes de regles o normes,
obligacions o deures.

- Conèixer la norma permet activar l’esquema pragmàtic independentment de
com es presenti la situació
- Per activar l’esquema en una situació on no coneixem la norma és important que

se’ns presenti en termes d’incompliment per tal de facilitar-ne la seva aplicació
- Els esquemes pragmàtics tenen un component evolutiu i un component

d’aprenentatge


wuolah-free-TEMA 3 PENSAMENT

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

wuolah-free-TEMA 3 PENSAMENT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 3 PENSAMENT

Procesos Psicológicos: Pensamiento y Lenguaje

Reservados todos los derechos.

TEMA 3: PROCESSOS DEDUCTIUS

Reservados todos los derechos.

- Derivar unes idees d’altres

- És essencial en la vida diària: proporciona coneixement nou, el confirma, el

- Des de la psicologia, volem saber com raonem.

2. RAONAMENT DEDUCTIU VS INDUCTIU

No totes les inferències són iguals. Algunes resulten en conclusions derivades

- El raonament deductiu parteix d’informació incompleta i arriba a una conclusió

o Els clients podran tornar un producte i recuperar el diners dintre dels 15

- El raonament inductiu parteix d’informació limitada i arriba a una conclusió

o Si un client se’t posa molt pesat podrà aconseguit tornar un producte i

2.1. RAONAMENT DEDUCTIU

2.1.1. LA LÒGICA: LA TEORIA NORMATIVA DEL RAONAMENT

Reservados todos los derechos.

- Raonar requereix interpretar el llenguatge natural

2.1.2. EL RAONAMENT DEDUCTIU MÉS BÀSIC: RAONAMENT LINEAL

La conclusió no es cap de les dues premisses. És una proposició nova i es basa en

Amb l’exemple anterior, el que fem és ordenar i comparar en base a la informació

2.1.3. EL RAONAMENT DEDUCTIU MÉS REPRESENTATIU: EL

¿Seis meses gratis en Netflix, Disney+, Spotify...? ¡Hazte cliente de BBVA!

Reservados todos los derechos.

Els modes de les proposicions categòriques són les següents:

- Inclusió total: tots els A són B. Universal afirmatiu

El raonament deductiu no fa suposicions, només fa conclusions sobre les premisses

RELACIONS ENTRE PROPOSICIONS

- Tots els polítics són corruptes. Universal afirmatiu

TOTS SÓN CAP ÉS

ALGUNS SÓN ALGUNS NO

¿Seis meses gratis en Netflix, Disney+, Spotify...? ¡Hazte cliente de BBVA!

COM INTERPRETAR LES PROPOSICIONS CATEGÒRIQUES?

- Considerar només la informació explicita

- Alguns vol dir almenys un i podria ser que tots

- Ens faciliten el raonament les premisses Universals Afirmatives i les Universals

- Costa més raonar les premisses Particulars.

SIL·LOGISMES: COM ES COMBINEN LES PREMISSES PER ARRIBAR A LA

Reservados todos los derechos.

- El subjecte (S) de la conclusió és el terme no repetit (extrem) de la segona

- El predicat (P) de la conclusió és el terme no repetit (extrem) de la primera

Tots els mamífers són vertebrats,

- Figura 2: animals de sang calenta i insecte tindrien posició de subjecte en

¿Seis meses gratis en Netflix, Disney+, Spotify...? ¡Hazte cliente de BBVA!

- Figura 3: tant vertebrats com tetràpodes tindrien posició de predicat a les

Tots els mamífers són vertebrats,

- Figura 4: peix tindria posició de subjecte a les premisses i vertebrats posició de

Reservados todos los derechos.

Cap peix té pulmons,

COM RAONAR LÒGICAMENT? COM DISTINGIR ELS SIL·LOGISMES VÀLIDS?

En realitat, no hi ha un únic mètode per establir la validesa dels arguments. Existeixen

Hi ha sil·logismes que, necessàriament, són lògics. No fem cas ni al raonament ni al

MÈTODE DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Reservados todos los derechos.

- Reproduir gràficament totes les possibilitats de representació de cada una

- Fer totes les combinacions possibles entre les diferents possibilitats de la

- Eliminar la representació del terme mig

- Examinar el resultat i identificar a quin mètode de representació correspon.

¿Seis meses gratis en Netflix, Disney+, Spotify...? ¡Hazte cliente de BBVA!

Reservados todos los derechos.

- Alguns suecs són fusters. Alguns xinesos són pescadors. No hi ha vincle, no hi

TIPUS EXEMPLE TERMES EXEMPLE

Particular Negativa Alguns S no és P S no està distribuït Alguns xinesos no